Visitant el bloc de Psicoalumnos he vist que comentaven l’experiment que va fer Stanley Milgram, i aprofito per comentar-lo també aquí.
L’experiment es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes, consistia a distribuir a un grup de participants uns per fer la tasca de “mestre”, i els altres per fer la “d’alumnes”. Els primer feien preguntes que els alumnes havien de contestar. Cada vegada que els participants que feien d’alumnes s’equivocaven rebien una descarrega elèctrica que els hi subministrava el que feia de mestre (les descarregues cada vegada eren més fortes).
Consistia a veure fins a quin punt el que feia de mestre continuava subministrant descarregues a l’alumne per continuar obeint a l’investigador que li deia que havia de continuar, o si deixava de subministrar-les per evitar el dolor del que feia d’alumne. No cal dir que els crits que feien els alumnes eren simulats pero els que feien de mestre no ho sabien.
Els resultats van mostrar que més d’un 65% dels participants van subministrar més voltatge que el límit en el qual l’alumne deixava de donar senyals de vida.
Penjo el vídeo
Ara un cop l’heu mirat m’agradaria que tots féssim una petita reflexió del què podem arribar a fer tots nosaltres només tenint algú que ens dirigeixi (ho podem aplicar a tots els àmbits, tant a l’esport, com a la política, com a qualsevol ideologia, etc. etc.).
Segons Milgram podem fer totes aquestes “atrocitats” perquè delegem la nostra responsabilitat a l’autoritat i així ens alliberem davant d’aquests tipus de fets. Més tard s’ha comprovat que la distància amb l’alumne també influeix (com més lluny, més fàcil aplicar les descarregues).
Cas : La Rosalia es una noia de 17 anys, sempre ha anat be en els estudis, a més a més es nedadora, entrena cada dia un parell d’hores, i a casa seva ajuda a la seva mare que està malalta.
Mai ha tingut cap problema, però aquest curs, entre que ha fet el primer de batxillerat, i que a natació li ha proposat formar part de la selecció catalana, ha anat més de bòlid. De cop s’ha trobat que no té temps per fer res. Han hagut dies que li semblava que no rendia com abans i que no podria fer-ho tot.Pensava que quan acabés el curs tot això se li passaria, però ara veu que continua igual, li han aparegut sentiments d’inutilitat i fracàs per no poder fer front a allò que fins ara havia estat fent sense cap problema. El que li preocupa més es que va molt esgotada.
No sap com sortir-se’n i està pensant deixar d’estudiar i la natació també.
Possible solució : Nota : Aquest cas d’exemple el podeu aplicar a qualsevol de les situacions que cadascun de nosaltres podem estar vivint : Si en compte d’estudiar, es la feina que us atabala, o si per contra es una malaltia llarga d’algun familiar, etc. etc.Podeu aplicar el que us proposo, sempre recordant que un especialista us ajudaria molt millor que el que us pugi dir jo.
El que si que vull que tingueu en compte es que pot ser que us trobeu amb una situació puntual que us provoqui “estrès” per la situació en sí, per exemple, el vostre casament, o un examen o en el cas de la Rosalia podria ser el fet de formar part de la selecció catalana, etc.En aquests casos l’estrès només es un estat d’alerta que es pot considerar “natural” sempre que sigui temporal.
Quan aquest estrès que hauria de ser temporal es converteix en crònic es quan hem de prendre mesures.A la llarga ens pot afectar a la salut i a l’estat d’ànim.
Començarem per les diferents parts que es poden treballar :
- Les demandes que cada un de nosaltres tenim de l’ambient (per exemple, la Rosalia tenia per un costat la seva mare malalta, els estudis, i els entrenaments més forts, ara però, ha acabat el curs i només ha d’ajudar a la seva mare i continua tenint entrenaments a mig gas).El que podem fer es intentar “controlar” el que es pugui de l’ambient : per exemple la Rosalia, doncs si cada dia ja sap que haurà de preparar el dinar per la seva mare, intentar tenir-ho tot preparat de manera que quan s’hi posi no l’agafi com de sobte. Etc. Etc. En aquests casos pot anar be, fer una llista de les feines previstes durant el dia de manera que es pugui administra millor el temps.
