Rakinson suposa que aquest comportament estigui lligat als nostres avantpassats on les dones evitaven aquests animals perillosos i els homes s’hi enfrontaven per caçar.

Font: EspacioCiencia

Comparteix

Segons ens explica Xaro Sánchez al seu blog, dos neurocientífics de la Universitat d’Arizona, Lynn Nadel i Jake Jacobs van suggerir que “l’amnèsia dels primers anys de vida” era degut a que l’hipocamp, una de les estructures cerebrals més importants per emmagatzemar els records dels que llavors som conscients, tarda més temps a desenvolupar-se, és a dir, no madura abans dels tres anys d’edat aproximadament.

També sembla ser que la memòria emocional, encarregada de preparar-nos per respondre a situacions que requereixen rapidesa i eficàcia, es posa en funcionament molt precoçment abans que es desenvolupi la capacitat de recordar conscientment.

Font: Ctrol+Alt+Supr

Comparteix

Hi ha una ira que s’anomena “ira justificada” que està recolzada pels propis judicis de valor, tu tens la raó i els que han fet les coses malament han de ser castigats. És fer de policia, cuidar dels desprotegits, identificar-te amb la víctima… seria un bon exemple aquesta pregunta: “Que potser déu t’ha donat permís per ser el policia de l’univers?”

El primer pas és reconèixer a aquesta enemiga emocional. Significa aprendre a ser conscient d’un mateix, a observar amb suavitat i sense tensió els pensaments i sentiments propis mentre sorgeixen. S’aconsegueix a base de pràctica. Quan apareix la ira no ens hi hem d’implicar ni alimentar-la, recordeu que nosaltres no som la nostra ira ni les nostres emocions, separeu-les i concentreu-vos en la calma, la pau interior.
És molt important veure d’on procedeix la ira, com apareix a la nostra ment.

Quatre camins per alliberar-se de la ira:
- Primer camí: autodomini.
o La autoconsciència: ser més conscient d’un mateix farà que puguis reconeixer la ira als primers passos, com la irritació.
o El reconeixement: ets responsable de crear aquesta irritació davant alguna situació o persona concreta.
o L’acceptació: no rebutgis la irritació, accepta que existeix. L’hi pots dir “hola ira, has tornat”, ja que si intentes resistir-te la reforçaràs.
o El distanciament: “conversar” amb la teva ira ja fa que es distanciï, tu crees les emocions i al observar-les desapareixen. Limita’t a observar-la amb distància.
o La sintonització: el lloc més tranquil és la teva consciència. A través de la respiració o la meditació pots arribar a la consciència.

Aquests cinc passos s’han d’anar fent mica en mica. Al principi no ho podràs aplicar a totes les situacions reals, però pots practicar 5 minuts al dia a reflexionar sobre els passos anteriors. Per exemple: “Quan en David ha entrat a l’habitació he sentit com em començava a irritar, me n’he fet responsable i no la he projectat cap a ell. Però, en comptes d’acceptar la presència de la ira, m’he resistit i l’he acabat reprimint. Ara entenc perquè ha augmentat. Demà m’hauré de centrar en el pas de l’acceptació.”

