Hi ha un seguit de pors primordials que els éssers humans compartim i que solen ser, en bona part, fruit del desconeixement de nosaltres mateixos.

Si ens deixem endur per ella, la por ja no es situa només al nostre interior i ja no es tracta d’una por primordial, sinó d’una por modelada per l’entorn humà, geogràfic, econòmic i cultural on vivim. Us poso un escrit d’Eduard Galeano sobre les pors:

• Els que treballen tenen por de perdre el treball.
• Els que no treballen tenen por de no trobar mai treball.
• Qui no té por de la gana, té por del menjar.
• Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants d’ésser atropellats.
• La democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
• Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la manca d’armes, les armes por de la falta de guerres.
• És el temps de la por.
• Por de la dona a la violència de l’home i por de l’home a la dona sense por.
• Por dels lladres i por de la policia.
• Por de la porta sense tanca, del temps sense rellotges, del nen sense televisor, por de la nit sense pastilles de
• dormir i por del dia sense pastilles per despertar.
• Por de la multitud, por de la soledat, por d’allò que hom ha estat, por de morir, por de viure (Eduardo Galeano)

Font: L’ecologia emocional – J.Soler i M.Conangla

Comparteix

La intuïció és la intel·ligència a la velocitat de la llum.

El més important no és el coneixement sinó la imaginació.

Albert Einstein

Comparteix

Com són molts dels polítics? Persones interessades en l’èxit, sense escrúpols, amb un objectiu marcat i sense preocupar-se dels altres encara que ho dissimulen amb la mentida.

Unes de les característiques bàsiques d’un psicòpata és que és un mentider, però un mentider amb art, és a dir, que quan explica la mentida ho fa tant amb la paraula com amb el cos. És una persona interessada i considera els altres com un mitja per a aconseguir l’objectiu que té marcat, pot tenir un alt nivell intel·letual i li manca l’habilitat emocional de l’empatia.

Així ho explica Marietán, metge psiquiatra a la revista argentina de Clínica Neuropsiquiatrica (vol. 15 núm. 3 de març de 2009).  Segons ell el psicòpata estima el poder i utilitza a les persones per obtenir més i més poder i ho transforma en coses per al seu propi benefici.

Parla dels psicòpates quotidians com els que s’adapten perfectament al medi i fins hi tot molts arriben a ocupar llocs de direcció en el món de l’economia, i la política,  amb un gran reconeixement social.

Font: Psiquiatria.com Imatge: Tecnicas de estudio

Comparteix

Moltes vegades no sabem com resoldre un problema i, en el moment menys esperat, durant una dutxa, t’apareix la millor solució… I com és això?

Es va realitzar una enquesta on es preguntava a 10.000 persones en quin moment obtenien les millors idees. El 97% va respondre que les obtenia quan es dutxava, abans d’anar a dormir, en moments d’oci, quan caminaven, parlaven, meditaven o en altres activitats relacionades. El 3% restant va respondre que tenia les seves millors idees quan treballaven.

Això ens mostra que que les millors idees arriben al nostre cervell quan estem utilitzant l’hemisferi dret.

Així que si tens algun problema o et trobes davant d’alguna decisió important a prendre, vés a practicar algunes de les activitats controlades pel teu hemisferi dret com:

• Cantar
• Ballar
• Cuinar
• Caminar
• Escoltar música
• Riure,…

Font: Creaturealidad

Comparteix

I aquí va un altre joc. Intenta analitzar com els que t’envolten es comuniquen amb tu, i com pots modificar-ho.

En la psicologia de la comunicació i segons el paradigma formal-transaccional, tots tenim 3 nivells de comunicació (inclou com parlem i com ens movem segons la situació):

• Com a pares: Presentem actituds i parallenguatges més aviat neutres, amb formes tradicionals i amb molts consells.
• Com a adults madurs: presentem actituds orientades a la percepció objectiva i al control dels sentiments però amb comunicacions lògiques i racionals.
• Com a fills: deixem que es manifestin els nostres sentiments i estats  psicològics.

Aquests 3 nivells es poden alternar segons l’interlocutor i les circumstàncies. Posem un exemple, imagina’t la teva relació amb el teu cap, a la feina (relació adult, adult):

• Li porto l’informe que em va demanar.
• Molt bé, sembla molt interessant, gràcies.

O aquest altre exemple amb una relació fill-pare:

• No se si sabré com fer l’informe que em demana.
• Vinga home, vostè es una persona molt competent i ho farà igual de bé que l’altra vegada.

És molt interessant saber que una manera d’actuar determina en l’interlocutor una altra manera de fer-ho: si el teu cap actua com a pare i et diu: “has fet malament aquest treball”. La resposta que tindràs es molt probable que serà com a fill i contestaràs per exemple “no he tingut temps”. Si les interaccions amb els altres deixen de ser complementàries es quan apareixen els problemes, per tant si volem tenir unes respostes de diferent nivell només ens hem d’adreçar de diferent manera.

