Si has pres amfetamines ja deus saber que produeix efectes estimulants, sensació de benestar, eufòria, et dona energia, se’t redueix el cansament i la son, augmentes la sensació d’alerta, et millora el rendiment intel·lectual i psicomotor.
Sembla que tot siguin coses positives. Per què, doncs, hauríem de deixar de prendre’n?
Quan es pren amfetamines els efectes s’inicien una hora després de la seva administració, d’entre 1 i 3 hores i poden continuar fins a 8-12 hores.
Quan s’acaben els efectes agradables apareix una sensació de baixada (crash) amb disfòria, cansament, depressió, decaiguda, irritabilitat. Aquestes baixades son més intenses si el consum d’amfetamines ha estat alt o s’ha consumit de forma repetida.
És molt freqüent que es consumeixin de forma compulsiva (en forma d’afartaments) durant un o dos dies, justament per evitat aquestes baixades. Això provoca que la persona quedi en un estat total d’esgotament físic i mental, durant uns dies després.
El problema més greu és que aquests efectes indesitjables poden aparèixer en qualsevol moment, fins el punt que una dosi que s’havia tolerat bé un dia, pot no ser ben tolerada un altra i provocar aquestes efectes negatius com:
Hipertensió arterial, arítmies greus, tremolors, vertigen, convulsions, tensió muscular, i fins hi tot provocar efectes mortals.
A nivell psicològic apareix disfòria, insomni, confusió, apareixen conductes freqüents d’agressivitats amb conductes de violència i risc.
Així mateix també cal alertar que les amfetamines provoquen:
Tolerància que es va incrementant iniciant-se el consum en forma de “binges” (afartaments) per poder mantenir l’eufòria. Aquesta afartaments duren unes 12-48 hores i acaben amb l’esgotament del subjecte.
Sensibilització (increment de la resposta després d’administrar-se provocant estats psicòtics) i
Síndrome d’Abstinència, una necessitat irresistible de consumir (craving). Comença a les poques hores d’haver-ne pres amb disfòria, depressió agitació ansietat, Etc. Entre la primera i la 10 setmana el desig de consumir-ne va augmentant i apareixen molts epissodis de craving fins i tot amb l’aparició d’idees suicides.
Fixar l’atenció a una acció o conducta pot fer que aquesta augmenti i es repeteixi, tal com es mostra en aquest experiment:
“Es va intentar transformar una classe “bona” en una classe “dolenta” per unes setmanes. Es va suggerir al professor que no elogiés més als seus alumnes. Quan va deixar d’elogiar-los, la conducta pertorbadora no desitjada va augmentar d’un 8,7% a un 25,5%. El professor va reprovar el mal comportament i es va abstenir d’elogiar la conducta dels nens quan estaven fent els seus deures.
Quan van demanar al professor que, en lloc de cinc vegades en vint minuts, els reprovés 16 vegades en vint minuts, la conducta pertorbadora va augmentar encara més. Va pujar fins a una mitja de 31,2% i es va mantenir durant uns dies per sobre del 50%. La mala conducta encara es va accentuar més per l’atenció que se li prestava. Quan els nens van tornar a ser elogiats, va retornar la predisposició al treball.”
L’experiment mostra com una conducta pertorbadora no desitjada d’un grup de nens pot augmentar en poques setmanes d’un 8,7% al 50%, només a partir de l’atenció que se l’hi va donar a aquesta conducta.
“Equilibrio y curación a través de la logoterapia”. Elisabeth Lukas
Un nou estudi referma els beneficis d’utilitzar Internet en el nostre cervell. La cerca d’informació per la xarxa involucra una major extensió dels circuits neuronals que no s’arriben a activar mai amb la lectura. Cal destacar, però, que només passa amb aquelles persones que tenen coneixements previs d’Internet.
Aquest estudi el va fer Gary Small de la Universitat de Califòrnia i es va publicar a l’American Journal of Geriatric Psychiatry, i entre altres coses exposa que fer servir Internet mobilitza els centres del cervell i permet exercitar el raonament. Utilitzar els buscadors a Internet estimula els punts que controlen la presa de decisions complexes, però la intensitat de les funcions augmenta en els navegants que tenen experiència amb Internet.
