Per què s’han de fer servir joguines eròtiques si tens una parella estable?

“Les joguines sexuals i eròtiques pels adults tenen una funció lúdica, és a dir proporcionar plaer, però també una funció terapèutica”

Tal com comenta Miren Larrazabal, psicòloga i sexòloga aquestes joguines s’utilitzen com a teràpia sexual en els problemes com el vaginisme, l’anorgàsmia, l’ejaculació precoç, etc.

Aquestes joguines no son substitutives de res, sinó que son un complement per tal d’introduir-les en les relacions sexuals i poder millorar-les. Només cal que ens assegurem que han passat tots els controls de qualitat i seguir les normes d’higiene que es requereix. Per tant, i acompanyat de la teràpia corresponent:

• Pels problemes d’excitació en les dones: hi ha lubricants de potenciació de sensacions.
• Per l’anorgàsmia femenina: Els vibradors tenen moltes funcions terapèutiques. En teràpia sexual serveixen perquè les dones es masturbin amb els programes que millor els funcionin.
• Pel vaginisme, és a dir les dones que tenen un contracció involuntària dels músculs d’entrada vaginal que priva la penetració, es treballa amb cons de diferents grandàries. L’utilitzen tant elles soles com amb la parella.
• Per pèrdua d’orina: les boles xines que a part de provocar plaer, enforteix la musculatura de l’entrada de la vagina i la zona de la pèlvis, ajudant també a controlar les pèrdues d’orina.
• Per ejaculació precoç i la disfunció erèctil: hi ha els masturbadors masculins.
• Etc.

Font: Revista Psychologies

Comparteix

Molts ens hem trobat al llarg de la vida amb persones que sembla que ens volen controlar la vida, que donen la sensació que estan actuant com la nostra mare.

Qui pateix la síndrome de Wendy son persones que els costa controlar la seva pròpia vida i per compensar-ho, es bolquen a dirigir la vida de la seva parella o de la gent que els envolta adoptant una actitud maternal.

Dan Kiley va publicar “El dilema de Wendy” un assaig basat en la història que tots coneixem d’en Peter Pan on aquest convida a una nena anomenada Wendy al “país de Mai Més” perquè faci de mare d’una colla de nens perduts. Kiley diu que les persones amb aquest síndrome son les persones que protegeixen a la seva parella o a altres persones importants de la seva vida, com si fossin les seves mares. És un rol que tant el poden agafar els homes com les dones encara que es més comú en aquestes últimes.

Mirant la semblança amb la història de Peter Pan, la persona que actua com la Wendy:

• Assumeix la responsabilitat que no vol assumir en Peter Pan,
• Sempre està disponible i si no, experimenta un sentiment de culpabilitat.
• Acusa a la seva parella i als seus, perquè creu que abusen de la seva bona fe, però no fa res per canviar la situació.

Les persones que ho pateixen no es solen reconèixer en aquest rol i recorren a justificacions com la incapacitat o irresponsabilitat de les persones que tenen sota protecció.

Si voleu trobar pautes d’actuació per deixar de ser com la Wendy,  podeu accedir a la Revista de psicologia

Comparteix

Es considera una droga a qualsevol substància que introduït en l’ésser viu és capaç de modificar una o més funcions de l’organisme relacionades amb la conducta, comportament, percepció o estat d’ànim, independentment de si està acceptada o no per la nostra cultura.

L’explicació del perquè les drogues creen addicció ha estat molt discutida.  El model moral, el biològic, la hipòtesi de l’automedicació, i la teoria de l’aprenentatge, son les teories que han intentant explicar les addiccions. Actualment la més acceptada és la teoria de l’aprenentatge social.

Aquestes teories es fonamenten amb el següent:

(més…)

Comparteix

El divendres 13 de febrer a Cuatro van emetre un documental de la televisió anglesa sobre els turistes suïcides. S’anomena així a aquelles persones que es desplacen a Suïssa per tal que se’ls ajudi a practicar un suïcidi voluntari.

En el documental s’ensenya tot el procés des que ho sol·liciten fins que es practica el suïcidi d’un pacient terminal el professor universitari Craig Ewer. Juntament amb aquest suïcidi el reportatge explica també la demanda que fan un matrimoni on ell també té una malaltia terminal però ella està en perfecte estat de salut.  En aquest segon cas es denega la petició.

