Com comentàvem en un altre post, sovint, els nens tenen problemes per menjar. Perquè el nen accepti el menjar, l’objectiu de la intervenció en aquests casos és aconseguir que, de manera progressiva, el nen accepti aquells aliments o formes de preparació que fins ara havia rebutjat. A continuació mostrem diferents estratègies:

- Rebuig d’aliment produït pel sabor :
o Barrejar l’aliment rebutjat amb un aliment preferit per al nen i que pugui emmascarar el sabor del rebutjat. És necessari anar incrementant la quantitat d’aliment rebutjat, de manera gradual, fins aconseguir que se’l pugui menjar sense haver-lo de barrejar.
o Donar-li el seu menjar preferit només si prèviament ha ingerit el que rebutja (per exemple, una cullerada de macarrons després de menjar una cullerada de peix…). També s’ha d’anar augmentant progressivament la quantitat de menjar rebutjat.

- Rebuig a menjar aliments sòlids:
o Buscar un àpat al dia en que es pugui dedicar temps
o Seleccionar algun dels aliments preferits del nen i oferir-li petites quantitats sense triturar.
o Reforçar efusivament (verbal o materialment) qualsevol intent del nen per menjar l’aliment sòlid.
o Davant qualsevol negativa de menjar, se l’hi ha de retirar l’atenció.
o Passat un temps prudencial, retirar el menjar que quedi al plat i tornar-li a posar a al següent àpat, procurant no donar-li menjar entre hores. (sempre consultant prèviament al pediatre)

- Negativa a menjar sol:
o Primer de tot és important controlar si ja té edat per realitzar aquesta conducta i si té les habilitats necessàries o si és un aprenentatge inadequat dels hàbits d’autonomia. Si és aquest últim cas,els passos serien:
* Ajudar al nen a agafar la cullera i portar-la a al boca.
* A mesura que domini aquest pas, deixar al nen que sigui ell sol el que l’agafa i se la porta a la boca.
* Reforçar qualsevol conducta d’agafar la cullera o portar-la a l boca.
* Ensenyar-lo a agafar petites quantitats de menjar i portar-les a la boca.
* Entrenar-lo a fer servir tots els coberts i les diferents funcions.
* Reforçar l’ultima conducta apresa i no les anteriors.
* Passat un temps prudencial, retirar el menjar.

En tots els casos s’ha de felicitar per les conductes adequades i ignorar les conductes inadequades. Escollir un àpat al dia que es pugui dedicar tot el temps necessari per aplicar les tècniques, ser constant en l’aplicació i generalitzar-ho als diferents àpats i situacions.

Totes aquestes tècniques s’han d’utilitzar de manera transitòria, com a instrument per a aconseguir una conducta alimentària saludable. Sempre sota supervisió d’un professional.

Comparteix

Tots alguna vegada hem sentit a parlar de problemes en l’ensenyament que poden ser provocats per la lateralitat. Son qüestions que cada vegada s’estan estudiant amb més profunditat sobretot en els nens donat que es poden aconseguir grans millores.

Però per tu que ja has passat aquestes edats, t’has aturat a pensar si no estàs forçant més del compte el teu cervell? Utilitzes l’oïda correcta per escoltar?

Els estudis actuals sobre la lateralitat en persones normals consisteixen a presentar informació al camp visual o auditiu a un costat i a l’altre del nostre cervell per veure si hi ha diferències en l’eficàcia en les feines.

En el camp visual la informació s’ha presentat per exemple en el camp visual dret, per tant la informació es projectarà a l’hemisferi esquerre, i a la contra es presenta en el camp visual esquerre projectant-se a l’hemisferi dret.

En el camp auditiu s’utilitza la tècnica de l’escolta dicòtica, amb la presentació simultània d’estímuls diferents a cada oïda. Gràcies a aquesta tècnica s’ha descobert que hi ha un avantatge de l’oïda dret (hemisferi esquerre) en la identificació de paraules, i un avantatge de l’oïda esquerra (hemisferi dret) en la identificació dels tons musicals i emocionals.  Aquesta diferència queda contrarestada per una transferència massiva d’informació des d’un hemisferi a l’altra a través de les fibres dels cos callós.

