El riure es un fenomen que no acabem d’entendre del tot. El que si podem dir es que es un acte involuntari i que la ciència avala que riure millora la salut. Tal com expliquen a l’article que va sortir publicat a la revista Consumer.es el riure es saludable.
La zona localitzada del riure està a la zona prefrontal del còrtex cerebral ( es la zona on hi ha localitzada la creativitat, la capacitat per pensar en el futur, etc.) i amb els anys anem perdent l’espontaneïtat de deixar-nos portar pel riure.

Quan riem el cervell activa la segregació d’endorfines, les anomenades encefalines, substàncies que ajuden a calmar el dolor, i que envien missatges des del cervell fins als limfocits i altres cèl·lules per combatre els virus i les bactèries. Per tant el riure es més important del que sembla, millora la salut.

Es treballa amb la “risoteràpia” que consisteix a estimular la producció de diferents hormones que genera el propi organisme fent exercicis i jocs grupals per potenciar el riure: Es vol potenciar el sistema immunitari provocant el riure d’una manera natural i sana.
Te molts efectes beneficiosos, entre ells cal destacar el poder analgèsic que té: allibera endorfines, que son els sedants naturals del cervell similars a la morfina.

Per això es considera que cinc o sis minuts de riure continuat actua com un analgèsic. Es per això que s’utilitza per teràpies de convalescència que requereix una mobilització ràpida del sistema immunològic.

Pots utilitzar aquest petit joc : mira fixament a una altra persona que hi tinguis confiança i juga al joc de “a veure qui riu primer”. Consisteix a que els dos us quedeu mirant fixament als ulls, de cara i en silenci. El primer que riu perd. Així t’adonaràs que costa molt no riure. També us passo aquest enllaç on us explica com fer-ho vosaltres mateixos laalegriadevivir.com Podeu mirar aquest video que parla d’aquests aspectes.

Comparteix

Llegint l’entrevista a la revista “Muy Interesante” del mes d’agost, al Dr. Michael Gazzaniga, Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Califòrnia, fundador de la neurociencia cognitiva i autor del llibre “El cerebro etico”, he considerat oportú comentar alguns dels punts més destacats :

Exposa entre altres coses que s’està treballant en augmentar la memòria i també a esborrar-la : si volem recordar alguna cosa, podríem prendre medicaments per poder fer-ho, i si volem oblidar? S’ha localitzat les àrees del cervell relacionades amb la supressió dels mals records, una zona del còrtex prefrontal, la circumvolució frontal mitja i la inferior dreta. Això obra la porta a preguntar-se si es podrà arribat a poder prendre un medicament per oblidar certa situació viscuda?. (si voleu consultar més informació sobre el tema a “Elmundo.es“

Parla de la neuroètica una disciplina on es troben la neuroci

Així mateix comenta també una altra investigació recent que apunta la possibilitat de llegir les intencions d’algú abans que les porti a terme. Cosa que obriria el camí a preguntar-se si això faria perdre la privacitat del nostre pensament i si seria una manera de controlar-lo: diu que el teu cervell decideix el que vols realitzar molt abans que tu en siguis conscient, per tant s’està treballant per arribar a esbrinar a través del teu cervell el que tens previst de fer encara que tu no en siguis conscient.

Comparteix

L’altra dia estava mirant TV3 i vaig sentir parlar d’un creatiu holandès, Jeroen Boschma, que ha tret un llibre sobre la generació Einstehin. Segons ell són tots aquests nois i noies nascuts a partir de 1988 en endavant. (podeu consultar la noticia a telenoticies-Catalunya
Deia que son una generació acostumada a conviure amb Internet cosa que fa que disposin de molta informació. Són nois, en general, molt optimistes i amb ganes d’afrontar el futur, més llestos, més ràpids i mes sociables. Que amb tota la informació de que disposen saben destriar el que els interessa i a més també destaca que davant de la publicitat aquesta “generació Einstehin” no es deixa influenciar massa: Fa un avís als anunciants que mai provin d’enganyar-los perquè podrien arribar a fer enfonsar un producte.
Em va sobtar aquesta visió, donat que sempre, quan ens anem fent grans tenim la tendència A considerar la generació que puja com a més mal preparada, més poc madura etc. etc., i en canvi en aquest cas aquest anunciant reconeix que aquesta generació es molt més forta que l’anterior.