- Els problemes que tenim nosaltres mateixos a l’hora d’avaluar les situacions :Quan apareix una situació nova (per exemple que la mare de la Rosalia just aquell dia no es pugui aixecar del llit perquè li fa mal la panxa), si la Rosalia quan ho sap jutja aquesta situació com a “perillosa” (amenaçant, estressant, etc.) la viurà pitjo que si no ho fa, per tant per aquestes possibles situacions que ens podem trobar, es molt aconsellable que us poseu en mans d’un especialista perquè us ajudarà a fer entrenaments per anar disminuint el valor afectiu d’aquests estímuls.
Per un altre costat heu d’analitzar la pròpia valoració dels vostres recursos.Que us passa ??? que potser penseu que no podreu afrontar-vos a aquestes situacions que ja d’entrada valoreu com a estressants ??? Doncs aquí també podeu treballar-ho amb un especialista.Es qüestió d’aconseguir més autoestima i seguretat per poder afrontar les situacions amb més calma.
- Com trobar la millor solució davant dels problemes que tenim?? Pensem quin es el nostre objectiu (Tornem a la Rosalia, el seu objectiu es que la seva estigui correctament atesa, i al mateix temps que ella pugui continuar amb els estudis i els entrenaments).Marcar els objectius es molt important perquè us ajudarà realment a saber que hem d’aconseguir.
- Per prendre les conductes adequades podeu fer servir gent que es trobi en una situació semblant a la vostra per poder-la imitar, fer-la servir de model ( si d’un bon començament no pots fer tot el que l’altra persona ja fa en normalitat, procura primer anar fent una coses i després mica en mica unes altres fins a poder “copiar-la”).
Com a final no cal dir que si teniu algú que us pot ajudar a intentar sortir d’aquesta situació us anirà molt be.Aquesta persona (amic, familiar etc.) es bo que us vagi animant per anar assolint cada un dels objectius marcats.
Conclusió : En aquest comentari he volgut posar una conclusió perquè tots els que us trobeu en una situació d’estrès en que penseu que no us en podeu sortir, mireu justament el cas del nostre exemple La Rosalia. L’he posat d’aquesta manera perquè fem tots una autoreflexió :la Rosalia està més malament ara que ha acabat el curs.Durant tot l’hivern ha anat aguantant la situació com a pogut, i ara que en principi no hauria d’anar tant atabalada es quan nota que ja no pot i que no se’n surt.Us passa també a vosaltres ??? doncs es això el que justament heu d’aconseguir controlar.
Explicació :
Tota aquesta explicació per afrontar l’estrès està basada en el decàleg contra l’estrès (Labrador 1994), simplement intentant donar una orientació a l’afectat, però tenint present que en cada una de les fases el psicòleg ha de treballar cada un dels aspectes adients.
La Magda ja fa temps que veu a la seva mare que està perdent la memòria.Últimament però, ja no la pot deixar sola, està molt desorientada, a més a més sempre està buscant coses per la casa, comença a no controlar les seves necessitats, te variacions d’estats d’ànim, i hi ha vegades que ja no la reconeix, etc.
Van anar a un neuròleg, li van fer unes proves i van veure que començava a tenir demència.
Possible solució :
Primer de tot comentar-te que si et trobes com la Magda, et preparis be, sobretot es molt bo que estiguis en contacte amb altre gent que també estigui amb el mateix problema (hi ha centres, associacions que ajuden als familiars, i a més a més els guien per poder afrontar el dia a dia).
Li han de fer una avaluació per saber el grau de deteriorament que té, saber si es una demència de tipus Alzheimer, de tipus vascular, o d’un altre tipus (els professionals tenen eines per l’avaluació).Un cop feta, el professional ja et donarà els medicaments que calguin.
De totes maneres, aquí t’explicaré algunes “cosetes” que et poden ajudar tant a tu com al teu familiar :
Un dels desordres més comuns en la demència, es l’anada amunt i avall del pacient (moltes vegades, per evitar-ho es donen calmants, però això pot provocar més caigudes, més agitació o agressivitat etc.), per això el que millor resultat dona es que preparis la casa, dintre del que es pugui, per poder destinar una zona (per exemple menjador, passadís i una habitació) de manera que tranquil·lament pugui aixecar-se, anar pel passadís fins a l’habitació i tornar tantes vegada com vulgui ell/a.
No has d’intentar evitar que s’aixequi, deixa’l/a que faci, sempre controlant que per allà on passi, estigui tot preparat perquè no es pugui fer mal. Es una necessitat que tenen, per tant prepara-li la ruta.
