El Secret = La Llei de l’atracció.

La Llei de l’atracció regeix tot l’ordre de l’Univers. Aquesta llei sempre ha existit i l’activem a través de la nostra ment.

“Cada un dels nostres pensaments és un objecte real, una força” : Segons aquesta Llei de l’atracció el que és similar atrau a allò similar, dintre d’un pla mental.

“Som l’imant més poderós de l’Univers!” : Els nostres pensaments són magnètics i estan en una freqüència. Quan pensem, aquests pensaments son enviats a l’Univers i atrauen magnèticament totes les coses semblants que estan en la mateixa freqüència.

Per posar un exemple, funciona com una torre de transmissió de televisió. La torre emet senyals a través d’una freqüència que es transforma en imatges a la nostra televisió. Nosaltres escollim la freqüència i llavors rebem les imatges d’aquesta freqüència. Si volem veure unes altres imatges només hem de sintonitzar una altra freqüència.

Nosaltres amb els nostres pensaments som iguals que aquesta torre de transmissió humana. A través dels nostres pensaments emetem i a la vegada atraiem coses similars a aquesta freqüència. Només hem de canviar de canal i de freqüència canviant els nostres pensaments.

Extret del llibre “El Secret” de Rhonda Byrne

Comparteix

Segons investigadors del Regne Unit el cervell podria percebre el dolor dels altres.

Moltes persones sempre han dit que senten el dolor quan veuen escenes on n’hi ha. Moltes d’aquestes persones fins hi tot eviten les pel·lícules de terror i les imatges cruentes de les noticies per tal de no sentir aquest dolor.

Doncs, segons Stuart W. G. Derbyshire, de la Universitat de Birmingham això seria més que una resposta empàtica: en el seu estudi van veure que les persones que diuen sentir el dolor dels altres a part de tenir més activitat en les regions emocionals del cervell també en tenen en les regions cerebrals sensibles al dolor.

L’autor així ho explica després de fer l’experiment amb 108 estudiants universitaris. D’aquests, un terç van confessar que a part de tenir una reacció emocional també havien experimentat una mica de dolor en el lloc de la lesió. En aquestes persones se’ls hi va descobrir activitat en els centres emocionals del cervell igual com als altres, però a més també una activitat molt intensa en les zones associades al dolor.

Aquest estudi s’ha publicat a la revista Pain. Per accedir al text complert: www.sciencedirect.com/science/journal/03043959

Font: Psiquiatria.com

Comparteix

Cada vegada més s’està demostrant que la hipnosi ajuda, i molt, als tractaments de nombrosos trastorns:

Amb psicoteràpia la hipnosi resulta molt eficaç per modificar actituds que ens fan sentir malament amb nosaltres mateixos: Jesús Genaro, president de la “Sociedad de Hipnosis Profesional” i director de l’”Escola tècnica d’Hipnosi” de València, explica que quan estem en hipnosi se’ns activen nombrosos neurotransmissors relacionats amb l’aprenentatge com el glutamat, l’acetilcolina i la dopamina, al mateix temps que també es posen en funcionament els lòbuls occipitals, parietals i temporals com si la suggestió que s’escolta fos viscuda realment.  (consulteu Hipnosis noticias)

La hipnosi no és subjectiva, té efectes reals en el cervell: L’estudi realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Hull, a Anglaterra ho demostra; la hipnosi té efectes materials i reals en el cervell. En l’estudi es va monotoritzar l’activitat cerebral d’un grup d’individus seleccionats quan estaven en hipnosi, i es va poder demostrar que hi va haver activitat en la regió cerebral involucrada en deixar corre la imaginació, el que es coneix com a xarxa de “mode per omissió” (DMN) que s’activa quan l’individu no està enfocant cap al mon exterior i el cervell està en repòs, encara que despert. Es creu que la hipnosi funciona clausurant el DMN, cosa que permet al cervell que quedi lliure per a poder-se concentrar en altres feines.

El doctor Wiliam McGeown, professor del departament de Psicologia de la Universitat de Hull i director de l’estudi considera que els resultats son inequívocs, cosa que demostra que els canvis en el cervell son per la hipnosi i no per la simple relaxació. Es demostra que la hipnosi es real (consulteu Psiquiatria.com, www.sciencedirect.com/science/journal/10538100)

Comparteix

Un home està de puntetes en una petita habitació fosca i buida, els braços estirats cap amunt, les mans aferrades a les barres de la petita finestra, única font de llum de l’habitació.

Si s’hi aferra amb fermesa i inclina el cap enrere, pot veure un petit raig de sol entre les barres superiors. No vol corre el risc de perdre’l de vista. I així segueix estirant-se cap el raig de sol, aferrat fortament a les barres. Està tant concentrat en l’esforç de no perdre de vista aquest reflex de llum vital que no se li acut deixar-se i explorar la resta de la cel·la.

Així mai descobrirà que la porta de l’altra extrem de la cel·la està oberta i que ell és lliure. Sempre hagués pogut sortir a la llum del dia, amb tant sols haver-se deixat anar.