- Segon camí: canviar les set formes de la ira, transformar-les. Les velles ferides i diferents situacions de la vida poden crear diferents tipus de ira que actuaran primer a la teva consciència i després a través de la conducta.
o La irritació: apareix quan les coses no succeeixen prou ràpid (l’ordinador es bloqueja, el cotxe de davant va lent, algú va picant amb els dits a la taula…). S’ha de cultivar la paciència i l’acceptació que cada un de nosaltres té el seu propi ritme i el seu propi pas per la vida. Posa’t a picar també amb els dits a la taula o demana que ho deixin de fer.
o Frustració: apareix quan les coses no passen com un voldria. Accepta que les coses han anat així, comprèn la situació, treballa amb ella i aprèn del que ha passat. Accepta les coses tal com són. Respon de manera proactiva amb el present i no de manera reactiva contra el passat.
o Rencor: quan penses que algú s’ha portat malament amb tu. Recorda que depèn de tu que les altres persones et facin mal.
o Ressentiment: la crees cap als que et sembla que t’han insultat o ofès, o quan enveges a alguna persona. No són les paraules dels altres les que t’han afectat, sinó el que tu has fet amb aquestes paraules. Has d’aprendre que el que et diguin t’entri per una orella i et surti per una altra. Imagina que la persona que t’està insultant està a dins d’un pot de vidre i que mou els llavis però no la pots sentir. Si enveges a algú, deixa de comparar-te i d’aspirar a ser com ell. Tu no pots ser ningú més que tu mateix.
o Menyspreu: al deixar-te portar pels judicis de valor i desaprovar profundament les accions dels altres. Separa a la persona de l’acció i recorda que les accions sorgeixen de les seves idees. Segurament haurà après falses idees (com les que hem comentat anteriorment). No pots controlar als altres, així que deixa els teus judicis de valors. No l’aprovis ni la desaprovis. Limita’t a observar-la i procurar trobar la reacció més proactiva, més positiva.
o Odi: quan decideixes que algú és la reencarnació del mal o molt malintencionada. Mira com et deixes esclavitzar emocionalment per l’objecte del teu odi. No et deixa ser feliç. Considera el seu odi i les seves accions com un crit demanant ajuda, amor, atenció…
o Ràbia: apareix al acumular ira en resposta a accions d’altres que consideres obstructives o intimidadores (com la conducció agressiva). En aquest cas és important seguir la teràpia i treballar tots els passos comentats.

- Tercer camí: “i què?”. Hi ha determinades situacions que son les que més ens molesten:
o El teu jefe l’hi dona el lloc que tu aspiraves a un altre
o La teva parella t’acaba de deixar
o El teu equip ha tornat a perdre
o Quan anaves pel carrer t’han robat
o Un company de feina t’està emprenyant a propòsit
o Els polítics menteixen,…

I què? Quan això succeeix? El lloc de treball encara no te l’havien donat, no te l’havien promès, la teva parella té dret a fer la seva vida encara que no sigui amb tu, la teva vida és molt més que un equip de futbol, tu crees la teva vida i no és un equip de futbol que dóna sentit a la teva vida,… Totes les coses tenen la seva alternativa. Quan et succeeixi alguna cosa que no t’agrada pensa… “i què?”

- Quart camí: idees per lliurar-te de la ira…
o Accepta les coses tal com són: les coses son així i enfadar-se no solucionarà res.
o Concentra’t en el futur: el passat és com un arxivador, et passaries el dia amb el cap dins d’un arxivador? Concentra’t en un futur on tot anirà bé..
o Observa, espera i llegeix: mirant les notícies pots intentar descobrir quina situació conflictiva ha causat la ira de les persones que hi apareixen. No jutgis, t’ajudarà a comprendre millor als altres i a tu mateix.
o Dóna’t un consell a tu mateix: imagina’t que aconselles a algú que està decidit a fer-se mal, què l’hi diries per què ho deixi de fer? Per què deixi de tenir aquest hàbit? Aprofita per apuntar-t’ho.
o Retira’t quan sigui necessari, encara que hi estiguis físicament: en una reunió, a la cuina, manté la calma. Estigues atent, distanciat però disponible i implicat. Tu ets l’amo de les teves respostes.
o Adquireix una actitud positiva: troba un moment a la teva vida per dedicar temps i energia de manera positiva, que sigui impossible enfadar-se.
o Buscar la causa: quan sentis una emoció, intenta trobar la causa i com ha aparegut. Així aprendràs a veure com a apareix la teva ira.
o Desintoxicar-te: deixa de tractar amb persones negatives, que es queixen, protesten,… És el seu problema no el teu.

