Segons el DSM-IV (un manual de diagnòstic) la homosexualitat podria ser un trastorn de la identitat sexual.

El sexe d’una persona es solia assignar en funció de l’aparença física dels seus genitals. Actualment, per definir una identitat sexual intervenen diferents factors i dimensions:
La dimensió biològica o genètica definida com a sexe: cromosomes (XX o XY), gònades (òrgans sexuals interns) i fenotips (caràcters sexuals externs).
La dimensió social definida com a gènere, que fa referència al paper que assumeix la persona davant la societat, el paper en el qual ha estat educat des del naixement.
I la dimensió psicològica definida com a identitat, que es refereix a la consciència íntima de pertànyer a un o altre sexe. (més…)

Comparteix

Qui pateix l’Erotomania o síndrome de Clerambault sosté la creença delirant que una altra persona, normalment d’un estatus social superior, està enamorada d’ella.  “Soc l’objecte d’amor d’aquest artista famós” “La princesa està enamorada de mi” etc.

És un síndrome passional mòrbid amb una evolució segons G. Clérambault en tres fases:

1. Estat d’esperança: Es considera l’objecte de l’amor de l’altra persona. És l’inici de la relació platònica. Creu que la persona que l’estima ha començat a declarar-se (creu que la mira mentre està cantant, li envia missatges a través de les lletres de les cançons, li fa al·lusions, etc) Comença un control, intents d’acostament, pateix una influència d’aquesta persona fins hi tot considera que no pot ser feliç sense ella. Només el fet d’intentar acostar-s’hi ja experimenta passió. Si està casada no ho accepta i ho nega.
2. Estat de despit: Comença una  fase amb un augment de risc d’agressió cap a la persona estimada. Període on li sembla que l’enganya, creu que hi ha rivals, competidors, es sent humiliada, rebutjada. És un inici del final venjatiu.
3. Estat de rancúnia: Apareixen reaccions agressives contra la persona que havia estimat. Hi ha venjança i ruptura. Sorgeix el drama passional del deliri erotomaniàtic.

Cal diferenciar-lo de l’amor idealitzat o platònic:  Quan estem enamorats platònicament també tenim un punt “obsessiu” però no fins el punt de pensar que s’és més estimat del que ell estima. Ningú creu conèixer l’autentic pensament de l’altra millor que ell mateix. Ningú dirà que la conducta de l’altra cap a ell es completament contradictòria, ni que tot el mon s’interessa per la seva relació amorosa. Ni negarà que per exemple està casat, etc.

Podeu consultar Erotomanía de Clérambanbault.  Imatge: Trisquis Wold

Comparteix

Imagina’t a la feina, el teu cap, i tu. Qui tindrà més probabilitat de patir un atac de cor?

Segons el Síndrome de l’Estatus, Michael Marmot ha arribat a la conclusió que aquelles persones que ocupen l’escalafó més baix en la jerarquia tenen quatre vegades més probabilitats de morir per infart que els directius. I el que sorprèn més és que el risc disminueix progressivament a mesura que puja el nivell. Així doncs la creença popular que a més responsabilitat, major estrès i per tant més probabilitats de tenir un problema de cor, no és certa.

Marmot ho va confirmar amb els estudis dels historials dels treballadors de l’Administració pública britànica. Però el més sorprenent és que en d’altres contextos també es va confirmar: els perdedors que optaven a guanyar un oscar vivien quatre anys menys de mitjana que els guanyadors. Amb un estudi posterior amb els micos i els babuïns  que es caracteritzen per establir relacions jeràrquiques, van trobar els mateixos resultats.

Com a conclusió es pot afirmar que ocupar posicions baixes dins d’una jerarquia és un dels factors que incideixen més sobre la nostra salut donat que està directament relacionat amb els nivells d’estrès. En estats en que l’individu percep una falta absoluta de control es secreta un excés d’hormones nocives com a resultat de l’estrès.

Font El cervell social

Comparteix

Segons explica dePsicologia.com, el concepte de ser addicte al sexe és un invent de les clíniques privades i els mitjans de comunicació. Ni es reconeix com a oficial en psicologia o psiquiatria ni hi ha cap estudi científic que provi que es pot ser addicte.

L’especialista en addicions Philip Hopley, doctor del Priory Hospital a Londres, diu que “la major preocupació és quan els problemes relacionats amb el sexe s’etiqueten com a addicció quan de fet és un problema de control d’impulsos. Què constitueix un sexe normal, promig o saludable? No hi ha un límit recomanable per als adults com per exemple l’alcohol”.

El psiquiatra Phillip Hodson aclara que en lloc d’addicció s’hauria de parlar de mania o compulsivitat, no d’addicció.

