Cas:
La Verònica és una noia de classe mitja-alta, té 18 anys i acaba de començar el primer curs a la Universitat. A la Universitat ha conegut un grup d’amics que li han deixat provar cocaïna. En un principi la Verònica va començar només per curiositat, a ella no li fa falta prendre res per divertir-se, per això normalment no veu gaire alcohol, i en prou feines fuma, però amb la cocaïna ha descobert que tant bon punt en pren, arriba a un estat d’eufòria, d’alegria tal, que no ho pot comparar amb res, cosa que l’ha portat a repetir l’experiència diversos cops.
De moment es reuneixen de tant en tant i en prenen, però ja fa uns dies que està notant que per aconseguir el mateix estat que abans n’ha de prendre més sovint i més quantitat. A més a més quan li acaba l’efecte, la sensació es molt desagradable : li apareix una buidor, cau en un estat depressiu i molta tristor.
Últimament hi ha dies que no es pot aixecar, està esgotada i no pot dormir. La qüestió està que si pren una dosi de cocaïna això se li passa momentàniament, encara que després torna a estar igual o potser pitjor que abans.
A casa seva han començat a notar que hi ha alguna cosa que no va be. No saben el que li passa, més aviat es pensen que té una depressió. La qüestió és que han decidit anar a veure un psicòleg.
Possible solució:
Estàs llegint això???? potser et sents identificat/ada???? Encara no has demanat ajut a ningú???? Vols que intentem analitzar conjuntament el que et passa????
Estigues tranquil, ara només estàs tu i l’ordinador, pots analitzar si realment el prendre cocaïna t’està afectant a tu físicament o a la teva vida, vull dir que potser hi ha dies que no pots continuar si no et prens una mica de cocaïna??? o potser quan, després de prendre’n arribes a casa i caus en un abatiment tant gran que no et veus en cor de continuar, o potser comences a tenir problemes físics.
Si has pogut adornar-te’n que alguna cosa no funciona, has aconseguit fer un pas endavant. Molt be, aquest és el camí. de moment ara veus que has de fer alguna cosa. No, no pensis que això passarà i que amb la cocaïna podràs tornar a fer la vida d’abans. Pensa que ara que ja veus que t’està fent mal, hem de començar a treballar.
Primer no cal que et digui que t’aniria molt be que algú t’ajudés, evidentment és un camí llarg que tindràs alts i baixos i que potser tot sol et serà difícil. De totes maneres si encara no et decideixes et procuraré “ajudar” en el que pugui:
- Has d’observar-te. És important que t’apuntis cada vegada que prens la droga, on la prens, en quines circumstàncies, intenta saber perquè en aquell moment la prens etc. (el psicòleg té eines per ajudar-te a avaluar millor totes les teves conductes que envolten la situació i a més a més t’ajudarà a trobar les tècniques millors per poder deixar la cocaïna).
- És molt important que segons aquesta observació es pugui saber si hi ha dependència o no. Pot ser ara tu que estàs llegint, pensis que només en prens de tant en tant i que realment no estàs “enganxat/da” …. doncs això és el que has de saber, amb aquesta observació i avaluació podràs saber si realment ets depenent de la cocaïna. De totes maneres, no és que t’ho vulgui posar molt negre, però la cocaïna és molt additiva, vull dir que per poca que en prenguis, de seguida en depens.
- Be, un cop assumim que depens de la cocaïna i que t’està perjudicant . Un cop assumim que seria interessant deixar-la perquè t’està privant de poder portar una vida normal (potser has perdut alguna feina per culpa de la droga???, potser no pots anar a classe com t’agradaria????), el següent pas és que et desintoxiquis (no t’espantis!!!!!! vull dir que has d’aconseguir que el teu cos no li quedin restes de la droga). Aquí vull que pensis, i això és molt important que la cocaïna en si mateixa no provoca dependència física (un cop estàs desintoxicat), vull dir que la falta de la substància, per ella mateixa no fa que en vulguis tornar a prendre, si no que el problema és més psicològic.
- Per aconseguir-ho has de intentar modificar els teus hàbits. Mira la llista que t’has fet, intenta esbrinar en quins moments la prens (per exemple quan esteu avorrits amb els teus amics ?) i procurar que aquests moments anteriors a la presa de la droga no es donin. si veus que t’és impossible aconseguir-ho has d’anar amb algú que t’ajudi (hi ha molts que per aconseguir-ho s’ingressen voluntàriament en algun centre que els ajuda). El problema es que quan aconsegueixes que el teu cos quedi net de droga el que s’ha de treballar és entrenar-te perquè puguis refusar aquesta droga. T’ha de quedar clar que en realitat no és el cos que et demana la droga, si no el cap (per tant hem d’ajudar-te a trobar la manera de controlar aquesta demanda que et fa el cap).
Això no cal que et digui que és un procés llarg, que hauràs de tenir paciència, i que potser algun cop tornaràs a caure, però que si ets conscient d’això, podràs treballar-ho. Aquí, però si que ja et recomano que vagi amb algú que et donarà tècniques per entrenar perquè aconsegueixis aquestes habilitats de control. Pensa (o potser no cal que t’ho digui, que ja ho saps) que l’efecte de la cocaïna és tant immediat, que de seguida obtens recompenses agradables, però també vull que recordis cada vegada que això se’t passi per cap que quan s’acaba l’efecte de la droga la sensació és tant “buida”, tant “trista”, tant de “desconsol” i tant llarga en el temps que no compensa el haver-ne pres.
Com a última cosa, vull aprofitar per dir-te que com més aviat intentis aconseguir desenganxar-te, més aviat podràs tornar a “viure”. Aprofita-ho!!!!!!!! I endavant que tot té solució.
Explicació :
Aquí només s’ha volgut donar un punt de referència a algú que es pugui trobar com la Verònica, evidentment l’avaluació, orientació i tractament per la desintoxicació, deshabituació psicològica, entrenament de les tècniques s’han de fer acompanyats i guiats per un psicòleg especialista en aquests temes.
Comparteix
Es considera una droga a qualsevol substància que introduït en l’ésser viu és capaç de modificar una o més funcions de l’organisme relacionades amb la conducta, comportament, percepció o estat d’ànim, independentment de si està acceptada o no per la nostra cultura.
Quan es pren amfetamines els efectes s’inicien una hora després de la seva administració, d’entre 1 i 3 hores i poden continuar fins a 8-12 hores.
En un principi es considerava que una persona patia una addicció en funció de la major o menor dependència a la substància química que la provocava. Aquesta addició podia ser tant física com psíquica.