Font: Transformar la ira en calma interior – Mike George

Comparteix

D’aquesta manera, quan sembla que les accions d’una altra persona/situació són les responsables de fer-nos enfadar, realment el que passa és que el nostre cervell reacciona amb aquesta resposta(ira) davant d’aquesta persona o situació. És una resposta apresa, la ira significa que estem funcionant amb el pilot automàtic posat i deixant que el nostre subconscient actuï en funció de les reaccions que tenim configurades i apreses al llarg dels anys que s’han acabat convertint en un hàbit. Així doncs, podem fer una elecció conscient de les nostres respostes o deixar el pilot automàtic.

Davant de la ira hem de ser conscients que:
- La ira és molt poc sana
- Som els responsable de seguir responent amb ira
- Hem de qüestionar i canviar la nostra manera de pensar i de veure les coses per poder resoldre la ira.

La ira no és bona o dolenta, però si molt perjudicial per a la salut (ho podeu veure en aquest post). Més aviat és una manera apresa d’actuar basada en falses creences. No penseu que és dolent enfadar-se perquè fa que la intentem reprimir i al final la nostra salut i/o alguna altra persona acaba rebent l’explosió volcànica de la ira reprimida.

Normalment, la ira sol aparèixer al irritar-nos amb alguna persona o situació. Si anem pensant amb aquesta irritació varies vegades, tornant a visualitzar la situació al nostre cap, és com regar una planta, que va creixent fins a convertir-se en frustració. Si aquesta frustració va augmentant (es segueix regant), acaba produint ira i ràbia.

Com que la ira és una emoció apresa, es pot desaprendre. No cal reprimir-la ni contenir-la ni expressar-la. S’ha de transformar. Com? Trobant la causa que la produeix, trobant aquest dolor emocional i un cop trobada, pots deixar de crear-la o seguir-ho fent.

Hi ha unes quantes idees que acostumem a aprendre durant la infància i a utilitzar per justificar la nostra ira. Podeu provar de puntuar-les del 0 (no ho crec) al 10 (sempre ho he pensat) per ser-ne més conscient. Moltes d’aquestes idees les tenim dins del nostre subconscient i s’ha de reflexionar una estona per ser conscient que en el fons les pensem/utilitzem:
- No soc jo, sinó ells: nosaltres creem els pensaments i sentiments que sentim. Pensar el contrari fa que projectem la idea que els altres son els responsables del que pensem i sentim.
- Em veig obligat a enfadar-me: no és necessari enfadar-se quan algú ens fa alguna mala passada sempre que poguem controlar i escollir els nostres pensaments, sentiments i els poguem comprendre i manejar. El fet de ser-ne conscient també ens més conscient del canvi i de la possibilitat d’aquest.
- Enfadar-se és normal: després de reforçar durant tant de temps la conducta d’enfadar-se, es considera normal i comú enfadar-se. Però no és gens sana ni saludable, a més a més, qualsevol moment de la ira significa perdre la raó temporalment.
- Enfadar-me m’omple d’energia: només és una explosió emocional que produeix un “subidón” temporal d’energia que augmenta l’atenció i la vigilància, però acaba produint esgotament emocional i mental. És una descàrrega d’adrenalina que pot crear “addicció”.
- Enfadar-se és una reacció natural: aquesta frase reforça la idea que no hi ha res dolent en enfadar-se i impedeix que intentem treballar en el nostre interior per a abandonar aquest hàbit tant arrelat.
- Necessito utilitzar la ira per a motivar als altres: alguns gestors utilitzen la ira per a manifestar el descontentament als empleats, que a la llarga els acaba produint ressentiment. Aquests atacs d’ira solen acabar manifestant una falta d’autocontrol i amor propi.
- Per a sobreviure has de ser despietat: ser així fa que un mateix sigui el més afectat.

Per saber exactament les raons de per què ens enfades és necessari conèixer el nostre interior a través de la introspecció, el coneixement d’un mateix.
La ira sorgeix quan no s’és interiorment prou flexible per acceptar situacions que no surten com un esperava. La realitat no sempre és com un espera, més aviat al contrari. No es pot controlar a les persones, ni als aconteixements externs.
Quan s’experimenta la ira estem com embogits: perdem el control, no podem pensar en claredat i estem intentant fer allò impossible, canviar el que no pots canviar.