Font: depsicologia.com

Comparteix

Gràcies a Internet es poden fer consultes privades en línia i donat que són molt pràctiques per l’usuari i els resultats que s’obtenen son positius en moltes malalties, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha realitzat un estudi per valorar l’eficàcia a curt termini d’un Tractament Basat en Internet (IBT), en persones adultes (mitjana de 24 anys) amb símptomes bulímics.

La bulímia nerviosa purgativa és un trastorn de la conducta alimentaria caracteritzat per fer afartaments seguits de conductes compensatòries inadequades (laxants, vòmits, etc). L’estudi es va estructurar en 7 passos durant 7 mesos, amb contactes setmanals amb el seu entrenador-terapeuta i dues sessions d’avaluació presencials.

Segons els resultats que s’han obtingut hi ha evidència d’un descens significatiu dels nivells de psicopatologia i severitat de la conducta bulímica dels pacients, per la qual cosa s’estableix que aquest tipus d’intervenció ajuda a restablir un autocontrol sobre la conducta alimentària i a reduir el component emocional associat al trastorn com els símptomes d’ansietat. per això la intervenció “en línia” IBT (Internet Bassed Therapy) constitueix una opció terapèutica vàlida per al control de símptomes bulímics en població de dones adultes.

Font: UAB divulga Imatge: SinMordaza

Comparteix

Sí, sí, resulta que els homes pensaven que ja ho sabien tot sobre la seva sexualitat. Doncs segur que n’hi ha molts que no saben que ells també tenen el punt G.

On tenen el punt G els homes? Es troba a l’interior del recte a uns 5 centímetres de l’anus, a la paret que dóna a la bufeta i a tocar a la pròstata. Estimulant aquest punt, la pròstata, un òrgan glandular que es troba davant del recte, augmenta i millora la seva funció, que és produir i secretar el líquid amb el qual surten els espermatozoides.

Com s’estimula el punt G? molts homes no estan disposats a provar l’estimulació d’aquest punt G de manera interna, sobretot per tabús que posen en dubte la seva masculinitat, però una altra forma d’estimular-lo i de manera externa és pressionant o fent un massatge a la zona del periné, és a dir la zona que va des de l’anus fins als testicles.

Què produeix l’estimulació d’aquest punt G? Orgasmes més intensos, amb una excitació més forta, i com a conseqüència de tot això es milloren les relacions sexuals.

Font: Informació sexual

Comparteix

Segons els resultats de dues investigacions realitzades a la Universitat de Toronto a Canadà, creure en Déu pot bloquejar l’ansietat i minimitzar l’estrès.

En aquest estudi, els participants van ser sotmesos a la denominada tasca Stroop mentre tenien una sèrie d’elèctrodes col.locats als seus cranis per mesurar-ne l’activitat.

Els resultats van mostrar que, comparats amb els no creients, els participants religiosos mostraven una activitat significativament menor durant la prova a l’escorça cingulada anterior del cervell (zona que ajuda a modificar el comportament quan és necessari el control i l’atenció, normalment com a resultat d’algun fet que ens produeix ansietat, com el de cometre un error). Segons explica el professor de psicologia Michael Inzlicht, aquesta part del cervell podria ser una alarma cortical que sona quan un individu acaba de cometre un error o d’experimentar incertesa.

Com més fort era el fervor religiós dels participants i més creien en Déu, menor activitat es detectava a l’escorça cingulada anterior com a resposta als seus propis errors a la prova i menys quantitat d’errors es cometien. Fins i tot després de contemplar altres característiques dels participants com les seves habilitats cognitives o la seva personalitat, els participants creients cometien menys errors.

Així doncs, es pot dir que la gent religiosa sent menys ansietat i es senten menys estressats quan cometen un error. Aquesta constatació demostra que la fe té un efecte calmant als creients perquè els fa sentir menys ansiosos davant d’allò desconegut i davant dels seus propis errors.

Tot i així, Inzlicht adverteix que l’ansietat pot resultar negativa si es pateix en excés però també pot resultar molt útil ja que ens alerta quan estem cometent algun error. Així, si no experimentem ansietat al cometre un error, correm el perill de no tenir l’impuls suficient per canviar o millorar el nostre comportament i repetir els mateixos errors un cop darrere l’altre.

Els resultats suggereixen que les conviccions religioses proporcionen un marc per a la comprensió i les actuacions dins de l’entorn de cada individu. Per això, funcionen com un reductor de l’ansietat i minimitzen l’experimentació dels propis errors.

Font: tendencias21.net

Comparteix

Què fa que de totes les persones que ens creuem al llarg del dia ens fixem en una de concreta? Què fa que una persona passi desapercebuda per algú i per a un altre sigui una explosió d’emocions al seu cor?
En quasi tots els processos d’enamorament es solen presentar tres característiques: l’atractiu, la similitud i la proximitat.

