En molts diaris va sortir la noticia que des de l’Ajuntament de Barcelona es demanarà que es retiri del mercat el videojoc ‘The Wheelman‘. El joc, que es llançarà a la tardor, situa a Barcelona persecucions, tiroteigs assassinats i un conjunt d’activitats violentes.

Estan preocupats per si aquest videojoc pot provocar un augment de la violència pels carrers de Barcelona.

En la revista MeriStation van comentar un estudi fet per Jane Barnett de la Universitat de Middlesex de Londres per saber si els jugadors del joc Wold of Warcraft es tornaven més violents després de jugar-hi. Es van analitzar a 300 jugadors per saber la relació que hi havia entre els videojocs i la violència en aquest joc concret. Segons els resultats presentats per la Societat Britànica de Psicologia, els usuaris que juguen a jocs violents tendeixen a estar més relaxats en les seves feines del dia a dia.

Els investigadors destaquen que un gran percentatge d’aquests jugadors senten una major tranquil·litat i un descens en el desenvolupament d’actituds agressives i violentes abans i després de jugar. El grau de relaxació depèn de la personalitat dels jugadors.

Basant-nos en aquest estudi, i si els efectes que provoca aquest joc són els mateixos que el que es va utilitzar en l’estudi, Barcelona pot estar ben tranquil·la.

Font: mediStation, vilaweb

Comparteix

Second life, el món virtual que imita al món real, ja fa temps que està fent entrevistes de feina per seleccionar personal per treballar tant dintre mateix de second life com en el món real.

L’any passat va començar l’empresa Randstad, una empresa de selecció de personal on buscava persones per treballar dintre mateix de second life. Veient l’èxit que va tenir va continuar amb altres seleccions de personal però aquest cop per cobrir vacants de l’empresa en el món real.

Altres empreses han copiat aquest sistema com l’empresa Europcar, lider en lloguers de cotxes, que a través de InfoJobs també ha començar a fer seleccions de personal des de Second Life.

Si estàs interessat només has d’entrar a Second life i t’has de crear un avatar, és una manera ben diferent de fer entrevistes de feina (consulta infojobs), imagina’t, et fas l’avatar com tu vols i a través d’aquest personatge que tu t’has fet vas a fer l’entrevista a l’empresa de selecció de personal. Qui sap, potser pots trobar feina!!!

Comparteix

Estem acabant el curs i fins que no comença el següent passem un període on disposem de moltes hores lliures. Encara que segur que molts no ho volen reconèixer, durant aquests dies es passen moltes estones que no se sap que fer.

Ara que tot just comencem les vacances intentem recordar el que sentíem l’estiu passat. Aquella buidor i avorriment, les poques ganes de fer les coses i la sensació de pèrdua de temps acompanyat d’una enorme tristor.

Abans que comenci tot això, organitza’t. Pensa en les hores que tindràs lliures i fes-te una planificació d’activitats per evitar caure en aquest estat.

M’ha semblat molt apropiat el poema de Pablo Neruda:

• Muere lentamente quien se transforma en esclavo del hábito, repitiendo todos los días los mismos trayectos, quien no cambia de marca, no arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.
• Muere lentamente quien hace de la televisión su gurú.
• Muere lentamente quien evita una pasión, quien prefiere el negro sobre blanco y los puntos sobre las “íes” a un remolino de emociones, justamente las que rescatan el brillo de los ojos, sonrisas de los bostezos, corazones a los tropiezos y sentimientos.
• Muere lentamente quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo, quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien no se permite por lo menos una vez en la vida, huir de los consejos sensatos.
• Muere lentamente quien no viaja, quien no lee, quien no oye música, quien no encuentra gracia en sí mismo.
• Muere lentamente quien destruye su amor propio, quien no se deja ayudar.
• Muere lentamente, quien pasa los días quejándose de su mala suerte o de la lluvia incesante.
• Muere lentamente, quien abandona un proyecto antes de iniciarlo, no preguntando de un asunto que desconoce o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.
• Evitemos la muerte en suaves cuotas, recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor que el simple hecho de respirar.
• Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos una espléndida felicidad.