Normalment, la irritació està centrada en:
- Una guerra amb el passat: s’intenta canviar el passat.
- Una guerra amb una altra persona: t’ha fet alguna cosa que jutges com a incorrecte i la teva ràbia és un intent de fer que canviï o per venjar-te.
- Una guerra amb un mateix: per no aconseguir que els altres facin el que tu vols o per no aconseguir el que volies.

Deixar de sentir ira significa que necessitem desintoxicar el nostre sistema emocional i físic i perdre l’hàbit de tota una vida. Així doncs, quan t’enfadis has de ser conscient del que passa al teu interior.

Per trencar l’hàbit procura preguntar-te:
“Què estic intentat fer? Estic intentant controlar el que no es pot controlar (els altres i al passat)”
“Qui és el que està patint més? Jo.”
I si t’enfades amb tu mateix pel que consideres un fracàs repeteix: “el fracàs no existeix, només és un resultat diferent del que esperava”
Si segueixes enfadat pregunta’t: “quanta estona durarà la meva ira?” i veuràs que desapareix l’enuig.

Font: Transformar la ira en calma interior – Mike George

Comparteix

Les possibles explicacions que dónen a l’article sobre aquest resultat és que pot ser que somriure representi una disposició positiva cap a la vida, que la gent que somriu atrau a altres persones felices i la combinació d’ambdues porta a una unió més duradera o que els que somriuen tendeixen a atraure més amics i el fet de tenir una xarxa social amplia fa més senzilla la salut del matrimoni.

Tot i així, remarquen que aquest estudi s’ha de valorar més que com a curiositat que com a estudi fiable.

Font: DePsicologia

Comparteix

Has amagat compres algun cop a la teva família?

T’arrepenteixes normalment del que has comprat?

Comprar et redueix la tensió o el nerviosisme?

Una resposta afirmativa de totes aquestes respostes podrien ser un indici de que pateixen un síndrome de compra compulsiva.

Un comprador compulsiu està fascinat per les botigues i els grans magatzems i compra d’una manera repetida i descontrolada que pot arribar a portar a tota la família a patir problemes econòmics greus.
Aquesta toxicomania implica la presència d’una veritable obsessió per comprar i la realització freqüent i repetida de compres sense utilitat real.

La paraula compulsiva fa referència a una conducta provocada per una obligació interna, és a dir, una conducta obligatòria imposada per una necessitat interna (tensió, angoixa,…). D’aquesta manera, el comprador ha de comprar per aconseguir que disminueixi la tensió interna que pateix. Podem dir que un comprador compulsiu compra sense pensar, impulsivament, objectes poc útils i que ni tan sols fa servir i ho fan per consolar-se i per sentir l’emoció de la compra.

Els enganxats a les compres poden ser de qualsevol edat però majoritàriament es centren al voltant dels quaranta anys i de totes les classes socials. Principalment són mestresses de casa, executius, estudiants i professions liberals.

Del 80-90% de compradors compulsius són dones. Es desconeix la raó d’aquest elevat percentatge però existeixen possibles hipòtesis:

Les dones compren més que els homes i més sovint, són el blanc dels publicistes i estan més exposades a les compres.

També pateixen en major freqüència depressions menors o moderades que poden fer-les recórrer a compres de consolació.

Solen comprar objectes que les puguin embellir o augmentar la seva seducció. També compren objectes de luxe i confort per casa seva i els homes prefereixen microinformàtica, cotxes, llibres o quadres i les compres per Internet.

El seu objectiu és comprar objectes susceptibles d’impressionar als altres o de modificar la seva imatge social.

Els compradors compulsius necessiten estar sols per actuar i ho prefereixen fer en secret que els permeti dissimular la quantitat de despeses i els deutes. Compren bàsicament amb targetes de crèdit que solen acumular.

