A la Montse li fa por volar i ho arregla no agafant mai l’avió.

La por de per sí no és una patologia, al contrari és una emoció que ajuda a adaptar-nos al nostra ambient, però quan la por supera un cert punt, l’ésser humà es bloqueja i es incapaç de reaccionar d’una manera idònia.

Per tant el que marca la diferència entre la por com a emoció natural i útil, i la por com a reacció patològica és que el primer incrementa la nostra capacitat per manejar la realitat mentre que el segon ens limita i inclús ens anul·la aquesta capacitat, podent provocar el pànic.

Per tractar aquestes pors patològiques hi ha moltes perspectives psicològiques i psiquiàtriques que estan enfocades segons diferents teories: Segons si es creu que aquestes pors estan provocades per traumes de la infantesa, o per una alteració genètica, o segons les relacions familiars que s’han tingut des del naixement, o segons si estan condicionals per l’ambient, etc.

Però no és tant important voler saber perquè es forma una patologia fòbica com estar atent als fenòmens fòbics, els successos que els provoquen i intervenir per poder canviar-los. Centrar-se en com la persona construeix la trampa en la que entra i de la qual ja no pot aconseguir sortir-ne sola: les persones tendeixen a evitar totes les situacions o condicions que li puguin provocar aquesta por incontrolable, i mica en mica això va provocant que cada vegada vagi incrementant les evitacions.

Bibliografia: Más allá del miedo – Giorgio Nardone

Comparteix

És millor no intentar ignorar aquesta fòbia si la tens, perquè tard o d’hora, en alguna situació de la teva vida, hauràs de trobar-t’hi. Hi ha diferents tècniques per poder-hi fer front, aquí n’exposarem una d’elles.

El patró fisiològic de resposta que es dona amb aquesta fòbia es molt diferent a les altres. Es produeix una resposta disfàsia, es a dir en un moment inicial es produeix un increment de la pressió i del ritme cardíac, però ràpidament hi ha una caiguda de la pressió sanguínia i del ritme cardíac la qual cosa pot provocar un desmai.

Cal dir que els que pateixen aquesta fòbia només presenten aquesta resposta disfàsica davant dels estímuls de la sang però no davant d’altres estímuls fòbics o estressants.

Un dels tractaments amb millor resposta es la “Tensió aplicada” que consta de 5 sessions en les quals, en la primera s’explica al pacient el que li passa quan veu sang i en que consistirà aquest tractament:

• Aprendre a tensar els grans grups musculars
• Aprendre a identificar els primers signes de la caiguda de pressió arterial amb la finalitat d’utilitzar-los com unes senyals per a aplicar la tensió.

La tècnica de  la tensió aplicada consisteix a asseure’s en una cadira i tensar els músculs dels braços, tors i cames durant 10-15 minuts el suficient per sentir calor a al cara. després s’han de deixar anar i quedar en un estat normal, no de relaxació. Després de 20 o 30 segons s’ha de tornar a tensar i destensar. Es repeteix 5 vegades, i a casa s’ha de repetir varies vegades.

En les següents sessions es comencen a ensenyar imatges de gent ferida amb l’objectiu que el pacient reconegui els primers símptomes de la caiguda de la pressió sanguínia, i que també practiqui el tractament de tensió aplicada.

En altres sessions s’acompanya al pacient davant de situacions on s’extregui sang, així mica en mica va coneixent la seva manera de reaccionar i la manera de posar-hi remei.

Si la pateixes no ho deixis passat i posa’t a mans d’un psicòleg.

Comparteix

Possible solució :
Per tots aquells que tingueu por als avions, però també es pot pensar per d’altres pors que tingueu (no totes, vigileu si teniu por a la sang, no es pot intentar resoldre per aquest sistema), que us sembla que us supera i que no podeu afrontar-la, us explicaré com es pot solucionar. Millor si busqueu un psicòleg que us ajudi, segur que us anirà més be :

Cal que tingueu present que la por als avions (ens centrarem en aquesta por) es degut a alguna experiència desagradable que vas tenir i que potser no recordes, o a alguna persona molt propera a tu. Per tant el que hem de treure es aquesta ansietat que et provoca el pujar a un avió. El que has d’aprendre es una resposta diferent, oposada a la ansietat.

