Sorry, but this post is not available in English

Comparteix

Quants cops hem sentit que això de voler posar el femeni a moltes paraules és una “xorrada”. Quants cops nosaltres mateixes hem pensat que no val la pena tant d’enrenou per un simple femení.

Abans de posicionar-te llegeix les recomanacions sobre la utilització no sexista del llenguatge que va publicar la Unesco el 1991:

El llenguatge no és una creació arbitrària de la ment humana, sinó un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat. Al transmetre socialment a l’ésser humà les experiències acumulades de generacions anteriors, el llenguatge condiciona el nostre pensament i determina la nostra visió del món

Lidia Falcón en un article al Periodico del 25 de juny de 2008 entre altres coses comenta que el llenguatge no és una disposició divina immutable que va canviant en el temps i que canviarà molt més quan les dones ens decidim a utilitzar aquests termes que ens defineixen, de forma habitual i sense por que ens qüestionin

I com comenta Carmina Virgili el llenguatge ni és innocent ni es regeix tan sols per “lleis” de gramàtica i filologia que només poden ser validament interpretades pels acadèmics. El llenguatge reflecteix els valors culturals de la comunitat que el parla i per tant la utilització del masculí i del femení posa de manifest el valor que aquesta societat assigna a cada sexe.

Comparteix

La Intel·ligència emocional, un concepte que està molt de moda, però exactament que és, i com se que jo en tinc o no en tinc.

Gràcies al periodista Daniel Goleman es va iniciar el debat sobre que és la intel·ligència i si el coeficient intel·lectual té relació amb l’èxit de la persona en el sentit més ampli (triomfar amb les relacions socials, sentimentals, etc).

Els investigadors de Yale i de New Hampshire van definir l’anomenat coeficient emocional com una intel·ligència lligada a la comprensió i a la gestió de les nostres emocions, i que es podia mesurar en funció de 4 aspectes:

• La capacitat per a identificar el teu propi estat emocional i el dels altres.
• L’aptitud per a comprendre el desenvolupament natural de les emocions
• L’aptitud per raonar sobre les pròpies emocions i la dels altres
• La capacitat per regular les pròpies emocions i la dels altres.

Segons els investigadors aquestes 4 aptituds són els fonaments per tenir el domini d’un mateix i èxit social.

Exemple (extret del llibre ´La cura emocional” de David Servan-Schreiber) ”

“Una jove i brillant investigadora de la facultat de medicina de Pittsburgh havia acceptat participar en un experiment per saber la localització de les emocions en el cervell. S’havia de situar dintre d’un escàner IRM (permet detectar els canvis d’activitat de les neurones en funció del contingut del pensament i les emocions) i veure pel·lícules amb imatges violentes.

Quan va veure les imatges, el ritme del seu cor i la tensió arterial van augmentar considerablement. Llavors se li va proposar d’abandonar l’estudi i ella sorpresa va respondre que estava bé i que no entenia perquè se li preguntava això. Ella no n’era conscient.

Aquest es un exemple típic de persona amb una CI molt elevat i el seu coeficient emocional deplorable, no tenia consciència de les seves pròpies emocions i al mateix temps estava també sorda a les emocions dels altres”.

Bibliografia: “La cura emocional” David Serva-Schreiber

Comparteix

És important a prop de qui t’asseus quan arribes a un lloc nou?

El primer dia de classe arribes a l’aula i hi ha diferents llocs buits.  Per atzar decideixes asseure’t en un lloc sense aturar-te a analitzar res més. Quan els professors acaben la classe i fins que no comença la següent algú et comença a parlar. Amb aquesta persona seràs més amic que amb la resta del grup?

El Dr. Mitja Back i els seus col·laboradors de la Universitat de Leipzig van estudiar a un grup d’estudiants en el seu primer dia de classe. Se’ls hi va demanar que s’asseguessin en una cadira assignada aleatòriament. Cada un d’ells havia de fer una breu presentació de si mateix. Un cop feta, la resta d’alumnes havien de valorar a la persona segons dues categories: La primera relativa al grau que li havia agradat la persona, i la segona relativa al grau que li agradaria conèixer-la millor.