Un dels altres desordres que apareixen es la incontinència. Pot ser que al teu familiar ja li passi, o potser que encara no.La qüestió es que moltes vegades això es provocat per la seva dificultat a expressar-se per dir que ha d’anar al lavabo, o per la dificultat de treure’s la roba, perquè es tornen més lents, o per la medicació etc.Has de mirar que es el que li provoca, i mirar si això es pot evitar.Però una cosa que va molt be, es fer-lo participar de la responsabilitat de la neteja (no com un càstig).El bany també estaria be si el podeu preparar perquè es pugui agafar quan va al WC, etc. Etc. I el que es molt bo es establir un horari.
Juntament també pots treballar amb ell/a una estoneta al dia presentar-li informació actualitzada (per exemple, el dia que estem, l’estació de l’any, etc.) repassar el nom d’algun dels familiar, etc.
Li pots fer també una mica de estimulació, massatges (segur que t’ho agrairà molt), mobilitat (amb música, com un joc, amb ritmes etc.), podeu fer manualitats etc.
Una altra estona del dia pot fer-li recordar coses de la seva vida passada, així l’obligues a expressar-se i a recordar.
De totes maneres el que segur que estàs pensant que es que tot això que et comento està molt be, però que el teu familiar no es deixa ajudar.Potser veus que a tu, justament, la persona que estàs més pendent d’ell/a, t’ha agafat una mica de mania???? Doncs, si, justament a la persona que té més propera es a la que normalment li agafa més mania, per tant carregat de molta paciència, i si creus que alguna d’aquestes coses no li pots fer tu mateix, intenta que algun familiar que normalment vingui a veure’l li faci treballar algun d’aquests aspectes.(si ve un germà sempre poden recordar coses de quan eren petits, per exemple.Si ve un net sempre pot portar una joguina que es munti i que l’avi l’ajudi a muntar-la (encara que en realitat serà el net que ajudarà a l’avi, etc. Etc.).
No cal dir que hi ha centres on estan especialitzats a fer treballar aquests aspectes, o professionals que et poden venir a casa i ajuden a millorar la psicomotricitat del malalt.
Explicació :
Pel tractament de la demència s’utilitzen 2 tipus d’estratègia: un tractament específic dels comportaments anomenats secundaris y un tractament general o de psico-estimulació.
Els tractament específics es centren amb el que hem comentat de les anades i vingudes que tenen aquest tipus de malalt, de la incontinència, i d’altres comportaments alterats (exhibicionisme, masturbació pública etc.).
Els tractament generals més utilitzats son la Teràpia d’orientació a la realitat, els programes de psicoestimulació, i la Teràpia de reminiscència.
Penjo aquest vídeo d’un programa que va emetre la 2 de TVE sobre la felicitat.
Resum :
Segons la Psicologia Moderna sí. Es pot aprendre a ser feliç si entrenem diferents aspectes :
Primer : S’han de fer activitats que ens agradin (escoltar musica, menjar un pastís, etc…)
Segon : Fer les aficions que ens agradin encara que no ens reportin cap benefici concret.
Tercer : S’ha de buscar sentit a la vida més enllà d’un mateix. El que realment aporta molta felicitat es formar part d’un grup i fer alguna cosa per aquest grup.
Si es compara aquesta felicitat amb la que s’obté per exemple amb al joc, es veu que amb aquest últim es un estat positiu però momentani, al cap del temps tornes a la mateixa situació d’abans. També s’ha vist que ni millorant l’educació, ni canviant de país, ni disposant de bona salut etc., tot això no garanteix la felicitat. Però sí l’amor, l’amor a una parella, l’amor als amics, a la intensitat de les relacions socials, etc.
Es creu que hi ha un sistema immunològic cognitiu que s’activa davant de situacions emocionals de tristesa. Independentment de l’edat, sexe, els diners etc., hi ha característiques de la ment que podem corregir per promoure una major felicitat.
Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius.
Comentari :
El vídeo es una mica llarg, però es força interessant.
Cas:
La Laura es una noia d’uns 22 anys, estudiant i de sempre ha tingut problemes en el control del menjar, quan està mirant la televisió sempre ha d’estar “picant” alguna cosa, i ara últimament se n’ha adonat que mentre estudia no para de menjar.
El problema és que li sembla que està agafant més quilos de compte i a més a més es troba malament de tant menjar. Ho vol controlar però no pot.
Possible solució:
Et sents com la Laura??? Potser estàs anant tot el dia a la nevera a menjar ??? No pots deixar de menjar dolços, per exemple ???? O xocolata ??? Doncs, va, et proposaré una manera d’intentar controlar-ho.