En primer lloc has d’aprendre a relaxar-te (dies endarrera vaig explicar un dels sistemes de relaxació, ho pots provar), has de practicar cada dia per agafar practica. Quan ja en saps, podràs començar a treballar per reduir l’ansietat.

Fes-te una llista de deu situacions que et provoquem ansietat de menys a més (per exemple, com a menys potser es veure un avió dibuixat, i com a més es estar pujat dintre l’avió i que es mogui molt).

Ara hauràs de començar la pràctica pròpiament dita, has de relaxar-te i has d’imaginar la situació que hagis posar un últim lloc de la llista, la de menys ansietat (seguint l’exemple imagina’t un avió dibuixat). Has d’estar relaxat i has d’aconseguir que quan imaginis l’avió dibuixat no et provoqui ansietat.

Quan hagis practicat durant uns dies i ja no et provoqui cap por, pots passar a la segona situació de la llista, i així progressivament fins arribar a l’últim punt.

Has de tenir en compte que el que practiques es a imaginar situacions, que no les vius de veritat, però com si ho fessis. Si dubtes de la utilitat del sistema, només cal que quan estiguis relaxat imaginis una llimona partida per la meitat, llavors, pensa que l’estàs llepant i que estàs notant el gust de la llimona. Ara para’t un moment i analitza què estàs sentint en aquest moment; Segur que estàs fent saliva. Doncs això et demostra que amb la imaginació podem aconseguir moltes coses.

Explicació :
Intentar superar la fòbia als avions a través de la desensibilització sistemàtica a través de la imaginació.

Comparteix

Amb tot això els seus pares van veure que hi havia un problema que encara que ara semblava poc important mica en mica s’aniria fent més complicat de conviure amb ell.

Es van posar en contacte amb un psicòleg i es van posar a treballar junts.

Possible solució :
Si tens algun problema semblant pensa que encara que ara et sembli que no té cap importància, pot ser que més endavant et trobis en alguna situació que això et privi de fer coses (per exemple, podria ser que algun dia tinguessis l’oportunitat d’anar a algun lloc on t’hi poguessis trobar aranyes).

Si ho comences a treballar amb un professional pots superar aquesta “fòbia” i més endavant et semblarà impossible el que sens en aquest moment.

Primer, per tant, t’he de recomanar que et posis en contacte amb un psicòleg. Si de moment no ho vols fer pots començar fent una llista de les coses que et fan més por de les aranyes, de menys a més, i te les has d’anar presentant de mica en mica, primer les que fan menys por i mica en mica les altres. Això s’ha d’anar fent al llarg del temps que dependrà de si t’acostumes. primer et poses la cosa que menys por et fa (per exemple, veure escrita la paraula aranya, veure-la dibuixada, posar-te’n una a la mà, etc.), un cop la veus durant una setmana seguida i ja no et provoca cap por, pots passar a la següent cosa que hagis posat a la llista. Quan aquesta ja no et provoqui por, passes a la tercera i així successivament. Però tingues en compte que un professional t’ajudarà més perquè t’anirà fent les progressions adequades i a més a més perquè te eines per poder-te mesurar la por que et provoca. A més els de casa teva també et poden ajudar a anar introduint el tema mica en mica (segons el que digui el psicòleg) o fer-te de model (vull dir que algun germà teu pot anar fent els passos amb tu, i així tu vas veient que no passa res).

Ja veuràs que molt aviat això ja estarà superat.

Ànims!!!!!!!!!!!!

Explicació :
L’objectiu del tractament es l’eliminació de la fòbia a les aranyes. També pot ser que es marquin altres objectius com per exemple en aquest cas reduir la violència cap als companys i els incidents a la classe etc.

El sistema que s’ha proposat es la desensibilització sistemàtica en viu, on la persona un cop està relaxada se li presenta el primer ítem de la jerarquía que ell mateix ha posat, repetint-se el procés fins a completar la jerarquía.

Amb la pràctica reforçada s’han de donar instruccions verbals per ajudar a la conducta d’aproximació a l’estímul fòbic. Hi ha d’haver la pràctica en viu, gradual i reiterada. A més ha de tenir un reforçament social (de la familia o amics que col.laborin animant-lo). I anar donant retroalimentació o informació sobre la conducta d’aproximació continuament.

Comparteix