Segons els resultats els estudiants els hi agradaven més les persones que s’havien assegut prop seu en el seu primer dia i menys les que s’asseien més allunyades encara que no les coneguessin massa bé.

L’explicació, segons ells, és que només el fet d’estar asseguts prop d’algú estem més exposats a la persona i ens anem familiaritzant amb la seva presència.

Al cap d’uns anys van observar que els alumnes continuaven sentint més afinitat pels companys del primer dia.

Font: PsyBlog

Comparteix

La diputada al Congrés, Lourdes Muñoz Santamaria basant-se en el baròmetre del CIS de febrer va analitzar les diferències entre homes i dones segons l’accés i l’ús que fan d’Internet.

Va observar que hi ha una diferència d’un 14,6% entre la utilització d’Internet entre homes i dones, i que el motiu pels qual la dona no l’utilitza  és perquè no en sap.

Continua explicant que Internet és un espai d’oportunitats per a les persones, per la qual cosa és molt important que la dona arribi a tenir accés en igualtat de condicions que l’home per tal que pugui disposar de les mateixes oportunitats, i proposa que cal dedicar més esforços per aconseguir-ho.

Aquí podeu accedir a totes les dades desglossades per sexe.

En un altre article publicat a Europapress la coordinadora i professora titulada de la UIB de l’àrea de Psicologia Social, Victòria Ferrer, va admetre que l’ús d’Internet en les dones és diferencial donat que els homes l’utilitzen per l’oci i quan ho necessiten, mentre que la dona desconeix els recursos que li pot oferir Internet.

Font: Donesenxarxa

Comparteix

La societat ens ha imposat un model de bellesa que per molts es converteix en un gran problema: una busqueda per ser acceptat i per tenir un “cos perfecte”.

La dismorfofòbia o trastorn Dismòrfic Corporal, és un trastorn psicològic amb un funcionament similar a altres desordres com l’anorèxia o la vigorèxia. Consisteix a tenir una preocupació i ansietat excessiva davant d’un defecte corporal mínim o inclús imaginat, que porta a la persona que el pateix a prendre mesures dràstiques com entrar a la sala d’operacions una vegada darrera l’altra.

La revista 5 Sentidos cita l’escala de Yale Brown Obsessive Compulsive Scale Modified for Body Dysmorphic Disorder i planteja 12 preguntes claus per saber si algú està essent víctima de la dismorfofòbia:

• Has estat preocupat/a per la teva imatge corporal?
• Quina preocupació es?
• Que penses sobre el teu nas, cabells, melucs, …?
• Voldries que la teva preocupació fos menor?
• Penses molt en el defecte que et molesta?
• Gastes molts diners donant-li voltes a la idea? Quants?
• La teva preocupació es que no estàs prou prim o que pots convertir-te en massa gras?
• Interfereix amb la teva vida social o amb la família?
• El teu defecte et provoca estrès?
• Ha interferit en la teva vida social?
• Ha interferit a l’escola o a la feina?
• Hi ha situacions que evites, com per exemple, sortir o mirar-te al mirall?

Si contestes afirmativament a aquestes 12 preguntes has de fer alguna cosa per intentar combatre la dismorfofòbia.

La solució com explica la neuropsicòloga Gladys B. Granada no està en el quirofan, l’únic mètode per a solucionar-ho és a través de la teràpia psicològica de reestructuració cognitiva i psiquiàtrica, i com més aviat millor.

Font: Univisión

Comparteix

Tots formem part d’un grup. El grup de la feina, de l’escola, del barri, de la familia, etc. Però segur que molts de nosaltres pensem que el que opini el grup no ens influeix a l’hora de prendre decisions.

Segons Festinger (1950) quan una persona està segura de quina és la resposta més adequada no hi ha cap influència del seu grup encara que una majoria no coincideixi amb la resposta.

