Estàs pensant comprar-te un llibre que t’ajudi a millorar la teva autoestima? o a deixar de fumar? o per millorar la relació amb els altres?

Molts dels programes d’auto-ajuda son eficaços, però no tots. Un dels motius principals de l’existència d’aquests programes és l’econòmic: t’estalvies el que suposa el format d’intervenció on el terapeuta ha de participar activament en cada sessió per tant no hi ha aquest cost tant elevat pel que fa al temps com als diners que pot resultat prohibitiu per a molts pacients.

Amb el desenvolupament dels programes d’auto-ajuda a vegades inclús complementats amb àudio o vídeo-gravacions han proporcionat un bon resultat. La major eficàcia d’aquestes intervencions s’observa en els trastorns amb un clar diagnostic o amb problemes que requereixen l’adquisició d’habilitats (entrenament amb habilitats socials, per exemple).

Però encara que son eficaços cal tenir precaucions en la recomanació i utilització d’aquests materials, perquè mols d’ells poden no oferir les adequades garanties científiques, a part clar, que en aquells casos on el tractament va dirigit a la modificació d’hàbits inadequats com fumar, beure massa o problemes en la dieta els programes d’auto-ajuda no semblen resultar tant eficaços com en les altres àrees.

Un manual d’auto-ajuda elaborat amb les correctes garanties científiques resumeix un gran treball d’investigació en avaluació i tractament on s’inclouen el major número possible de característiques comunes.

Bibiliografia: Manual de terapia de conducta – Miguel A. Vallejo Pareja. / Imatge: El mundo de los libros

Comparteix

Com més hores de televisió més depressió? o amb depressió es consumeix més televisió?

La relació causa-efecte encara no està del tot establerta, el que si es pot afirmar és que hi ha una correlació entre l’ús dels mitjans de comunicació en l’adolescència i la depressió a l’inici de l’edat adulta.

Segons l’estudi de Brian A. Primarck; Brandi Swanier; i col·laboradors els que van patir una major exposició als mitjans de comunicació van tenir més probabilitats de desenvolupar depressió per cada hora addicional d’exposició diària.

Cal dir que segons l’estudi no es troba relació consistent entre el desenvolupament dels símptomes depressius i l’exposició a vídeos, jocs d’ordinador o a la ràdio.

Font: psiquiatria.com

Comparteix

Vicente Merlo imparteix la primera assignatura de meditació a la universitat, i tal com diu a l’entrevista que li va fer Gaspar Hernàndez s’hauria d’impartir a totes les universitats.

Amb la meditació els estudiants guanyaran claredat mental, capacitat de concentració, a part d’enormes beneficis per a la salut.

Físicament s’aconsegueix una relaxació considerable, emocionalment s’harmonitzen els sentiments i a escala mental es descobreix una serenitat, un silenci mental i una amplitud de consciència extraordinària.

Article El Periódico

Comparteix

Quan vivim la mort d’una persona que estimem hem d’aprendre a acceptar el dolor i a expressar-lo per tal que no ens quedi dins nostre.

El podem expressar tant parlant, plorant, escrivint, etc. Aquest dolor no el podem evitar, l’hem de viure, però cal que el reconeguem. Gairebé sempre es manifesta amb ràbia. Mica en mica quan anem traient aquesta ràbia aconseguirem portar aquest dol de manera més suportable.

Tal com exposa l’experta Arji Carmelo, de l’Associació AVES, acceptar la mort d’una persona estimada és molt provable que no s’arribi a fer mai perquè en realitat la persona no ha mort. La persona no està físicament amb tu però tens tota la seva energia. Per tant el que s’ha d’acceptar és el propi dolor.

La idea que la resposta psicològica a la pèrdua segueix una progressió ordenada de fases en el dol està ben acceptada pels professionals i pel públic en general Bowlby i Parkes van proposar 4 fases en el dol:

Commoció-estaborniment . Moment de xoc on no hi ha comunicació. Encara que ho sembli la persona no s’adona de la situació.

Enyorança-recerca: En aquesta fase la persona parla, parla molt però no escolta. Per la persona que la intenta ajudar és força frustrant.

Desorganització-desesperança: En aquesta fase la persona afectada ja pot escoltar i compartir, però els consells no solen ajudar, cal només acompanyar-la i comprendre-la.

Reorganització: És bo fer saber a aquesta persona que sempre estaràs disponible si et necessita i que li donaràs distància quan ho vulgui. Quan passi el temps dona-li oportunitat de parlar de la persona que ha perdut, perquè de vegades encara que s’obrin les ferides és bo parlar-ne.

En l’estudi fet per Maciejewski PK, Zhang B, Block SD, Prigerson HG. sobre si es compleixen les fases teòriques del dol (segons Jacobs) en la vida real, ha arribat a la conclusió que la major part dels símptomes adaptatius del dol apareixen simultàniament i que tots ells poden persistir, en algun grau, passats 24 mesos. D’altra banda, es confirma que l’expressió màxima de cadascun d’aquests símptomes sí que es presenta en la seqüència temporal mencionada pel model de Jacobs (text complert).

Vegeu Tens por a la mort?

Comparteix

Publiquem la tercera faula d’aquesta secció

Un mestre oriental va veure com un crac s’estava ofegant….Va decidir treure’l de l’aigua….. però quan ho va fer el cranc el va picar.

El mestre quan va sentir el dolor…… el va deixar i l’animal va caure a l’aigua…….i un altre cop s’estava ofegant……..

El mestre va intentar treure’l una altra vegada…i una altra vegada ……..el cranc el va picar.

Un noi que l’havia estat observant…. se li va acostar………. i li va preguntar.
- “Perdoni,…. vol dir que no es massa tossut?…No entén que cada vegada que intenti treure’l de l’aigua el picarà?

