No es suficient una divisió simple “del nostre grup i el grup d’ells”: ho demostra l’estudi que van fer Robbie i Horwitx (1969) en el qual es va voler comprovar si la simple divisió dels individus en dues classes (la classe dels blaus i la classe dels verds) produïa l’efecte de sentir-se identificat en el propi grup. Van observar que simplement amb aquesta categorització no es produïa la identitat social.

La situació, però, canviava quan els membres del grup compartien un mateix objectiu (per exemple perseguir un mateix premi): Tajfel i col. 1971 van dividir un grup d’estudiants en dos grups, suposadament en funció de les seves preferències estètiques: se’ls hi demanava que jutgessin estèticament uns quadres de dos pintors. en aquesta activitat ells no obtenien cap benefici directe. En funció de les preferències que havien manifestat se’ls separava en dos nous grups i van observar que es produia “un tracte de favor pels altres membres del seu grup”.

Així doncs, els resultats van demostrar que separar els subjectes en grups segons un criteri, sigui aquest important o no, produeix efectes de diferenciació intergrupal. Gràcies a aquest estudi i a molts més que es van fer posteriorment és va donar més valor al concepte de competició social i identificació social inadequada que es produeix quan el grup al qual pertany l’individu no li proporciona una identitat social positiva (Tajfel i Turner 1979)

Bibliografia: Psicologia Social – J. Francisco Morales- Carmen Huici y col.

Comparteix

Entre les preguntes que es van fer comentarem les respostes a la pregunta “Estàs d’acord amb la limitació de la velocitat per millorar la qualitat de l’aire (disminuir la contaminació) i reduir accidents?” Si mireu els gràfics veureu que una marcada majoria està d’acord amb aquesta norma imposada.

Quina explicació es pot donar a aquesta acceptació tant rotunda a una norma, en principi contrària als nostres interessos?

Segons la psicologia de grups, a aquest fet s’anomena polarització grupal, és a dir es produeix un canvi molt marcat entre el que pensa individualment una persona i el que arriba a pensar després d’haver observat el que la majoria del grup pensa sobre aquell fet. En aquesta pregunta concreta, en un principi molts haguessin contestat que no, però després de sentir que aquesta norma és bona per a la societat i que la majoria així ho pensa s’autoconvencen que si que és bona.

Per què passa això?

Hi ha diferents explicacions, una d’elles es basa en la “Comparació Social”. Isenberg (1988) explica que a través de la discussió grupal cada membre compara els judicis o preferències pròpies amb la dels altres i això el porta a revaluar la pròpia posició, perquè:

• Quan descobreix quina és la posició del grup, mica en mica es va acostant més a la resposta ideal, de manera que cada vegada està més polaritzat.  A aquest fenomen és diu ignorància pluralista (la persona suposa que els membres del grup li donen un valor diferent a la norma, i la seva postura li provoca un compromís cap a la postura de la majoria, per tant la modifica).
• Pot ser també que es produeixi el que s’anomena “pujar-se al carro del guanyador” (Myers 1978) és a dir voler ser diferent i al mateix temps, millor: els membres del grup donen una resposta i ell per ser millor que el grup però seguint la mateixa línia, procura donar una resposta encara molt millor per poder estar més ben considerat dintre del grup.

Evidentment molts de vosaltres en aquest moment us esteu dient que si la norma és bona s’ha de considerar que és bona. Però us podeu qüestionar, i sobretot ara que se’n parla tant, qui diu que la norma és bona? els mateixos que estan dirigint el grup i volen que la norma sigui acceptada.

Vegeu: L’estat controla el teu pensament, ho sabies?

Bibliografia:

• Psicologia de Grupos – Carmen Huici, J.F. Morales
• Psicologia Social – J.F. Morales, C. Huici, M. Moya

Comparteix

Si una persona en un grup repeteix la mateixa opinió 3 vegades, aconsegueix un 90% de l’efecte que produeixen 3 persones diferents expressant la mateixa opinió. Així ho va afirmar Kimberlee Weaver i col·legues de la Universitat Tècnica de Virgínia, després d’un estudi que publica la revista Journal of Personality and Social Psychology.