Bibliografia: Psicologia de la comunicación – Alex Mucchielli

Comparteix

En un dels programes de TV3 “OIKmentns” el Professor Sobrequés va comentar aquest experiment:

Un grup de científics van posar a 5 ximpanzés dins d’una sala. Al mig hi havia una escala per poder agafar uns plàtans que estaven penjats del sostre.

Cada vegada que un ximpanzé pujava a l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven aigua freda sobre els altres ximpanzés que estaven al terra. Després de repetir-ho un temps va provocar que cada vegada que un mono intentava pujar l’escala era violentament aturat pels altres.

Un cop après això van canviar a un dels primats de la sala per un de nou. Quan aquest va començar a pujar l’escala va ser colpejat pels altres per la qual cosa després d’alguns intents el mono nouvingut ho va entendre.

Posteriorment un altra ximpanzé va ser substituït, i la situació es va tornar a repetir, però amb la curiositat que el primer substitut també va participar en la repressió perquè no pugés l’escala.

Progressivament van anar canviant cada vegada un mono més, fins que es va aconseguir un relleu generacional complert, és a dir hi havia un grup de 5 ximpanzés que sense haver rebut mai el bany d’aigua freda no deixava que cap ximpanzé puges per l’escala.

Es va continuar substituint els monos i van observar que encara que ja n’havien passat molt per la sala, cada nova població havia heretat els hàbits i actuava igual que els monos inicials.

A això Dawkins ho va anomenar “mems” és a dir idees generals que van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent d’aquesta manera, i l’evolució cultural és com una espècie d’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no).

Imatge: Listillo dice

Comparteix

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Comparteix

En l’aprenentatge de l’esport es molt positiu utilitzar habilitats psicològiques, entre les quals hi ha la pràctica en imaginació (abans de trobar-te en la situació concreta, has d’imaginar-la mentalment per tal de poder aprendre a controlar el que et puguis trobar).

En molts esportistes aconseguir imaginar-se les situacions els es molt difícil.  Amb hipnosi el resultat és molt més ràpid i molt més efectiu.

Posem un exemple concret i imaginem un jugador de tennis (es fa amb tots els esports), amb hipnosi és fa imaginar per exemple un partit on el jugador està cometent molts errors i s’està posant nerviós perquè veu que no li surten les coses. A partir d’aquí es treballa amb el jugador els diferents aspectes per poder controlar la situació, de manera que quan estarà en la situació real del partit això ho podrà aplicar.

Amb hipnosi també es fa en sentit invers, és a dir, un cop passat el partit, es pot ajudar a l’esportista a imaginar-se en el partit que va fer ahir, per tal d’analitzar en tot moment el que va passar.

I el més positiu de la hipnosi, és que aquestes sensacions positives que l’esportista pot adquirir (en estat hipnòtic pot imaginar-se jugant el partit i guanyant-lo aplicant totes les habilitats tècniques que el seu entrenador li ha ensenyat) les pot reviure abans del partit i fins hi tot durant el partit, aconseguint per tant millors resultats esportius.

No cal dir que molts dels esportistes d’elit utilitzen aquesta eina per contribuir a millorar els seus resultats. Si esteu interessats a provar-ho cliqueu.

Imatge: BloWii

Comparteix

Sembla que en el mercat de la droga s’estan distribuint unes “piruletes” com si fossin MDMA.

EnergyControl explica que el mercat d’èxtasi està patint problemes i està costant aconseguir-ne. Al mateix temps s’està detectant un augment d’adulteració segons els anàlisis que s’han fet.

Les piruletes no son MDMA, no és una nova droga. Energy Control recomana prudència a l’hora de comprar MDMA i que s’utilitzi el test de Marquis per assegurar-se que la mostra que s’ha comprat conté MDMA (a Energy Control tenen un servei d’anàlisi on ho pots portar per tal que ho analitzin).

Consulta: Energy Control

Comparteix

S’està intentant trobar l’explicació als suïcidis per poder adoptar les mesures de prevenció més efectives.

Thomas Joiner de la Universitat de Florida ha exposat la seva nova teoria: els que es volen suïcidar, no només volen morir-se sinó que han après a superar l’instint d’autoconservació.

En el desig de voler morir es donen dos estats psicològics: una percepció de ser una càrrega per als altres, i un sentiment de no pertànyer a res ni a tenir cap lligam amb ningú. Si aquests dos estats es donen junts és quan es produeix aquest desig que pot ser mortal.

Segons Joiner les víctimes dels suïcidis s’entrenen per superar aquest instint natural d’autoconservació, s’exposen a situacions d’autolesions, o conductes temeràries de manera que s’acostumen a conviure amb el dolor i el patiment.

Aquesta teoria també explicaria el perquè un número relativament gran de persones volen suïcidar-se però només una petita fracció ho fa.

Font: Solociencia

Comparteix