L’especialista en addicions Philip Hopley, doctor del Priory Hospital a Londres, diu que “la major preocupació és quan els problemes relacionats amb el sexe s’etiqueten com a addicció quan de fet és un problema de control d’impulsos. Què constitueix un sexe normal, promig o saludable? No hi ha un límit recomanable per als adults com per exemple l’alcohol”.

El psiquiatra Phillip Hodson aclara que en lloc d’addicció s’hauria de parlar de mania o compulsivitat, no d’addicció.

Font: depsicologia.com

Comparteix

Cientifics de California Institute of Technology han trobat una àrea del cervell responsable d’enganyar els sentits, el còrtex orbitofrontal medial que regula el plaer subjectiu. Segons Antonio Rangel, director de la investigació molta gent pensa que el plaer que se sent depèn només dels valors objectius, però juntament amb aquest hi ha les expectatives que té la persona i el preu n’és un dels factors externs que les modula.

Van escollir a 20 persones fent-los creure que participaven en un estudi en el qual s’avaluava la relació entre el temps de degustació del vi i la percepció del sabor. Els van informar que provarien 5 tipus de vins diferents identificats cada un amb el seu preu. La realitat, però, va ser que només hi havia 3 vins i a dos d’ells se’ls hi va canviar el preu.

Els participants van beure el primer vi amb un preu i després se’ls hi va presentar el mateix vi com si fos un altre, a diferent preu. Quan se’ls hi preguntava quin vi els hi agradava més tots responien que el més car. Al mateix temps que provaven el vi se’ls hi va fer una ressonància magnètica per mesurar la seva activitat cerebral demostrant que quan més car és el vi, més activitat es registrava en el còrtex orbitofrontal medial.

Els resultats demostren com la imatge que es crea al voltant d’un producte canvia la percepció que es té d’aquest i la seva valoració. les tècniques de marketing tenen així una nova font d’estratègies per arribar fins al consumidor. Els autors de l’estudi afirmen que el seu experiment serà d’utilitat per a la “neuroeconomia” que analitza la influència del valor econòmic en el comportament humà.

Font: LaVanguardia.es

Comparteix

En una conferència sobre conductes antisocials al volant, que va fer al professor Luis Rojas Marcos, psiquiatra de la Universitat de Nova York, va afirma que hi ha persones que utilitzen el cotxe com una arma.

En una entrevista al diari El Pais i comentant aquesta conferència, explica que la majoria de persones no son agressives, però la violència és una realitat, hi ha una minoria que utilitza el cotxe com una arma. Consideren que el cotxe és una extensió del seu jo i qualsevol provocació se la prenen com alguna cosa personal A més a més utilitzen el seu cotxe com el seu símbol de poder, de masculinitat (per exemple, quan es compren un descapotable per seduir).

Explica que hi ha un component de competitivitat més freqüent en els homes que en les dones, que aquestes, també ho son però no tant, Que la nostra cultura glorifica la competitivitat i el poder especialment en els homes.

Segons diu la violència s’aprèn igual que els seus antídots (la compassió, la solidaritat i l’altruisme) i es desenvolupen entre els 12 o 13 primer anys de vida. Pel que fa a la conducció, proposa que s’hauria d’ensenyar educació vial des de ben joves.

Un cop explicada l’entrevista voldria proposar-vos analitzar si realment penseu que és exactament aquest sentiment “masclista” o més el sentiment de “poder”, de competitivitat. Tant les dones com els homes podem, en un moment donat, utilitzar el cotxe com una arma. Els homes més contra els mateixos homes, i les dones contra las mateixes dones. I si no, vosaltres dones, penseu si mai us heu trobat davant d’una altra dona que no us deixa entrar (per exemple en un carril) només per demostrar més poder i rivalitat.

Si voleu comentar s’ha obert un un fil al fòrum de psico-ajuda.

Comparteix

Tots els animals (incloses les persones) tenim uns ritmes circadians d’activitat/inactivitat on es demostra que les nostres capacitats tant físiques com mentals no són constants al llarg del dia. Si per algun motiu es produeix alguna variació de les condicions ambientals les espècies per poder continuar sobrevivint no podem fer altra cosa que adaptar-nos a aquests canvis.

Segons un article que va sortir a la revista 20minutos la primavera fa augmentar les consultes per depressió: “Contra el que pugui semblar, les temperatures més càlides i la prolongació de les hores amb llum de dia afecten negativament bona part de la població“. Amb la primavera s’agreuja també la manca de concentració o de memòria i fins i tot els trastorns de la son.

S’està fent un gran número d’estudis per intentar saber controlar els efectes depressius que provoca aquesta alteració dels cicles circadians (vegeu psiquiatria.com), i cada vegada més s’accepta la utilitat de les estratègies cronoterapèutiques (teràpies lumíniques, privació total de la son, teràpia obscura etc.).

Qui sap si aquest coixí que ara ens el prenem com a cosa curiosa, ben utilitzat pot solucionar alguna d’aquestes alteracions.

Dibuix : extret del llibre ELOISE , de la Hilary Knight, escrit per la Kay Thompson. Via Anna Tarambana

Comparteix

En aquest bloc ja es va parlar que Internet reforça els llaços socials, però que fa que siguem més solidaris a través d’internet?