Asch (1951, 1956) va construir un paradigma basat en estímuls perceptius no ambigus per posar a prova aquesta afirmació: va demanar als subjectes que diguessin la llagarda de 3 línies. La prova estava configurada de manera que encertar-ho era evident (hi havia diferents series i en cada una d’elles les diferències eren molt accentuades).

En una altra condició de l’experiment els subjectes participaven en grup de 8 persones on es donaven les respostes en veu alta. Els altres membres del grup eren complices amb l’experimentador i donaven respostes erronies expressament.

Amb els resultats Asch va afirmar que si que hi ha una influència del grup i que també es dona en altres tipus de tests perceptius.

Investigacions posteriors han observat que el conformisme per part de la persona cap a les respostes del grup augmenta a mida que augmenta el control dintre del grup, si hi ha molta unanimitat, segons sigui el nivell d’ambiguetat de la resposta, segons el tamany del grup, etc. Per tant que si que ens influeix el grup però hi ha molts factors que la determinen.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales – UNED

Comparteix

Segons la PNL la Programació Neurolingüistica de Brandler i Grinder, els individus tenim diferents maneres de percebre el món donat que utilitzem diferents maneres de representació.

Una persona per exemple percep el món i expressarà el que veu centrant-se en les dades visuals, una altra persona serà més auditiva i una tercera serà més sensitiva (centrant-se en les sensacions tàctils, gustatives i olfactives). Els diferents sistemes de percepció constitueixen diferents tipus de personalitat.

Inicialment la psicologia es va esforçar a comprendre el comportament humà procurant entendre el contingut de la ment i el passat de les persones. John Grinder y Richard Bandler amb el PNL deixen de posar l’interès en els continguts i es centren en la forma com es construeix l’experiència pròpia. Com la gent ens fem les construccions en el nostre cap segons els estímuls que rebem de l’exterior i del nostre propi interior. Així, la PNL constitueix un model formal i dinàmic de com funciona la nostra ment i percepció humana, de com procesa la informació utilitzant les estrategies internes per adaptar-se positivament.

Amb la PNL es fa una analogia amb l’ordinador utilitzant els nostres patrons. Ens permet mitjançant tècniques, reconeixer i desenvolupar habilitats per al creixement personal i millora de les relacions interpersonals, però sobretot ens permet conèixer de manera objectiva la percepció dels altres i la de nosaltres mateixos.

Utilitza sobre tot els aspectes lingüístics de la nostra comunicació donat que a través del llenguatge construim la nostra realitat.

Bibliografia: Psicologia de la Comunicación – Alex Mucchielli  

Comparteix

Constantment intentem buscar una explicació sobre aspectes que ara per ara són desconeguts per nosaltres: el per què de la consciència, de l’ànima, la relació ment-cos….. Destinem molts esforços per fer estudis i arribar a les respostes.

Però agafem un exemple, “l’esternut”. Fa temps que ja es va voler saber què era i què el provocava:

• Es pensava que l’esternut era un escapament de l’ànima, Aristòtil i Hipòcrates explicaven l’esternut com una reacció del cap davant una substància estranya que entrava per les foses nasals.
• Els romans per la seva banda pensaven que quan s’esternudava s’estava expulsant els mals esperits per la qual cosa els retenien, i per tant es felicitava a la persona que ho aconseguia.
• Mes tard per culpa d’una epidèmia es va començar a dir “jesús” cada vegada que algú feia un esternut perquè probablement, per culpa de l’epidèmia aquella persona patiria una mort segura.

S’intentava buscar una explicació més enllà del fet en sí, i finalment ara sabem que l’esternut és simplement un acte reflex.

Aquest exemple el podem comparar amb les explicacions que estem buscant actualment. No pot haver actes, situacions, conceptes, etc. que volem trobar-hi una explicació més enllà del fet i potser no n’hi ha cap?

Podeu consultar també Per què badallem

Comparteix