Si vols llegir més sobre Pablo Neruda: Veinte poemas de amor y una canción desesperada

Comparteix

Fa poc que ha sortit el Firefox 3 amb més de 8 milions de descàrregues. FirefoxCAT i Psico-ajuda hem cregut adient penjar un qüestionari per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors.

Si voleu col.laborar, és molt curt i així tindrem una idea de si existeixen diferències segons el navegador que s’utilitza. Cliqueu.

Comparteix

La gent que viu l’un amb l’altre al llarg dels anys desenvolupa trets facials similars. Segons un estudi de fa ja un cert temps fet pel psicòleg Robert Zajonc i els seus col·laboradors.

A 110 participants se’ls mostraven fotografies d’homes i dones que només portaven un any de casat, i d’aquestes mateixes persones un cop en portaven 25 vivint junts.

Se’ls demanava que els classifiquessin per la seva semblança.

Els resultats van mostrar que les parelles es tornaven més semblants tant pel que fa a la cara com corporalment després de 25 anys junts.

Les possibles explicacions del perquè d’aquesta semblança son:

• Compartir el mateix règim d’alimentació.
• Conviure en el mateix ambient. Aquesta explicació, però, queda exclosa donat que totes els matrimonis de l’estudi eren de la mateixa zona dels EUA.
• Que probablement escollim gent que s’acabarà assemblant a nosaltres perquè ja d’entrada hi ha una predisposició.
• I l’empatia.

Aquesta última és la teoria que els autors consideren més probable: la gent s’acaba assemblant perquè estan simpatitzant l’un amb l’altre i així copien expressions facials de l’altra perquè inconscientment els hi agraden: per exemple si un somriu molt, és probable que l’altre acabi fent els mateixos somriures i amb les mateixes arrugues.

Font: PsyBlog

Comparteix

La tecnologia no és la responsable del nostre estil de vida, sinó un instrument que utilitzat de forma indiscriminada pot tenir efectes no desitjats per la nostra salut.

Així ho afirmen en l’estudi “Estil de vida, salut i societat de la informació” fet pels Dr/es. Eulàlia Hernàndez, Manuel Armayones i Lourdes Valiente del Grup de Recerca Psinet.

Segons ells la tecnologia (Internet, banda ample, iPods, etc.) són un conjunt d’instruments que utilitzem les persones per a les nostres activitats diàries.

Nosaltres escollim la informació i els mitjans necessaris per a dirigir la nostra activitat personal i laboral, i per tant som nosaltres mateixos que ens marquem la pròpia xarxa dinàmica de relacions.

Els canvis en l’estil de vida de les persones no depenen tant de la tecnologia sinó de com utilitzem aquesta tecnologia. Destaquen que la necessitat de fer 3 o 4 feines en paral·lel provoca una pressió que desemboca en un sentiment d’insatisfacció i frustració. La persona se sent incapaç de controlar-les per la qual cosa intenta utilitzar dispositius d’última tecnologia per superar aquesta situació.

Conclouen que el que s’ha de perseguir es intentar ajudar a la persona a tornar a aconseguir el control de la pròpia vida asserenant l’estil de vida. Només així es podran utilitzar totes les possibilitats que li ofereix la tecnologia i obtenir el màxim rendiment personal.

En un post anterior Pateixes tecnoestrès? es va esposar una visió diferent, la tecnologia era la causa que ens provoca aquesta pèrdua de control.

Perdem el control i per això intentem buscar solucions en la tecnologia? o pel contrari és la tecnologia que ens fa perdre el control?  Hem obert un tema al fòrum.

Font: Psiquiatria.com

Comparteix

Avui 15 de juny fem un any de la web:

• Hem publicat 155 articles.
• S’han rebut 40 consultes privades.
• Estem iniciant un Wiki amb informació de psicologia i que ja té 26 articles.
• Hi ha disponibles 3 tests per autoavaluar-vos.
• 27 usuaris han participat en algun moment al fòrum.
• Des que es va iniciar aquest projecte fins avui hem rebut unes 8.000 visites (segons els dos comptadors que tenim).

Volem fer un agraïment a tots els lectors que ens animen a estar aquí celebrant el primer aniversari de Psico-ajuda: als visitants que han fet algun comentari als articles, als participants en el fòrum, als que han fet consultes privades, als que ens han enllaçat o han parlat de nosaltres; en definitiva, tothom qui ha estat amb Psico-ajuda. Per a tots vosaltres i si no hi ha res de nou volem continuar millorant, almenys durant un any més.

