Què és un petó? és un intercanvi explosiu d’informació entre dos persones que provoca una sèrie de processos inconscients capaços d’identificar molts aspectes de l’altra persona.

Segons l’estudi de la Universitat de Albany “la psicobiologia del petó romàntic” fet per Gordon Gallup, Susan Hughes y Marissa Harrison, el primer petó serveix perquè molts perdin l’interès per la seva parella.

Aquest rebuig que molta gent experimenta després de la primera “descarrega a l’altura dels llavis” els investigadors ho atribueixen a que les neurones sensorials entren en acció, i pressuposen, doncs, que amb un petó es pot saber si som genèticament compatibles amb l’altra persona analitzant la nostra viabilitat reproductiva.

Segons el psicòleg Gordon Gallup, hi ha moltes forces que poden connectar romànticament a dues persones, però un petó i particularment el primer petó pot trencar fàcilment el vincle. Si el nostre cervell decideix que l’altra persona no es compatible amb nosaltres tendim a perdre l’interès cap a ella.

Continuen exposant que existeix una diferència important amb el que significa per als homes i per a les dones. Mentre que ells son més proclius a mantenir relacions sexuals sense la intermediació del petó, elles senten la necessitat de fer-ho abans, durant i després de la trobada sexual.

Per un altre costat també diuen que els dos generes es diferencien a través de la forma amb la qual fan els petons. Els homes per exemple tendeixen més a fer petons amb la boca oberta i a iniciar el contacte amb la llengua. Segons pressuposen a la presència de testosterona a la saliva dels homes estimula la líbido de les dones.

Iniciem un tema al fòrum sobre els petons i si esteu d’acord amb aquesta diferenciació que fan entre manera de fer els petons i els dos sexes.

Font: elmundo.es

Comparteix

La Montse, està estudiant una carrera universitària, però des de fa 3 anys té problemes amb el menjar. Ella no és que sigui molt prima, però de tant en tant quan menja massa després es provoca el vòmit. Sempre ho ha portat d’amagat, però la seva parella marxarà a viure a un altre lloc, i la por a sentir-se sola ha provocat que aquest problema amb el menjar se li dispari. Ara no sap que fer.

Et sents com la Montse? no ho has dit a ningú, i no saps que fer?

La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència de forces episodis en els quals la persona menja grans quantitats de menjar en un període de temps curt (els afartaments).

Durant aquests episodis es té la sensació que no pots controlar la teva conducta, que no pots parar. Aquests episodis van seguits d’un sentiment molt fort d’auto repulsa i culpa, que donen com a resultat la inducció als vòmits, fer servir purgants etc. per tal de contrarestar els efectes dels afartaments.

Una altra forma per contrarestar-los és la restricció alimentària o no menjar, encara que no és tan dràstic com en l’anorèxia nerviosa donat que, encara que hi ha una preocupació per la silueta, el pes és normal segons l’edat i l’altura.

Hi ha 2 tipus de bulímia, la que s’anomena purgativa que s’utilitzen laxants i el vòmit per contrarestar els afartaments, i la bulímia no purgativa en la qual es fan servir altres conductes com fer exercici físic, no menjar, etc.

Cal que sàpigues sobretot que si et passa un cas semblant al de la Montse, hauries de demanar ajuda a un psicòleg. Ell o ella t’ajudarà, com més tardis a intentar arreglar-ho més es costarà després.

Bibliografia: Manual de Terapia de conducta Vol.II autor: Miguel A. Vallejo Pareja

Comparteix

Caminar es bo tant pels beneficis físics que ens aporta com pels psicològics. Ara però, acabem de descobrir una nova utilitat al caminar:

Imagina’t que surts a caminar al matí per fer exercici o per anar a treballar i que mentre camines puguis autocarregar-te el mòbil.

Doncs sembla que això ja és possible. Segons un article publicat a la revista Science, uns científics americans han inventat un dispositiu que es posa al genoll i va enmagatzemant l’energia a mida que camines de la mateixa forma que ho fan els cotxes híbrids.

Els voluntaris que portaven l’aparell a cada cama van aconseguir generar uns 50 vats, energia de sobres per carregar el telèfons mòbil. Si en comptes de caminar corrien, generaven 54 vats

L’aparell funciona sobre un genoll, el problema és que es molt pesat i difícil de portar, però s’estan preparant sabates i una motxilla generadora amb més potència. La idea és poder aprofitar l’energia que genera la gent quan camina.

