Si mires els dibuixos i veus que es mouen és que pateixes estrès. Segons si es mou més ràpid o més lent sabràs el teu nivell d’estrès. Els jubilats i els nens veuen les imatges quietes. Els criminals els veuen girar d’una manera descontrolada.

Comparteix

Segons el Síndrome de l’Estatus, Michael Marmot ha arribat a la conclusió que aquelles persones que ocupen l’escalafó més baix en la jerarquia tenen quatre vegades més probabilitats de morir per infart que els directius. I el que sorprèn més és que el risc disminueix progressivament a mesura que puja el nivell. Així doncs la creença popular que a més responsabilitat, major estrès i per tant més probabilitats de tenir un problema de cor, no és certa.

Marmot ho va confirmar amb els estudis dels historials dels treballadors de l’Administració pública britànica. Però el més sorprenent és que en d’altres contextos també es va confirmar: els perdedors que optaven a guanyar un oscar vivien quatre anys menys de mitjana que els guanyadors. Amb un estudi posterior amb els micos i els babuïns  que es caracteritzen per establir relacions jeràrquiques, van trobar els mateixos resultats.

Com a conclusió es pot afirmar que ocupar posicions baixes dins d’una jerarquia és un dels factors que incideixen més sobre la nostra salut donat que està directament relacionat amb els nivells d’estrès. En estats en que l’individu percep una falta absoluta de control es secreta un excés d’hormones nocives com a resultat de l’estrès.

Font El cervell social

Comparteix

En l’experiment va utilitzar rates de laboratori de les quals algunes d’elles estaven estressades per manca de son i va observar que dos gens d’aquestes rates estressades, un cop oloraven el cafè, disminuïen la seva activitat, cosa que en les altres rates no passava.

Segons diu encara s’han de fer més estudis, però podria ser que el simple fet d’olorar el cafè ajudés a reduir l’estrès.

Font: Psiquiatras.com

Comparteix

Imaginem un adult que està treballant a l’ordinador, que mentrestant rep un correu electrònic, li sona el mòbil, l’agenda electrònica l’avisa d’una reunió, té una vídeo conferència programada, etc.

Segons Larry Rosen, professor de psicologia de la Universitat de Califòrnia, s’ha d’aprendre a posar uns límits per tal que sigui ell qui controla a la tecnologia.

Hi ha una àrea del cervell que s’ocupa de controlar les multiaccions. El cervell utilitza uns mecanismes o bifurcacions que ajuden, en el moment que calgui, a distreure temporalment la nostra atenció, a concentrant-nos en una altra de les activitats que es presentin, de manera que després podem tornar a la primera tasca sense cap problema.

Quan hi ha sobrecàrrega el problema és que aquestes feines s’emmagatzemen fins que el cervell troba un bon moment per tornar-les a treure (normalment es a la nit).

Ara imaginem a un jove de 18 anys, que està a l’ordinador, té connectat el messenger on està mantenint 3 converses a l’hora al mateix temps, està escoltant música, buscant informació per un treball de l’institut, copiant un CD, li sona el mòbil, de lluny està mirant la televisió i té una revista de cotxes oberta que també està fullejant.

Aquest jove està actuant com si tot això fos normal. Ell ja s’ha criat d’aquesta manera i no el sorprèn estar fent mil coses a l’hora.

Segons diu Rosen, en el seu llibre “Tecnoestrés”, aquesta multiactivitat provocada per les noves tecnologies dificulta la concentració. El cervell es fa addicte a l’excés d’activitat i fa que sigui incapaç de concentrar-se en una de sola. Diu que algunes persones es tornen tant immerses en la tecnologia que corren el risc de perdre la seva propia identitat,

Per tant voldrà dir això que la nova generació que puja pot fer moltes més coses que nosaltres a meitat de temps? Millorarem en el rendiment, encara que potser es baixarà una mica en la qualitat a l’hora d’executar diferents tasques? O tot això només voldrà dir que els joves ja s’estan criant amb “tecnoestrès”?. 

Comparteix

El model explica com les vitamines C i E milloren la salut, mentre que les vitamines D i A en excés tenen conseqüències negatives. Traslladant aquesta idea a l’entorn laboral Warr identifica nou característiques de la feina que poden influir sobre la salut psicològica dels treballadors. Es divideixen en 2 grups segons el seu efecte:

La seguretat física, el sou i el significat de la feina es relacionen linealment amb la salut psicològica similar a com les vitamines C i E ho fan amb la salut física. Això implica que a mida que augmenten aquestes característiques millorarà la salut psicològica, fins a arribar a un punt en el qual encara que continuïn creixent ja no produiran efectes significatius.