Que en penseu? si voleu opinar podeu anar al fòrum de psico-ajuda.cat.

Comparteix

Aquests dies s’ha posat en marxa la pàgina www.Psico-Ajuda.cat.
És una pàgina de psicologia totalment gratuïta on hi pots intervenir lliurement:

- Hi ha un fòrum públic on tothom pot exposar les seves preocupacions i al mateix temps també pot ajudar als altres explicant vivències seves. En el mateix fòrum també hi ha un apartat on debatrem diferents temes que s’aniran proposant.

- Pots també fer una consulta privada totalment anònima i gratuïta. Et demanarem que omplis un petit qüestionari (edat, nivell d’estudis, si treballes, etc.), que serà totalment anònim i que utilitzarem per fer un estudi científic.
Cal però destacar que aquesta consulta privada mai pot substituir la visita a un professional si la situació ho requereix.

- En una altra secció pots trobar informació dels diferents trastorns que et pot ser d’utilitat (problemes d’alimentació, amb les drogues, etc.). Aquesta secció s’anirà ampliant periòdicament.

- Hem posat també un enllaç cap aquest bloc donat que molts dels temes que s’exposen aquí poden ser d’interès als usuaris de la pàgina web i poden ser objecte de debat al fòrum.

- I per últim també pots accedir a diferents adreces d’Internet per si t’interessa buscar més informació sobre els trastorns.

Els lectors d’aquest bloc esteu tots convidats a visitar psico-ajuda.cat

Comparteix

Amb el desenvolupament de les tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) s’estan produint moltes innovacions tant tecnològiques com tècniques. L’amplia penetració de les TIC a la nostra societat ha provocat el que s’anomena Organitzacions Virtuals, un nou sistema laboral on el treball no està subjecte a paràmetres fixes de temps i espai: el teletreball (el treballador es troba situat en una ubicació diferent de l’oficina central) i els equips de treball virtuals (la interacció entre els seus membres es dóna a través d’alguna combinació de sistemes electrònics de comunicació).

Una de les grans preocupacions en el camp psicològic és si aquest canvi en el sistema organitzacional pot provocar problemes en els vincles afectius i les relacions socials dels treballadors i persones en general.

Segons un estudi fet per Pew Internet and American Life Proyect i sociòlegs de la Universitat de Toronto, Internet i l’Ús del correu electrònic expandeix les relacions que la gent manté en el mon online. La web potencia les capacitat socials i no reemplaça altres formes de comunicació entre les persones (podeu consultar la font Clarin.com
Diuen que la gent no només socialitza a través de la web, sinó que la fa servir per prendre decisions importants, sol·licitar informació valuosa i buscar ajuda quan li fa falta.

Segons aquest informe la web no només no reemplaça el contacte personal o telefònic, sinó que el complementa i ajuda a mantenir els vincles actius : “a mida que hi ha més vincles a través d’internet hi ha més contacte per telèfon i personalment”.

Pels investigadors el que s’està transformant de veritat es la conformació dels grups, que fins ara es feien per proximitat, i ara es considera que el que reuneix a la gent a Internet no es la geografia, sinó la comunitat d’interessos : es crea un llaç solidari de compartir el coneixement a través de la xarxa formant part del que s’anomena la cultura d’internet.

Comparteix

Cas :
L’Adrià es un nen de 6 anys, i el seu professor veu que no presta atenció i no sap desenvolupar els problemes que per la seva edat hauria de saber resoldre.
Ha parlat amb els pares per intentar resoldre això.

Possible solució :
En aquest cas i si el vostre fill també té aquest problema, en primer lloc heu d’anar a un especialista, per mirar que no pateixi d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció; encara que no s’ha de diagnosticar el trastorn d’hiperactivitat abans dels 7 anys, ja es poden detectar comportaments anòmals abans.

