En la pel·licula “Los mensajes ocultos en el agua” s’analitza el comportament de l’aigua davant de la música i de les paraules.

El Dr. Masaru Emoto de l’Institut General U.H.M. ha estudiat l’aigua i en la seva publicació “els missatges de l’aigua” mostra moltes fotografies de l’aigua i els cristalls que fa quan està congelada.

El professor estava interessat en poder demostrar els missatges de l’aigua i la capacitat que té l’aigua de retenir certa informació: Es va centrar en els cristalls que fa l’aigua quan està congelada, i en les variacions que aquests cristalls pateixen quan senten música o quan estan en contacte amb certes paraules.

En aquest post comentarem la capacitat que té la música davant d’aquests cristalls d’aigua congelada. El Dr. Masaru Emoto juntament amb el seu equip van descobrir que certs tipus d’aigua feien uns cristalls, i partint de la premissa que tot el que existeix vibra és a dir que té energia, va centrar la seva investigació.

Segons el professor aquesta energia viatja a través de l’aigua, per tant va demostrar que Si aquesta estructura cristal·lina de l’aigua s’exposa a la música, canvia. Quan l’aigua s’exposa a la música el seu costat expressiu es manifesta i els cristalls es van transformant a mida que van sentint la música.

Segons els Dr. Masaru Emoto la música va ser creada per portar la nostra vibració a un estat intrínsec, és a dir, per equilibrar els fets que hem anat vivint al llarg de la història. En cada moment es composa una música diferent que ajuda a equilibrar i a reajustar les vibracions que la història distorsiona i per això es pot dir que és una forma de curació abans de ser art.

Comparteix

Els adults humans necessitem dormir seguit, o som capaços de dormir d’una manera eficaç amb petites migdiades, com els nens i altres mamífers?

Les investigacions han demostrat que les capcinades tenen poders regeneradors desproporcionats amb la seva curta durada suggerint que el son polifàsic pot resultar particularment eficaç.

S’anomena son polifàsic a aquell son regular que es fa més d’un cop al dia, en contra del son monofàsic que normalment practiquem els humans adults i que consisteix en dormir una vegada al dia.

Segons la llegenda en Leonardo da Vinci va aconseguir tantes obres artístiques i d’ingeni al llarg de la seva vida gràcies al son que era de 15 minuts cada 4 hores limitant així el seu son a 1,5 hores al dia.

S’ha repetit en diversos experiments (Stampi 1992) i s’ha demostrat que després d’una adaptació de la persona a aquest tipus de son, aquesta no presenta dèficit en les proves de rendiment, encara que s’ha demostrat que els cicles poden variar en funció del tipus de feina, si és estructurada o no, i la durada de les capcinades també canvia en funció de cada persona.

L’artista Giancarlo Sbragio va adoptar aquest programa de son i va comentar “al començament resulta difícil seguir aquest programa però després vaig aconseguir el punt que sentia una propensió natural a dormir a aquest ritme i va resultar ser una experiència emocionant”. (Sbragio 1992)

Si s’està interessat en canviar els hàbits de dormir cal que es faci tal com ho marca l’especialista.

Bibliografia: Biopsicologia – John P.J. Pinel

Comparteix

Els problemes personals  que es caracteritzen per un gran patiment i complexitat no exigeixen una solució igualment complicada ni dolorosa.

Patir problemes o  molèsties durant un llarg temps no té perquè haver de resoldre’s amb un tractament terapèutic igualment llarg.

G. Nardone P. Watzlawick

Per explicar el terme de “canvi” quan es segueix una teràpia, Giogio Nardone i Paul Watzlawick en el seu llibre “El arte del cambio” posen el següent exemple:

“Enunciat: els nou punts que es veuen en la figura s’han d’unir mitjançant 4 línies rectes sense aixecar el llapis del paper” (veure la figura)

L’explicació és la següent:

(més…)

Comparteix

Segons la teoria de la identitat social la primera vinculació de l’individu a una categoria social es produeix a través de la identitat social és a dir el subjecte té el coneixement  que pertany a un grup social però no només això, sinó que hi veu una significació emocional i valorativa de la seva pertinència (Tajfel, 1972).

No es suficient una divisió simple “del nostre grup i el grup d’ells”: ho demostra l’estudi que van fer Robbie i Horwitx (1969) en el qual es va voler comprovar si la simple divisió dels individus en dues classes (la classe dels blaus i la classe dels verds) produïa l’efecte de sentir-se identificat en el propi grup. Van observar que simplement amb aquesta categorització no es produïa la identitat social.

La situació, però, canviava quan els membres del grup compartien un mateix objectiu (per exemple perseguir un mateix premi): Tajfel i col. 1971 van dividir un grup d’estudiants en dos grups, suposadament en funció de les seves preferències estètiques: se’ls hi demanava que jutgessin estèticament uns quadres de dos pintors. en aquesta activitat ells no obtenien cap benefici directe. En funció de les preferències que havien manifestat se’ls separava en dos nous grups i van observar que es produia “un tracte de favor pels altres membres del seu grup”.

Així doncs, els resultats van demostrar que separar els subjectes en grups segons un criteri, sigui aquest important o no, produeix efectes de diferenciació intergrupal. Gràcies a aquest estudi i a molts més que es van fer posteriorment és va donar més valor al concepte de competició social i identificació social inadequada que es produeix quan el grup al qual pertany l’individu no li proporciona una identitat social positiva (Tajfel i Turner 1979)

Bibliografia: Psicologia Social – J. Francisco Morales- Carmen Huici y col.

Comparteix

Comencem un nou període escolar i volem aprofitar per organitzar-nos, per fer aquelles coses que no hem tingut temps de fer fins ara. Quan comencem vacances pensem que ja ho farem més endavant, i van passant els dies i allò que teníem previst fer encara no s’ha complert. Ara, estem en el compte enrere i del que s’havia planejat, no s’ha fet ni la meitat.

La procastinació, és la tendència a deixar per més endavant tot el que considerem pesat o incomode de fer. En alguns casos això amaga una por a enfrontar-se a determinades situacions per manca de recursos, per la qual cosa es convenient que s’analitzi perquè no s’arriba a fer mai el que teníem previst fer.

La procastinació es pot considerar que comença a ser un problema quan afecta a tots els àmbits de la nostra vida, quan genera frustració, desil·lusió i un sentiment de fracàs que fa que ens infravalorem.

Tal com comenta el psicòleg Guillermo Ballenato organitzar l’agenda, programar-se i establir prioritats son les claus per superar la procrastinació i començar a superar les inseguretats.

Font: 20minutos.es

Comparteix