Publiquem la sisena faula d’aquesta secció.

Un poderós duc va visitar a un mestre zen i li va demanar que creés per a ell una obra d’art que guardés el secret de la felicitat.

El mestre li va dir que tornés passada una setmana.

Quan va tornar, el savi li va donar el valuós pergamí en el qual i amb una perfecta cal·ligrafia expressava la saviesa que el duc havia sol·licitat.

Quan el duc va desplegar el pergamí va veure que només deia:

El pare ha mort
El fill ha mort.

El duc enormement sorprès va preguntar “Però quina classe de felicitat és aquesta?”

El mestre va restar en silenci. Va anar cap als seus pinzells, en va agafar un, el va mullar en el tinter i va escriure:

El fill ha mort.
El pare ha mort.

“Ho preferiu en aquest ordre?”, va preguntar.


Font primària: Mark Forstater, The Spiritual Teachings of the Tao, Hodder & Stoughton.
Font general: tradició taoísta
Mas magia de la metáfora – Nick Owen

Comparteix

Publiquem la cinquena faula d’aquesta secció

Una nena s’havia fet molt amiga d’un ratolí i l’havia domesticat. El ratolí s’havia convertit en un animal completament manso i la nena tot el dia jugava amb ell, el podia tenir a les mans i donar-li de menjar. Se l’estimava molt!

Un dia se’l va posar a la seva butxaca del davantal i va sortir a jugar al carrer. De cop va aparèixer un gat i la nena es va espantar molt perquè va pensar “els gats es mengen als ratolins”.

Va sentir com el cor li bategava molt fort i va tenir por. va començar a corre carrer avall, però cada vegada semblava que el gat es tornava més gran, i la nena corria i corria fins que el gat ja era més gran que les cases. La nena estava desesperada.

De cop, va sentir una veueta. Va mirar cap avall i va veure el ratolí que treia el cap de la butxaca del davantal i cridava:

- Para’t! Gira’t! Si el mires als ulls i corres cap a ell tornarà a fer-se petit.

Ràpidament la nena es va aturar, es va girar, va mirar el gat als ulls i va córrer cap a ell. En aquell mateix moment, el gat va començar a encongir, es va fer cada vegada més i més petit, fins que es va tornar a la seva grandària original. El gat va acabar miolant i va passar entre les seves cames.

Les nostres pors no ens deixen veure la realitat.

Dirk Revenstorf

Comparteix

Publiquem la quarta faula d’aquesta secció.

Hi havia una vegada un rei molt capritxos que tenia una filla molt maca. El rei volia casar-la i va posar com a condició que seria escollit aquell home que fos capaç de fer volar un falcó que des de feia temps estava posat en una branca i que ningú absolutament ningú fins llavors havia aconseguit fer-lo volar.

Molts homes van aparèixer al palau i amb diferents tàctiques van intentar que l’ocell volés, fins que un matí, el rei va veure volar el falcó pel seu jardí.

Quan va preguntar a l’autor d’aquesta proesa con s’ho havia fet per fer volar el falcó, l’home li va explicar:

- No ha estat difícil, majestat, he tallat la branca i llavors el falcó s’ha adonat que tenia ales i simplement ha volat.

“de vegades tenim davant nostra la resposta i no la veiem”

Comparteix

Publiquem la tercera faula d’aquesta secció

Un mestre oriental va veure com un crac s’estava ofegant….Va decidir treure’l de l’aigua….. però quan ho va fer el cranc el va picar.

El mestre quan va sentir el dolor…… el va deixar i l’animal va caure a l’aigua…….i un altre cop s’estava ofegant……..

El mestre va intentar treure’l una altra vegada…i una altra vegada ……..el cranc el va picar.

Un noi que l’havia estat observant…. se li va acostar………. i li va preguntar.
- “Perdoni,…. vol dir que no es massa tossut?…No entén que cada vegada que intenti treure’l de l’aigua el picarà?

El mestre va contestar:
- “La naturalesa del cranc és picar….però això no canviarà la meva que és ajudar.

Llavors…ajudant-se d’una fulla….el mestre va treure a l’animal de l’aigua i li va salvar la vida.