Si simplement es que ha d’aprendre a “organitzar-se” per saber desenvolupar les tasques podeu seguir un sistema que justament es va pensar pels nens hiperactius impulsius que treballaven massa ràpid i amb molts errors, l’objectiu es que el nen aprengui a parlar-se internament, cosa que li fa més facil pensar i prendre consciencia del que està fent :

Vosaltres heu d’actuar de models : dibuixareu un dibuix, però abans us donareu instruccions en veu alta (per exemple : que he de fer? He de fer un dibuix…. el faré a poc a poc … primer he de fer una línia cap a baix…be, ara he de fer una línia cap a la dreta … m’he equivocat… no passa res, esborro i continuo…)

Després el vostre fill farà el dibuix mentre que tu aniràs dient en veu alta les instruccions similars a les anteriors, adaptant-les a allò que estigui el nen.

Següent pas el nen ha de fer el dibuix dient ell mateix les instruccions en veu alta semblants a les anteriors.

Ara el nen ha de fer el dibuix però aquest cop les instruccions se les ha de donar ell mateix en veu baixa.

Per últim el nen ha de fer el dibuix donant-se les instruccions però sense verbalitzar-les.

Això ho podeu aplicar també a qualsevol entrebanc que es trobi el vostre fill (sigui un problema de matemàtiques, o una redacció de l’escola etc.)

Explicació :S’ha explicat l’entrenament en autoinstruccions proposat per Meichenhaum i Goodman. Permet la realització i l’afrontament d’una determinada feina.

Comparteix

Cas:
La Gemma fa uns mesos va tenir un accident anant amb cotxe. Està molt afectada i cada vegada que recorda els fets es posa molt nerviosa. Pensava que amb el temps se li passaria, però veu que la cosa no millora

Possible solució :
Proposaré un sistema que no està del tot demostrat, però cada vegada s’estan fent més estudis per poder demostrar la seva eficàcia: Consisteix a fer moviment amb els ulls de gran amplitud (EMDR).

Fes una llista amb les diferents situacions que et provoquen aquest està d’ansietat incontrolada, de menys a més (per exemple com a menys pot ser veure un cotxe del mateix color i marca del que vàreu xocar, i com a més podria ser imaginar que està estirat a terra després de l’accident), i puntua-les en una escala sobre 10. Un cop fet has de visualitzar la situació menys estressant.

Si tens algú amb tu pots comentar-li la situació amb detalls del que t’estàs imaginant (en totes les modalitats, visual, auditiva, etc.). Un cop tens la imatge visualitzada has d’anar seguint un “bolígraf” que algú et pot posar davant a una distància d’uns 30 cm. de la cara. I amb el cap immòbil has d’anar seguint aquest bolígraf que anirà d’un costat a l’altra de la cara (en un segon una anada i una vinguda, i entre uns dotze i vint-i-quatre cops).
Quan acabis deixa d’imaginar i llavors qualifica l’ansietat que et provocava el que has imaginat. Descansa una mica i torna a fer-ho.
Quan arribaràs a puntuar 0 l’ansietat que et provoca, llavors pots passar a la següent situació de la llista. I així fins a l’última situació.

Explicació :
Desensibilització per mitjà de moviments oculars. Segons l’estudi realitzat per la Dr. Maria José Carvajal, Directora del Centre de Psicologia Plató i experta en l’aplicació de la tècnica EMDR (entrevista publicada a la revista Consumer S’estimula els dos hemisferis del cervell amb els moviments oculars (també es pot aplicar a un altre estimulació amb sons que es repeteixen alternativament a l’orella esquerra i a la dreta). S’aconsegueix que la persona es desensibilitzi i els records deixin de ser pertorbadors.
Aquesta tècnica també es aplicable a altres patologies com l’ansietat general, la fòbia o el trastorn obsessiu. S’està estudiant per aplicar-la en sessions en grup a col•lectius que s’hagin trobat amb una crisi o situació d’emergència.

Comparteix

En Lluís es un noi d’uns 22 anys i té un problema. Li fan molta por els avions. La por que té és tanta que no en vol agafar cap. Això fins ara no li molestava, però ara veu que no pot anar amb els seus amics de viatge. Es vol treure aquesta por.

