No sempre estem preparats per canviar una conducta
de PilarllImaginem aquesta situació
En Joan té una addicció a Internet, als ordinadors, als videojocs. És passa unes 10 hores a l’ordinador i anul·la activitats per poder-hi estar més estona. La seva família no sap com el pot ajudar perquè ell creu que no té cap problema.
Quan hem de fer un canvi en la nostra vida, quan hi ha algun problema que hem de modificar, ens cal primer de tot estar preparats.
Primer hem de saber que tenim el problema, després hem de valorar si val la pena canviar la nostra conducta per solucionar el problema i després ho hem de fer. Un cop fet haurem de pensar com mantenir-la i com aconseguir estar preparats per si tornem a recaure en el problema inicial.
Això que acabem d’explicar i que ens sembla tant evident, son les etapes que recorre la persona i que els psicòlegs James Prochaska i Carlo DiClemente, van definir com les “fases pel canvi” i és aplicable a moltes addicions.
Les fases són les següents:
Precontemplació: En aquesta fase no sabem que tenim un problema, no en som conscients. En aquests casos per molt que et diguin que has de canviar la conducta no ho faràs perquè no ho creus necessari.
Contemplació: Comences a examinar els pros i els contres del canvi. En aquest cas ja saps que tens un problema, però encara no fas res per solucionar-lo. Simplement comences a pensar-hi.
En aquest cas si algú et vol ajudar t’anirà bé que t’ajudi a descobrir els avantatges que podràs aconseguir si canvies.
Preparació: Ja acceptes que tens el problema, però no saps com afrontar el canvi. T’ajudaran si t’orienten i t’ensenyen els diferents camins que pots agafar per suprimir la conducta.
Actuació: Disposes d’un pla concret per abordar el problema i canviar. Cal doncs marcar-te un objectiu concret i fer-ho en un temps determinat, uns 6 mesos. Els que t’envolten et poden ajudar a mantenir aquest canvi al llarg dels dies.
Manteniment: A partir dels 6 mesos que ja has canviat la conducta es considera que comença aquest període, en el qual es importantíssim que t’ajudin a anar recordant els objectius que t’havies marcat i el pla que estàs mantenint.
Més tard s’ha afegit la recaiguda com una fase que es pot donar i que s’ha de tenir present per tal d’estar preparat.
La persona va passant per les diferents fases com en una espècie d’espiral. En alguna d’aquestes fases es pot recaure i pot ser que es torni endarrere (es pot retrocedir una fase o més). És important saber-ho i estar preparat per tal de no desanimar-se. La majoria de les persones aprenen de les seves experiències en les recaigudes.
