Es va fer un estudi sobre les regions del cervell que s’activaven durant l’enamorament, específicament quan el voluntari mirava una fotografia de la cara del seu/va enamorat/da. Més tard, es va fer un estudi similiar utilitzant fotografies que portaven els voluntaris de persones que odiaven. D’aquesta manera, anaven mirant una pantalla on sortien cares neutres, del mateix sexe i que mostraven una expressió semblant i ocasionalment apareixia la cara de la persona odiada.

El resultat va mostrar que les regions que s’activaven en ambdós experiments eren força similars tant en la resposta a l’amor com en la d’odi. Per exemple, en els dos casos s’activaven les zones relacionades amb la por, les situacions angoixants i en activitats agressives. En l’amor s’especula que s’activi regió de l’agressivitat per la possibilitat de lluitar davant un rival.

En les zones que es diferenciaven l’amor i l’odi es pot trobar la regió frontal encarregada al judici crític i al raonament que es desactivava durant l’amor. En l’odi, aquesta regió s’activava molt de tal manera que van poder apreciar una relació directa entre el nivell d’activitat prefrontal i el grau amb què els voluntaris afirmaven odiar a la persona en qüestió.

Així doncs, potser la dita “de l’amor a l’odi hi ha un pas” és més certa del que ens pensàvem…

Font: Centpeus

Comparteix

Aquestes son les respostes d’un grup de joves d’entre 15 i 24 anys. En els resultats no hi ha cap sorpresa, per un costat i com a menys risc, s’han posat les drogues legalitzades i amb més risc les altres.

Però que han considerat els joves com a risc? la salut, o l’addicció que provoquen?

Si és parla del risc a la salut s’ha de fer esment que s’ha puntuat massa baix a l’alcohol i al tabac tenint en compte que son les substàncies d’ús més generalitzat.

L’Alcohol està molt acceptat entre els patrons culturals de la nostra societat. En consum abusiu provoca molts problemes de salut S’ha considerat tradicionalment com un trastorn que s’inicia en l’adolescència i progressivament es va constituint en un problema fins a la meitat o final dels vint anys. Provoca dependència física i els alcohòlics pateixen el síndrome d’abstinència que pot ser greu i fins i tot mortal.

Si en comptes dels joves s’hagués preguntat a un grup de persones de més edat molt probable que un número més alt l’haguessin considerat més perillosa per a la salut.

Amb el tabac el seu ús crònic provoca una reducció de l’esperança de vida a qualsevol edat. Aquesta droga també provoca tolerància (la dosis diària dels fumadors crònics es més alta, i fins hi tot els nivells de tolerància poden canviar al llarg del dia, és a dir que baixa mentre es dorm i la primera cigarreta provoca els efectes més forts). Produeix dependència o aparició de símptomes o reaccions de retirada com alteracions cardíaques , de la son, irritació etc.

Si analitzem aquests resultats des del punt de vista de l’addicció que provoquen les drogues, i per tant a la llarga més problemes de salut, cal fer esment a que l’addicció no la provoca només la substància sinó que hi ha altres factors implicats perquè es sigui dependent a una substància: Es produeix una associació entre els estímuls ambientals (les olors, el sò, la gent que t’envolta, etc.) i els efectes de les drogues.

Les sensacions que apareixen quan es consumeix la droga fan que provoquin una pre-sensació de l’efecte de la droga, fins i tot aquests estímuls son capaços per si mateixos de produir la simptomatologia del síndrome de retirada. Un exemple seria que molts cocaïnòmans diuen que quan veuen a la persona que els hi ven la droga ja comencen a tenir les sensacions d’eufòria encara que encara no l’hagin provat.

Els estímuls ambientals condicionats estan també implicats en el desenvolupament de la tolerància i la sensibilització als efectes de diferents drogues (opiacis, amfetamines, cocaïna i alcohol). Fins hi tot s’ha demostrat en molts estudis que la tolerància i la sensibilització poden ser específiques par a cada situació es a dir és més alta quan la droga es administrada sempre en el mateix entorn.