Possible solució :
Per tots aquells que tingueu por als avions, però també es pot pensar per d’altres pors que tingueu (no totes, vigileu si teniu por a la sang, no es pot intentar resoldre per aquest sistema), que us sembla que us supera i que no podeu afrontar-la, us explicaré com es pot solucionar. Millor si busqueu un psicòleg que us ajudi, segur que us anirà més be :

Cal que tingueu present que la por als avions (ens centrarem en aquesta por) es degut a alguna experiència desagradable que vas tenir i que potser no recordes, o a alguna persona molt propera a tu. Per tant el que hem de treure es aquesta ansietat que et provoca el pujar a un avió. El que has d’aprendre es una resposta diferent, oposada a la ansietat.

En primer lloc has d’aprendre a relaxar-te (dies endarrera vaig explicar un dels sistemes de relaxació, ho pots provar), has de practicar cada dia per agafar practica. Quan ja en saps, podràs començar a treballar per reduir l’ansietat.

Fes-te una llista de deu situacions que et provoquem ansietat de menys a més (per exemple, com a menys potser es veure un avió dibuixat, i com a més es estar pujat dintre l’avió i que es mogui molt).

Ara hauràs de començar la pràctica pròpiament dita, has de relaxar-te i has d’imaginar la situació que hagis posar un últim lloc de la llista, la de menys ansietat (seguint l’exemple imagina’t un avió dibuixat). Has d’estar relaxat i has d’aconseguir que quan imaginis l’avió dibuixat no et provoqui ansietat.

Quan hagis practicat durant uns dies i ja no et provoqui cap por, pots passar a la segona situació de la llista, i així progressivament fins arribar a l’últim punt.

Has de tenir en compte que el que practiques es a imaginar situacions, que no les vius de veritat, però com si ho fessis. Si dubtes de la utilitat del sistema, només cal que quan estiguis relaxat imaginis una llimona partida per la meitat, llavors, pensa que l’estàs llepant i que estàs notant el gust de la llimona. Ara para’t un moment i analitza què estàs sentint en aquest moment; Segur que estàs fent saliva. Doncs això et demostra que amb la imaginació podem aconseguir moltes coses.

Explicació :
Intentar superar la fòbia als avions a través de la desensibilització sistemàtica a través de la imaginació.

Comparteix

Cas :
Els pares d’en Roger estan intentant que el seu fill aconsegueixi fer alguna de les feines de la casa. Veuen que el nen ja te vuit anys i que no fa res. No saben con aconseguir-ho i han demanat ajuda.

Possible solució :
Us proposo el sistema següent:

En primer lloc no heu de pretendre que faci moltes feines de cop. S’han d’anar introduint de mica en mica. Podríem començar per exemple perquè s’endreci la seva habitació. Per acostumar-lo, primer heu de marcar quines feines concretes ha de fer, per exemple podeu dir-li que cada dia ha de deixar la seva roba bruta al lloc on s’ha de deixar, preparar-se la cartera per l’endemà, guardar les joguines al lloc on s’han de guardar, etc. així podeu marcar-li unes 5 feines que haurà de fer cada dia. També li marcareu el moment en que les ha de fer. Els pares sereu els encarregats de revisar si ho fa. Un cop decidit es donarà unes fitxes que prèviament haureu marcat per cada feina, (per portar la roba bruta (1 fitxa) per fer-se la cartera (2 fitxes), etc. ).

Aquestes fitxes el vostre fill les podrà canviar per uns “premis” que prèviament també haureu establert, per exemple poder jugar mitja hora més (1 fitxa), poder triar el sopar que vol (1 fitxa), poder veure mitja hora més la televisió (2 fitxes). Cal considerar que cada dia ha de gastar algunes de les fitxes que ha aconseguit.

Al començar se li ha d’explicar en el nen el que volem aconseguir (que s’endreci l’habitació) i que hi haurà aquestes petites recompenses. S’estableix un termini de 2 setmanes on cada dia es revisarà si fa el que s’ha marcat. Si ho compleix, passeu a revisar 3 de les feines que te marcades (seran escollides a l’atzar). Si continua complint haureu de revisar 3 feines, 4 dies a la setmana i llavors es podrà donar un premi directe, sense fitxa, (per exemple, com que has recollit molt be l’habitació podràs convidar el teu amic a dinar). Si continua complint revisareu només 2 vegades a la setmana i cada vegada menys fitxes però si alguns premis directes. Després es treuen les fitxes definitivament i de tant en tant es donarà un premi directe.

