EnergyControl explica que el mercat d’èxtasi està patint problemes i està costant aconseguir-ne. Al mateix temps s’està detectant un augment d’adulteració segons els anàlisis que s’han fet.

Les piruletes no son MDMA, no és una nova droga. Energy Control recomana prudència a l’hora de comprar MDMA i que s’utilitzi el test de Marquis per assegurar-se que la mostra que s’ha comprat conté MDMA (a Energy Control tenen un servei d’anàlisi on ho pots portar per tal que ho analitzin).

Consulta: Energy Control

Comparteix

L’explicació del perquè les drogues creen addicció ha estat molt discutida.  El model moral, el biològic, la hipòtesi de l’automedicació, i la teoria de l’aprenentatge, son les teories que han intentant explicar les addiccions. Actualment la més acceptada és la teoria de l’aprenentatge social.

Aquestes teories es fonamenten amb el següent:

Inicialment va sorgir el model moral (la persona que té una addicció és perquè no és capaç de resistir-se a la temptació) i el model biològic (explica la dependència física a la substància per factors predisponents biològics o genètics, és a dir la persona es víctima de forces que estan fora del seu control).

Per un altre costat en els últims anys ha sorgit la hipòtesi de l’automedicació que sosté que moltes de les persones que cauen en una addicció es degut a que ja inicialment pateixen un trastorn que el porta al consum de la substància com a forma d’autotractament. Aquesta teoria planteja el consum de la droga com una evasiva i una autoteràpia.Hi hauria 3 tipus d’addictes:

• Els que no tenen trastorns psíquics concominants i que tenen prous recursos econòmics per poder mantenir la seva addicció. En aquests casos la persona pot mantenir la seva vida de forma més o menys regular.
• Els addictes que no tenint trastorns psíquics no disposes de prous recursos econòmics i que han de delinquir per aconseguir la droga. Aquestes persones quan es posen en tractament ho fan per motius econòmics.
• Els addictes que ja prèviament pateixen trastorns psíquics. Aquestes persones si es veuen obligades a desintoxicar-se, recauen posteriorment.

L’altre model és la teoria de l’aprenentatge que explica la conducta com un fenomen d’adquisició, és a dir la persona aprèn a consumi droga. Aquest aprenentatge s’explica segons els diferents paradigmes:

Condicionament clàssic: Els estímuls ambientals (olors, llocs, situacions, etc) poden portar a que la persona percebi les ganes de tornar a consumir droga. Algunes persones dependents de la heroïna, i amb els mateixos estímuls ambientals, diuen tenir efectes subjectius i fisiològics semblants als de la heroïna quan se’ls injecta solució salina (O’Brien i Jaffe, 1993).

Condicionament operant: El fet que la persona es drogui, és perquè li reporta efectes positius. Una conducta passa més cops en funció de les conseqüències que obtingui per fer aquesta conducta.

Teoria de l’aprenentatge social: És la teoria que s’utilitza en l’actualitat. La conducta addictiva s’inicia per les expectatives que la persona hi posa. Segons la persona tingui eines per afrontar la situació que se li pugui presentar a la vida (relacions familiars, laborals, amb les amics, etc) influirà a l’inici del consum i a la necessitat d’incrementar-lo. Fins hi tot el pot utilitzar com una estratègia d’afrontament als problemes que es pugui trobar.

Segons Peele (1985) no es la substància o la conducta la que produeix l’addicció sinó la manera com la persona interpreta aquesta experiència i com respon tant a nivell fisiològic, emocional com conductual a la mateixa. L’addicte es caracteritzaria per ser dependent no de la substància sinó per l’impuls de dependent i per la seva passivitat.

Peele continua dient que la nostra cultura afavoreix les addiccions al tenir com a valors centrals aconseguir els objectius i l’èxit individual.

Bibliografia: Psicopatologia Vol. I - A. Bellcho- B. Sandin F. Ramos

Comparteix

Sembla que tot siguin coses positives. Per què, doncs, hauríem de deixar de prendre’n?