Segons diuen els experts existeix una “ètica del hacker” que ha sorgit en les comunitats virtuals. Himanen, en la seva obra “La ética del hacker y el espíritu de la era de la información”, comença primer per definir el que vol dir un hacker (normalment es creu que és un delinqüent o pirata informatic) segons ell és aquell que treballa amb passió pel que fa (per exemple poden haver hackers que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que es un deure per ells compartir la informació i el.laborar sofware lliure (exemples : firefox.cat, SomGNU, etc. ). No se’ls ha de confondre amb els crakers, que serien aquells usuaris destructius amb l’objectiu de crear virus i introduir-se en altres sistemes.

Segons Himanen, la ètica hacker és una nova moral que dasafia l’esperit capitalista. L’ética del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat, i consisteix en combinar la passió del treball amb la llibertat. Els diners deixen de ser un valor per si mateixos i el benefici es xifra en fites com el valor social i el lliure accés, la transparència i la franquesa.

Així mateix hi ha un estudi fet per Pau Contreras “Me llamo Kofman” (Identidad hacker: una aproximación antropológica – Gedisa, Barcelona 2004 – ISBN: 84-9784-007-0), on diu que les agrupacions hackers donen lloc a unes configuracions socials en xarxa que es caracteritzen per la seva capacitat de generar coneixament i innovació. Aquestes configuracions en xarxa anomenades “intel.ligències-xarxa” presenten unes propietats socials basades en la “meritocràcia” (forma de govern basat en el mèrit) .

Continua dient que les organitzacions socials dels grups hackers son molt similars a les utilitzades en les societat primitives, amb lideratges no coercitius i sistemes de reputació basats en l’ètica hacker com característiques fonamentals.

Després de tota aquesta explicació, ens podriem aturar un moment i pensar que potser la societat actual en la que vivim està tant deteriorada que seria bo que es fixés en el món d’Internet, per poder agafar exemples de com es pot organitzar una manera de viure molt més “sana”.

Comparteix

Les variacions de temperatura afecten al comportament de l’home. Hi ha uns vectors ambientals que afecten a la salut i al comportament: el soroll i les vibracions, la contaminació, les radiacions i ionització de l’aire, i la temperatura i condicions atmosfèriques.

Ens centrarem aquí en com afecten les variacions de la temperatura ambiental i la percepció que en tenim. Aquesta percepció està en funció de la temperatura real, del moviment de l’aire, la humitat, l’estat fisiològic del nostre organisme, el tipus d’alimentació i el tipus d’activitat que estem realitzant en aquell moment.

Ja al 1833 el sociòleg Quételet va formular la “llei tèrmica de la delinqüència” segons la qual els delictes violents son més provables en els períodes de forta calor. En altres estudis s’ha comprovat la temperatura mitjana de moltes ciutat i la influència directa i lineal que hi ha en l’augment de la temperatura i els disturbis que es produeixen a la ciutat.

Al 1972, però Barón va exposar la relació de U invertida entre calor i agressió (la calor produeix un efecte negatiu a la persona, a més calor més efecte negatiu i per tant es produeix un augment de l’agressió, però només si la intensitat d’aquest efecte no sobrepassa certs límits, una intensitat extrema de calor i per conseqüent d’efecte negatiu pot provocar la fugida)

Aquests estudis son útils per veure els efectes que provoquen els canvis de temperatura en les persones, però el que s’hauria d’intentar es que aquests canvis no es produïssin. Evidentment, hi ha moments que son inevitables, dintre del procés natural, però en el que s’ha de treballar és en que la mà de l’home no acceleri aquests canvis en els cicles biològics que estan en marxa.

Comparteix

Sembla, que segons les conclusions de l’estudi sobre bilingüisme i intel·ligència de Peal i Lambert (1962) a Montreal: els bilingües son superiors pel que fa a la flexibilitat cognitiva, desenvolupament intel.lectual general, capacitat de pensament divergent, habilitats metalingüistiques, sensibilitat cap a feines comunicatives, etc. Per la qual cosa s’arriba a la conclusió que és bo que s’aprenguin les llengues a les primeres edats.

Per un altre costat els avenços de les neurociència i de les imatges cerebrals han confirmat i explicat els estimuls que produeix el bilingüisme. La relació entre intel.ligència matemàtica i l’individu bilingüe s’explicaria pel fet que la producció lingüística (fonològica i gramatical) i el calcul exacte es regeixen per l’area de Broca (zona del cervell involucrada en la parla) de manera que estimulant aquesta àrea mitjançant el bilingüisme precoç tindria repercusions directes sobre les potencialitats matemàtiques. També hi ha correlació amb l’aprenentatge musical. (vegeu la entrevista que se li va fer a Alex Salmond, primer minestre d’Escòcia. FOLC )

Així mateix a Catalunya, J. Cummins, amb el seu llibre titulat “Interdependencia lingüística y desarrollo educativo en los niños bilingües” (1981) exposa la seva recerca sobre els resultats obtinguts en l’educació bilingüe: i afirma que en la immersió, malgrat el canvi de llengua llar-escola, i encara sense gairebé conèixer la llengua de l’escola, aquells alumnes que mantenen a casa la llengua de casa i els seus pares valoren la pròpia cultura obtenen millors resultats en la llengua de l’escola (més informació a jordipujol.cat publicacions “La immersió lingüística de Joaquim Arenas i Margarida Muset (Centre d’estudis Jordi Pujol)).

Comparteix

Que en penseu? si voleu opinar podeu anar al fòrum de psico-ajuda.cat.

Comparteix