Segons el científic David Rakison, les dones estan predisposades genèticament a desenvolupar por cap als animals potencialment perillosos.

En un estudi que va realitzar amb nens d’onze mesos, els hi mostrava una imatge amb una aranya i una cara alegre i una altra imatge d’una flor i una cara espantada. Les nenes es quedaven més temps mirant la imatge de l’aranya i la cara somrient mentre els nens les miraven durant el mateix temps cada una. Les nenes associaven més ràpidament una imatge d’una aranya a la por. En canvi, els nens no mostraven una especial predisposició a la por.

Rakinson suposa que aquest comportament estigui lligat als nostres avantpassats on les dones evitaven aquests animals perillosos i els homes s’hi enfrontaven per caçar.

Font: EspacioCiencia

Comparteix

En general, la majoria de nosaltres som incapaços de recordar experiències viscudes durant la infància abans dels tres anys d’edat. Tot i així, els nens des que neixen poden relacionar-se amb el seu entorn, jugar, reaccionar emocionalment i comunicar-se, demostrant que aprenen moltes coses molt aviat.

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Comparteix

Com comentava a un post anterior, el primer pas per a resoldre qualsevol conflicte és acceptar-lo. Sempre que sentim que ens enfadem, ens n’adonem que ens estem resistint o oposant a una situació, circumstàncies o persones. S’ha d’acceptar que el passat ja ha passat i no es pot canviar, que no es pot canviar la conducta dels altres ni controlar els seus pensaments i decisions. L’acceptació significa que som capaços de pensar amb serenitat, veure les coses amb claredat, crear varies opcions i prendre les millors decisions. També és important no aferrar-se a les coses, s’ha de ser conscient que la relació amb totes les coses de l’entorn canvia i no sempre com un espera.

Hi ha una ira que s’anomena “ira justificada” que està recolzada pels propis judicis de valor, tu tens la raó i els que han fet les coses malament han de ser castigats. És fer de policia, cuidar dels desprotegits, identificar-te amb la víctima… seria un bon exemple aquesta pregunta: “Que potser déu t’ha donat permís per ser el policia de l’univers?”

El primer pas és reconèixer a aquesta enemiga emocional. Significa aprendre a ser conscient d’un mateix, a observar amb suavitat i sense tensió els pensaments i sentiments propis mentre sorgeixen. S’aconsegueix a base de pràctica. Quan apareix la ira no ens hi hem d’implicar ni alimentar-la, recordeu que nosaltres no som la nostra ira ni les nostres emocions, separeu-les i concentreu-vos en la calma, la pau interior.
És molt important veure d’on procedeix la ira, com apareix a la nostra ment. (més…)

Comparteix

Tots veiem els mateixos fets i circumstàncies de manera diferent. La nostra manera de percebre i interpretar el món està influïda per les creences adquirides, les experiències passades i sobretot, pel nostre sentit d’identitat. Per això, la resposta de la ira està condicionada per aquesta manera de percebre les coses i les adquirides.

D’aquesta manera, quan sembla que les accions d’una altra persona/situació són les responsables de fer-nos enfadar, realment el que passa és que el nostre cervell reacciona amb aquesta resposta(ira) davant d’aquesta persona o situació. És una resposta apresa, la ira significa que estem funcionant amb el pilot automàtic posat i deixant que el nostre subconscient actuï en funció de les reaccions que tenim configurades i apreses al llarg dels anys que s’han acabat convertint en un hàbit. Així doncs, podem fer una elecció conscient de les nostres respostes o deixar el pilot automàtic. (més…)

Comparteix

Segons ens expliquen a DePsicologia, el somriure pot predir l’èxit d’un matrimoni. Es va fer una investigació on miraven les fotografies antigues de l’escola i es valorava la intensitat del somriure del 1 al 10. Es va veure que cap dels subjectes que van obtenir un 10 es van divorciar en la vida d’adult. Mentre que els que tenien valors més baixos s’havien separat 1 de cada 4.

Les possibles explicacions que dónen a l’article sobre aquest resultat és que pot ser que somriure representi una disposició positiva cap a la vida, que la gent que somriu atrau a altres persones felices i la combinació d’ambdues porta a una unió més duradera o que els que somriuen tendeixen a atraure més amics i el fet de tenir una xarxa social amplia fa més senzilla la salut del matrimoni.

Tot i així, remarquen que aquest estudi s’ha de valorar més que com a curiositat que com a estudi fiable.

Font: DePsicologia

Comparteix

Alguna vegada has tingut unes ganes irresistibles de gastar diners comprant el que sigui?

Has amagat compres algun cop a la teva família?

T’arrepenteixes normalment del que has comprat?

Comprar et redueix la tensió o el nerviosisme?

Una resposta afirmativa de totes aquestes respostes podrien ser un indici de que pateixen un síndrome de compra compulsiva.

Un comprador compulsiu està fascinat per les botigues i els grans magatzems i compra d’una manera repetida i descontrolada que pot arribar a portar a tota la família a patir problemes econòmics greus.
Aquesta toxicomania implica la presència d’una veritable obsessió per comprar i la realització freqüent i repetida de compres sense utilitat real.