Comparteix

L’artteràpia o teràpia a través de l’art, és basa en l’ús de les arts visuals amb finalitats terapèutiques. És va iniciar a mitjans del segle XX com un dels canals expressius i creatius que ajuden al desenvolupament personal i social. Es convida al pacient a investigar, i descobrir-se a través de diferents propostes plàstiques valorant sobre tot l’experiència com a forma real d’apropament als problemes.

Elizaberta López va fer l’estudi basant-se en els principis del psicoanalisi, on tota obra d’art és un signe que es configura com a tret vital. Va treballar durant més d’un any amb 20 malalts mentals aguts, voluntaris de la comunitat terapèutica de l’Àrea Nord de l’Hospital “Virgen de las Nieves de Granada”. Els assistents van versionar quadres de pintors com a Modigliani, Munch o Van Gogh.

La investigadora destaca el caràcter alliberador que té l’art per aquests pacients que projecten el seu món interior i els seus desitjos reprimits a través dels quadres. L’art com a tractament es basa en la idea que les representacions visuals, objectivades a través del material plàstic contribueixen a la construcció d’un significat dels conflictes psíquics. Es considera que és una bona eina pels terapeutes, però al mateix temps també com la manifestació de moltes pors i fantasmes dels propis malalts amb la possibilitat de coneixer i poder-los destruir.

Si desitges fer sessions d’artteràpia o estàs pensant a portar-hi algú primer t’has assegurar que el terapeuta està correctament format i acreditat.

Comparteix

Surt un nou sistema anomenat Audeo, que l’ha ideat Corporación Ambient, on el nostre pensament a través de senyals nervioses es pot transformar en paraules.

Quan nosaltres pensem en una paraula, les nostres cordes vocals s’activen dèbilment de la mateixa manera que si la diguéssim en veu alta. Aquesta tensió que fem a les cordes vocals pot ser reconeguda a través d’uns sensors especials, i convertir-la en la paraula que s’ha pensat.

L’objectiu principal d’aquest dispositiu és ajudar a les persones que tenen problemes neurològics relacionats amb la part motriu de la parla. És a dir per aquelles persones que per algun problema neurològic saben el que volen dir però no aconsegueixen expressar-ho en veu alta (com passa amb l’afàsia de Broca).

Aquest fenomen es coneix com discurs subvocal. El sistema ha de conèixer els nostres pensaments donat que perquè s’activin les cordes vocals el pensament ha de ser intencional, és a dir hem de pensar en allò que volem dir.

Per ara el sistema només reconeix 150 patrons vocals. S’està investigant per poder tenir-ho acabat a finals d’any amb un vocabulari infinit de fonemes.

Font: DePsicología.com

Comparteix

Últimament no disposo de massa temps per escriure, per tant de moment i perquè us distraieu una mica us poso una història que heu d’intentar resoldre. Al final hi ha la solució:

En Pere, el pare d’en Robert un nen de 8 anys, surt conduint des de casa seva direcció a València.
En Robert va amb ell.
Pel camí tenen un terrible accident. Un camió que venia de cara els envesteix i xoca contra el cotxe d’en Pere.
L’impacte mata instantàniament en Pere, però en Robert segueix viu.

Una ambulància de València trasllada el nen a l’hospital. Els metges de guàrdia comencen a tractar al nen amb molta dedicació però, encara que aconsegueixen estabilitzar les seves condicions vitals, no el poden traslladar donada la gravetat del seu estat.

Després de fer les consultes pertinents es posen en contacte amb una eminència sobre el tema a la qual li expliquen el que ha passat. L’eminència decideix anar cap a València. Un cop arriba, els metges li presenten el cas i esperen ansiosos la seva opinió.

Finalment un d’ell li diu
“Està vostè en condicions de tractar al nen?.
Pregunta a la qual contesta:
Com no l’he de tractar si és el meu fill?

A partir d’aquí has de pensar quina és la resposta tenint en compte que el Pere no és el seu padrastre. Com s’explica aquesta resposta?
La Resposta : L’eminència és la mare del nen. Ho havien pensat?
Molts i moltes de nosaltres encara que no vulguem reconèixer-ho tenim prejudicis sobre que les dones ocupin alguns tipus de feines, de càrrecs etc. Aquesta història que serveixi com a homenatge a totes les dones que ocupen llocs que en principi estan considerats “masculins” (aquests dies ens ve al cap la Carme Chacón com a ministra de defensa) i per ajudar a una major conscienciació .