- No canviïs mai la teva naturalesa encara que alguna persona et faci mal….només cal que agafis precaucions: Que la conducta de les altres persones….mai condicionin la teva….

Comparteix

Publiquem la segona faula de la nova secció que vam obrir a principi d’any.

Un jove lleó es va allunyar de la seva família i es va perdre….. Va corre i corre, però no va trobar el camí per on havia vingut… el jove lleó estava molt espantat i tenia molta por de no trobar mai més el camí de tornada. …. Estava cansat i tenia molta gana i molta set…..

Al final va arribar a un lloc resguardat on hi havia arbres….. I va trobar un petit llac….. Es va sentir alleugerat al pensar que almenys podria veure.

Quan s’hi va acostar…. Va veure que l’aigua estava molt quieta i quan va inclinar el seu cap per començar a beure….. es va espantar quan va veure a l’aigua un gran cap de lleó i ….. es va apartar espantat…..

Es va posar a pensar com ho podria fer, tenia molta set però també molta por.

Al cap d’una estona va agafar forces i va tornar a acostar-s’hi….. va mirar l’aigua ….. i va intentar no espantar-se…… va voler espantar el cap de lleó però quan va mirar l’aigua va veure que el cap de lleó també havia obert la boca i l’hi estava responent de la mateixa manera que ho havia fet ell.

Va tornar a apartar-se…. I anava passant el temps….. però quan ja no va poder aguantar més es va acostar a l’aigua.

Aquesta vegada, però,… estava tant assedegat que encara que va veure la cara del lleó….. estava tant dèbil que no va poder mantenir el seu cap aixecat…..

El seu cap va caure a l’aigua …. I la imatge reflectida es va trencar…… i per fi el lleó va poder beure.

Comparteix

Publiquem la primera faula de la nova  secció.

Una olivera i un jonc no paraven de discutir sobre qui dels dos era més fort.

L’olivera amb el seu tronc rígid i fort deia:
- Però, per què parles de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol et fa vinclar? Mira’m a mi, ni tan sols moc les branques quan tu et plegues.

El jonc molt més lleuger i flexible, no va dir res, ja no tenia més ganes de discutir. Va prendre paciència i va esperar el que podia passar.

No ho va haver de fer pas gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va esqueixar la soca de l’olivera tot fent-la caure a terra, mentre el jonc, plegat com sempre, va resistir.

Comparteix

Aquest 2009 iniciem una nova secció on de tant de tant anirem explicant faules.

Tal com expliquen Dirtk Revenstorf y Reinhold Zejer en el llibre “Aprendre hipnosis” les histories són una forma de transmetre coneixements deixant que els propis lectors decideixin que fer amb ells. No és una transmissió que demostra, sinó que mostra.

Amb les històries cada un de nosaltres, relacionem les idees amb les experiències viscudes, traduïm les idees conceptuals pròpies de l’hemisferi cerebral esquerre a reconeixements experiencials (vivencials) propis de l’hemisferi dret.

Com a exemple explicarem l’anècdota que 3 sacerdots de tres comunitats religioses diferents van ser convidats a un sopar: un d’ells va oferir una oració per la tolerància, l’altre una altra oració per la caritat, i l’últim va decidir explicar una història. Aquesta història tenia un missatge on els comensals de la taula havien de reflexionar. Passada una setmana ningú era capaç de recordar les oracions però tots sense excepció recordaven la història de l’últim sacerdot amb tota la força que tenia el missatge.

Des de Psico-ajuda explicarem històries que esperem que tinguin algun significat per a vosaltres.

Comparteix

En el llibre “LA BONA SORT” d’Àlex Rovira Celma i Fernando Trías de Bes, d’Ediciones Urano SA – Empresa Activa, ens explica una faula perquè el lector s’adoni de la diferència entre la Sort i la Bona Sort.

Diu que la Sort, apareix, no dura massa i no depèn de tu. La bona Sort en canvi te l’has de fer tu mateix, t’has de crear les circumstàncies perquè aquesta bona sort es produeixi.

Aquest llibre ens pot ajudar a preparar-nos per poder tenir aquesta bona sort que tots desitgem.

• Enllaç: www.empresaactiva.com

Comparteix