Comparteix

S’ha preparat un nou test. Aquest cop hem posat una adaptació basada en l’inventari de la depressió de Beck que analitza la forma de percebre la realitat, el món i a un mateix.

Consta de 21 preguntes amb respostes de 0 a 3, i com els anteriors el podeu utilitzar per avaluar-vos vosaltres mateixos. Segons el total de la puntuació que obtens et mostra si en aquest moment:

• Pot ser que estiguis negant l’existència d’una depressió, o que les teves respostes siguin fingides.
• Tens alts i baixos que es poden considerar normals.
• Presentes una depressió lleu.
• Presentes una depressió moderada.
• O presentes una depressió severa.

El grau de precisió i fiabilitat no queda garantit. Simplement us pot servir d’orientació per saber com us sentiu en aquest moment i l’evolució que feu al llarg dels dies (el pots repetir per veure els canvis).

Si amb els teus propis esforços per superar la situació en que et trobes no son suficients, ves a un psicòleg que segur que t’ajudarà.

TEST SOBRE LA DEPRESSIÓ

També podeu consultar Pautes que et poden ajudar a superar una depressió lleu

Comparteix

Segons un estudi que es va publicar a la revista “British Journal of Psychiatry” s’intenta saber els factors que estan involucrats en les paranoies i les idees persecutòries a través de la realitat virtual.

Un grup d’homes i dones d’uns 37 anys es van sotmetre a la prova sense saber l’objectiu per tal de no condicionar-los. Tots tenien un bon estat de salut i no patien cap trastorn psiquiàtric.

Virtualment se’ls va col·locar dintre d’un vagó on els participants es trobaven amb diferents “avatars” o personatges virtuals: un estava llegint el diari, l’altre somreia, l’altra estava mirant seriosament… Els autors del treball diuen que la majoria dels participants no van presentar cap tipus de pensament paranoic, però una minoria important si que ho va fer.

Davant d’aquests resultats exposen que aquest estudi és una clara demostració que el pensament paranoic no està limitat a les persones amb malalties mentals severes. Com aclariment afegeixen que els individus que ja tenien pensaments paranoics en el seu dia, van ser dues vegades més propensos a experimentar idees persecutòries en la realitat virtual. I que els majors nivells d’ansietat, depressió, preocupació, catastrofisme, etc. també estan relacionats amb aquesta forma de pensar.

L’ús de la realitat virtual hauria d’aportar un avançament ràpid en el coneixement de la paranoia i proposen realitzar nous estudis similars per a conèixer com han pogut impactar els atemptats en el metro de Londres.

Font: Psiquiatria.com

Comparteix

Com es comporten amb tu? Tens algú molt proper que et vol anul·lar? Vol imposar-te la seva visió del món?

Fixa’t en la seva reacció quan vol aconseguir que facis alguna cosa o quan no vol que facis alguna cosa. Aquest és un bon sistema per saber si t’estan manipulant.

Si et fa sentir malament, incomode, culpable tens davant una persona manipuladora. En el llibre “Los manipuladores” d’Isabella Nazare-Aga comenta que només un 20% ho reconeixen.

Si ets capaç de reconèixer que ho ets (tots ho som una mica, però ens ha de preocupar quan ho volem fer constantment), o ho estàs patint, veuràs que les persones manipuladores són dependents i per això intenten provocar dependència als altres.

Hi ha el manipulador-seductor que aconsegueix el seu propòsit amb la seducció i l’encant. Així crea la dependència. Però també hi ha el manipulador–inadaptat, com a persona inflexible que no accepta bé els canvis.

El manipulador es gelós i possessiu, normalment domina el llenguatge i intenta culpa als altres “tu tens la culpa” i fa participar als altres “tal persona m’ha dit que tu tens la culpa…”

Si tens algú proper que et manipula, el millor remei és ser tu mateix/a independent tant psicològicament com emocionalment, tenir una bona autoestima i actuar segons els teus pensaments.

Si ets tu el manipulador pensa que el món no gira només en torn teu i intentar permetre que cada un faci us de la seva vida és la millor forma de corregir-ho.

Font: Psicologia pràctica

Comparteix