Per acabar cal doncs tenir present que qualsevol droga (per ella mateixa o sumada a d’altres factors) que provoqui addicció, només per això ja és us risc per a la salut de les persones.

Comparteix

Hi ha un clar posicionament en contra dels drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos. Així mateix cal fer esment que encara que baix, el numero de persones que no volen tenir de veïns a les persones que pateixen de la SIDA encara és considerable, (vegeu la gràfica que hem fet des de Psico-ajuda amb els percentatges extrets de l’estudi).

Els grups de drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos son grups que estant completament estigmatitzats en la nostra societat, se’ls hi ha posat una “etiqueta” aconseguint que perdin el seu valor només per aquest simple fet. Per exemple si una persona li posem la marca que és un “drogoaddicte” a aquesta persona ja no li preval res més que això, ja pot ser molt bon professional, bon esportista o alguna altra cosa. És així com amb els estigmes aconseguim trencar les expectatives del grup estigmatitzat, i de la persona que en forma part.

Per què no es vol tenir aquests grups com a veïns? Hem de diferenciar per un costat els drogoaddictes i els que beuen molt, i per l’altra els gitanos.  En els dos primers casos es poden considerar conjuntament pel que fa a la repercussió social que representa, donat que si un adolescent comença de molt jove consumint alcohol o drogues gairebé es pot predir com serà el seu rendiment acadèmic i les seves conductes amb una probabilitat major de delinquir. És per això que han hagut tantes respostes en contra de tenir com a veïns a drogoaddictes i persones que beuen molt. La por. Estaria bé saber si amb les persones que estan en fase de rehabilitació també hi ha aquest rebuig, o no.

En el cas dels gitanos, encara que les respostes no han estat tant nombroses, si que encara existeixen aquestes fronteres d’exclusió mentals i socials entre els que estan dintre i els gitanos com a grup que no en forma part. Ja des de fa temps a aquest grup amb una manera de viure diferent a la nostra no se’ls va acceptar, i encara avui dia pel que sembla hi ha restes de gent que no els accepten per por a no poder mantenir una convivència harmònica.A continuació posem els resultats segons l’estudi del Centre d’Estudis d’Opinió en funció del sexe, l’edat, la província, i pels números d’habitants.




Des de Psico-ajuda hem analitzat l’efecte segons les diferents edats. El fet de ser més grans influeix en els prejudicis davant d’aquests grups (drogoaddictes, els que beuen molt i els gitanos)?



Podem observar que encara que els grans puntuen molt més alt, hi ha el grup de persones més joves, de 18 a 34 anys que d’una forma preocupant no acceptarien aquests col·lectius com a veïns seus.

Referent a l’efecte que produeixen tenir com a veïns les persones afectades amb el virus de la SIDA, la progressió és força lògica: com més joves menys importància en donen, la qual cosa significa que la societat catalana ho anem acceptant cada vegada més com a una malaltia i no com un perill per conviure amb les persones que la pateixen.

Temes relacionats: Grups diferents. Quin nivell d’intolerància tens?

Comparteix

Tot i que la nostra intenció era publicar els resultats el juny, ens hem vist incapaços de processar tota la informació, crear els gràfics i treure’n conclusions fins avui. Per això des d’aquí demanem les nostres disculpes.

Amb una participació de 166 internautes, a continuació s’exposen les conclusions que n’hem extret.

La gran majoria dels participants utilitzen el navegador Firefox

Segons la participació la majoria de persones utilitzen el Firefox, de la qual cosa es pot obtenir el perfil de l’usuari que normalment utilitza el navegador Firefox, però per contra, això també ens limita a l’hora de fer comparatives entre navegadors (de l’Internet Explorer han participat 23 persones). Dels navegadors Opera, Safari, Konqueror i d’altres hem obtingut tant poca participació que no es pot extreure cap dada significativa.