Comprar és una manera de lluitar contra l’avorriment i inclòs la depressió en alguns casos.
Però aquestes compres els porten a un cercle viciós:

Comprar els dóna seguretat, satisfà i els produeix una breu eufòria. Aquest efecte positiu, transitori, reforça la conducta de compra encara que després d’aquesta es senten culpables i vergonya per haver tornat a comprar i es senten tristos. És el cercle viciós de:

Tristesa – compra – culpabilitat – tristesa

Aquest síndrome es pot acompanyar amb problemes com: bulímia, abús d’alcohol, tranquil•litzants, problemes en la infància, una búsqueda de sensacions (que ja comentaré més endavant).
S’ha vist que potser la serotonina, una molècula cerebral, pot estar relacionada amb aquesta patologia.

Com es pot ajudar als compradors compulsius?
Convé escoltar-los, tranquil.litzar-los, afavorir la presa de consciència sobre la gravetat del trastorn i les seves conseqüències, ajudar a comprendre el seu significat psicològic, i acudir a un professional.

Comparteix

Hi ha un seguit de pors primordials que els éssers humans compartim i que solen ser, en bona part, fruit del desconeixement de nosaltres mateixos.

Si ens deixem endur per ella, la por ja no es situa només al nostre interior i ja no es tracta d’una por primordial, sinó d’una por modelada per l’entorn humà, geogràfic, econòmic i cultural on vivim. Us poso un escrit d’Eduard Galeano sobre les pors:

• Els que treballen tenen por de perdre el treball.
• Els que no treballen tenen por de no trobar mai treball.
• Qui no té por de la gana, té por del menjar.
• Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants d’ésser atropellats.
• La democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir.
• Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la manca d’armes, les armes por de la falta de guerres.
• És el temps de la por.
• Por de la dona a la violència de l’home i por de l’home a la dona sense por.
• Por dels lladres i por de la policia.
• Por de la porta sense tanca, del temps sense rellotges, del nen sense televisor, por de la nit sense pastilles de
• dormir i por del dia sense pastilles per despertar.
• Por de la multitud, por de la soledat, por d’allò que hom ha estat, por de morir, por de viure (Eduardo Galeano)

Font: L’ecologia emocional – J.Soler i M.Conangla

Comparteix

Es va realitzar una enquesta on es preguntava a 10.000 persones en quin moment obtenien les millors idees. El 97% va respondre que les obtenia quan es dutxava, abans d’anar a dormir, en moments d’oci, quan caminaven, parlaven, meditaven o en altres activitats relacionades. El 3% restant va respondre que tenia les seves millors idees quan treballaven.

Això ens mostra que que les millors idees arriben al nostre cervell quan estem utilitzant l’hemisferi dret.

Així que si tens algun problema o et trobes davant d’alguna decisió important a prendre, vés a practicar algunes de les activitats controlades pel teu hemisferi dret com:

• Cantar
• Ballar
• Cuinar
• Caminar
• Escoltar música
• Riure,…

Font: Creaturealidad

Comparteix

Els neurocientífics han proposat una explicació simple per entendre el plaer que sentim al comprendre un nou concepte: “El “clic” de la comprensió desencadena una cascada bioquímica que premia el cervell amb una dosi d’opi natural”, comenta Biederman.

La teoria sosté que com més gran sigui l’activitat neuronal en les zones riques en receptors opioides, més gran és el plaer.

Biederman suposa que l’addicció al coneixement té un fort valor evolutiu perquè correlaciona estretament amb la percepció de la intel.ligència.

Font: physorg

Comparteix

En aquest post, us presento un blog d’una mare que parla sobre el seu fill amb autisme, l’Erik. A part de conèixer una mica més l’autisme en un cas real, en aquest blog es pot veure com l’Erik arpèn, exercicis que practica amb els seus pares per millorar el seu llenguatge, la socialització, la conducta i molts apartats més.

Visita el blog “El sonido de la hierba al crecer”

Comparteix