Si temps enrere parlàvem del Facebook com a un fenomen social i s’apuntava que era un lloc per als narcissistes,des de la web DePsicologia ens expliquen que investigadors de la universitat de Harvard i de la de Califòrnia, han descobert que el nostre lloc en la xarxa social està influenciant, en part, pels nostres gens.

L’estudi pioner va mostrar que la popularitat o el número de vegades que un individu era nombrat com un amic i la possibilitat que aquests amics es coneguessin entre si, era fortament heretable.

A més a més, la ubicació dins de la xarxa o la tendència a ser el centre d’un grup, també estava vinculada genèticament. Tot i així, els investigadors es van sorprendre al veure que el número de persones
nombrades com amics per un cert individu no semblava ser hereditari.

L’estudi va incloure dades de xarxes socials de la National Longitudinal Study of Adolescent Health, que tenia dades de 1110 adolescents bessons idèntics i no idèntics. Els investigadors van comparar les xarxes socials d’aquests dos tipus de bessons i van descobrir més similituds entre bessons idèntics que entre bessons no idèntics.

James Fowler comenta que “una cosa que ens ha mostrat l’estudi és que les xarxes socials tendeixen a ser una part fonamental de la nostra herència genètica. Podria ser que la selecció natural actua no només en si es pot resistir a un refredat o no, sinó que també amb qui estarem en contacte.”

Font: depsicologia.com

Comparteix

La personalitat és un conjunt de pautes de conductes actuals i potencials que resideixen en un individu i que es mouen entre l’herència i l’ambient. És a dir, un estil de vida que afecta a la manera de pensar, sentir, reaccionar, interpretar i conduir-se per ella. Unes de les característiques més pròpies de la personalitat és que és estable i previsible.

El caràcter és la part de la personalitat que es va adquirint al llarg de la vida, el que anem aprenent de l’entorn a través de les influències psicològiques, socials i culturals. Per això es sol dir que el caràcter “es forja”.

El temperament és la part heretada, aquella que té una relació directa amb patrons de conducta hereditaris i, per tant, una base neurobiològica. Es troba des de les primeres etapes de la vida i es considera immodificable.

Font: “¿Quién eres?” Enrique Rojas

Comparteix

Imaginem aquesta situació

En Joan té una addicció a Internet, als ordinadors, als videojocs. És passa unes 10 hores a l’ordinador i anul·la activitats per poder-hi estar més estona. La seva família no sap com el pot ajudar perquè ell creu que no té cap problema.

Quan hem de fer un canvi en la nostra vida, quan hi ha algun problema que hem de modificar, ens cal primer de tot estar preparats.

Primer hem de saber que tenim el problema, després hem de valorar si val la pena canviar la nostra conducta per solucionar el problema i després ho hem de fer. Un cop fet haurem de pensar com mantenir-la i com aconseguir estar preparats per si tornem a recaure en el problema inicial.

Això que acabem d’explicar i que ens sembla tant evident, son les etapes que  recorre  la persona i que els psicòlegs James Prochaska i Carlo DiClemente,  van definir com les “fases pel canvi” i és aplicable a moltes addicions.

Les fases són les següents:

Precontemplació: En aquesta fase no sabem que tenim un problema, no en som conscients.  En aquests casos per molt que et diguin que has de canviar la conducta no ho faràs perquè no ho creus necessari.

Contemplació: Comences a examinar els pros i els contres del canvi.  En aquest cas ja saps que tens un problema, però encara no fas res per solucionar-lo.  Simplement comences a pensar-hi.

En aquest cas si algú et vol ajudar t’anirà bé que t’ajudi a descobrir els avantatges que podràs aconseguir si canvies.

Preparació: Ja acceptes que tens el problema, però no saps com afrontar el canvi. T’ajudaran si t’orienten i t’ensenyen els diferents camins que pots agafar per suprimir la conducta.

Actuació: Disposes d’un pla concret per  abordar el problema i canviar. Cal doncs marcar-te un objectiu concret i fer-ho en un temps determinat, uns 6 mesos.  Els que t’envolten et poden ajudar a mantenir aquest canvi al llarg dels dies.

Manteniment: A partir dels 6 mesos que ja has canviat la conducta es considera que comença aquest període, en el qual es importantíssim que t’ajudin a anar recordant els objectius que t’havies marcat i el pla que estàs mantenint.

Més tard s’ha afegit la recaiguda com una fase que es pot donar i que s’ha de tenir present per tal d’estar preparat.