Encara que el debat. per molts, és si una persona amb una malaltia terminal té dret a demanar que l’ajudin a realitzar-se un suïcidi voluntari, per a molts d’altres la discussió seria si una persona en perfecte estat de salut com l’esposa del matrimoni que apareix en el reportatge, se la pot ajudar a practicar un suïcidi voluntari.

Vídeo promocional

Comparteix

Un dels cervells més estudiats és el de les persones que pateixen esquizofrènia.

Tot i que hi ha casos d’esquizofrènia amb cervells normals, el cervell esquizofrènic generalment es veu diferent a simple vista mostrant un dimorfisme important.

El cervell esquizofrènic sol presentar un menor pes cerebral, una menor profunditat de les cissures, un eixamplament ventricular,…

A la imatge es poden veure més clarament aquestes característiques. Es mostren dos cervells de dos bessons idèntics de 28 anys, el qual el dret és el que pateix esquizofrènia:

Es pot veure que conté moltes més parts fosques a l’interior del cervell (ventricles) i a les “escletxes” (cissures) que estan molt més obertes i separades.

Comparteix

A Wikinoticia han publicat aquest comentari a l’estudi que va fer la psicòloga Meredith Chivers de la Universitat de Queens, Ontario, Canadà per analitzar què els agrada i què no els agrada a homes i dones en relació al sexe.

Meredith Chivers va preguntar a homes i dones què els excitava i després ho van mesurar objectivament. Els homes van coincidir, però les dones van demostrar excitar-se amb coses que segons elles no les excitaven.

Va demanar a un grup de dones i un altre d’homes que miressin una sèrie de vídeos en un ordinador. Els va mostrar:

• Un vídeo amb simis tenint relacions sexuals.
• Vídeos d’homes i dones tenint sexe, tant heterosexuals com de lesbianes i d’homosexuals.
• Vídeos d’homes masturbant-se, dones fent el mateix,
• Homes caminant nus per la platja i dones fent exercici.

Els subjectes de l’estudi eren tant heterosexuals com gais. Mentre miraven els vídeos, es mesurava la seva excitació d’una forma objectiva (es mesurava els genitals tant dels homes com de les dones, que estaven connectats a sensors per saber si efectivament estaven excitats o no) i subjectiva (se’ls hi demanava que votessin què els interessava i què no).

Els resultats van ser els següents:

(més…)

Comparteix

A partir d’ara començaran amb l’operació biquini i amb les dietes per aconseguir un cos més prim.

Quan es decideix començar una dieta es fitxem uns objectius (perdre X quilos). La idea és que quan s’arribi a aquest número de quilos es deixarà  o potser s’intentarà fer una dieta de manteniment.

Per un altre costat disposem de força informació sobre els trastorns de la conducta alimentària, però en cap moment ens plantegem que ens pugui passar a nosaltres.

Que fa que una persona que aparentment està normal arribi a fer un trastorn en la conducta alimentaria (i per tant un trastorn mental)?

Hi ha uns factors que predisposen, i juntament amb una dieta restrictiva provoca el desencadenant: les persones amb estats emocionals negatius acompanyats d’ansietat i depressió, la inseguretat, la necessitat d’aprovació, l’estres amb poques habilitats per fer-hi front, etc.

S’ha de reconèixer que molts de nosaltres en tenim d’aquests factors per tant el risc a patir un trastorn de conducta alimentària hi és.

Així hi tot pensem que “a nosaltres no ens passarà“. Però imaginem una situació que segur que molts s’hi han trobat (encara que es poden donar moltes variants):

Es comença una dieta i per tant es redueix la quantitat de menjar de manera més o menys estricte. La persona s’està autoimposant una disciplina.. És molt probable que tard o d’hora es “salti” la dieta.

Si això passa és molt probable que es mengin els aliments “prohibits” o  es faci  un afartament. (menjar molta quantitat en poca estona i amb pèrdua de control). Normalment això s’interpreta com una falta catastròfica i la persona experimenta un sentiment de culpa molt intens.

A partir d’aquí  la situació ja queda completament alterada, la persona intenta posar-hi remei prenent laxants o provocant-se el vòmit. S’intentarà continuar amb la dieta exigida, però, ara, cada vegada que es torni a saltar la dieta s’anirà repetint aquest patró de conducta.

