Skinner i el condicionament operant es basava en una manera d’aprenentatge on la conseqüència (l’estimul reforçador, en el següent exemple el menjar) es contingent a la resposta que emet el subjecte (si la rata pressiona la palanca hi ha menjar i si no la pressiona no hi ha menjar), és a dir el condicionament operant implica l’execució d’una conducta (avui dia es parla de condicionament instrumental).

Tal com es veu en el dibuix la caixa d’Skinner té en el seu interior una palanca. Quan l’animal la pressiona fa que un dispositiu automàtic subministri a la seva menjadora una quantitat fixa de menjar. Cada vegada que l’animal pressiona la palanca, la conducta es registrada per un aparell a través del qual podem observar si hi ha resposta o no.

En l’experiment l’animal li fan passar gana, i en algun moment, mentre està buscant menjar i per casualitat pressionarà la palanca fent que caigui menjar. Aquest procés es repetirà varies vegades fins que la rata descobrirà que el fet d’accionar la palanca li reporta una recompensa, per la qual cosa a partir de llavors anirà repetint cada vegada amb més freqüència l’acció.

L’aplicació d’aquest experiment en casos pràctics, des del punt de vista de la psicologia s’ha fet amb les teràpies de modificació de conducta en el tractament d’adults amb problemes i de nens amb trastorns de conducta. També s’ha utilitzat per a la millora dels mètodes educatius i d’aprenentatge, des de l’ensenyament preescolar a la superior, en l’aprenentatge professional i en els negocis.

Skinner amb aquesta teoria també va explicar com el premi intermitent podria justificar gran part de la bogeria humana. El fet de donar menjar de forma aleatòria a la rata, feia que la rata accionés la palanca de manera incontrolada, i gairebé impulsiva. Si ho apliquem a nosaltres podríem entendre perquè hi ha persones que es juguen fins l’última moneda per guanyar algun premi al cassino, per exemple.

Llibre: Cuerdos entre locos Grandes experimentos psicològicos del siglo XX. Lauren Slater (Alba editorial 2006)

Comparteix

Cap a quin sentit gira la ballarina?

Si pots veure-la girar en el sentit de les agulles del rellotge estàs utilitzant l’hemisferi dret del teu cervell.

Si aconsegueixes veure la figura girar en el sentit contrari de les agulles del rellotge llavors estàs utilitzant l’hemisferi esquerre del teu cervell.

Algunes persones poden veure-la girar en ambdós sentits, d’altres només la poden veure girar en un sentit. Si l’aconsegueixes veure girar en els dos sentits (un a la vegada) diuen els experts que el teu QI està per sobre de 160.

Quan fas servir l’hemisferi dret o esquerre?

L’hemisferi esquerre està més actiu que el dret quan:
- S’utilitza el llenguatge
- Al escriure
- Al llegir
- Per resoldre problemes matemàtics
- Per processar informació de manera lineal, seqüencial

L’hemisferi dret és més actiu quan:
- Escoltem música
- Dibuixem
- Somiem desperts
- Al percebre colors, gràfics, moviment, ritme, certs aspectes emocionals…

Dos exercicis per treballar cada hemisferi:

Per fer servir el teu hemisferi esquerre? Intenta crear paraules amb les següents lletres:

O     R      M     A

Ja estàs fent servir l’hemisferi esquerre.

Si vols fer servir l’hemisferi dret… Tanca els ulls i imagina el teu paisatge preferit!

Podeu veure un PowerPoint que parla sobre això aquí.

Comparteix

La teoria dels sis graus de separació és una teoria que diu que qualsevol persona pot estar connectada a qualsevol altre persona del planeta a través d’una cadena de coneguts que no tenen més de cinc intermediaris (en total, connecten a través de sis enllaços). Seria com que tot el món coneix a algú que coneix a algú que coneix a algú…

La teoria es va proposar inicialment el 1929 per l’escriptor Frigyes Karinthy en una història anomenada Chains. El concepte està basat en la idea que el número de coneguts creix exponencialment amb el número d’enllaços a la cadena i que només un petit número d’aquests són necessaris perquè tot el conjunt de coneguts es converteixin en la població humana sencera.

Actualment també s’està fent un experiment per si aquesta teoria es pot aplicar al Facebook on es pretén comprovar a través de tots els contactes de cada persona que s’uneixi a l’experiment.

La psicòloga Judith Kleinfeld que ha estudiat el tema conclou que aquesta teoria podria ser un equivalent acadèmic a les llegendes urbanes. Si és certa aquesta teoria o no, encara no està clar però us poso un video que aplica aquesta teoria entre músics i cantants i aconsegueix aplicar-la:

Video Teoria sis graus

Font: microsiervos.com; doovive.com

Comparteix

Per a un experiment sobre agressivitat, es van agafar a trenta mil nens i es va avaluar mitjançant entrevistes estandarditzades, l’agressivitat de cada un d’ells. Després es van repartir equitativament en tres grups iguals.

Es va avisar als pares del primer grup i se’ls hi va dir:”durant els propers sis mesos, permeteu l’agressivitat del seu fill. Deixin que es desfogui, no el castigueu per ser agredit”. Al segon grup se’ls hi va dir: “durant els pròxims sis mesos no permeteu l’agressivitat del seu fill. Castigueu-la immediatament i sempre.”Al tercer grup se’ls hi va demanar que actuessin com volguessin. Si volien permetre-ho, que ho permetessin i si volien castigar, que ho fessin.

Al cap de sis mesos es va tornar a avaluar l’agressivitat dels nens i van veure que al primer grup on se’ls hi havia permès ser agressius, aquesta havia augmentat clarament.

Al segon grup que se’ls havia castigat, l’agressivitat va augmentar una mica i es va poder observar que molts d’ells van substituir l’agressió física per l’agressió verbal i que fins i tot alguns havien après a barallar-se en silenci per a evitar el càstig.

Al tercer grup, que els pares podien fer el que volien l’agressivitat es va disparar.

Això mostra que la disciplina erràtica i inconsistent és la que més agressivitat produeix. El pare/mare que amenaça i amenaça però no compleix i que de sobte es treu la sabatilla cap als nens que s’estan barallant, és la més provocadora de descontrol i de conducta agressiva.

Comparteix