Hi ha persones que volen fer qualsevol activitat de forma brillant fins arribar al punt d’exigir-se més del que cal, per aconseguir que tot surti perfecte.

Aquestes persones consideren el perfeccionisme com una cosa positiva, volen fer les coses bé i mai es perdonen un error. Intenten evitar que se’ls hi escapi res.

Quan aconsegueixen fer les coses perfectes només estan preocupades per voler fer-les encara més i més perfectes i es converteixen en els seus propis jutges donat que no valoren els seus èxits pensant que tot podia haver estat millor.

El perfeccionista amb aquesta cerca de la perfecció vol que el seu benestar emocional no quedi afectat, normalment actua per evitar la desaprovació, el rebuig i la critica dels altres. Són persones que encara que aconsegueixen èxits, dubten sempre d’elles mateixes.

Aquest perfeccionisme es pot donar en tots els camps de la vida, a la feina (voler fer bé la feina fins a l’extrem que no s’accepten els errors), en la relació amb la parella (no voler expressar el que senten fins a l’extrem que s’arriba a ser una altra persona per tal que  no quedi afectada aquesta relació), amb la imatge corporal (tenir un cos perfecte), etc.

Cal modificar els pensaments negatius: una bona manera es fitxant-se que els altres també tenen errors i tenir-ne és el més normal del món. I molt important és avaluar els èxits en funció de si s’ha gaudit del què es fa, sense pensar en el que s’ha aconseguit.

Comparteix

Aquell que pregunta queda com un ignorant durant cinc minuts,

però aquell que no pregunta hi quedarà per sempre.

Proverbi xinès

Comparteix

Cap a quin sentit gira la ballarina?

Si pots veure-la girar en el sentit de les agulles del rellotge estàs utilitzant l’hemisferi dret del teu cervell.

Si aconsegueixes veure la figura girar en el sentit contrari de les agulles del rellotge llavors estàs utilitzant l’hemisferi esquerre del teu cervell.

Algunes persones poden veure-la girar en ambdós sentits, d’altres només la poden veure girar en un sentit. Si l’aconsegueixes veure girar en els dos sentits (un a la vegada) diuen els experts que el teu QI està per sobre de 160.

Quan fas servir l’hemisferi dret o esquerre?

L’hemisferi esquerre està més actiu que el dret quan:
- S’utilitza el llenguatge
- Al escriure
- Al llegir
- Per resoldre problemes matemàtics
- Per processar informació de manera lineal, seqüencial

L’hemisferi dret és més actiu quan:
- Escoltem música
- Dibuixem
- Somiem desperts
- Al percebre colors, gràfics, moviment, ritme, certs aspectes emocionals…

Dos exercicis per treballar cada hemisferi:

Per fer servir el teu hemisferi esquerre? Intenta crear paraules amb les següents lletres:

O     R      M     A

Ja estàs fent servir l’hemisferi esquerre.

Si vols fer servir l’hemisferi dret… Tanca els ulls i imagina el teu paisatge preferit!

Podeu veure un PowerPoint que parla sobre això aquí.

Comparteix

Aquest article és una adaptació de l’article Efecto Stroop publicat al bloc Psicoteca.

Comencem amb un exemple:

Digues fort el color de cada una d’aquestes paraules (recorda que has de dir el color, no el que posa)

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Ara prova amb aquests:

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Suposo que aquesta segona vegada t’haurà costat una mica més, no?

Prova-ho ara amb els noms en japonès

kiiro orenlli aoi guree murasaki kuroi  akai pinku midori

I ara amb japonès però amb els colors canviats

kiiro orenlli aoi guree murasaki kuroi akai pinku midori

Si no saps japonès segur que t’ha resultat molt més fàcil dir els noms dels colors quan les paraules estaven en japonès encara que el color i la paraula no coincideixin. Això té una explicació:

(més…)

Comparteix

Si ens quedem observant com s’organitzen els ximpanzés, com conviuen entre ells, veurem que no hi ha tanta diferència a com ho fem nosaltres, hi ha un conjunt de capacitats bàsiques en la seva conducta que també compartim els humans.

