Vam obrir una nova secció on us convidàvem a explicar la vostra experiència. Avui posem un post de la Nuitari que va publicar en el seu bloc de música L’Ongakukaneko

És un dilluns qualsevol, a la estació de Sants, andana 5. Em trobo amb un company que també estudia música i ens posem a xerrar. M’explica que ell te asma però que com que toca la trompa no necessita medicaments ni res. No és el primer cop que m’ho explica, però tot i així ho trobo curiós. I no és l’únic cas. Fa temps em va passar que em vaig trencar l’os d’un dit de la ma esquerra. Quan es va refer no va acabar de quedar recte, però com que era molt poc el traumatòleg em va dir que per tan poca cosa no calia operar res. El problema és que aquest curs vaig decidir començar a tocar la viola, i aquí si que necessito el dit al seu lloc. Vaig anar al traumatòleg per un problema del genoll i vaig aprofitar per comentar-li el tema. Després de mirar-se’l em va dir que per tan poca cosa no valia la pena operar-lo, i que pel simple fet de tocar la viola aniria exercint prou els músculs de la ma com per a que tornessin a posar el dit al seu lloc. Efectivament, començo a notar que em costa menys que abans posar el segon i el 3er dit junts.

També fa temps que vaig començar a aprendre a tocar l’oboé al conservatori. Llavors el costum d’anar per nadal amb una amiga a nedar a una piscina que està coberta, i quina va ser la meva sorpresa al notar que era capaç d’aguantar molta més estona sota l’aigua que abans! No necessito cap augment de la capacitat pulmonar, però no està de més. Quan li vaig comentar a la professora em va explicar que al seu marit, que és trompetista, li van fer una prova d’alcoholèmia i que va bufar tan fort que va trencar el trasto amb que et fan la prova.

Quines aplicacions més hi haurà?

Comparteix

Fins ara es pensava que els primats no humans produïen sons degut a les seves emocions però sense poder-los controlar.

Ara, però, ha aparegut la Bonnie que és capaç de xiular de forma espontània gràcies a l’aprenentatge per imitació.

Font: El PaleoFreak

Comparteix

Aquesta patologia la va descriure el professor de psiquiatria de la universitat de Pennsylvania, Dr. Sturkard el 1955 després que va observar que hi havia pacients obesos que patien d’una inapetència diürna però que a la nit desapareixia. Va observar que en aquestes hores nocturnes es convertien en menjadors repetitius i amb insomni i que ho eren més en períodes de tensió i alarma que en d’altres moments.

El síndrome del menjador nocturn es caracteritza per:

• No tenir gana als matins, normalment no esmorzen i inicien la primera menjada del dia el més tard possible.
• Mengen grans quantitats d’aliment sense control durant les nits.

Aquest síndrome és un desordre alimentari que es diferencia amb els menjadors compulsius en que aquests gairebé mai s’aixequen a la nit, mentre que els menjadors nocturns arriben a consumir més d’un 35% de les calories diàries.

Va acompanyat d’un gran sentiment de culpa i pèrdua d’autoestima. Utilitzen el menjar com a ansiolític que els permet agafar el son i aconseguir alliberar-se del seu malestar.

Per tractar aquests casos es fa d’una manera interdisciplinar i segons el cas de cada persona, però és fonamental la tasca psicològica per modificar els hàbits i les emocions que l’ha provocat i al mateix temps que està provocant partir-lo.

Imatge: Vive sin drogas

Comparteix

Tots tenim companys de feina que es distreuen fent bromes o parlant de sexe contínuament.

Segons un estudi realitzat a les universitats canadenques on s’intentava analitzar el comportament sexual en l’àmbit laboral, el fet de discutir i fer bromes d’aquest tipus fa que els protagonistes pateixin més depressió que els altres (publicat al Journal of Applied Psychology)

Segons Jennifer Berdahl i Karl Aquino, autors de l’article, les persones que riuen i gaudeixen d’aquestes bromes picants també estan afectades i tenen una major tendència a faltar, es senten menys valorades i fins hi tot solen sentir-se més deprimides.