El mestre va contestar:
- “La naturalesa del cranc és picar….però això no canviarà la meva que és ajudar.

Llavors…ajudant-se d’una fulla….el mestre va treure a l’animal de l’aigua i li va salvar la vida.

- No canviïs mai la teva naturalesa encara que alguna persona et faci mal….només cal que agafis precaucions: Que la conducta de les altres persones….mai condicionin la teva….

Comparteix

La obesitat és un dels problemes de salut més preocupants actualment, fins al punt de que es comença a considerar com a una epidèmia global.

A part de ser un problema estètic, la obesitat augmenta el risc de mort prematura, les condicions cròniques (diabetis Tipus 2, hipertensió,…), alguns tipus de càncer (el 30% dels càncers estan associats als hàbits de vida) i produeix un elevat cost sanitari (obesitat i malalties associades).

Les poblacions més afectades són N.Amèrica, Orient mitjà i Europa. Tot i així, està incrementant molt ràpidament a països en vies de desenvolupament (Mèxic, Malasia, Sudàfrica, Xina,..) degut a la incorporació dels hàbits occidentals. A Espanya en adults de 25-60 anys hi ha un 14’5% d’obesitat i un 38’5% de sobrepès.
(més…)

Comparteix

Tant de bo visquis tots els dies de la teva vida!

Jonathan Swift

Comparteix

El que veus et pot influir amb el que sents. Això justament és l’efecte McGurk: quan el que percep el nostre cervell no es correspon amb la realitat i a més hi ha una interacció entre diferents modalitat sensorials (auditiva i visual). S’experimenta en aquest vídeo.

Quan la persona pronuncia una sil·laba està influït en el que sentim (tu entens “da” quan el que realment estàs escoltant es “ba” i s’està dient “ga“).

Amb els estudis que s’han anat fent s’ha descobert que el fet de poder veure a la persona que està parlant fa que nosaltres millorem el volum del que sentim. Més tard McGurk quan estudiava amb nens, al moment que va presentar sons diferents del que es pronunciava, amb les sil·labes “ga” i “ba” es va adonar que els nens sentien “da”. Així es va adonar que es produïa una espècie d’il.lusió auditiva.

Aquest efecte també es pot aconseguir amb altres combinacions (ka -visual i la pa – auditiu i dona una percepció de “ba”).

Amb els experiments de neuroimatge s’ha vist que la regió del cervell del surc temporal superior esquerre o àrea de l’associació, s’activa de manera diferent quan rep estímuls que concorden (els visuals i els auditius) de quan no concorden.

Article extret i adaptat de PsicoTeca

Comparteix

Un gran número d’estudis revela que la ira és molt perjudicial per al nostre benestar físic. Un d’ells comenta que alliberar-se de la ira acumulada reduïa el dolor crònic de l’esquena. El projecte sobre el perdó de la Universitat de Standford va revelar que és impossible ser feliç i estar sa si un està amargat i enfadat per la manera injusta que l’han tractat.

Sembla ser que ens han condicionat per a afrontar qualsevol situació que ens produeixi estrès, ja sigui la sirena d’un cotxe de policia o un irritant conflicte amb la parella o un company de treball, com si es tractés d’una crisis. En aquests moments el nostre cos genera i secreta adrenalina i cortisol, les hormones de l’estrès. El cor s’accelera, la respiració es torna més ràpida i la ment va a cent per hora. L’alliberació de sucre que acompanya aquesta reacció activa els músculs i la tensió sanguínia es dispara; això fa que un sigui més propens a patir un infart.

Aquest procés no és perjudicial si la tensió o el sobresalt és breu i molt poc freqüent, com estar a punt de tenir un accident mentre conduïm, però l’agitació emocional que produeix la ira i el rancor equivalen a tenir constantment accidents i les hormones acaben convertint-se en toxines. L’efecte depressor del cortisol sobre el sistema immunològic s’ha associat amb unes malalties greus. Segons el professor Stafford Lightman, de la Universitat de Bristol, “el cortisol desgasta el cervell i porta a l’atrofia cel.lular i a la pèrdua de memòria. També puja la tensió arterial i el nivell de sucre en sang, endureix les artèries i fomenta les cardiopaties.

Font: psicologaenpractiques

Comparteix

Has patit mai una experiència traumàtica? Has patit una experiència del tipus “t” petit (la professora em va humiliar davant dels meus companys i ja mai més vaig poder parlar amb públic) o una del tipus “T” gran (has patit escenes de mort, guerres, accidents de cotxe o violència)?

Aquests records es queden atrapats en la nostra xarxa neurològica i provoquen una sèries de símptomes típics de l’estrès post-traumàtic.

Segons la Dr. Shapiro, quan dormim i estem en l’etapa REM, en situacions normals el nostre cervell revisa les experiències del dia, les processa i les arxiva, però quan tenim alguna experiència traumàtica el cervell no aconsegueix processar-la i l’experiència queda en el nostre cervell com un nus neurològic.

Amb la EMDR (la teràpia on s’estimula el cervell de forma bilateral amb estimulacions tant visuals (moviment d’ulls), com auditives (amb sons) o tàctils (amb copets petits)), després d’una preparació es demana a la persona que intenti recordar alguna sensació, alguna olor, alguna imatge de la seva experiència traumàtica, i un cop la persona comença a recordar-ho s’estimula el cervell a través de la EMDR per tal que el cervell busqui informació en d’altres xarxes neurològiques .

Tal com diu la Dra. Shapiro “si el nostre cos té la capacitat de curar-se les ferides físiques de forma més o menys ràpida, per què no ho ha de poder fer la nostra ment?”

Més informació: EMDR

Comparteix