La persona va passant per les diferents fases com en una espècie d’espiral. En alguna d’aquestes fases es pot recaure i pot ser que es torni endarrere (es pot retrocedir una fase o més). És important saber-ho i estar preparat per tal de no desanimar-se. La majoria de les persones aprenen de les seves experiències en les recaigudes.

Comparteix

Els pensaments relacionats amb el sexe poden provocar una sèrie d’esternuts incontrolables tant en homes com en dones.

Així ho afirma Mahmood Bhutta metge britànic en l’estudi que va publicar en el Royal Society of Medicine.

L’estudi va consistir en una enquesta feta a 17 homes i dones que van confessar patir esternuts de seguida de tenir pensaments sexuals i inclús tres d’ells en van patir després de tenir un orgasme.

Segons exposa, queda fora de control de qui ho pateix i està marcat pel ritme cardíac o per la quantitat de llum que entre per les nostres ninetes. Algunes vegades aquestes senyals es creuen i fan que algunes persones esternudin quan pensen que algú es sensual o quan tenen alguna imatge sexual a la ment.

Nota: Posem en dubte la validesa de l’estudi, simplement només ho citem per confirmar el que ja vam dir temps endarrere, Busquem una explicació a tot- l’esternut.

Font: Muy interesante

Comparteix

Al llarg de la vida tots passem per diferents rols: fills, pares, alumnes, amics, companys de feina, home, dona,… i en més o menys mesura, sabem què és el que hem de fer per comportar-nos coma tal.

Complir un rol suposa comportar-se segons uns patrons, pautes o normes determinades. Així doncs, podem definir un rol com un conjunt d’accions estandarditzades necessàries per desenvolupar una comesa social concreta i específica, és a dir, un conjunt de conductes esperades que es vinculen amb una determinada posició en el nostre entorn.

La transmissió dels coneixements sobre cada una de les característiques dels rols es fa a través de la socialització mitjançant la família, l’escola, els grups d’iguals, els mitjans de comunicació, la feina…

Sovint, apareixen discrepàncies entre les expectatives que es tenen sobre un determinat rol i es produeix un conflicte de rol. N’hi ha de diferents tipus:

• Conflicte inter-rol: col.lisió entre alguns dels nostres rols en un moment determinat.

• Conflicte intra-rol: coexistència de pautes que poden ser incompatibles en un mateix rol.

• Conflicte persona-rol: incompatibilitat entre els desitjos, necessitats i creences de la persona amb les expectatives del rol que desenvolupa.

• Sobrecàrrega del rol: demandes que diferents persones fan simultàniament a una mateixa persona i que no poden ser ateses simultàniament. La persona ha de decidir quina realitzar.

• Ambigüitat del rol: en situacions on existeix una ambigüitat en les expectatives sobre la conducta a realitzar en relació a un determinat rol. Es dóna en situacions de canvi de definició del rol o aparició de nous rols.

Comparteix

Tots tenim necessitat de vincular-nos afectivament amb els altres. Hi ha diferents raons per voler aquest vincle, però una d’elles és la necessitat de seguretat emocional.

Basant-se en la Teoria de l’aferrament de Bowlby les persones reaccionen diferent per mantenir l’equilibri emocional i aconseguir la seguretat que busquen.  Hi ha 4 estils d’aferrament :

• Segur: Aquestes persones mantenen un adequat equilibri entre les necessitats afectives i l’autonomia personal. Tenen un model mental positiu, bona autoestima i amb seguretat i confiança per tenir relacions amb els altres.
• Fugida i evitació;  Persones que es senten segures amb elles mateixes però amb dificultats per intimar amb els altres donat que consideren les relacions interpersonals com alguna cosa secundària i material. Aquest grup fins hi tot arriba a tenir dificultats a recordar vivències negatives del seu passat.
• Preocupat: Persones amb un model mental negatiu de si mateixes i positiu dels altres, amb una elevada activació del sistema d’aferrament. Son persones amb baixa autoestima, amb una gran necessitat d’aprovació i una preocupació excessiva per les relacions amb els altres.
• Fugida i temorós: Persones que tenen un model negatiu tant d’elles mateixes com dels altres. Es senten incomodes en situacions d’intimitat. Tenen necessitats d’aferrament frustrades, perquè al mateix temps que necessiten el contacte social i la intimitat, la por a ser rebutjades els fa evitar contínuament situacions socials.

