Segons els resultats de dues investigacions realitzades a la Universitat de Toronto a Canadà, creure en Déu pot bloquejar l’ansietat i minimitzar l’estrès.

En aquest estudi, els participants van ser sotmesos a la denominada tasca Stroop mentre tenien una sèrie d’elèctrodes col.locats als seus cranis per mesurar-ne l’activitat.

Els resultats van mostrar que, comparats amb els no creients, els participants religiosos mostraven una activitat significativament menor durant la prova a l’escorça cingulada anterior del cervell (zona que ajuda a modificar el comportament quan és necessari el control i l’atenció, normalment com a resultat d’algun fet que ens produeix ansietat, com el de cometre un error). Segons explica el professor de psicologia Michael Inzlicht, aquesta part del cervell podria ser una alarma cortical que sona quan un individu acaba de cometre un error o d’experimentar incertesa.

Com més fort era el fervor religiós dels participants i més creien en Déu, menor activitat es detectava a l’escorça cingulada anterior com a resposta als seus propis errors a la prova i menys quantitat d’errors es cometien. Fins i tot després de contemplar altres característiques dels participants com les seves habilitats cognitives o la seva personalitat, els participants creients cometien menys errors.

Així doncs, es pot dir que la gent religiosa sent menys ansietat i es senten menys estressats quan cometen un error. Aquesta constatació demostra que la fe té un efecte calmant als creients perquè els fa sentir menys ansiosos davant d’allò desconegut i davant dels seus propis errors.

Tot i així, Inzlicht adverteix que l’ansietat pot resultar negativa si es pateix en excés però també pot resultar molt útil ja que ens alerta quan estem cometent algun error. Així, si no experimentem ansietat al cometre un error, correm el perill de no tenir l’impuls suficient per canviar o millorar el nostre comportament i repetir els mateixos errors un cop darrere l’altre.

Els resultats suggereixen que les conviccions religioses proporcionen un marc per a la comprensió i les actuacions dins de l’entorn de cada individu. Per això, funcionen com un reductor de l’ansietat i minimitzen l’experimentació dels propis errors.

Font: tendencias21.net

Comparteix

Un gran número d’estudis revela que la ira és molt perjudicial per al nostre benestar físic. Un d’ells comenta que alliberar-se de la ira acumulada reduïa el dolor crònic de l’esquena. El projecte sobre el perdó de la Universitat de Standford va revelar que és impossible ser feliç i estar sa si un està amargat i enfadat per la manera injusta que l’han tractat.

Sembla ser que ens han condicionat per a afrontar qualsevol situació que ens produeixi estrès, ja sigui la sirena d’un cotxe de policia o un irritant conflicte amb la parella o un company de treball, com si es tractés d’una crisis. En aquests moments el nostre cos genera i secreta adrenalina i cortisol, les hormones de l’estrès. El cor s’accelera, la respiració es torna més ràpida i la ment va a cent per hora. L’alliberació de sucre que acompanya aquesta reacció activa els músculs i la tensió sanguínia es dispara; això fa que un sigui més propens a patir un infart.

Aquest procés no és perjudicial si la tensió o el sobresalt és breu i molt poc freqüent, com estar a punt de tenir un accident mentre conduïm, però l’agitació emocional que produeix la ira i el rancor equivalen a tenir constantment accidents i les hormones acaben convertint-se en toxines. L’efecte depressor del cortisol sobre el sistema immunològic s’ha associat amb unes malalties greus. Segons el professor Stafford Lightman, de la Universitat de Bristol, “el cortisol desgasta el cervell i porta a l’atrofia cel.lular i a la pèrdua de memòria. També puja la tensió arterial i el nivell de sucre en sang, endureix les artèries i fomenta les cardiopaties.

Font: psicologaenpractiques

Comparteix

Molt sovint, les persones parlem de pors i de fòbies indistintament però no són el mateix. Abans de distingir-les però, hem de parlar de l’ansietat.