L’atractiu
L’atractiu està determinat per patrons estètics específics de cada societat. Segons es tracti d’homes o dones, es valoraran més uns atributs o uns altres. Tot i així, atractiu no només es refereix a l’atractiu físic. Com comenta Antoni Bolinches al seu llibre “L’art d’enamorar”, el perfil d’atractivitat masculina segons les dones està determinat per:
47,4% Valors personals (intel.intel·ligència, simpatia, personalitat)
29,7% Tendències actitudinals (afectuós, sincer, comprensiu)
21,8% Característiques físiques i aspecte extern (atractiu/guapo, ulls/ mirada, presència/higiene)
1,1% Circumstàncies econòmiques (bona posició, diners, solvència)

Així doncs, quan parlem d’atractivitat hem d’incloure la intel•ligència (la capacitat d’adaptar-se a un medi hostil, entendre les coses ràpidament i saber-les resoldre, prendre la iniciativa, etc…), la simpatia, la personalitat, els valors personals (virtuts i defectes) i l’atractiu físic que resulta ser bastant determinant. La causa és que és el primer que es veu i en segons hem processat l’altura, la complexió, el color dels ulls, els gestos, la característiques de la cara, etc, i determinem si segueix la pena seguir-la mirant o no. Una altra raó de pes és l’anomenat efecte “halo” (perdoneu però no recordo la traducció en català!) que fa que es desplaci el valor d’una qualitat a una altra, és a dir, pel fet de ser atractiu (físicament) suposem que també serà simpàtic, intel.ligent, bona persona,…

Font: “Amor puro y duro”; Varela, P.

La proximitat
El contacte repetit desperta interès, per això, hi ha persones que segueixen a personatges desagradables que apareixen en la televisió. La proximitat física genera afecte i és degut a l’efecte de la mera exposició (com per exemple seure al costat d’una persona a classe cada dia).

La similitud
Com més criteris, actituds i gustos comparteixin dues persones, més s’interessaran mútuament. Sembla que hi hagi d’haver menys discussions, es consideren més adequades les decisions i pensaments de l’altre, augmenta l’autoestima si l’altre reafirma una postura pròpia,…

També es comenta que els pols oposats s’atreuen i la psicologia ho ha anomenat complementarietat, és a dir, la parella es complementa (extrovertit-introvertit, autoritari-submís,…)

També hi ha altres característiques que faciliten l’aparició de l’amor com per exemple la reciprocitat que fa que estimem als que ens estimen…

Font: Antoni Bolinches

Comparteix

Skinner i el condicionament operant es basava en una manera d’aprenentatge on la conseqüència (l’estimul reforçador, en el següent exemple el menjar) es contingent a la resposta que emet el subjecte (si la rata pressiona la palanca hi ha menjar i si no la pressiona no hi ha menjar), és a dir el condicionament operant implica l’execució d’una conducta (avui dia es parla de condicionament instrumental).

Tal com es veu en el dibuix la caixa d’Skinner té en el seu interior una palanca. Quan l’animal la pressiona fa que un dispositiu automàtic subministri a la seva menjadora una quantitat fixa de menjar. Cada vegada que l’animal pressiona la palanca, la conducta es registrada per un aparell a través del qual podem observar si hi ha resposta o no.

En l’experiment l’animal li fan passar gana, i en algun moment, mentre està buscant menjar i per casualitat pressionarà la palanca fent que caigui menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa, per la qual cosa a partir de llavors anirà repetint cada vegada amb més freqüència l’acció.

L’aplicació d’aquest experiment en casos pràctics, des del punt de vista de la psicologia s’ha fet amb les teràpies de modificació de conducta en el tractament d’adults amb problemes i de nens amb trastorns de conducta. També s’ha utilitzat per a la millora dels mètodes educatius i d’aprenentatge, des de l’ensenyament preescolar a la superior, en l’aprenentatge professional i en els negocis.

Skinner amb aquesta teoria també va explicar com el premi intermitent podria justificar gran part de la bogeria humana. El fet de donar menjar de forma aleatòria a la rata, feia que la rata accionés la palanca de manera incontrolada, i gairebé impulsiva. Si ho apliquem a nosaltres podríem entendre perquè hi ha persones que es juguen fins l’última moneda per guanyar algun premi al cassino, per exemple.

Llibre: Cuerdos entre locos Grandes experimentos psicològicos del siglo XX. Lauren Slater (Alba editorial 2006)

Comparteix

“Qui només busca la sortida no entén el laberint, i encara que la trobi, sortirà sense haver-lo entès”

José Bergamin

“Als que corren en un laberint, la seva pròpia velocitat els confon”

Lucio Anneo Séneca

Font: Dra. Costa

Comparteix