Es va avisar als pares del primer grup i se’ls hi va dir:”durant els propers sis mesos, permeteu l’agressivitat del seu fill. Deixin que es desfogui, no el castigueu per ser agredit”. Al segon grup se’ls hi va dir: “durant els pròxims sis mesos no permeteu l’agressivitat del seu fill. Castigueu-la immediatament i sempre.”Al tercer grup se’ls hi va demanar que actuessin com volguessin. Si volien permetre-ho, que ho permetessin i si volien castigar, que ho fessin.

Al cap de sis mesos es va tornar a avaluar l’agressivitat dels nens i van veure que al primer grup on se’ls hi havia permès ser agressius, aquesta havia augmentat clarament.

Al segon grup que se’ls havia castigat, l’agressivitat va augmentar una mica i es va poder observar que molts d’ells van substituir l’agressió física per l’agressió verbal i que fins i tot alguns havien après a barallar-se en silenci per a evitar el càstig.

Al tercer grup, que els pares podien fer el que volien l’agressivitat es va disparar.

Això mostra que la disciplina erràtica i inconsistent és la que més agressivitat produeix. El pare/mare que amenaça i amenaça però no compleix i que de sobte es treu la sabatilla cap als nens que s’estan barallant, és la més provocadora de descontrol i de conducta agressiva.

Comparteix

Un d’aquests estudis consistia en analitzar el comportament de les persones que viuen a la ciutat i comparar-la amb el comportament d’altres persones que vivien en un poble.

• En un primer moment van deixar una carta que semblava que li havia caigut al carter davant d’una bústia de correu. La pregunta era, la gent la recollirà i la tirarà a la bústia? Segons el que van observar la gent de la ciutat passava sense agafar-la, en canvi la gent del poble, s’aturava i la introduïa a la bústia.
• En una segona prova, en comptes de la carta es va posar una persona estirada a terra que suposadament necessitava ajuda. Quan això es va fer en el poble tothom es va aturar a ajudar a la persona. A la ciutat de 150 persones que van passar tant sols 6 van ajudar.

Davant d’aquests resultats els investigadors es van preguntar el perquè i van pressuposar que era per por a la possible agressió dels desconeguts. A partir d’aquí van iniciar un nou estudi per saber si existia una relació directa entre l’agressió i conèixer o no conèixer a la persona:

Per això van agafar a sis persones perquè disparessin amb bales de pintura a alguna d’unes quatre persones que feien de blanc. Van fer creure als participants que es volia saber la punteria que tenien amagant el veritable objectiu de l’estudi.

Abans de començar la prova van presentar dues de les persones que feien de blanc a aquestes sis persones de manera que arribessin a intimar-se i conèixer-se. Després se’ls va fer disparar a una de les quatre persones de les quals dues eren aquests coneguts i els altres dos no.

Els resultats van ser que tots van disparar als desconeguts, per tant quedava provat que existeix una relació directa entre l’agressió i l’anonimat.

Comparteix

Va utilitzar un nino inflable “Bobo” que tenia el tamany d’un nen i en un grup de 36 nens els va exposar a diferents patrons de conducta on interactuava un adult i el ninot.

A un dels grups el va exposar a conductes agressives i a l”altre no. El que volia estudiar era si els nens repetien la conducta agressiva quan l’adult no estava davant.

En el supòsit on es volien ensenyar conductes agressives,  l’adult agafava el ninot “Bobo” i  l’insulta al mateix temps que l’agredia físicament. En l’altra supòsit el model no agressiu jugava amb totes les joguines i al “Bobo” l’ignorava.

Un cop els nens havien vist o un dels supòsits o l’altra, tornaven a entrar a la sala on hi havia totes les joguines i el Bobo. Els investigadors estudiaven la seva conducta i si agredien en Bobo o no.

Segons els resultats van observar que els que havien vist el model agressiu tendien a agredir també en Bobo en un 38.2% dels nois i un 12,7% per les noies.

De les conductes agressives, les verbals van ser les més imitades. I Per contra va ser escassa o nul·la l’agressivitat que van mostrar el grup que no havia vist agressions.

Aquest estudi ha sigut pioner en l’estudi de l’agressivitat i ha aportat dades a la teoria de l’aprenentatge social basat en la imitació per part dels nens.

Dibuix: yodibujo.es

Comparteix

Les variacions de temperatura afecten al comportament de l’home. Hi ha uns vectors ambientals que afecten a la salut i al comportament: el soroll i les vibracions, la contaminació, les radiacions i ionització de l’aire, i la temperatura i condicions atmosfèriques.

Ens centrarem aquí en com afecten les variacions de la temperatura ambiental i la percepció que en tenim. Aquesta percepció està en funció de la temperatura real, del moviment de l’aire, la humitat, l’estat fisiològic del nostre organisme, el tipus d’alimentació i el tipus d’activitat que estem realitzant en aquell moment.

Ja al 1833 el sociòleg Quételet va formular la “llei tèrmica de la delinqüència” segons la qual els delictes violents son més provables en els períodes de forta calor. En altres estudis s’ha comprovat la temperatura mitjana de moltes ciutat i la influència directa i lineal que hi ha en l’augment de la temperatura i els disturbis que es produeixen a la ciutat.

Al 1972, però Barón va exposar la relació de U invertida entre calor i agressió (la calor produeix un efecte negatiu a la persona, a més calor més efecte negatiu i per tant es produeix un augment de l’agressió, però només si la intensitat d’aquest efecte no sobrepassa certs límits, una intensitat extrema de calor i per conseqüent d’efecte negatiu pot provocar la fugida)

Aquests estudis son útils per veure els efectes que provoquen els canvis de temperatura en les persones, però el que s’hauria d’intentar es que aquests canvis no es produïssin. Evidentment, hi ha moments que son inevitables, dintre del procés natural, però en el que s’ha de treballar és en que la mà de l’home no acceleri aquests canvis en els cicles biològics que estan en marxa.

Comparteix