Un grup de científics van posar a 5 ximpanzés dins d’una sala. Al mig hi havia una escala per poder agafar uns plàtans que estaven penjats del sostre.

Cada vegada que un ximpanzé pujava a l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven aigua freda sobre els altres ximpanzés que estaven al terra. Després de repetir-ho un temps va provocar que cada vegada que un mono intentava pujar l’escala era violentament aturat pels altres.

Un cop après això van canviar a un dels primats de la sala per un de nou. Quan aquest va començar a pujar l’escala va ser colpejat pels altres per la qual cosa després d’alguns intents el mono nouvingut ho va entendre.

Posteriorment un altra ximpanzé va ser substituït, i la situació es va tornar a repetir, però amb la curiositat que el primer substitut també va participar en la repressió perquè no pugés l’escala.

Progressivament van anar canviant cada vegada un mono més, fins que es va aconseguir un relleu generacional complert, és a dir hi havia un grup de 5 ximpanzés que sense haver rebut mai el bany d’aigua freda no deixava que cap ximpanzé puges per l’escala.

Es va continuar substituint els monos i van observar que encara que ja n’havien passat molt per la sala, cada nova població havia heretat els hàbits i actuava igual que els monos inicials.

A això Dawkins ho va anomenar “mems” és a dir idees generals que van saltant de ment en ment i van passant de generació en generació. Segons ell tots els fets culturals es van transmetent d’aquesta manera, i l’evolució cultural és com una espècie d’evolució biològica (hi ha mems que prosperen i d’altres que no).

Imatge: Listillo dice

Comparteix

Imagina’t que surts a caminar al matí per fer exercici o per anar a treballar i que mentre camines puguis autocarregar-te el mòbil.

Doncs sembla que això ja és possible. Segons un article publicat a la revista Science, uns científics americans han inventat un dispositiu que es posa al genoll i va enmagatzemant l’energia a mida que camines de la mateixa forma que ho fan els cotxes híbrids.

Els voluntaris que portaven l’aparell a cada cama van aconseguir generar uns 50 vats, energia de sobres per carregar el telèfons mòbil. Si en comptes de caminar corrien, generaven 54 vats

L’aparell funciona sobre un genoll, el problema és que es molt pesat i difícil de portar, però s’estan preparant sabates i una motxilla generadora amb més potència. La idea és poder aprofitar l’energia que genera la gent quan camina.

Comparteix

El treball parteix del supòsit que l’activitat física ajuda a desfer barreres, bloquejos i fixacions pel que fa a tensions musculars, però també ajuda psíquicament: al fer activitat física es produeix una integració entre el cos i la ment provocant molts canvis positius en la conducta.

Ricardo Fabián va seleccionar un grup de 25 pacients dels dos sexes i d’edats diferents, que estaven en fase de desintoxicació i un cop avaluats medicament, durant el període d’abstinència van iniciar també classes d’educació física, seguint un treball individual per cada un dels pacients.

Després d’uns dies van començar a obtenir millores físiques (es millora la coordinació, qualitat del son, etc.), però sobretot psicològiques i socials (menys ansietat, van començar a aprendre a controlar els impulsos nerviosos, i per tant van saber manejar la seva conducta, van aprendre a comunicar-se amb els companys, i a responsabilitzar-se amb el joc, tant si guanyaven com si perdien, etc.)

Com a conclusió, i segons els resultats obtinguts en aquest estudi, l’activitat física aplicada de forma individual segons les condicions de cada persona, és un component essencial per al tractament de deshabituació en la drogodependència i molt més important en la seva prevenció donat que redueix o elimina aquells factors de risc, així com ensenya a moure’s millor en societat.

Font : La importancia de la actividad física en el tratamiento de deshabituación a las drogas

Comparteix