La majoria són homes

Majoritàriament són homes, però marcadament ho són els usuaris del Firefox (vegeu les gràfiques de cada navegador per sexes). Mentre que entre els usuaris de l’Internet Explorer que han fet el qüestionari els percentatges entre homes i dones estan equilibrat (un 52,17% homes i un 47,83 dones) els usuaris del Firefox marcadament són homes (90,15% homes i 9,09% dones). (tema relacionat: Les dones utilitzem menys internet)

Sexe per navegadors

Tenen entre 16 i 45 anys

A l’hora d’agrupar les edats dels participants s’ha fet per intervals (15 o menys, de 16 a 25 anys, de 26 a 45 anys i 46 o més).

Segons els resultats cal destacar, però, que l’edat dels usuaris que utilitzen el Firefox són en conjunt més joves que els usuaris de l’Internet Explorer (vegeu les gràfiques d’edat segons el navegador) (mentre que a IE l’interval de 16 a 45 anys el constitueixen el 69,57% i els altres tenen més de 46 anys, amb els que utilitzen Firefox es d’un 86,37%)

Edats per navegadors

Els estudis són secundaris o superiors.

Tal com es veu en les gràfiques, entre els usuaris del Firefox hi ha més persones amb estudis secundaris que en l’Internet Explorer, això aniria lligat amb l’edat dels participants que son més joves els que utilitzen Firefox.

Tenen feina durant tot l’any

Hi ha força coincidència, encara que entre els usuaris del Firefox hi ha un nombre més elevat de persones que no tenen una feina estable i que treballen més de tant en tant.

Es passen 5 hores de mitja davant de l’ordinador

Abans de treure conclusions sobre les respostes cal destacar que segons com es va fer la pregunta, els participants poden haver inclòs les hores que utilitzen el navegador mentre treballen, per tant i basant-nos en aquest supòsit el que es pot dir és que els usuaris de l’Internet explorer fan un ús més semblant (7 hores un 39,13%) mentre que els usuaris del Firefox estan més repartits entre 2 hores (12,12%), 3 hores (10,61%), 4 hores (17,42%) i més de 9 hores (16,67%).

També es caldria tenir en compte que podria ser que els participants utilitzessin dos navegadors diferents, un per treballar, i l’altra per l’oci, en aquest cas s’explicarien la diversitat en les hores que destinen els usuaris del navegador Firefox.

Col·laboren de tant en tant de forma desinteressada a través d’internet:

Destacar que hi ha diferències segons el navegador, mentre que els usuaris de l’Internet Explorer està completament repartit entre els que col·laboren desinteressadament i els que no (un 43,43% en ambdós casos) els usuaris del Firefox marcadament col·laboren de tant en tant desinteressadament (79,55%) (tema relacionat: Cant al moviment del programari lliure)

CONCLUSIONS

Majoritàriament les persones que han participat en aquest qüestionari han estat usuaris del navegador Firefox, per tant la comparativa que hem fent entre l’Internet Explorer i el Firefox s’ha d’agafar amb prudència. Al mateix temps també citar que la participació dels altres navegadors ha estat tant poca que no l’hem pogut considerar com a significativa.

El fet que la majoria de participants hagin estat homes també es una qüestió a tenir molt en compte, i que caldria invertir-hi esforços per evitar-ho. Significa que la majoria d’internautes que naveguen per aquestes pàgines són homes? Encara que la participació de les dones en el món d’Internet és menor, pel que fa a Psico-ajuda es pot afirmar que rep les visites força equilibrades, és a dir tant d’homes com de dones (no està provat científicament, però si intuïtivament)-

Pel que fa a l’edat no sembla que els resultats sorprenguin. Simplement reiterar el que ja s’ha comentat abans, que la gent que utilitza el Firefox és més jove. Remarcar, però, que hi ha molta més gent gran (persones de 46 a més edat) que utilitza l’Internet Explorer que no el Firefox. Significa això que s’està produint una tendència a reduir la utilització d’aquest navegador per donar entrada definitiva al Firefox?