Quan es pren amfetamines els efectes s’inicien una hora després de la seva administració, d’entre 1 i 3 hores i poden continuar fins a 8-12 hores.

Quan s’acaben els efectes agradables apareix una sensació de baixada (crash) amb disfòria, cansament, depressió, decaiguda, irritabilitat. Aquestes baixades son més intenses si el consum d’amfetamines ha estat alt o s’ha consumit de forma repetida.

És molt freqüent que es consumeixin de forma compulsiva (en forma d’afartaments) durant un o dos dies, justament per evitat aquestes baixades. Això provoca que la persona quedi en un estat total d’esgotament físic i mental, durant uns dies després.

El problema més greu és que aquests efectes indesitjables poden aparèixer en qualsevol moment, fins el punt que una dosi que s’havia tolerat bé un dia, pot no ser ben tolerada un altra i provocar aquestes efectes negatius com:

Hipertensió arterial, arítmies greus, tremolors, vertigen, convulsions, tensió muscular, i fins hi tot provocar efectes mortals.

A nivell psicològic apareix disfòria, insomni, confusió, apareixen conductes freqüents d’agressivitats amb conductes de violència i risc.

Així mateix també cal alertar que les amfetamines provoquen:

• Tolerància que es va incrementant iniciant-se el consum en forma de “binges” (afartaments) per poder mantenir l’eufòria. Aquesta afartaments duren unes 12-48 hores i acaben amb l’esgotament del subjecte.
• Sensibilització (increment de la resposta després d’administrar-se provocant estats psicòtics) i
• Dependència.
• Síndrome d’Abstinència, una necessitat irresistible de consumir (craving). Comença a les poques hores d’haver-ne pres amb disfòria, depressió agitació ansietat, Etc. Entre la primera i la 10 setmana el desig de consumir-ne va augmentant i apareixen molts epissodis de craving fins i tot amb l’aparició d’idees suicides.

Més informació a “Las anfetaminas” – P. Robledo Universitat Pompeu Fabra i al Wiki de Psico-Ajuda.

Comparteix

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

Si és parla del risc a la salut s’ha de fer esment que s’ha puntuat massa baix a l’alcohol i al tabac tenint en compte que son les substàncies d’ús més generalitzat.

L’Alcohol està molt acceptat entre els patrons culturals de la nostra societat. En consum abusiu provoca molts problemes de salut S’ha considerat tradicionalment com un trastorn que s’inicia en l’adolescència i progressivament es va constituint en un problema fins a la meitat o final dels vint anys. Provoca dependència física i els alcohòlics pateixen el síndrome d’abstinència que pot ser greu i fins i tot mortal.

Si en comptes dels joves s’hagués preguntat a un grup de persones de més edat molt probable que un número més alt l’haguessin considerat més perillosa per a la salut.

Amb el tabac el seu ús crònic provoca una reducció de l’esperança de vida a qualsevol edat. Aquesta droga també provoca tolerància (la dosis diària dels fumadors crònics es més alta, i fins hi tot els nivells de tolerància poden canviar al llarg del dia, és a dir que baixa mentre es dorm i la primera cigarreta provoca els efectes més forts). Produeix dependència o aparició de símptomes o reaccions de retirada com alteracions cardíaques , de la son, irritació etc.

Si analitzem aquests resultats des del punt de vista de l’addicció que provoquen les drogues, i per tant a la llarga més problemes de salut, cal fer esment a que l’addicció no la provoca només la substància sinó que hi ha altres factors implicats perquè es sigui dependent a una substància: Es produeix una associació entre els estímuls ambientals (les olors, el sò, la gent que t’envolta, etc.) i els efectes de les drogues.