En l’estudi fet per Remedios Melero i Ma. José Cantero de la Universitat de València, es plantegen crear un instrument d’avaluació per mesurar l’aferrament adult en la població no clínica. El resultat és el “Qüestionario de Apego Adulto” on els subjectes segons les respostes que donen queden situats tant dintre d’un continu, com emmarcats en categories concretes.

Entre les conclusions del treball s’observa que un 30% de les que van fer el qüestionari van resultar ser fugisseres, cosa que pot ser un reflex dels models de socialització actuals on existeix una sobrevaloració de la individualitat i l’autosuficiència davant l’establiment de les relacions intimes.

Treball complert: “Los estilos afectivos en la población española” – Remedios Melero y Ma. Jose Cantero
Dibuix: Laura Chicote
Temes relacionats: Individualisme=llibertat=depressió?

Comparteix

Comparteix

Molt sovint, les persones parlem de pors i de fòbies indistintament però no són el mateix. Abans de distingir-les però, hem de parlar de l’ansietat.

L’ansietat és una resposta adaptativa del nostre organisme completament normal que s’activa per poder reaccionar davant de situacions que puguin ser una amenaça i/o comportar perill.

La resposta de l’ansietat és produeix a nivell psicofísic (sudoració, augment de la taxa cardíaca i la pressió arterial, canvis de temperatura,…), a nivell motor (per impedir, ajornar o interrompre el contacte amb la situació o estímul que produeix ansietat) i a nivell cognitiu (avaluació de la situació, expectatives,…)

Així doncs, podem definir la por com l’ansietat que es produeix davant d’estímuls específics. La seva intensitat és proporcional al perill percebut i desapareix un cop s’ha acabat el perill o quan hem vist que no era tant perillós com pensàvem.

En canvi, la fòbia és una por desproporcionada davant d’un estímul (o situació) que té una llarga durada, difícil de controlar racional i voluntàriament i que interfereix en la vida quotidiana de la persona de manera greu.

Comparteix

Llegeix aquesta frase i contesta:

Està escrita correctament?

HI HA ARBRES

A LA

LA SELVA

Solució

(més…)

Comparteix

Posem el test  “Eating Attitudes Test” (Eat 26/Cheat 26  Garner & Garfinkel, 1979; Garner et al.,
1982). que valora el comportament alimentari anorèxic/bulímic.

L’EAT-26 és un instrument eficient per a detectar els individus amb conductes alimentàries anòmales i que presenten risc de patir un TCA.

Cal respondre totes les preguntes. A cada una d’elles es pot contestar:

• a) sempre
• b) habitualment
• c) sovint
• d) alguna vegada
• e) rarament
• f) mai

Es puntua de la següent manera: a) sempre=3, b) habitualment=2, c) sovint=1, d) alguna vegada=0, e) rarament=0, f) mai=0 (excepte la pregunta 25 que puntua 0,0,0,1,2,3, és a dir de forma oposada).

1. Engreixar-me m’horroritza.
2. Procuro no menjar encara que tingui gana.
3. Em preocupo molt pel menjar.
4. A vegades em quedo molt tip/a del menjar, però em veig incapaç de parar de menjar.
5. Tallo els aliments en trossos petits.
6. Tinc molt de compte amb les calories dels aliments que menjo.
7. Evito, especialment, aliments rics en hidrats de carboni (com el pa, l’arros, patates, etc.)
8. Noto que els altres preferirien que mengés més.
9. Vomito després d’haver menjats.
10. Em sento molt culpable després d’haver menjat.
11. Estic preocupada. Desitjo estar més prim/a.
12. Penso que he de cremar calories quan faig exercici.
13. Els altres pensen que estic massa prim/a.
14. Estic preocupat/da amb la idea de tenir grassa al cos.
15. Tardo més a menjar que les altres persones.
16. Evito menjar aliments dolços.
17. Menjo aliments de règim.
18. Sento com si els aliments em controlessin.
19. Demostro autocontrol en els menjars.
20. Tinc la sensació que els altres em pressionen perquè mengi.
21. Passo massa temps pensant i preocupant-me pel menjar.
22. Em sento incomode després de menjar dolços.
23. Em comprometo a fer règim.
24. M’agrada notar l’estomac buit.
25. M’agrada provar nous sabors.
26. Em venen ganes de vomitar després dels menjars.

Si has obtingut una puntuació de 20 o més tens alguna alteració en la teva conducta alimentària. Si vols pots contactar amb l’ACAB (Associació contra l’anorèxia i la bulímia).

Comparteix