L’estudi es va realitzar amb 24 voluntaris d’entre 55 i 76 anys, dels quals la meitat sabien fer servir les eines informàtiques l’altra meitat no. Una tasca simple i quotidiana com buscar a la web sembla millorar els circuits cerebrals en adults grans, la qual cosa demostra que els nostres cervells son sensibles i poden seguir aprenent a mida que envelleixen.
Quan mirem màgia sabem que no és real, però per què ens ho sembla?
A una Universitat dels Estats Units han fet un estudi per comprovar què passa quan les persones mirem màgia. Segons els experts el que veiem depèn de les nostres experiències passades i de les expectatives que tenim.
Un afrodisíac és una substància que promou el desig sexual i genera la conducta corresponent. N’hi ha de dos tipus:
• Directe: es reprodueixen les característiques neurològiques i hormonals de l’enamorament al cervell.
• Indirecte: Afecten a l’afinament de la percepció i la fantasia, a la disminució de les inhibicions, increment de l’humor (antidepressiu) i son energitzants.
Dos dels afrodisíacs tradicionals son:
• Cantaridina: principi actiu de la Lytta vessicatòria (cuca verinosa, mosca d’Espanya). Considerat afrodisíac, vasodilatador (facilita la circulació sanguínia necessària per a l’erecció), diurètic,
• Teucrium marum, herba dels gats,(autòctona de les Balears). Gust picant, olor a bombons (nitrit d’amil) Diurètica, antiespasmòdica. Es solia macerar en vi de xerès.
Alguns dels aliments considerats com a afrodisíacs son:
• Menta
• Espècies (canyella, anís, pebre, bitxo, clau, gingebre)
• Cacau (feniletilamina)
• Alcohol (combinat amb metilxantines i tot lo anterior).
• Altres aliments com el plàtan, el marisc, la maduixa… no tenen cap efecte químic afrodisíac. Només la maduixa és podria considerar com una espècie perquè té moltes substàncies.
S’han estudiat diferents substàncies relacionades amb efectes afrodisíacs com:
• Iohimbina: afecta a l’erecció però està en desús.
• Sildenafil: era per a la hipertensió però actualment és una substància de la viagra.
• Drogues: la cocaïna és anestèsica, els opiacis són desinhibidors socials, la cafeïna (a dosis altes) i l’alcohol augmenten l’àcid cítric (conducta homosexual en rates).
Sembla ser que, tot i que l’ús d’afrodisíacs data de molts anys, son poques les substàncies que realment afecten a la conducta sexual i sembla ser que els aliments tenen més un efecte placebo que un efecte real en la sexualitat.
A la meva dona, la Rosa, fa tres anys que li van diagnosticar anorèxia nerviosa. Ara té trenta-quatre anys i som pares d’en Pol, que tot just acaba de fer cinc anys. Des que la Rosa va caure en aquest greu trastorn, hem viscut el pitjor malson que em podia imaginar.
Així comença una de les històries que s’exposen en el llibre “Què li passa? – Quan els trastorns del comportament alimentari entren a casa” – Guia per a famílies. Fet per l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia), i on s’expliquen pautes per ajudar a les famílies dels afectats.
Fins ara l’anorèxianerviosa era una malaltia que afectava sobretot a les adolescents, però actualment s’ha demostrat que hi ha un altre període de risc, sobretot amb els embarassos i amb l’entrada de la menopausa.
En aquests casos la parella que conviu amb la persona afectada tindrà un protagonisme molt significatiu. El que ha de tenir molt clar és que la millor manera per sortir-se’n és que l’ajudi a posar-se en tractament, i que ell també estigui obert a rebre el suport que li calgui per poder i saber afrontar aquesta malaltia. Que tingui cura d’ell mateix per poder tenir cura dels altres.
Cal mostrar a la teva parella que l’estimes com a persona, independentment dels canvis que pugui tenir en l’aspecte corporal.
A l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia hi han els GAM (Grups d’ajuda mútua) format per persones afectades pel trastorn, hi ha grups pels afectats per la malaltia, com uns altres pels familiars.
Podeu consultar ACAB o truqueu al telèfon d’informació i ajuda 902.116.986
El feedback o retroalimentació és comunicar, tant de forma verbal com no verbal, a una altra persona sobre la seva conducta i com ens afecta a nosaltres el seu comportament, és a dir, és la manera de dir-li a l’altra persona quins comportaments pot continuar fent i quins ha de modificar, segons el nostre punt de vista (exemple: que bé que has fet això).