Les sensacions que apareixen quan es consumeix la droga fan que provoquin una pre-sensació de l’efecte de la droga, fins i tot aquests estímuls son capaços per si mateixos de produir la simptomatologia del síndrome de retirada. Un exemple seria que molts cocaïnòmans diuen que quan veuen a la persona que els hi ven la droga ja comencen a tenir les sensacions d’eufòria encara que encara no l’hagin provat.

Els estímuls ambientals condicionats estan també implicats en el desenvolupament de la tolerància i la sensibilització als efectes de diferents drogues (opiacis, amfetamines, cocaïna i alcohol). Fins hi tot s’ha demostrat en molts estudis que la tolerància i la sensibilització poden ser específiques par a cada situació es a dir és més alta quan la droga es administrada sempre en el mateix entorn.

Per acabar cal doncs tenir present que qualsevol droga (per ella mateixa o sumada a d’altres factors) que provoqui addicció, només per això ja és us risc per a la salut de les persones.

Comparteix

Actualment com a conductes addictives, s’han inclòs també aquelles conductes que sense tenir una base química, tenen la capacitat de produir dependència.

Gossop (1989) considera que en una addicció hi ha quatre elements essencials

• Un fort desig o sentiment compulsiu per realitzar la conducta particular (sobretot quan el fet de realitzar-la no està disponible)
• Capacitat deteriorada per a controlar la conducta (en el seu començament, manteniment o controlar el nivell en que passa aquesta conducta).
• Malestar i angoixa emocional quan la conducta no es pot fer o es deixa de fer.
• I persistir amb la conducta encara que hi ha una clara evidència que és aquesta conducta per si mateixa la que està provocant els problemes.

La persona es veu controlada per la seva addicció i quan no la pot portar a la pràctica es troba malament, per la qual cosa l’addicció es converteix en el centre de la seva vida. La incapacitat per controlar la conducta la fa sentir malament.

Del que avui dia no es dubte és que qualsevol activitat humana té el potencial de convertir-se en una conducta addictiva. Algunes es poden descriure com addiccions negatives donat que son jutjades com a perjudicials per a l’individu i per a la societat (WSanigaratne et al, 1990), però n’hi ha d’altres que son jutjades com a positives (el jugador de futbol i la seva vida d’aïllament social, el treballador excessiu, etc).

Entre les conductes addictives s’inclouen també el joc patològic, el treballador compulsiu, la compra compulsiva, el menjar compulsiu, les conductes sexuals addictives, etc.

Comparteix

De moment es reuneixen de tant en tant i en prenen, però ja fa uns dies que està notant que per aconseguir el mateix estat que abans n’ha de prendre més sovint i més quantitat. A més a més quan li acaba l’efecte, la sensació es molt desagradable : li apareix una buidor, cau en un estat depressiu i molta tristor.

Últimament hi ha dies que no es pot aixecar, està esgotada i no pot dormir. La qüestió està que si pren una dosi de cocaïna això se li passa momentàniament, encara que després torna a estar igual o potser pitjor que abans.

A casa seva han començat a notar que hi ha alguna cosa que no va be. No saben el que li passa, més aviat es pensen que té una depressió. La qüestió és que han decidit anar a veure un psicòleg.

Possible solució:
Estàs llegint això???? potser et sents identificat/ada???? Encara no has demanat ajut a ningú???? Vols que intentem analitzar conjuntament el que et passa????

Estigues tranquil, ara només estàs tu i l’ordinador, pots analitzar si realment el prendre cocaïna t’està afectant a tu físicament o a la teva vida, vull dir que potser hi ha dies que no pots continuar si no et prens una mica de cocaïna??? o potser quan, després de prendre’n arribes a casa i caus en un abatiment tant gran que no et veus en cor de continuar, o potser comences a tenir problemes físics.

Si has pogut adornar-te’n que alguna cosa no funciona, has aconseguit fer un pas endavant. Molt be, aquest és el camí. de moment ara veus que has de fer alguna cosa. No, no pensis que això passarà i que amb la cocaïna podràs tornar a fer la vida d’abans. Pensa que ara que ja veus que t’està fent mal, hem de començar a treballar.