Els estudis que tenen els nostres participants en funció del navegadors corroboren el que s’ha comentat: com que són més joves que l’utilitzen, la formació a nivell d’estudis és menor. Igual passa amb la feina, com més joves menys feina continuada tenen.

Però l’aspecte que si s’ha de considerar son el nombre d’hores que destinen per estar navegant. Com ja s’ha comentat els que utilitzen l’Internet Explorer sembla clar que aquestes 7 hores que majoritàriament predominen en les seves respostes sembla que son les que estan a la feina. Però els usuaris del Firefox encara que hi ha un ventall molt ample, hi ha una dada que ha sorprès a l’hora de fer l’anàlisi, i són aquestes més de 9 hores que dedica alguns dels usuaris del Firefox (evidentment, i com ja s’ha comentat, pot ser que estiguin incloses les hores de feina, però així hi tot estaria bé que en propers estudis s’analitzes aquest aspecte més detalladament).

I ja en l’anàlisi de l’última pregunta que es va fer en el qüestionari també ha donat un resultat molt curiós. Els que utilitzen el Firefox diuen que alguna vegada han col·laborat desinteressadament a través d’Internet. També és un aspecte per continuar aprofundint donat que seria bo saber si aquests resultats es podrien generalitzar dient que les persones que utilitzen el navegador Firefox són més altruistes que les que utilitzen l’Internet Explorer.

Amb tot això, i segons les participacions que hem rebut podem extreure el perfil d’usuari del navegador Firefox

PERFIL DE L’USUARI DEL NAVEGADOR FIREFOX:

Bàsicament és un home
D’entre 16 i 25 anys
Treballa durant tot l’any
Es passa unes 5-6 hores davant l’ordinador
Té estudis secundaris o superiors
Participa de tant en tant de forma desinteressada a través d’Internet.

Els resultats globals els podeu consultar aquí.

Comparteix

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Comparteix

Jakob Nielsen va observar els hàbits de 25 usuaris i com utilitzaven els navegadors. Un dels problemes d’aquest estudi és que han realitzat la prova amb internautes que tenien un coeficient intel·lectual per sobre de la mitja, per la qual cosa la seva velocitat de lectura era més alta.

Segons l’estudi l’hipertext és la forma més utilitzada a l’hora de navegar. L’hipervincle supera inclús els botons de navegació de la web.

La tercera característica més utilitzada és el botó d’anar enrere amb el qual pots anar a llocs que anteriorment has visitat.

De totes maneres es pot concloure que els visitants no llegeixen gaire i es dediquen a “comprendre el diseny de les webs i les caracteristiques de navegació així com buscar imatges”

Font: La Tejedora, Elpais.com

Comparteix

Un dels llocs comuns on es pot veure aquest efecte de 150 persones és en les llistes de correu, fòrum o comunitats virtuals. Fins a 100 o 150 la relació sol ser interessant perquè tots es solen conèixer, a partir de 150 es converteix en una relació més impersonal.

Va teoritzar que un grup d’aquesta mida devia tenir un incentiu molt alt per a mantenir-se junt. Segons ell perquè un grup d’aquesta mida es mantingui junt un 42% del temps, s’havia d’estar fidel a la socialització. Relacionant aquesta informació a l’ésser humà es dedueix que 150 és el número màxim de relacions socials estables.

Comparteix

A partir de diferents tècniques, la grafologia analitza aspectes diversos de l’escriptura com la mida de la lletra, la inclinació, la força del traç, etc. i encara que hi ha estudis en els quals es diu que no hi ha una relació exacte entre l’escriptura i les característiques de personalitat, i en d’altres s’ha demostrat que diferents grafòlegs arriben a conclusions diferents, el cert és que avui dia aquesta tècnica s’utilitza.

Així doncs, et proposo la següent prova:

Font: Grafologico.com

Comparteix