Primer – T’has de convèncer que realment aquesta manera de menjar es un risc per la teva salut. Has de mirar la teva dieta actual de què consta (quantitat, qualitat, varietat, etc ), cada quan menges (número de vegades…) com menges (si mastegues molt o poc, si gaudeixes menjant…) si tens gana, si pots accedir fàcilment als aliments, etc. tot això ho has d’anar apuntant, així un cop ho consultis t’adonaràs que la teva manera de menjar no es del tot l’adequada (si vas a un especialista, ell té més mitjans per ajudar-te a auto-avaluar-te). També hi ha uns qüestionaris per avaluar aquesta manera de menjar incorrecte on se’t pregunta per exemple si menges peix, llegums, si acostumes a picar moltes llaminadures etc., però la millor manera és auto-observant-te tu mateixa, per exemple durant uns 15 dies.
Pots fer-te una taula on hi consti el tipus de menjar, el temps invertit, si tenies molta o poca gana (pot fer-ho en una escala de 1 al 10) etc. (la taula la pots fer com tu vulguis, apuntant el que et sembli).
Quan tinguis feta aquesta taula amb els teus hàbits llavors agafa un full i apunta els beneficis que aconseguiràs si aconsegueixes controlar els teus hàbits amb el menjar, i en una altra columna apunta els desavantatges, a curt i a llarg termini.
Tot això tant llarg i que sembla tan complicat només ho hem fet perquè te n’adonis dels teus hàbits, de si són incorrectes, i que et convencis que has de canviar-los.
Segon – Ara marca’t un objectiu, però que sigui real, no et passis, vull dir que no diguis, per exemple no menjaré mai més xocolata, si no que posa’t uns objectius que puguis complir. La qüestió està en que tinguis un objectiu final, però que no l’aconseguiràs immediatament, i uns objectius petits que aniràs aconseguint de mica en mica: per exemple com a objectiu senzill pots posar-te menjar cada dia fruita i verdura, o obligar-te a sopar amb la teva família, tots junts parlant i comentant coses.
Aquí t’he posat petits exemples, però tu has de pensar quines coses pots posar com a objectius, i començar per les més senzilles per tu, i després anar fent les següents, vull dir que si per exemple a tu et costa molt deixar de menjar entre hores, doncs de moment no vulguis lluitar contra això directament, primer agafa un altra objectiu que tampoc no facis be (per exemple menjar verdura i fruita, o esmorzar cada matí abans de sortir de casa…) i després de mica en mica ja intentaràs aconseguir el que sigui més complicat.
I ara centrant-nos amb la Laura quan estudia, per evitar que mengi tota l’estona, haurem d’eliminar de la taula qualsevol cosa de menjar (xiclets, galetes, refrescs, etc..). Podrà entrenar-se a no menjar mentre estudia. Quan hagi aconseguir el seu petit objectiu (se l’haurà marcat abans, per exemple estudiar una lliçó) llavors es podrà aixecar i anar a beure o menjar alguna cosa, però a la zona de menjar, mai a la taula d’estudiar.
Explicació :
S’ha enfocat aquí el que s’anomena trastorn alimentari compulsiu (TAC), el programa consisteix en 3 fases, una primera de motivació i anàlisi (la persona se n’ha d’adonar que ha de modificar la conducta) la segona fase d’adquisició d’habilitats i recursos necessaris per poder fer front al canvi, i la tercer de consolidar els canvis aconseguits.
Per tant el que fem primer de tot és anar modificant les conductes alimentàries que fan incorrectes, però no s’ha de voler fer-ho tot bé, des d’un bon principi. tenim temps i podem anar fent.
L’article explica que en un principi s’atribuïa el badall amb l’avorriment i amb la falta d’oxigen a la sang.
Segons el professor de Psicologia de la Universitat de Nova York, Albany, el Dr. Andrew Gallup, el badall es una forma a la que recorre el nostre organisme para refredar el cervell.
Van fer un estudi demanant a voluntaris que miressin un vídeo on es veia a gent rient i badallant. Els observadors van registrar els cops que badallaven els voluntaris. A alguns dels participants se’ls hi va demanar que respiressin pel nas o que es posessin draps freds i calents al front per tal de refredar el cervell, cosa que va provocar que aquests voluntaris deixessin de badallar.
Conclou l’estudi dient que el badall serveix per estar més alerta, més despert, per la qual cosa i segons la seva opinió, el badall contagiós hauria evolucionat per ajudar als grups a mantenir-se atents davant dels perills.