Segons el Dr. Sabater Pi en el seu llibre “El chimpancé y los origenes de la cultura“, detalla un conjunt de capacitats que tenim en comú:

• Capacitat pel coneixement de l’esquema corporal-noció de la mort: entre gairebé totes les espècies de monos del mon, una mare, davant de la mort de la seva cria reacciona agafant-la contra el seu pit. Fins i tot els joves ximpanzés mostren signes de dolor quan la seva mare mor.
• Capacitat comunicativa a nivell emocional, proposicional i simbòlic: demostren que son molt expressius i comunicatius amb gestos, actituds, o carícies.
• Capacitat per utilitzar i fabricar eines simples: utilitzen eines per trencar els aliments, per agafar aquells objectes que son desconeguts o perillosos.
• Capacitat per a l’activitat cooperativa: caçar, i distribuir aliments entre els adults.
• Capacitat per a mantenir relacions familiars estables i duradores a nivell de mares-fills-nets.
• Capacitat per a mantenir relacions sexuals no promiscues.
• Capacitats estètiques.

Comparant les societats animals i les humanes, entre els simis actuals i els humans més primitius contemporanis (aquells que tenen esquemes lingüístics molt elementals i amb un reduït equipament d’útils) es confirmaria que la distancia entre les dues societats no és tal, i més que pensar en un dubtós procés d’evolució amb trencadures i moltes llacunes, ens trobem en un continu que encara que hi ha alguns buits no ens impedeix poder afirmar que hi ha unes línies mestres en tot el procés.

Bibliografia: J. Sabater Pi “El chimpancé y los origenes de la cultura” / La explicación sociológica:Una introducción a la sociología. José Félix Tezanos

Comparteix

Un placebo és una teràpia que no té eficàcia mèdica però que pot tenir efectes curatius o pal.liatius si el pacient creu que en realitat està prenent una medicina. El placebo pot ser una pastilla, una operació quirúrgica o un tractament psicoterapèutic, que només té resultats pel simple fet que algunes persones creguin que estant sent medicades.

L’efecte placebo és, per tant, el fenomen a través del qual els símptomes d’un pacient poden millorar (objectivament o subjectivament) després d’haver pres el medicament innocu i sense eficàcia(placebo).

L’explicació a aquest fenomen s’havia associat al poder de la suggestió però uns neuròlegs de la Universitat de Michigan van descobrir a través d’uns determinats experiments científics que quan una persona creu que es pren un medicament, el seu cervell activa una regió vinculada a l’habilitat d’experimentar beneficis o una recompensa, el nucli accumbens i segrega dopamina que provoca una reducció del dolor. Així doncs, el grau en que una persona respon a un tractament placebo està vinculat a l’activitat que es registri en aquesta zona del cervell destinada a anticipar el benefici o la recompensa.

Un article recent del New York Times explica que Jennifer Buettner tenia una neboda hipocondríaca que per calmar-la li solien donar una pastilla d’Ibuprofeno per a nens com a placebo. Llavors, Buettner va intentar comprar pastilles placebo a la farmàcia per no haver-li de donar medicaments innecessaris però no en va trobar i va decidir crear-les i comercialitzar-les ella mateixa. S’anomenen Obelcap, tenen sabor a maduixa, es poden mastegar i es venen com a complement dietari perquè no tenen cap droga activa per poder vendre a les farmàcies.

El Dr. Howard Brody, especialista en medicina ètica de la Universidad de Texas comenta que l’efecte dels placebos son variables ja que “Cada vez que uno da un placebo puede ver grandes reacciones en algunas personas pero un efecto nulo en otras“. També comenta que l’efecte placebo s’ha utilitzat sempre pels pares quan prometien als nens que fent un petó al lloc de la ferida es sentiran millor o quan els hi compren un caramel perquè es sentim millor.

Tot i haver rebut moltes crítiques, Jennifer Buettner creu que aquestes pastilles podrien reduir la quantitat d’ingesta innecessària de medicaments en nens.

Què n’opineu vosaltres? Comenteu-ho al Fòrum.

Comparteix

En un curs sobre la Teràpia Racional Emotiva conductual (TREC), en  Francesc Sorribes ens explicava un exemple molt entenedor:

En Pau quan veia un gos tenia por.  Quan se li va preguntar de què tenia por, en Pau va respondre “del gos”.

Un altre dia en Ramon va veure el mateix gos, i es va posar molt content de veure’l.

Com podia ser que amb un mateix gos a un nen li provoqués por i a un altre alegria?