L’ansietat és una resposta adaptativa del nostre organisme completament normal que s’activa per poder reaccionar davant de situacions que puguin ser una amenaça i/o comportar perill.

La resposta de l’ansietat és produeix a nivell psicofísic (sudoració, augment de la taxa cardíaca i la pressió arterial, canvis de temperatura,…), a nivell motor (per impedir, ajornar o interrompre el contacte amb la situació o estímul que produeix ansietat) i a nivell cognitiu (avaluació de la situació, expectatives,…)

Així doncs, podem definir la por com l’ansietat que es produeix davant d’estímuls específics. La seva intensitat és proporcional al perill percebut i desapareix un cop s’ha acabat el perill o quan hem vist que no era tant perillós com pensàvem.

En canvi, la fòbia és una por desproporcionada davant d’un estímul (o situació) que té una llarga durada, difícil de controlar racional i voluntàriament i que interfereix en la vida quotidiana de la persona de manera greu.

Comparteix

Segons el total de la puntuació que obtens es mostra el teu grau d’ansietat des de molt baix, lleu, moderat, intens o extremadament intens.

El grau de precisió i fiabilitat no queda garantit, donat que fem poques preguntes, però aquest test i d’altres que anirem posant et servirà perquè tu mateix t’adonis de l’ansietat que tens en un moment donat, i l’evolució que fas al llarg dels dies (el pots repetir per veure’t els canvis).

Si amb els teus propis esforços per superar un problema de l’estat d’ànim no obtens resultats i et sents atrapat, és el moment d’anar a veure un especialista o si més no fer una consulta privada.

Entreu a fer el TEST D’ANSIETAT

Comparteix

Cas:
La Gemma fa uns mesos va tenir un accident anant amb cotxe. Està molt afectada i cada vegada que recorda els fets es posa molt nerviosa. Pensava que amb el temps se li passaria, però veu que la cosa no millora

Possible solució :
Proposaré un sistema que no està del tot demostrat, però cada vegada s’estan fent més estudis per poder demostrar la seva eficàcia: Consisteix a fer moviment amb els ulls de gran amplitud (EMDR).

Fes una llista amb les diferents situacions que et provoquen aquest està d’ansietat incontrolada, de menys a més (per exemple com a menys pot ser veure un cotxe del mateix color i marca del que vàreu xocar, i com a més podria ser imaginar que està estirat a terra després de l’accident), i puntua-les en una escala sobre 10. Un cop fet has de visualitzar la situació menys estressant.

Si tens algú amb tu pots comentar-li la situació amb detalls del que t’estàs imaginant (en totes les modalitats, visual, auditiva, etc.). Un cop tens la imatge visualitzada has d’anar seguint un “bolígraf” que algú et pot posar davant a una distància d’uns 30 cm. de la cara. I amb el cap immòbil has d’anar seguint aquest bolígraf que anirà d’un costat a l’altra de la cara (en un segon una anada i una vinguda, i entre uns dotze i vint-i-quatre cops).
Quan acabis deixa d’imaginar i llavors qualifica l’ansietat que et provocava el que has imaginat. Descansa una mica i torna a fer-ho.
Quan arribaràs a puntuar 0 l’ansietat que et provoca, llavors pots passar a la següent situació de la llista. I així fins a l’última situació.

Explicació :
Desensibilització per mitjà de moviments oculars. Segons l’estudi realitzat per la Dr. Maria José Carvajal, Directora del Centre de Psicologia Plató i experta en l’aplicació de la tècnica EMDR (entrevista publicada a la revista Consumer S’estimula els dos hemisferis del cervell amb els moviments oculars (també es pot aplicar a un altre estimulació amb sons que es repeteixen alternativament a l’orella esquerra i a la dreta). S’aconsegueix que la persona es desensibilitzi i els records deixin de ser pertorbadors.
Aquesta tècnica també es aplicable a altres patologies com l’ansietat general, la fòbia o el trastorn obsessiu. S’està estudiant per aplicar-la en sessions en grup a col•lectius que s’hagin trobat amb una crisi o situació d’emergència.

Comparteix