Cas : L’Andreu, en Joan, la Paqui, l’Enric, la Joana etc. etc. etc. tots tenen una cosa en comú. Fumen. Estan pensant en deixar-ho. No saben com fer-ho, ho han provat moltes vegades i mai ho han aconseguit.
Possible sol·lució : Aquesta explicació va per tots aquells que ara esteu llegint això i us esteu plantejant deixar de fumar. Hi ha molts sistemes per fer-ho : podeu consultar a través d’Internet que hi ha tractaments per seguir, o comprar-vos un llibre d’autoajuda. els programes que fan per la televisió també ajuden. Es poden seguir tractament mèdics substitutius de la nicotina, o acupuntura, hipnosi etc. etc.
Aquí jo us parlaré dels tractament psicològics, i d’aquests els que ara per ara han donat millors resultats :
- Primer : Es molt important que us prepareu. Això vol dir que decidiu un dia concret que serà el dia que deixareu de fumar. Ho heu de dir a tots els que us envolten, inclús fer com un petit contracte (per exemple amb la vostra parella, amics, etc…) comprometent-vos a deixar de fumar a partir del dia X.
- Segons : Abans d’arribar al dia X començarem utilitzant diferents tècniques. Us parlaré d’algunes però es molt important que si us decidiu a utilitzar-les primer ho pregunteu a algun especialista (no son adequades per a tothom) :
Hi ha el que es diu fumar ràpid i consisteix a que cada vegada que fumeu, feu calades cada 6 segons fins el punt que comencereu a trobar-vos malament (amb nàusees, mareig, etc). També es pot marcar un temps i anar fent calades fins arribar a aquest temps que prèviament s’ha establert. Aquesta tècnica s’ha de prendre amb moltes precaucions (s’ha de tenir bona salut física, no tenir sobre-pes, no patir malalties cardiovasculars, tenir la pressió dintre la normalitat, que es tingui menys de 40 anys, etc.).
Es pot fer també la tècnica de retenir el fum dintre la boca fins que provoca mals sabor, picors etc. (aquesta tècnica potser es menys arriscada que l’altre i pot donar també bons resultats).
Arribat el dia X es deixa de fumar.
- Tercer un cop ja s’ha deixat de fumar us heu d’entrenar en habilitats per poder afrontar les situacions de risc : Penseu per exemple que us prepareu per fumar i de seguida heu d’imaginar que sentiu sensacions desagradables (per exemple les nàusees que sentíeu quan fumàveu fent calades rapides) Això heu de tenir en compte que s’ha d’entrenar bastant, per evitar que torneu a caure.
Si treballeu aquestes tres fases, us en podeu sortir, però penseu que una cosa es el fet de deixar de fumar (es pot aconseguir, relativament fàcil) i l’altre es continuar sense fumar (això es el que heu de treballar vosaltres sols o amb un especialista que us ajudi).
Explicació : En aquesta explicació s’han utilitzat els programes multicomponents. Són els que han donat millor resultat fins el moment. Dintre de les tècniques s’han comentat el fumar ràpid i retenir el fum a la boca. Amb aquests programes es dona també molta importància al fet de treballar les habilitats per a afrontar les situacions de risc un cop ja s’ha deixat de fumar.
Comentar també que es podrien utilitzar altres tècniques, les de tipus aversiu (xocs elèctrics, saciació, etc.), d’autocontrol, la reducció gradual etc.
Consultant el bloc psicoalumnos.blogspot.com m’he assabentat d’un estudi que s’ha fet referent a les dones que estan embarassades i l’estrès. Font : JOURNAL OF CLINICAL ENDOCRINOLOGY. Maig del 2007; 66 (5), 636–640.
Els nadons que encara estan a l’úter de la mare estan exposats a les hormones que provoquen l’estrès: Les dones embarassades amb símptomes d’estrès transmeten l’ansietat al fetus des de períodes de gestació de 4 setmanes.
Van realitzar un estudi a 267 dones en estat de gestació i se’ls hi va mesurar els nivells de cortisol, l’hormona que provoca l’estrès . Van analitzar mostres de sang de les mares i del fluid amniòtic i van veure que a les quatre setmanes els nivells de cortisol a la sang de la mare feia augmentar els nivells al fluid amniòtic, cosa que provocava que el fetus també n’estigués exposat.
L’estudi conclou que encara s’ha de continuar treballant per saber els mecanismes pels quals l’estrès maternal afecta el fetus, tant com a fetus, com a la seva infància.