Comparteix

El ritme de vida que portem ens fa que cada vegada l’alimentació la considerem més com una cosa secundària. Si vols saber quin és el teu perfil nutricional, accedeix a

I ara que ja saps que hauries de millorar la teva alimentació, pots consultar la pàgina de la Generalitat d’alimentació i nutrició , et donarà les pautes correctes.

Salut

Comparteix

Segur que de vegades has tingut ganes de fer una consulta a algú sobre alguna preocupació que tens i no t’has atrevit a fer-la per por del que pensaran de tu.


Encara que tens Psico-ajuda on pots fer consultes privades totalment gratuïtes, has de saber que ha sortir el primer robot psicològic online, MindMentor amb un 47% d’èxit.

És un robot on es combinen cinc teràpies diferents i intenta ajudar als pacients a trobar solucions.

Aquest robot estat desenvolupat per dos psicòlegs holandesos Jaap Hollander i Jeffrey Wijrberg de l’Institut de Psicologia Eclèctica d’Holanda, especialitzats en la programació neuro-lingüistica (PNL). Aquesta escola es basa en la teoria que tota conducta humana es desenvolupa sobre una estructura o plantilla de pensament apresa, i que aquesta es pot detectar per copiar-la, transformar-la o reprogramar-la.

El van provar amb més de 1.600 pacients de tot el mon i un sorprenent 47% va confirmar haver rebut una bona atenció mostrant-se satisfets amb el tractament, es a dir que van poder resoldre els seus problemes amb aquella única sessió, cosa que molts psicòlegs “de carn i ossos” estarien orgullosos.

El sistema pot fer preguntes intel·ligents, a través d’un procés que ajuda al pacient a trobar solucions per si mateix o a veure una nova perspectiva. Ajuda a desvetllar el coneixement inconscient.

La qüestió és, si es pot quedar feliç amb l’atenció psicològica d’un robot. Molts psicòlegs opinen que si, encara que s’ha de deixar molt clar que MindMentor no pot solucionar tots els problemes, hi ha molts casos on la presència directa d’un psicòleg és molt important per al pacient, sobretot en casos com addiccions, esquizofrènia, etc. Però si és una bona forma de tractament en problemes com l’estrès, insomni, problemes de parella, etc.

Que us sembla, us agradaria que un robot us intentés ajudar a resoldre els vostre problemes?

Font: Tendencias sociales

Comparteix

Extret de Psicoactiva.com

Que faries? Estàs conduint el teu cotxe en una nit que plou molt. Passes per davant de la parada de l’autobús on hi ha 3 persones esperant:

Una velleta que sembla que està a punt de morir.
Un amic teu que et va salvar la vida una vegada.
L’home perfecte o la dona dels teus somnis.

A quina d’aquestes persones pujaries al teu cotxe, donat que només tens lloc per a un passatger?

Pensa la resposta abans de seguir llegint

Ja ho has pensat?
Aquest és un dilema ètic-moral que una vegada es va utilitzar en una entrevista de feina.

Podries portar a la velleta perquè està a punt de morir, o podries portar el teu amic que et va salvar la vida una vegada i estàs amb deute amb ell. Però potser mai tornaràs a trobar el teu amant perfecte.

L’aspirant que van contractar (de 200 candidats) no va dubtar a donar la seva resposta.

Que va dir? Simplement va contestar:

“li donaria les claus del meu cotxe al meu amic i li demanaria que portés a la velleta a l’hospital, mentre jo em quedaria esperant l’autobús amb l’amant perfecte.

Conclusió: hem de superar les aparents limitacions que ens plantegen els problemes i aprendre a pensar creativament.

Historia extreta de Psicoactiva.com

Comparteix

Com podeu veure a la imatge del Google Analytics es van assolir ahir les 5.000 visites! i això en menys d’un any. El nombre de subscrits és de 22 i no ha parat de pujar des que disposem del servei de FeedBurner.

Moltes gràcies a tots i a totes que feu possible aquesta web, amb les vostres visites, les vostres participacions en el fòrum, i els vostres comentaris en els posts.

Comparteix