Continuen dient que el millor que es pot fer és deixar el sexe fora de la feina donat que la sexualitat té connotacions de dominació, subordinació i vulnerabilitat

Font: Clarin

Comparteix

Publiquem la cinquena faula d’aquesta secció

Una nena s’havia fet molt amiga d’un ratolí i l’havia domesticat. El ratolí s’havia convertit en un animal completament manso i la nena tot el dia jugava amb ell, el podia tenir a les mans i donar-li de menjar. Se l’estimava molt!

Un dia se’l va posar a la seva butxaca del davantal i va sortir a jugar al carrer. De cop va aparèixer un gat i la nena es va espantar molt perquè va pensar “els gats es mengen als ratolins”.

Va sentir com el cor li bategava molt fort i va tenir por. va començar a corre carrer avall, però cada vegada semblava que el gat es tornava més gran, i la nena corria i corria fins que el gat ja era més gran que les cases. La nena estava desesperada.

De cop, va sentir una veueta. Va mirar cap avall i va veure el ratolí que treia el cap de la butxaca del davantal i cridava:

- Para’t! Gira’t! Si el mires als ulls i corres cap a ell tornarà a fer-se petit.

Ràpidament la nena es va aturar, es va girar, va mirar el gat als ulls i va córrer cap a ell. En aquell mateix moment, el gat va començar a encongir, es va fer cada vegada més i més petit, fins que es va tornar a la seva grandària original. El gat va acabar miolant i va passar entre les seves cames.

Les nostres pors no ens deixen veure la realitat.

Dirk Revenstorf

Comparteix

Quants cops a l’escola mentre el professor feia l’explicació ens havien dit o t’han dit “para de fer guixots i escolta!“. Doncs ara, segons un experiment fet per psicòlegs britànics s’ha demostrat que fer guixots mentre t’estan explicant alguna cosa, ajuda a la teva ment a concentrar-se en allò que és avorrit i a memoritzar el que s’escolta.

Em aquest experiment van participar persones que feien guixots mentre sentien un missatge telefònic molt avorrit i van poder recordar un 29% més de detalls que un altre grup que simplement es va limitar a escoltar el mateix missatge.

El resultat d’aquest experiment suggereix que fer guixades a la vida diària pot ser una manera de mantenir l’atenció en comptes d’una distracció com fins ara ens pensàvem.

Font: eleconomista.com

Comparteix

Segons ens expliquen a DePsicologia, el somriure pot predir l’èxit d’un matrimoni. Es va fer una investigació on miraven les fotografies antigues de l’escola i es valorava la intensitat del somriure del 1 al 10. Es va veure que cap dels subjectes que van obtenir un 10 es van divorciar en la vida d’adult. Mentre que els que tenien valors més baixos s’havien separat 1 de cada 4.

Les possibles explicacions que dónen a l’article sobre aquest resultat és que pot ser que somriure representi una disposició positiva cap a la vida, que la gent que somriu atrau a altres persones felices i la combinació d’ambdues porta a una unió més duradera o que els que somriuen tendeixen a atraure més amics i el fet de tenir una xarxa social amplia fa més senzilla la salut del matrimoni.

Tot i així, remarquen que aquest estudi s’ha de valorar més que com a curiositat que com a estudi fiable.

Font: DePsicologia

Comparteix

Podem caure un altre cop en sistemes autocràtics completament destructius? Quines condicions s’han de donar en una societat per què això passi? Els grups, les societats, són tan vulnerables?

Autocràcia: Sistema de govern absolut en el qual la voluntat d’una sola persona és la suprema llei d’un Estat. Actualment s’utilitza el concepte de tirania com a sinònim d’autocràcia. És un sistema de poder completament oposat a l’anarquia i molt llunyà de la democràcia.

A la pel·licula basada en fets reals “La Ola”, Dennis Gansel ens mostra el que ja va explicar Todd Strasser en el seu llibre “The Wave” on el professor d’història fa un experiment pràctic amb els seus alumnes per explicar el concepte d’autocràcia.

