Un dels cervells més estudiats és el de les persones que pateixen esquizofrènia.

Tot i que hi ha casos d’esquizofrènia amb cervells normals, el cervell esquizofrènic generalment es veu diferent a simple vista mostrant un dimorfisme important.

El cervell esquizofrènic sol presentar un menor pes cerebral, una menor profunditat de les cissures, un eixamplament ventricular,…

A la imatge es poden veure més clarament aquestes característiques. Es mostren dos cervells de dos bessons idèntics de 28 anys, el qual el dret és el que pateix esquizofrènia:

Es pot veure que conté moltes més parts fosques a l’interior del cervell (ventricles) i a les “escletxes” (cissures) que estan molt més obertes i separades.

Comparteix

Les malalties que afecten al cervell produeixen canvis de tot tipus: cognitiu, emocional, conductual,… A vegades els canvis fins i tot es poden veure a simple vista al diferenciar-los entre un cervell normal i un cervell malalt. Això succeeix per exemple amb l’Alzheimer:

En aquesta primera imatge es pot veure el cervell de la dreta (Alzheimer) que presenta un tamany més reduït ja que els cervells de malalts d’alzheimer pesen menys, també presenta més forats al cervell (solcs cerebrals), més espaciats i la regió encarregada del judici més reduïda.

En aquesta imatge també es pot apreciar el tamany reduït i solcs més amples del cervell amb alzheimer. També es pot apreciar la diferència entre el cervell sa i el malalt el reduït tamany que presenta aquest últim a les zones de memòria i llenguatge, bastant afectades amb la malaltia d’Alzheimer.

A la última imatge es poden apreciar les diferències des d’un altre punt de vista:

Comparteix

“La ment no es un got per a omplir, sino un llum per encendre” – Plutarc de Queronea

Aquesta frase m’ha recordat un fragment del primer llibre de la col·lecció de Sherlock Holmes “Estudi en escarlata” : on el sr. Watson al veure que Sherlock Holmes desconeix uns conceptes bàsics de ciència, literatura, etc. considerats gairebé de cultura general, queda molt sorprès.

El sr. Sherlock Holmes veient la seva sorpresa, li contesta:

“Miri, considero que, originalment, el nostre cervell és com una petita habitació buida que hem d’anar omplint amb tants mobles com vulguem. Un ximple arreplega tot el que va trobant sense ordre ni concert, de manera que els coneixements que li podrien ser útils, ja no hi caben. S’ha d’anar molt en compte de posar coses a l’habitació que és el seu cervell; És un error pensar que aquesta petita habitació té parets elàstiques i que pot eixamplar-se sense límits.”

Comparteix

Descobreixen que el badallar serveix per refredar el cervell, segons l’article que surt publicat a la revista CLARÍN.COM “Descubren que el bostezo es un mecanismo para enfriar el cerebro“.

L’article explica que en un principi s’atribuïa el badall amb l’avorriment i amb la falta d’oxigen a la sang.

Segons el professor de Psicologia de la Universitat de Nova York, Albany, el Dr. Andrew Gallup, el badall es una forma a la que recorre el nostre organisme para refredar el cervell.

Van fer un estudi demanant a voluntaris que miressin un vídeo on es veia a gent rient i badallant. Els observadors van registrar els cops que badallaven els voluntaris. A alguns dels participants se’ls hi va demanar que respiressin pel nas o que es posessin draps freds i calents al front per tal de refredar el cervell, cosa que va provocar que aquests voluntaris deixessin de badallar.

Conclou l’estudi dient que el badall serveix per estar més alerta, més despert, per la qual cosa i segons la seva opinió, el badall contagiós hauria evolucionat per ajudar als grups a mantenir-se atents davant dels perills.

Via: PSIQUIATRIA.COM “Descubren que el bostezo es un mecanismo para enfriar el cerebro“

Comparteix