Explicació :
S’ha explicat el programa d’economia de fitxes que es molt bo per aconseguir el control sobre un ambient (en aquest cas l’habitació del nen) per controlar les conductes del fill (aconseguir que l’endreci). S’apliquen les fitxes per donar un reforç únic per la conducta que volem aconseguir.

Comparteix

A la revista Psiquiatria.com surt publicada una tècnica que presenten el Professor Jose Carlos Garcia Jacomino, de la Facultat “10 de octubre” Universitat Medica de la Habana i la Professora Marta Martín Carbonell, sobre el Flux respiratori dirigit (FRD) : una tècnica d’hipnorelaxació per a alleugerir el dolor.

Es una tècnica que combina elements de respiració i tècniques d’inducció hipnòtica per aconseguir el control del dolor de manera ràpida. El FRD està pensat com una tècnica coadjuvant al tractament del dolor, i mai substitueix els procediments habituals de diagnostic i tractament.

Els investigadors diuen que l’han trobat útil per alleugerir diferents patologies i fonamentalment en problemes de dolor crònic. També per reduir tensions en pacients hipertensos.

Aquest tècnica consta de 3 Fases :

Fase 1: respiratòriaEstirat amb els braços i les cames obertes, inspira lentament pel nas sense omplir els pulmons, només fes la inspiració normal, de forma lenta, com si estiguessis omplint una gerra d’aigua. Reten l’aire uns segons i ara espira, també lentament fins que es buidi. Descansa uns segons i torna a fer el mateix exercici, tractant de fer-lo de forma el més còmodament possible, al teu ritme i a la teva manera. No et posis fites ni et concentris en res, només respira còmodament, a poc a poc mentre estàs tranquil, relaxat i descansant (s’introdueixen ja suggestions indirectes de descans, comoditat i calma).

El temps de pràctica de l’exercici variarà entre 7 i 13 minuts, segons aquest estudi menys temps no afavoreix els efectes terapèutics intrínsecs de la respiració. Més temps pot portar a que t’adormis.

Fase 2: VisualitzacióEstirat en la mateixa postura, has de respirar al mateix ritme que en la primera fase realitzant un continuu entre la inspiració, la retenció i la espiració sempre respectant les pauses de descans i el volum lleuger de l’aire inspirat. Es comença a respirar com s’ha après i quan es porti una estona ja pots començar a imaginar com aquest aire que estàs respirant és com una corrent d’aire que entre i surt i recorre tot el cos fins abaix. Al mateix temps intenta recordar un lloc que t’hagi agradat o que t’agradaria estar i imaginat que estàs allà. Continua respirant i imaginant.

Segons l’estudi quan s’ha entès l’exercici s’ha de practicar 12 o 13 minuts. Després es practicarà una vegada al dia o quan tinguis el dolor.

Fase 3: FocalitzacióEs fan suggeriments per alleugerir el dolor (per exemple el pacient que sent que l’aire li recorre pel cos pot imaginar que tracti de portar l’aire fins a la zona adolorida i que senti com aquest aire refresca agradablement la zona adolorida i escombra la porqueria que ha provocat el dolor, o que provoca un calor agradable que alleugera el dolor, etc. etc. (dependrà del dolor que cada un tingui).

De totes maneres diu l’estudi que el pacient amb dolor crònic ha d’aprendre a ser realista donat que d’alguna manera les crisis doloroses son inevitables per tant del que es tracta es disminuir la severitat d’aquest dolor perquè guanyi en autonomia i auto eficàcia, i tingui una millor qualitat de vida. L’estudi diu que s’ha de continuar aprofundint per poder determinar la potència-eficàcia dels diversos components, però que pot ser considerant com una tècnica més per ajudar a metges i psicòlegs per col.laborat amb el malalt per la millora de la qualitat de vida.

Nota : Aquest estudi està dirigit a metges i psicòlegs, jo l’he explicat aquí per si algú vol intentar fer-ho sol, però es més aconsellable que busqui un lloc on poder aprendre be la tècnica. Es pot consultar a la pàgina de Psiquiatria.com

Comparteix