Les altres característiques que són les demandes laborals, autonomia laboral, recolzament social, poder utilitzar les teves habilitats, varietat a la feina i la retroalimentació, mantenen una relació curvilínia en forma de “U” invertida, es a dir a mida que aquestes característiques augmenten, millora el benestar psicològic fins a arribar a un punt en el qual si continuen augmentant, la salut psicològica començarà a ressentir-se’n. D’aquesta forma tant per defecte com per excés aquestes sis característiques influiran negativament sobre la salut psicològica. Així doncs i referent a l’estrès laboral, aquest model proposa que la presència moderada d’aquestes últimes característiques es beneficiosa però l’excés resultarà perjudicial.

Esteu d’acord amb aquest model? Creieu, per exemple que per molt sou que et donin, arriba un punt que no et compensa? Us convidem a comentar-ho en el fòrum de Psico-ajuda

Comparteix

Comparteix

Possible solució :
Proposaré un sistema que no està del tot demostrat, però cada vegada s’estan fent més estudis per poder demostrar la seva eficàcia: Consisteix a fer moviment amb els ulls de gran amplitud (EMDR).

Fes una llista amb les diferents situacions que et provoquen aquest està d’ansietat incontrolada, de menys a més (per exemple com a menys pot ser veure un cotxe del mateix color i marca del que vàreu xocar, i com a més podria ser imaginar que està estirat a terra després de l’accident), i puntua-les en una escala sobre 10. Un cop fet has de visualitzar la situació menys estressant.

Si tens algú amb tu pots comentar-li la situació amb detalls del que t’estàs imaginant (en totes les modalitats, visual, auditiva, etc.). Un cop tens la imatge visualitzada has d’anar seguint un “bolígraf” que algú et pot posar davant a una distància d’uns 30 cm. de la cara. I amb el cap immòbil has d’anar seguint aquest bolígraf que anirà d’un costat a l’altra de la cara (en un segon una anada i una vinguda, i entre uns dotze i vint-i-quatre cops).
Quan acabis deixa d’imaginar i llavors qualifica l’ansietat que et provocava el que has imaginat. Descansa una mica i torna a fer-ho.
Quan arribaràs a puntuar 0 l’ansietat que et provoca, llavors pots passar a la següent situació de la llista. I així fins a l’última situació.

Explicació :
Desensibilització per mitjà de moviments oculars. Segons l’estudi realitzat per la Dr. Maria José Carvajal, Directora del Centre de Psicologia Plató i experta en l’aplicació de la tècnica EMDR (entrevista publicada a la revista Consumer S’estimula els dos hemisferis del cervell amb els moviments oculars (també es pot aplicar a un altre estimulació amb sons que es repeteixen alternativament a l’orella esquerra i a la dreta). S’aconsegueix que la persona es desensibilitzi i els records deixin de ser pertorbadors.
Aquesta tècnica també es aplicable a altres patologies com l’ansietat general, la fòbia o el trastorn obsessiu. S’està estudiant per aplicar-la en sessions en grup a col•lectius que s’hagin trobat amb una crisi o situació d’emergència.

Comparteix

Possible solució :
Explicarem aquí un sistema de relaxació encara que n’hi ha d’altres. Els podeu consultat a diferents llibres, jo us recomano el llibre “Llibertat emocional” de Ferran Salmurri editorial “La Magrana” , on s’expliquen aquests diferents mètodes de relaxació i la manera de fer-los.

En primer lloc hem de practicar la respiració d’una manera correcte. Cal que ens estirem amb braços i cames oberts i feu cada vegada abans de començar la relaxació uns 5 minuts de respiracions de la següent manera ; (poseu-vos les mans sobre l’abdomen, agafeu aire i intenteu que l’aire arribi fins a fer-lo aixecar, retireu les mans, i així lentament aneu fent una respiració darrera l’altra).

Comencem amb la relaxació pròpiament dita :

Estirats amb els braços i cames oberts. Ara mentalment aneu cap a dintre del vostre dit del peu dret (el sistema consisteix a imaginar que estàs dintre del teu cos, com si fos una casa i aniràs a cada habitació (que seran les teves diferents parts del cos) i les aniràs buidant i tancant), entra-hi dintre i buida tot el dit (imagina’t que hi treus tots els mobles) i baixes les persianes, tanques les llums i la porta. A partir d’aquí aquest dit està tancat, tu no el notes ni el sens, el tens buit i completament relaxat ( si ara el vols moure et costarà molt com si et peses molt). Així anirem fent tots els dits, i arribarem al peu que també el buidarem i tancarem les llums i la porta.

Has d’anar fent pas a pas totes les teves parts del cos, comences pels dits del peu dret, després tot el peu, després la cama i el genoll. Vas ara cap als dits del peu esquerra, el peu, la cama i el genoll. Vas pujant i quan arribis a les caderes, para i mira si realment tens totes les cames adormides, si les tens completament relaxades.

Explicació :
S’ha explicat un sistema de relaxació similar al mètode d’entrenament autogen de Schultz encara que hi ha coses diferents que crec que poden ser d’utilitat.

Comparteix