El funcionament és el següent, quan l’hemisferi que rep la informació és el més capacitat per processar-lo, per exemple quan l’hemisferi esquerre rep estímuls verbals o l’hemisferi dret rep estímuls visoespaials, aquest hemisferi s’encarrega directament del processament. Si la informació es projecta sobre l’hemisferi menys capacitat aquesta informació es transfereix a l’altra hemisferi degradant la informació.

Comparteix

Quin grau de risc tenen les següents drogues per a la salut de les persones? Dades extretes de l’Estudi fet per “Eurobarometer de la Comissió Europea” el maig del 2008.

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

(més…)

Comparteix

L’alimentació és una de les funcions corporals bàsiques que evoluciona més en els primers anys de vida del nen. Els canvis afecten tant al tipus d’aliment que ingereixen com a la seva textura i la forma d’elaboració.

Aquests canvis estan mediatitzats per la cultura, solen estar regulades per el pediatra i adaptades a cada nen en funció del seu estat de salut. Tot això fa que el nen hagi d’aprendre a menjar nous i variats aliments, noves i variades formes d’elaboració i aprendre a menjar seguint les normes i el ritme que marquen els adults. L’adquisició dels hàbits es produeix lentament i és freqüent que en aquest procés es produeixin alguns problemes, com excessiva velocitat al menjar que pot produir vòmits, excessiva lentitud al menjar, negació a menjar determinats aliments,…

Un cop s’ha confirmat, a través del pediatra, que no hi ha cap problema de salut en el nen i que aquests problemes d’alimentació no afecten al guany normal de pes ni en produeixen una disminució, es pot aplicar una intervenció psicològica.

La majoria dels tractaments dels problemes alimentaris en la infància solen basar-se en procediments conductuals i amb la participació dels pares (prèviament entrenats). La importància de la participació dels pares recau en que aquests problemes solen donar-se en nens petits, normalment menors de 7 anys, que succeeixen a casa seva i varis cops al dia.

Comparteix

Hi ha dues maneres de difondre la llum:

Ser la làmpada que l’emet o el mirall que la reflexa.

Lin Yutang

Comparteix

No saber dir no, quedar-se bloquejat quan et fan una pregunta, tenir por a donar una opinió diferent a la resta… Aquestes i moltes d’altres conductes són problemes derivats a una falta d’assertivitat. Però, què és l’assertivitat?

Segons la psicòloga Olga Castanyer, l’assertivitat és:

La capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular als altres.

Així doncs, una persona assertiva coneix els seus propis drets i els defensa, respectant als altres. No van a “guanyar” sinó que volen arribar a un acord.

Solen tenir una parla fluïda, segura, sense bloqueigs ni quequeigs i amb una postura corporal còmode i relaxada. Són capaces d’expressar els sentiments tant positius com negatius, defensar sense agressió, capacitat de parlar dels propis gustos i interessos, de discrepar obertament i de demanar aclaracions, dir no i saber acceptar errors propis.

Tenen clars els seus drets i els dels altres i no tenen pensaments irracionals (contradictoris, sense fonaments,…). Tenen una bona autoestima, no es senten inferiors ni superiors als altres, estan satisfets en les relacions i es respecten a si mateixos.

A més a més, aquesta conducta assertiva produeix efectes a les conductes dels altres de manera que: frenaran a la persona que els ataqui, aclaren possibles errors, els altres es senten respectats i valorats,… La persona assertiva es sol considerar “bona” però no “tonta”.

 Podem concloure que la persona assertiva és aquella que:

 · Sap dir “no” o mostrar la seva postura sobre un tema.

o Manifesta la seva pròpia postura davant un tema, petició o demanda.

o Expressa un raonament per a explicar, justificar la seva postura, sentiments,..

o Expressa comprensió cap a les postures,…

· Sap demanar favors i reaccionar davant d’un atac.

o Expressa la presència d’un problema que li sembla que s’ha de modificar (quan n’hi hagi).

o Sap demanar quan és necessari

o Demana aclaracions si hi ha alguna cosa que no tingui clara.

