Des de Psico-Ajuda us volem informar que a partir d’aquest setembre ens constituïm com un grup de professionals de la salut (psicòlegs i metges) independents entre si, per oferir-vos assessorament i tractament psicològic i psicomèdic.

Creiem que aquest canvi serà enriquidor per a la pàgina. A partir de setembre el portal estarà estructurat de diferent manera (hem canviat també l’encapçalament i el color), però continuarem disposant de:

• El bloc amb la publicació de notícies d’interès psicològic (si no voleu entrar a la pàgina hi podeu accedir directament amb l’adreça http://bloc.psico-ajuda.cat
• La consulta en línia gratuïta on podeu fer consultes puntuals amb total anonimat i us respondrà un psicòleg degudament col·legiat.
• El fòrum que ja sabeu que hi podeu participar i opinar.
• La wiki amb cada vegada més definicions de conceptes relacionats amb la salut.
• Tests psicològics com a guia orientativa. Tenim en projecte posar-ne molts més.

Desitgem que els canvis us agradin i us animem a tots a comentar i criticar constructivament tot allò que no us acabi de convèncer.

Comparteix

Penis de sang o penis de carn? D’entrada cal dir que la rigidesa i l’erecció estan en igualtat de condicions, però la flacciditat és diferent. D’aquí venen moltes de les preocupacions dels homes.

El penis és l’òrgan que respon als estímuls sexuals omplint de sang les cavernes que té, en els penis de sang les parets cavernoses permeten que es produeixin uns dipòsits de sang més grans i més nombrosos. El penis de carn té menys cavernes o son més petites.

En estat de flacciditat uns penis son relativament petits (els de sang) comparant-los amb els altres (els de carn), però quan s’aconsegueix l’erecció els papers s’inverteixen, el penis de carn com a màxim només augmenta fins al doble de la seva grandària, en canvi els penis de sang arriben a augmentar de 6 a 10 vegades el seu volum.

Aquest és un bon motiu per deixar de tenir complexos per aquest motiu. Com comenten a “misterios al descubierto”, el que fins ara era un complex després d’aquesta informació ho hem de considerar com una virtut.

Font: Misteriosaldescubierto

Comparteix

En general, la majoria de nosaltres som incapaços de recordar experiències viscudes durant la infància abans dels tres anys d’edat. Tot i així, els nens des que neixen poden relacionar-se amb el seu entorn, jugar, reaccionar emocionalment i comunicar-se, demostrant que aprenen moltes coses molt aviat.

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Comparteix