La paraula compulsiva fa referència a una conducta provocada per una obligació interna, és a dir, una conducta obligatòria imposada per una necessitat interna (tensió, angoixa,…). D’aquesta manera, el comprador ha de comprar per aconseguir que disminueixi la tensió interna que pateix. Podem dir que un comprador compulsiu compra sense pensar, impulsivament, objectes poc útils i que ni tan sols fa servir i ho fan per consolar-se i per sentir l’emoció de la compra.

Els enganxats a les compres poden ser de qualsevol edat però majoritàriament es centren al voltant dels quaranta anys i de totes les classes socials. Principalment són mestresses de casa, executius, estudiants i professions liberals.

Del 80-90% de compradors compulsius són dones. Es desconeix la raó d’aquest elevat percentatge però existeixen possibles hipòtesis:

Les dones compren més que els homes i més sovint, són el blanc dels publicistes i estan més exposades a les compres.

També pateixen en major freqüència depressions menors o moderades que poden fer-les recórrer a compres de consolació.

Solen comprar objectes que les puguin embellir o augmentar la seva seducció. També compren objectes de luxe i confort per casa seva i els homes prefereixen microinformàtica, cotxes, llibres o quadres i les compres per Internet.

El seu objectiu és comprar objectes susceptibles d’impressionar als altres o de modificar la seva imatge social.

Els compradors compulsius necessiten estar sols per actuar i ho prefereixen fer en secret que els permeti dissimular la quantitat de despeses i els deutes. Compren bàsicament amb targetes de crèdit que solen acumular.

Comprar és una manera de lluitar contra l’avorriment i inclòs la depressió en alguns casos.
Però aquestes compres els porten a un cercle viciós:

Comprar els dóna seguretat, satisfà i els produeix una breu eufòria. Aquest efecte positiu, transitori, reforça la conducta de compra encara que després d’aquesta es senten culpables i vergonya per haver tornat a comprar i es senten tristos. És el cercle viciós de:

Tristesa – compra – culpabilitat – tristesa

Aquest síndrome es pot acompanyar amb problemes com: bulímia, abús d’alcohol, tranquil•litzants, problemes en la infància, una búsqueda de sensacions (que ja comentaré més endavant).
S’ha vist que potser la serotonina, una molècula cerebral, pot estar relacionada amb aquesta patologia.

Com es pot ajudar als compradors compulsius?
Convé escoltar-los, tranquil.litzar-los, afavorir la presa de consciència sobre la gravetat del trastorn i les seves conseqüències, ajudar a comprendre el seu significat psicològic, i acudir a un professional.

Comparteix

Hi ha un seguit de pors primordials que els éssers humans compartim i que solen ser, en bona part, fruit del desconeixement de nosaltres mateixos.

Si ens deixem endur per ella, la por ja no es situa només al nostre interior i ja no es tracta d’una por primordial, sinó d’una por modelada per l’entorn humà, geogràfic, econòmic i cultural on vivim. Us poso un escrit d’Eduard Galeano sobre les pors:

• Els que treballen tenen por de perdre el treball.
• Els que no treballen tenen por de no trobar mai treball.
• Qui no té por de la gana, té por del menjar.
• Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants d’ésser atropellats.
• La democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
• Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la manca d’armes, les armes por de la falta de guerres.
• És el temps de la por.
• Por de la dona a la violència de l’home i por de l’home a la dona sense por.
• Por dels lladres i por de la policia.
• Por de la porta sense tanca, del temps sense rellotges, del nen sense televisor, por de la nit sense pastilles de
• dormir i por del dia sense pastilles per despertar.
• Por de la multitud, por de la soledat, por d’allò que hom ha estat, por de morir, por de viure (Eduardo Galeano)

Font: L’ecologia emocional – J.Soler i M.Conangla

Comparteix

Moltes vegades no sabem com resoldre un problema i, en el moment menys esperat, durant una dutxa, t’apareix la millor solució… I com és això?

Es va realitzar una enquesta on es preguntava a 10.000 persones en quin moment obtenien les millors idees. El 97% va respondre que les obtenia quan es dutxava, abans d’anar a dormir, en moments d’oci, quan caminaven, parlaven, meditaven o en altres activitats relacionades. El 3% restant va respondre que tenia les seves millors idees quan treballaven.

Això ens mostra que que les millors idees arriben al nostre cervell quan estem utilitzant l’hemisferi dret.

Així que si tens algun problema o et trobes davant d’alguna decisió important a prendre, vés a practicar algunes de les activitats controlades pel teu hemisferi dret com:

• Cantar
• Ballar
• Cuinar
• Caminar
• Escoltar música
• Riure,…

Font: Creaturealidad

Comparteix

“Quan estàs provant d’entendre un teorema difícil, no és divertit” diu Irving Biederman de la Universitat del Sud de Califòrnia, “però un cop ho aconsegueixes, et sents genial”.

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Comparteix

Com comentava en un post anterior, moltes vegades és més fàcil conviure amb un problema o una malaltia si estàs en contacte amb persones que passen o han passat pel mateix que tu.

En aquest post, us presento un blog d’una mare que parla sobre el seu fill amb autisme, l’Erik. A part de conèixer una mica més l’autisme en un cas real, en aquest blog es pot veure com l’Erik arpèn, exercicis que practica amb els seus pares per millorar el seu llenguatge, la socialització, la conducta i molts apartats més.

Visita el blog “El sonido de la hierba al crecer”

Comparteix