L’experiment va consistir a establir a la classe un règim d’extrema disciplina que va anomenar “la ola”. Mica en mica el grup es va retroalimentant fins a constituir-se en un autèntic règim autocràtic: molta disciplina, un gran sentiment de grup, extrema unitat i disconformitat amb els que no pensen com ells…

Comparteix

Avui fa 25 anys que un enginyer rus, Alexei Pajitnov, va decidir passar l’estona creant un joc d’entreteniment per als seus amics (3cat24.cat)

Us remeto al post que vam publicar el 25 de febrer del 2008 Tetris – posar ordre als problemes!!

Comparteix

Alguna vegada has tingut unes ganes irresistibles de gastar diners comprant el que sigui?

Has amagat compres algun cop a la teva família?

T’arrepenteixes normalment del que has comprat?

Comprar et redueix la tensió o el nerviosisme?

Una resposta afirmativa de totes aquestes respostes podrien ser un indici de que pateixen un síndrome de compra compulsiva.

Un comprador compulsiu està fascinat per les botigues i els grans magatzems i compra d’una manera repetida i descontrolada que pot arribar a portar a tota la família a patir problemes econòmics greus.
Aquesta toxicomania implica la presència d’una veritable obsessió per comprar i la realització freqüent i repetida de compres sense utilitat real.

La paraula compulsiva fa referència a una conducta provocada per una obligació interna, és a dir, una conducta obligatòria imposada per una necessitat interna (tensió, angoixa,…). D’aquesta manera, el comprador ha de comprar per aconseguir que disminueixi la tensió interna que pateix. Podem dir que un comprador compulsiu compra sense pensar, impulsivament, objectes poc útils i que ni tan sols fa servir i ho fan per consolar-se i per sentir l’emoció de la compra.

Els enganxats a les compres poden ser de qualsevol edat però majoritàriament es centren al voltant dels quaranta anys i de totes les classes socials. Principalment són mestresses de casa, executius, estudiants i professions liberals.

Del 80-90% de compradors compulsius són dones. Es desconeix la raó d’aquest elevat percentatge però existeixen possibles hipòtesis:

Les dones compren més que els homes i més sovint, són el blanc dels publicistes i estan més exposades a les compres.

També pateixen en major freqüència depressions menors o moderades que poden fer-les recórrer a compres de consolació.

Solen comprar objectes que les puguin embellir o augmentar la seva seducció. També compren objectes de luxe i confort per casa seva i els homes prefereixen microinformàtica, cotxes, llibres o quadres i les compres per Internet.

El seu objectiu és comprar objectes susceptibles d’impressionar als altres o de modificar la seva imatge social.

Els compradors compulsius necessiten estar sols per actuar i ho prefereixen fer en secret que els permeti dissimular la quantitat de despeses i els deutes. Compren bàsicament amb targetes de crèdit que solen acumular.

Comprar és una manera de lluitar contra l’avorriment i inclòs la depressió en alguns casos.
Però aquestes compres els porten a un cercle viciós:

Comprar els dóna seguretat, satisfà i els produeix una breu eufòria. Aquest efecte positiu, transitori, reforça la conducta de compra encara que després d’aquesta es senten culpables i vergonya per haver tornat a comprar i es senten tristos. És el cercle viciós de:

Tristesa – compra – culpabilitat – tristesa

Aquest síndrome es pot acompanyar amb problemes com: bulímia, abús d’alcohol, tranquil•litzants, problemes en la infància, una búsqueda de sensacions (que ja comentaré més endavant).
S’ha vist que potser la serotonina, una molècula cerebral, pot estar relacionada amb aquesta patologia.

Com es pot ajudar als compradors compulsius?
Convé escoltar-los, tranquil.litzar-los, afavorir la presa de consciència sobre la gravetat del trastorn i les seves conseqüències, ajudar a comprendre el seu significat psicològic, i acudir a un professional.

Comparteix