Amb el feedback o retroalimentació pots anar reforçant al mateix temps que intentes que modifiqui alguna cosa (”que bé que has fet aquesta feina, demà pots tornar a fer-la començant per l’altra costat i sense posar-hi…” en aquest cas has reforçat el comportament al mateix temps que has introduït un canvi que la persona gairebé segur que acceptarà de bon grat).
Hi ha cinc principis de reforçament que ajuden a enfortir i millorar:
Donar el feedback immediatament després de la conducta.
Concretar exactament el reforçament.
Reforçar el procés.
Reforçar a la persona.
No confondre reforçament amb expectatives.
Investigadors de la Universitat d’Indiana van realitzar un estudi per saber com afectava el feedback o retroalimentació a les persones. Es suggeria que la retroalimentació jugava un rol molt important a l’hora de prendre decisions.
Els resultats van confirmar que els participants responien diferent segons si se’ls hi donava retroalimentació o no. Si no en rebien les persones sospesaven més les diferents probabilitats a l’hora d’actuar, cosa que no passava si se’ls recolzava.
Així ho diu el Dr.Jordi Royo, psicòleg clínic, a l’entrevista que surt a la Contra de la Vanguardia del 18/12/2008 i on defineix als adolescents com els rebels del benestar “Si abans l’adolescent es revelava per millorar el món, ara admet “estic de puta mare, però vull que sigui millor!”"
Exposa que els conflictes reals de l’adolescent són les drogues, el sexe, la violència, les addiccions, els trastorns alimentaris, la percepció del propi cos, la indumentària i els diners, i acusa l’escola de no debatre prou aquestes qüestions. Segons diu l’escola no s’atreveix.
A Psico-ajuda posem aquesta enquesta per preguntar-vos si realment creieu que la vostra escola, a la que vau anar o a la que aneu actualment s’ocupen de preparar-vos sobre aquestes qüestions.
Els límits són necessaris per afavorir un model de persona més equilibrat i amb majors possibilitats de ser feliç, una persona capaç de conviure, d’inspirar, de donar afecte i de mostrar-se empàtica, generosa i solidària. També són necessaris per prevenir trastorns de conducta. Diversos estudis realitzats en centres de menors indiquen que alguns dels trets comuns trobats en adolescents internats son: la tendència a transgredir les normes, la falta de respecte als límits, la falta d’atenció i la falta d’un model equilibrat de progenitor.
Són necessaris per:
• Definir un espai de creixement on el nen pugui construir-se amb seguretat.
• Assenyalar pautes de conducta que afavoreixin una millor adaptació a l’entorn humà i ecològic.
• Regular la convivència diferenciant els espais propis dels límits i espais dels altres.
• Facilitar l’autocontrol emocional dotant al nen d’estratègies per a gestionar ecològicament les seves emocions.
• Afavorir la construcció del sentit moral individual fomentant valores com la llibertat, el respecte i la responsabilitat.
• Permetre la possibilitat de canviar-los, posar-ne de nous, revisar-los i recuperar-los si es creu convenient.
• Prevenir patologies emocionals i posteriors.
Segons Andrea Fiorenza, tanta democràcia familiar crea disfuncions conductuals ja que no tot ha de ser discutit i consensuat. Els pares, durant una llarga etapa de creixement del nen, han de prendre decisions, a vegades difícils, que no els hi agradaran perquè els fills petits no tenen la maduresa ni l’experiència necessària per valorar la importància d’algunes mesures educatives que els pares han d’adoptar.
Quan es pren amfetamines els efectes s’inicien una hora després de la seva administració, d’entre 1 i 3 hores i poden continuar fins a 8-12 hores.
Fixar l’atenció a una acció o conducta pot fer que aquesta augmenti i es repeteixi, tal com es mostra en aquest experiment:
Un nou estudi referma els beneficis d’utilitzar Internet en el nostre cervell. La cerca d’informació per la xarxa involucra una major extensió dels circuits neuronals que no s’arriben a activar mai amb la lectura. Cal destacar, però, que només passa amb aquelles persones que tenen coneixements previs d’Internet.
Donar el feedback immediatament després de la conducta.
Loading ...