Primer no cal que et digui que t’aniria molt be que algú t’ajudés, evidentment és un camí llarg que tindràs alts i baixos i que potser tot sol et serà difícil. De totes maneres si encara no et decideixes et procuraré “ajudar” en el que pugui:

- Has d’observar-te. És important que t’apuntis cada vegada que prens la droga, on la prens, en quines circumstàncies, intenta saber perquè en aquell moment la prens etc. (el psicòleg té eines per ajudar-te a avaluar millor totes les teves conductes que envolten la situació i a més a més t’ajudarà a trobar les tècniques millors per poder deixar la cocaïna).

- És molt important que segons aquesta observació es pugui saber si hi ha dependència o no. Pot ser ara tu que estàs llegint, pensis que només en prens de tant en tant i que realment no estàs “enganxat/da” …. doncs això és el que has de saber, amb aquesta observació i avaluació podràs saber si realment ets depenent de la cocaïna. De totes maneres, no és que t’ho vulgui posar molt negre, però la cocaïna és molt additiva, vull dir que per poca que en prenguis, de seguida en depens.

- Be, un cop assumim que depens de la cocaïna i que t’està perjudicant . Un cop assumim que seria interessant deixar-la perquè t’està privant de poder portar una vida normal (potser has perdut alguna feina per culpa de la droga???, potser no pots anar a classe com t’agradaria????), el següent pas és que et desintoxiquis (no t’espantis!!!!!! vull dir que has d’aconseguir que el teu cos no li quedin restes de la droga). Aquí vull que pensis, i això és molt important que la cocaïna en si mateixa no provoca dependència física (un cop estàs desintoxicat), vull dir que la falta de la substància, per ella mateixa no fa que en vulguis tornar a prendre, si no que el problema és més psicològic.

- Per aconseguir-ho has de intentar modificar els teus hàbits. Mira la llista que t’has fet, intenta esbrinar en quins moments la prens (per exemple quan esteu avorrits amb els teus amics ?) i procurar que aquests moments anteriors a la presa de la droga no es donin. si veus que t’és impossible aconseguir-ho has d’anar amb algú que t’ajudi (hi ha molts que per aconseguir-ho s’ingressen voluntàriament en algun centre que els ajuda). El problema es que quan aconsegueixes que el teu cos quedi net de droga el que s’ha de treballar és entrenar-te perquè puguis refusar aquesta droga. T’ha de quedar clar que en realitat no és el cos que et demana la droga, si no el cap (per tant hem d’ajudar-te a trobar la manera de controlar aquesta demanda que et fa el cap).

Això no cal que et digui que és un procés llarg, que hauràs de tenir paciència, i que potser algun cop tornaràs a caure, però que si ets conscient d’això, podràs treballar-ho. Aquí, però si que ja et recomano que vagi amb algú que et donarà tècniques per entrenar perquè aconsegueixis aquestes habilitats de control. Pensa (o potser no cal que t’ho digui, que ja ho saps) que l’efecte de la cocaïna és tant immediat, que de seguida obtens recompenses agradables, però també vull que recordis cada vegada que això se’t passi per cap que quan s’acaba l’efecte de la droga la sensació és tant “buida”, tant “trista”, tant de “desconsol” i tant llarga en el temps que no compensa el haver-ne pres.

Com a última cosa, vull aprofitar per dir-te que com més aviat intentis aconseguir desenganxar-te, més aviat podràs tornar a “viure”. Aprofita-ho!!!!!!!! I endavant que tot té solució.

Explicació :
Aquí només s’ha volgut donar un punt de referència a algú que es pugui trobar com la Verònica, evidentment l’avaluació, orientació i tractament per la desintoxicació, deshabituació psicològica, entrenament de les tècniques s’han de fer acompanyats i guiats per un psicòleg especialista en aquests temes.

Comparteix