SENTIM COM PENSEM

La teràpia racional emotiva conductual (TREC) parteix de la premisa d’Epíctet (Segle I d.C.) que diu “no son els fets els que ens perturben, sinó la interpretació que en fem”. En l’exemple que hem posat del gos, no és el gos que fa que tinguem por o alegria, sinó el que pensa cada un del nens d’aquell gos. El nostre malestar emocional es deu als nostres pensaments, actituds, i creences del que passa al nostre entorn.

L’objectiu de la TREC és la d’ajudar a les persones a trobar nous pensaments alternatius i més constructius per tal que ajudin a la persona a sentir-se millor, a estar millor i a aconseguir els seus objectius personals.

Font: Asociación de terapia emotiva conductual

Dibuix: Lapendeja

Comparteix

Aquests dies s’ha parlat del cas de la nena Hannah Jones, de 13 anys que diu que prefereix morir amb els seus abans de sotmetre’s a un trasplantament de cor que no té massa garanties.

Si hagués estat un adult, no hi hauria hagut cap problema, “qualsevol pacient pot rebutjar el tractament proposat pels metges sense necessitat de justificar la seva decisió”.

Entre els 12 i 16 anys la llei diu que el consentiment l’ha de donar el representant legal del menor, després d’haver escoltat la seva opinió. Per tant la decisió és dels pares però hi ha l’obligació d’escoltar als fills i de valorar la seva capacitat de judici.

Una nena de 13 anys està capacitada per dir que vol morir? Hem obert un tema al fòrum. Cliqueu

Comparteix

Fa un any ja vam parlar dels premis anti-Nobel, premis que s’entreguen cada any a Harvard pel reconeixement a treballs científics seriosos sobre temes que en principi no ho semblen.

Aquests treballs estan basats en la investigació i contribueixen a despertar l’interès per la ciència (l’any passat en vam parlar a “Les rates a vegades no distingeixen entre el japonès i l’holandès quan es parla al revés“).

Aquest any 2008 s’han concedit entre altres els següents premis:

L’anti-Nobel de la Pau va ser pel Comitè ètic federal suis per la biotecnologia no-humana per “haver adoptat el Principi Legal que les plantes tenen dignitat”

En l’apartat de Medicina es va concedir el premi a Dan Ariely de la Universitat Duke (Carolina del Nord) perquè va demostrar que els medicaments més cars produïen més efectes que els més econòmics. El seu treball es va publicar aquest any al diari “Journal of the american Medical Association”.

Pel que fa al premi de ciència cognitiva, un grup d’investigadors japonesos i un hongarès van descobrir que el “moho del cieno” (veure la fotografia), aconseguia resoldre “trencaclosques” i resoldre un laberint. L’article es va publicar a la revista “Nature”

Si voleu consultar tots els premis podeu consultar-los a El bidorto

Comparteix

La realitat virtual s’ha mostrat eficaç en el tractament de molts trastorns psicològics. En els trastorns alimentaris i sobretot per treballar amb la imatge corporal l’aportació de la realitat virtual permet tenir una visió de la imatge que té la pacient de manera global, en 3 dimensions i permet veure de quines parts del cos la pacient es sent insatisfeta, i quina gradària considera que tenen.

A través de la realitat virtual es pot ajudar a diferenciar entre la creença i la percepció demostrant que el que els pacients els sembla percepció realment no ho és, sinó que son creences i pensaments negatius sobre el seu cos. És a dir ajuda a ensenyar als pacients els aspectes centrals del trastorn de la imatge corporal i permet combatre-la de forma més directa i frontalment.

Permet integrar diferents tipus de tècniques de teràpia. es pot integrar la psicoeducació, la reestructuració cognitiva, etc. Permet treballar la consciència de la malaltia i a més en el mateix escenari podem utilitzar tècniques visuals on poden veure’s també el seu cos amb un pes saludable (no volen augmentar de pes perquè tenen por de convertir-se en obeses).

La primera experiència en el tractament de la imatge corporal en població no clínica amb la tècnica de realitat virtual va ser feta per Riva, Melis i Bolzoni (1997). Amb aquest i els posteriors treballs que s’han realitat es confirma l’eficàcia de les tècniques de la realitat virtual davant de les estratègies “tradicionals” sobretot en el tractament de les alteracions de la imatge corporal que ha estat l’aspecte més treballat en la major part dels estudis fets fins ara.

En la tesis doctoral del Sr. José Heliodoro Marco a més a més afegeix que:

(més…)

Comparteix