· Sap expressar sentiments.

o Expressa gratitud, afecte, admiració,…

o Expressa insatisfacció, dolor, desconcert,..

Bibliografia: La asertividad. Olga Castanyer

Comparteix

En l’estudi fet pel Centre d’Estudis d’Opinió sobre “Els condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics. Maig del 2008″, a una població de 2000 persones majors de 18 anys i residents a Catalunya, entre altres se’ls va preguntar a qui no voldrien tenir de veí. Aquestes són les respostes:

Hi ha un clar posicionament en contra dels drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos. Així mateix cal fer esment que encara que baix, el numero de persones que no volen tenir de veïns a les persones que pateixen de la SIDA encara és considerable, (vegeu la gràfica que hem fet des de Psico-ajuda amb els percentatges extrets de l’estudi).

(més…)

Comparteix

Eres fumador? bevies? menjaves compulsivament? prenies drogues?…., és a dir eres víctima d’una conducta addictiva? Ara ja et sembla que la tens controlada, i segur que la hi tens, però cal estar previngut.

Avui et volem recordar que en qualsevol moment pots patir una recaiguda (tornada a la conducta addictiva d’abans de forma regular, aquí no s’inclou una caiguda puntual i esporàdica), per això et volem recordar les causes principals de les recaigudes. Són les següents:

• Els estats emocionals negatius: situacions en les quals pots experimentar un estat emocional, un estat d’ànim o alguns sentiments negatius.
• Els conflictes interpersonals: situacions que inclouen un conflicte actual o recent associat a alguna relació interpersonal, és a dir vigila els  problemes o entrebancs que et puguis trobar en la teva vida, com problemes a la feina, amb la família, amb els amics, etc. perquè et podrien portar a un estat emocional negatiu i tot junt podria ser la causa d’una recaiguda.
• La pressió social: Situacions en les quals la persona respon a la influència d’altres persones (amics, companys de feina, la mateixa família, etc.). Si una persona és capaç de respondre eficaçment davant d’una situació de risc, la probabilitat de recaiguda és més baixa. (més…)

Comparteix

Les malalties que afecten al cervell produeixen canvis de tot tipus: cognitiu, emocional, conductual,… A vegades els canvis fins i tot es poden veure a simple vista al diferenciar-los entre un cervell normal i un cervell malalt. Això succeeix per exemple amb l’Alzheimer:

En aquesta primera imatge es pot veure el cervell de la dreta (Alzheimer) que presenta un tamany més reduït ja que els cervells de malalts d’alzheimer pesen menys, també presenta més forats al cervell (solcs cerebrals), més espaciats i la regió encarregada del judici més reduïda.

En aquesta imatge també es pot apreciar el tamany reduït i solcs més amples del cervell amb alzheimer. També es pot apreciar la diferència entre el cervell sa i el malalt el reduït tamany que presenta aquest últim a les zones de memòria i llenguatge, bastant afectades amb la malaltia d’Alzheimer.

A la última imatge es poden apreciar les diferències des d’un altre punt de vista:

Comparteix

A partir d’ara el bloc del web Psico-Ajuda el portarem la Pilarll (Pilar Lluveras) llicenciada en Psicologia, número de col·legiada 17.141; i la psicòloga en pràctiques, que com diu en el seu bloc, és una estudiant de psicologia que està a punt d’acabar la carrera.

També hi ha l’Anna Basora que a mesura que vagi publicant en el seu bloc ens anirà fent comentaris dels seus articles aquí, a Psico-ajuda.

Esperem que d’aquesta manera aconseguim que pel que fa a aquesta part sigui una pàgina més “animada”, “variada”, “viva”, “diferent”, “distreta”…

Encara tenim més canvis previstos que ja us anirem informant a mesura que els tinguem enllestits.

Comparteix