Hubert Benoit

Comparteix

En l’actualitat, si formar part d’una classe social o tenir més o menys diners ja no són els paràmetres per mesurar-nos i comparar-nos amb els veïns, quins són els nous paràmetres socials?

Per molts són les possessions, però indubtablement el nostre aspecte físic també forma part d’aquests paràmetres. L’aparença, el bon aspecte i l’aptitud física són ara la mesura del nostre “valor social”

Estem exposats al següent missatge “aconseguir la bellesa és una qüestió d’esforç, i si no s’aconsegueix és perquè no fem el necessari“.

Sembla com si l’objectiu de ser “bella” fos accessible a qualsevol que li dediqui el temps suficient, que faci exercici i que mengi poc. Tenir bon aspecte s’ha convertit en el nostre passatemps més important encara que en realitat no sigui divertit, més aviat per a la majoria es una cerca que ens tortura.

Tots en som víctimes: s’ha posat de moda i resulta políticament correcte afligir-se per l’ambient, plantem arbres per salvar el planeta, ens sap greu quan hi ha vessaments de petroli, però ens plantegem qèe signifiquen tants productes químics per aconseguir tenyir-nos els cabells, posar-nos cremes dermatològiques, o menjar aliments sintètics?  On està l’aflicció per l’aspecte humà de l’ambient? 

Qualsevol es pot sentir identificat amb la següent situació:

“ Al matí destino una hora a vestirme-me, posar-me cremes, escollir la roba que fa que sembli més prim/a i preocupar-me davant del mirall. Després vaig a treballar, a l’autobús tracto de veure qui té millor aspecte que jo. Passo el matí a la feina pensant a no menjar-me l’entrepà i què fer per evitar el dinar. Cap a les tres de la tarda estic tant mort/a de gana que no puc fer res més que pensar en el sopar. Aquesta recompensa arribarà després de l’hora que dedico a fer aeròbic. I, sortir de nit? Es una broma? he de començar a preocupar-me per tenir un bon aspecte, demà”.

Font: S.E. Medicina psicosomatica y Psicologia Médica.   Imatge: Centro joven Fuensalida

Comparteix

Thorndike (1874-1949) va col·locar un gat a cada una de les caixes problemes (veure el dibuix): caixes que, amb una mica d’habilitat, es podien obrir de manera que l’animal si ho aconseguia, es podia escapar i aconseguir menjar.

Aquest experiment és un exemple del que més tard es va anomenar condicionament o aprenentatge operant, és a dir, un animal emet una resposta i si és recompensada en aquesta situació (amb menjar o aconseguint alliberar-se) aquesta resposta s’aprèn, i si no,  aquesta resposta desapareix gradualment.

Thorndike centrant-se en l’estudi de l’aprenentatge en els animals va aconseguir un acostament teòric i metodològic en el camp de la investigació animal i en la psicologia E-R (estimul-resposta) que va anomenar connexionisme.

Va rebre moltes crítiques sobretot perquè els seus treballs van ser en el laboratori cosa que podia provocar que els animals no “raonessin” justament perquè no estaven en el seu entorn natural.

Thorndike va proposar dues lleis de la conducta;

• La llei de l’Efecte: Les respostes que es donen en una mateixa situació i que van acompanyades o immediatament seguides de satisfacció per a l’animal, en igualtat de condicions es connectaran més intensament amb la situació de manera que quan aquesta es torni a presentar tornaran a repetir-les.
• La llei de l’exercici: Tota resposta a una situació en igualtat de condicions es connectarà més fortament a la situació en proporció al número de vegades que ha estat connectada a aquesta situació i a la força i duració en les connexions.

Thorndike va aplicar aquestes condicions a la conducta humana i va afirmar que l’aprenentatge consistia en un increment de probabilitats de E-R (estimul-resposta) i així com l’aprenentatge animal es automàtic, l’aprenentatge humà també es inconscient. Per a ell el raonament humà el va reduir a automatisme, costum i hàbits. La consciència no era necessària per a l’aprenentatge.

Bibliografia: Historia de la psicologia – Thomas Hardy Leahey

Comparteix

“Penso 99 cops i no descobreixo res.

Deixo de pensar, em submergeixo en el silenci i descobreixo la veritat”

Albert Einstein

Comparteix

“En l’any 500 d.C. els regnes feudals de l’Àfrica occidental -Ghana, Mali- s’assemblaven molt als regnes feudals d’Europa, menys pel fet que els africans s’havien vist privats pel Sàhara del llegat de tecnologia i enginyeria que els romans havien deixat a Europa. Subsegüentment el gran desert va inhibir el flux d’influències àrabs que amb direcció al sud tant va contribuir a revitalitzar la ciència i el comerç europeu. Mentre que els pobles que vivien en l’eix mediterrani desenvolupaven en naus el seu comerç i les seves guerres i es convertien en potències marítimes, els seus coreligionaris de pell fosca al sud del Sàhara estaven preocupats principalment per travessar el desert i estaven mancats de qualsevol motivació cap a les aventures marítimes.