Els investigadors van realitzar 6 estudis amb més de 1000 estudiants d’universitats diferents per mesurar l’exactitud dels individus a l’hora d’identificar les opinions del grup. Els resultats van determinar que és més probable que s’accepti una opinió com a majoritària quan molts membres del grup ho expressen, però que el fet d’escoltar-la moltes vedades d’una mateixa persona produeix gairebé el mateix efecte sobre la percepció de la persona que l’escolta.

Comparteix

Segons Festinger (1950) quan una persona està segura de quina és la resposta més adequada no hi ha cap influència del seu grup encara que una majoria no coincideixi amb la resposta.

Asch (1951, 1956) va construir un paradigma basat en estímuls perceptius no ambigus per posar a prova aquesta afirmació: va demanar als subjectes que diguessin la llagarda de 3 línies. La prova estava configurada de manera que encertar-ho era evident (hi havia diferents series i en cada una d’elles les diferències eren molt accentuades).

En una altra condició de l’experiment els subjectes participaven en grup de 8 persones on es donaven les respostes en veu alta. Els altres membres del grup eren complices amb l’experimentador i donaven respostes erronies expressament.

Amb els resultats Asch va afirmar que si que hi ha una influència del grup i que també es dona en altres tipus de tests perceptius.

Investigacions posteriors han observat que el conformisme per part de la persona cap a les respostes del grup augmenta a mida que augmenta el control dintre del grup, si hi ha molta unanimitat, segons sigui el nivell d’ambiguetat de la resposta, segons el tamany del grup, etc. Per tant que si que ens influeix el grup però hi ha molts factors que la determinen.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales – UNED

Comparteix

En les societats estatals, i davant les grans diferències de nivell econòmic que hi ha entre la població, l’Estat, ha de poder mantenir l’ordre i la llei, perquè encara que en última instància està preparat per intervenir per la força, el pes principal del dia a dia el fa a través d’institucions que tracten de confondre, distreure o desmoralitzar als provocadors :

- Les institucions màgiques-religioses a través dels seus rituals o creences manipulen a la població (per exemple els asteques, els seus sacerdots creien que els deus s’havien d’alimentar amb sang humana i treien els cors dels presoners de guerra, etc.). Per transmetre aquests missatges els Estats inverteixen una gran part de la seva riquesa nacional en arquitectures monumentals (les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques, etc.) cosa que fa que l’individu es senti impotent i insignificant. Els grans edificis públics demostren al ciutadà la inutilitat del seu descontent i la invencibilitat dels que governen.

- Una altra de les eines per aconseguir un alt grau de conformitat, és ja no tant espantar a la població (que també) sinó invitant-la a identificar-se amb la gent que ostenta el poder (els espectacles públics com les coronacions, lliurament de premis, desfilades militars, etc.) actuen contra els efectes alienants de la pobresa i l’explotació.

- La premsa, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general, donen poderoses eines de control del pensament, manipulen la consciència (filtrat subtil de noticies, programes d’entreteniment, etc.)

- La més poderosa eina de control, però, és l’educació general obligatòria. Aquesta és un modern mitja de control del pensament. Mentre s’obliga a estar a les escoles fins a una edat determinada, mestres i escoles manipulen a les generacions, formant-les, però al mateix temps inculcant el que interessa, (un exemple és l’explicació, encara ara, que es fa del viatge de Colom a Amèrica, se’l mostra com un heroi, valent expedició que va portar la “civilització” a les Amèriques). Aquesta perspectiva ajuda a eliminar el problema dels drets i el benestar dels natius americans. Amaga i passa de llarg el fet que el viatge de Colom va ser una catàstrofe pels pobles que ja hi eren.

Amb aquestes eines l’Estat ha de procurar que s’acceptin les desigualtats socials i econòmiques extremes : Procura ensenyar als pobres que es culpabil·litzin pel fet de ser pobres i se’ls ensenya a dirigir el seu ressentiment cap a ells mateixos o contra els pobres iguals com ells, així l’Estat queda lliure de culpa al mateix temps que provocar la competició entre ells.

Si encara creieu que no us controlen el pensament, només cal que us dediqueu a mirar diferents televisions per veure que en cada una d’elles s’explica el que es vol. I si encara penseu que ja ho feu i que procureu mirar diferents punts de vista per no quedar-vos només en un, tampoc us salveu, perquè el filtrat de les noticies es per a tots igual: si una noticia no la volen fer pública, no ho fan.

Bibliografia : Introducción a la Antropología General – Marvin Harris

Comparteix