Actualment els casos amb trastorns de la conducta alimentària estan augmentant considerablement. Si es vol fer una dieta, millor tenir-ho present i  i fem-la amb l’ajuda  d’un professional.

Bibliografia: Técnicas de intervención en los trastornos del comportamiento alimentario – Saldaña, Tomás y Bach

Comparteix

La imatge que ha tingut la hipnosi fins ara ha fet que aquesta tècnica no s’hagi utilitzat com s’hauria d’haver fet en funció de la seva eficàcia. Cal fer esment dels avantatges que pot aportar la hipnosis com a tècnica en un tractament psicològic, i mostra d’això és que cada cop s’està acceptant més en l’àmbit científic (podeu veure la definició a APA)

En moltes patologies o trastorns la hipnosi ha mostrat la seva eficàcia: ansietat, depressió, deshabituació del tabac, nàusees i vòmits en quimioteràpia, estrès posttraumàtic, dolor, asma, etc. No és sol utilitzar com a tècnica aiïlada sinó dintre d’una teràpia més amplia.

La hipnosis des d’una perspectiva cognitiva-comportamental, no es considera com un estat alterat de consciència (Capafons, 1998.2000) sinó que és una tècnica que requereix de la col·laboració del pacient i la seva participació activa. És pot aprendre a respondre d’ella millorant-se amb la pràctica.

Amb l’estat hipnòtic s’arriba a una situació de molta concentració i de descans creant-se un context on es facilita que es produeixin una sèrie de canvis:

• Relaxació muscular i estalvi d’energia. S’arriba a la immobilitat del teu cos menys la musculatura de la part  de la respiració.
• Hi ha parts del teu cos que no les notes, i el cos es percep mes lleuger i pesat al mateix temps.
• Augmenta la teva capacitat per percebre determinades sensacions a la vegada que també pots arribar a notar una part del teu cos anestesiada.
• Perds l’atenció per tot allò que no és essencial (els sons ambientals et semblen molt llunyans) i al mateix temps augmenta la concentració per poder treballar la teràpia que et suggereixi el terapeuta.

Més informació: La hipnosi et fa por?,  Informació esencial sobre la hipnosi científica

Algunes de les moltes informacions sobre l’eficàcia de la hipnosi: Hipnosis per ajudar a curar l’estrés.  La hipnosi ajuda a calmar el dolor en dones que pateixen un abortament . La hipnosi redueix l’ansietat en nens que estan en tractaments mèdics.

Comparteix

Sabies que el riure és de les coses que aixeca més l’autoestima?

L’autora Delia Jurgevic, del llibre “Auto-estima, seguridad en uno mismo”, ens explica que cada vegada que somriem, encara que no sentim res, els músculs que activem estan enviant un missatge al cervell de que les coses van bé. Això és degut a que aquests músculs tenen una connexió directa amb el sistema nerviós central i en cada somriure s’allibera la hormona beta-endorfina, que envia aquest missatge positiu.

A més a més, el nivell d’hormones de l’estrès (catecolamines), baixa en sang juntament amb la freqüència cardíaca, reduint el nivell d’estrès.

Així doncs, SOMRIU!

Comparteix

Una de les preocupacions que tenim és saber trobar un bon psicòleg que ens pugui ajudar a resoldre els nostres problemes.

El fet que un psicòleg funcioni per una persona no significa que a l’altra també li hagi d’anar bé. Pot ser que la relació psicòleg-pacient no sigui del tot bona, pot ser que et sentis més còmode explicant les teves preocupacions a una dona o potser més a un home, per tant a l’hora d’escollir has de tenir en compte tots aquests factors.

De totes maneres, fins que no hi vagis i vegis com t’hi trobes i quina confiança li pots arribar a agafar, no ho sabràs, per tant si veus que no t’hi sents còmode, has de buscar-ne un altre.

A part de triar a la persona, has de decidir si vols una teràpia llarga o una més breu centrada en el problema concret que tens. I cal conèixer, també, que hi ha diferents maneres de fer psicoteràpia, encara que cada cop més aquestes corrents s’estan complementant.

Tradicionalment hi han hagut els següents models en psicoteràpia:

(més…)

Comparteix