De manera que quan les primeres naus portugueses van arribar a la costa guineana en el segle XV van ser capaces d’alçar-se amb el control dels ports i segellar el destí d’Àfrica durant els següents cinc-cents anys. Després d’esgotar les seves mines d’or, els africans es van veure abocats a la caça d’esclaus per a ser intercanviats per robes i armes de foc europees. Això va portar a guerres, cada vegada més nombroses, rebel·lions i a la ruptura dels estats feudals indígenes, interrompent la trajectòria del desenvolupament polític d’Àfrica i convertint grans parcel·les de l’interior en una terra de ningú i com a producte principal la “collita d’homes” criats per a ser exportats a les plantacions de sucre, cotó i tabac a l’altra costat de l’Atlàntic.

Al finalitzar el comerç d’esclaus els europeus van obligar als africans a cultivar i treballar les mines per a ells. Entre tant les autoritats colonials van fer el possible per mantenir a l’Àfrica sotmesa i endarrerida, estimulant les guerres tribals, limitant l’educació als africans al nivell més rudimentari possible i sobretot, evitant que les colònies desenvolupessin una infraestructura industrial que els permetés competir en el mercat mundial una vegada que haguessin aconseguit la independència política.

Amb tal història sobre les seves espatlles els africans haurien de ser considerats no com éssers de raça inferior sinó com a éssers sobrehumans si aconseguissin crear una sola societat industrial avançada pròpia abans de la meitat del pròxim segle.

Si algú posa en dubte que el colonialisme pot tenir unes conseqüències de tant gran abast pensi en Indonèsia o el Japó. En el segle XVI aquestes dues civilitzacions compartien moltes característiques dels estats feudals agraris. Indonèsia es va convertir en una colònia holandesa mentre que el Japó va tancar les seves portes als missioners i comerciants europeus rebutjant qualsevol importació d’Occident que no fossin llibres, especialment llibres tècnics que expliquessin com fabricar municions, construir trens o productes químics. Després de 300 anys d’estret contacte amb els seus amos europeus, Indonèsia, en el segle XX era una zona subdesenvolupada, superpoblada, i pauperitzada mentre que els japonesos estaven llestos per a ocupar el seu lloc com a potència industrial més avançada del llunyà orient. Per suposat que hi ha altres factors a considerar en aquesta història però no es la raça un d’ells.”

Escrit traduït literalment del llibre  “Introducción a la antropología general” – Marvin Harris

Comparteix

S’anomena hipoteràpia a la utilització del cavall i dels seus moviments per ajudar en els tractaments de diferents alteracions tant físiques com mentals.

La hipoteràpia ha demostrat resultats positius en nens autistes, amb persones amb cadira de rodes, amb nens hiperactius, etc. però també en d’altres problemes com els d’autoestima, o de seguretat amb un mateix, entre d’altres.

És l’únic tractament amb el qual el pacient experimenta i es veu obligat a afrontar el moviment del cavall, reaccionar als seus moviments adaptant-se en tot moment, cosa que li provoca anar experimentant diferents sensacions i arribar a establir una gran interacció que l’ajuda a sentir-se millor amb ell mateix.

Junt amb les reaccions sensorials també es produeix l’estimulació de l’atenció, la concentració i la motivació davant dels moviments del cavall: Amb els canvis cadencials apareix la possibilitat de graduar el nivell de les sensacions que el pacient rep. ajudant a que la persona sigui capaç d’experimentar sensacions que mai havia experimentat fins llavors. Suposa una actitud activa on ha d’aprendre a estirar-se, relaxar-se, millorar la coordinació, etc. i tot això s’assumeix com una diversió. Muntar a cavall és una teràpia i una diversió.

S’aconsegueix superar la por, millorar l’autoconfiança, augmentar la capacitat de concentració, per la qual cosa la hipoteràpia resulta molt útil com a teràpia complementària, no només amb malalts sinó també amb persones que presenten problemes d’adaptació social.

Dibuix: Cucurrucu

Centre eqüestre Alt Empordà

Comparteix

Com a continuació al post que hem publicat “El poder de la música sobre l’aigua” i tal com continua explicant el Dr. Masaru Emoto de l’Institut General U.H.M en la pel·licula “Los mensajes ocultos en el agua” les paraules tenen una força vibratòria amb capacitat de provocar un efecte a l’aigua, és a dir va considerar la possibilitat que l’aigua es modifiqués en funció de les diferents paraules amb les que estigués en contacte.

Va posar aigua en diferents pots amb una etiqueta en cada un d’ells on s’escrivia paraules positives o paraules negatives: com per exemple poden ser la paraula guerra i o la paraula pau i va poder observar que l’aigua que estava dins dels pots que tenien etiquetes amb paraules suaus tenien cristalls més suaus,i l’aigua que estava en contacte amb paraules negatives tenien uns cristalls més bruscos.

L’aigua ens permet veure el poder amagat de les paraules.

En un altre experiment es projecta el pensament en l’aigua: un grup de persones es concentren davant de l’aigua i li mostren agraïment (se li diu gracies aigua, et cuidarem, etc) i es va comparar amb una altra aigua que s’havia ignorat totalment. Els resultats van demostrar que l’aigua que s’havia exposat a pensaments positius tenia cristalls, i l’aigua que havia estat ignorada no n’havia fet.

Comparteix