Es va fer un estudi sobre les regions del cervell que s’activaven durant l’enamorament, específicament quan el voluntari mirava una fotografia de la cara del seu/va enamorat/da. Més tard, es va fer un estudi similiar utilitzant fotografies que portaven els voluntaris de persones que odiaven. D’aquesta manera, anaven mirant una pantalla on sortien cares neutres, del mateix sexe i que mostraven una expressió semblant i ocasionalment apareixia la cara de la persona odiada.

El resultat va mostrar que les regions que s’activaven en ambdós experiments eren força similars tant en la resposta a l’amor com en la d’odi. Per exemple, en els dos casos s’activaven les zones relacionades amb la por, les situacions angoixants i en activitats agressives. En l’amor s’especula que s’activi regió de l’agressivitat per la possibilitat de lluitar davant un rival.

En les zones que es diferenciaven l’amor i l’odi es pot trobar la regió frontal encarregada al judici crític i al raonament que es desactivava durant l’amor. En l’odi, aquesta regió s’activava molt de tal manera que van poder apreciar una relació directa entre el nivell d’activitat prefrontal i el grau amb què els voluntaris afirmaven odiar a la persona en qüestió.

Així doncs, potser la dita “de l’amor a l’odi hi ha un pas” és més certa del que ens pensàvem…

Font: Centpeus

Comparteix

Quin grau de risc tenen les següents drogues per a la salut de les persones? Dades extretes de l’Estudi fet per “Eurobarometer de la Comissió Europea” el maig del 2008.

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

(més…)

Comparteix

En l’estudi fet pel Centre d’Estudis d’Opinió sobre “Els condicionants sociològics del postmaterialisme i els valors bàsics. Maig del 2008″, a una població de 2000 persones majors de 18 anys i residents a Catalunya, entre altres se’ls va preguntar a qui no voldrien tenir de veí. Aquestes són les respostes:

Hi ha un clar posicionament en contra dels drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos. Així mateix cal fer esment que encara que baix, el numero de persones que no volen tenir de veïns a les persones que pateixen de la SIDA encara és considerable, (vegeu la gràfica que hem fet des de Psico-ajuda amb els percentatges extrets de l’estudi).

(més…)

Comparteix

Fem públics els resultats i les conclusions del Qüestionari que FirefoxCAT i Psico-ajuda vam penjar per saber el tipus de persona que utilitza els diferents navegadors web.

Tot i que la nostra intenció era publicar els resultats el juny, ens hem vist incapaços de processar tota la informació, crear els gràfics i treure’n conclusions fins avui. Per això des d’aquí demanem les nostres disculpes.

Amb una participació de 166 internautes, a continuació s’exposen les conclusions que n’hem extret. (més…)

Comparteix

Quan notem que un mosquit es posa al nostre avantbraç, localitzem la posició exacta amb la mirada i intentem aixafar-lo o fer-lo fugir ràpidament, a fi d’evitar-ne la picada.

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Comparteix

Segons un estudi fet per Jakob Nielsen els internautes llegeixen un 28% de les paraules escrites en una web. 25 segons és el mínim que un internauta fa servir per llegir una pàgina web. A part, cada usuaris es deixa 4,4 segons més per cada 100 paraules addicionals.

Jakob Nielsen va observar els hàbits de 25 usuaris i com utilitzaven els navegadors. Un dels problemes d’aquest estudi és que han realitzat la prova amb internautes que tenien un coeficient intel·lectual per sobre de la mitja, per la qual cosa la seva velocitat de lectura era més alta.

Segons l’estudi l’hipertext és la forma més utilitzada a l’hora de navegar. L’hipervincle supera inclús els botons de navegació de la web.

La tercera característica més utilitzada és el botó d’anar enrere amb el qual pots anar a llocs que anteriorment has visitat.

De totes maneres es pot concloure que els visitants no llegeixen gaire i es dediquen a “comprendre el diseny de les webs i les caracteristiques de navegació així com buscar imatges”

Font: La Tejedora, Elpais.com

Comparteix

Un dels llocs comuns on es pot veure aquest efecte de 150 persones és en les llistes de correu, fòrum o comunitats virtuals. Fins a 100 o 150 la relació sol ser interessant perquè tots es solen conèixer, a partir de 150 es converteix en una relació més impersonal.

Va teoritzar que un grup d’aquesta mida devia tenir un incentiu molt alt per a mantenir-se junt. Segons ell perquè un grup d’aquesta mida es mantingui junt un 42% del temps, s’havia d’estar fidel a la socialització. Relacionant aquesta informació a l’ésser humà es dedueix que 150 és el número màxim de relacions socials estables.

Comparteix

Segons la Viquipèdia la grafologia és l’estudi de l’escriptura com a reveladora de la personalitat, de l’activitat, la intel·ligència i el temperament humà. El teu cervell com a nucli del sistema nerviós dirigeix els músculs que mouen la teva mà sobre el paper, per la qual cosa es considera l”escriptura molt semblant a la teva empremta digital.

A partir de diferents tècniques, la grafologia analitza aspectes diversos de l’escriptura com la mida de la lletra, la inclinació, la força del traç, etc. i encara que hi ha estudis en els quals es diu que no hi ha una relació exacte entre l’escriptura i les característiques de personalitat, i en d’altres s’ha demostrat que diferents grafòlegs arriben a conclusions diferents, el cert és que avui dia aquesta tècnica s’utilitza.

Així doncs, et proposo la següent prova:

Font: Grafologico.com

Comparteix