Portada


Felicitats Tetris

de Pilarll

Avui fa 25 anys que un enginyer rus, Alexei Pajitnov, va decidir passar l’estona creant un joc d’entreteniment per als seus amics (3cat24.cat)

Us remeto al post que vam publicar el 25 de febrer del 2008 Tetris – posar ordre als problemes!!



El joc. Com es comuniquen amb tu?

de Pilarll

I aquí va un altre joc. Intenta analitzar com els que t’envolten es comuniquen amb tu, i com pots modificar-ho.

En la psicologia de la comunicació i segons el paradigma formal-transaccional, tots tenim 3 nivells de comunicació (inclou com parlem i com ens movem segons la situació):

  • Com a pares: Presentem actituds i parallenguatges més aviat neutres, amb formes tradicionals i amb molts consells.
  • Com a adults madurs: presentem actituds orientades a la percepció objectiva i al control dels sentiments però amb comunicacions lògiques i racionals.
  • Com a fills: deixem que es manifestin els nostres sentiments i estats  psicològics.

Aquests 3 nivells es poden alternar segons l’interlocutor i les circumstàncies. Posem un exemple, imagina’t la teva relació amb el teu cap, a la feina (relació adult, adult):

  • Li porto l’informe que em va demanar.
  • Molt bé, sembla molt interessant, gràcies.

O aquest altre exemple amb una relació fill-pare:

  • No se si sabré com fer l’informe que em demana.
  • Vinga home, vostè es una persona molt competent i ho farà igual de bé que l’altra vegada.

És molt interessant saber que una manera d’actuar determina en l’interlocutor una altra manera de fer-ho: si el teu cap actua com a pare i et diu: “has fet malament aquest treball”. La resposta que tindràs es molt probable que serà com a fill i contestaràs per exemple “no he tingut temps”. Si les interaccions amb els altres deixen de ser complementàries es quan apareixen els problemes, per tant si volem tenir unes respostes de diferent nivell només ens hem d’adreçar de diferent manera.

Bibliografia: Psicologia de la comunicación – Alex Mucchielli



Els jugadors de videojocs menys sociables? Sembla que no!

de Pilarll

Tenim la imatge del jugador com a persona poc sociable, amb poques amistats. Doncs segons un estudi fer per IGN Entretainment i Ipsos Media CT a 3.000 jugadors habituals d’uns 32 anys de mitja, el 55 % són casats i el 48% amb fills.

L’estudi també mostra que dels jugadors, els que són sorters tenen el doble de cites en un mes que els que no juguen.

Un altre factor important és el poder d’influència amb les seves amistats i familiars sobre aspectes de les noves tecnologies (els hi demanen consell per comprar-se un ordinador, televisors, etc).

Font: MeriStation



Violència en un videojoc ambientat en la ciutat de Barcelona

de Pilarll

En molts diaris va sortir la noticia que des de l’Ajuntament de Barcelona es demanarà que es retiri del mercat el videojoc ‘The Wheelman‘. El joc, que es llançarà a la tardor, situa a Barcelona persecucions, tiroteigs assassinats i un conjunt d’activitats violentes.

Estan preocupats per si aquest videojoc pot provocar un augment de la violència pels carrers de Barcelona.

En la revista MeriStation van comentar un estudi fet per Jane Barnett de la Universitat de Middlesex de Londres per saber si els jugadors del joc Wold of Warcraft es tornaven més violents després de jugar-hi. Es van analitzar a 300 jugadors per saber la relació que hi havia entre els videojocs i la violència en aquest joc concret. Segons els resultats presentats per la Societat Britànica de Psicologia, els usuaris que juguen a jocs violents tendeixen a estar més relaxats en les seves feines del dia a dia.

Els investigadors destaquen que un gran percentatge d’aquests jugadors senten una major tranquil·litat i un descens en el desenvolupament d’actituds agressives i violentes abans i després de jugar. El grau de relaxació depèn de la personalitat dels jugadors.

Basant-nos en aquest estudi, i si els efectes que provoca aquest joc són els mateixos que el que es va utilitzar en l’estudi, Barcelona pot estar ben tranquil·la.

Font: mediStation, vilaweb



Tettris – Posar ordre als problemes!!

de Pilarll


Alexei Pajitnov, inventor del tettris, va donar una conferència a la Universitat de Barcelona amb motiu de l’any de la computació. Segons ell “el jugador té la sensació de posar ordre dintre del caos, la simplicitat del joc és una de les claus d’èxit, i s’està pensant a fer el joc amb dos jugadors.

Molta gent s’ha preguntat el perquè de l’èxit i l’addicció que produeix (l’efecte tettris). Una de les teories és que el sol fet d’anar aconseguint línies i poder eliminar-les ja produeix una sensació sedant i de plaer a l’usuari donat que aconsegueix reorganitzar un esquema que en principi era caòtic (moltes peces que cauen sense cap ordre ni control) aconseguint suprimir el problema.

Hi ha diferents estratègies que les podem aplicar a la manera de resoldre els problemes a la nostra vida: algunes persones prefereixen anar deixant la muntanya de peces (problemes) que vagi creixent fins a trobar una peça concreta que doni la solució a tots els problemes de cop. Altres decideixen anar eliminant línies sempre que puguin, una a una.

Si s’analitza el primer grup hi podem trobar aquelles persones que deixen passar el temps mentre que tot vagi funcionant en la seva vida. Fins que el problema no arriba a ser prou gros, solen viure menys estressats que els altres, no lliuten contra cada petit problema i moltes vegades fins i tot aquests acaben desapareixent sols.

Els segons estan contínuament intentant esborrar qualsevol situació negativa de la seva vida cosa que provoca un estrès moderat però constant.

Cal dir, però, que qualsevol elecció és vàlida sempre i quan el problemes no ens inundin i s’arribi a omplir tota la pantalla de peces.

Font: Vilaweb, Desvaríos de un aspirant a escritor , Generació Digital Tettris



ARA SÍ, VIDEOJOCS TERAPÈUTICS

de Pilarll

A l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha posat en marxa un projecte de creació dels primers videojocs amb finalitats terapèutiques per intervenir en determinats trastorns mentals i d’altres patologies.

El projecte que s’anomena Playmancer a European Serious Gaming 3D Enironment s’inscriu en el marc dels anomenats “Serious Games” concepte que es refereix a aquells jocs d’ordinador amb unes finalitats que van més enllà que les purament lúdiques, com per exemple els de tipus psicològic, educatiu, etc. Hi participen 10 investigadors de cinc països, de l’Hospital de Bellvitge participen el Dr. Fernando Fernández Aranda, coordinador de trastorns alimentaris i la Dra. Susana Jiménez Murcia, coordinadora de la Unitat de joc patològic, com a responsables dels aspectes clínics.

Amb aquest projecte es volen desenvolupar jocs que puguin formar part de les eines terapèutiques per intervenir en alguns trastorns. Concretament un videojoc que serveixi com a eina en algun trastorn de l’alimentació i de l’addicció patològica al joc.

Els jocs tindran un entorn gràfic de realitat virtual en tres dimensions, i els prototips estaran a punt el proper mes de novembre, data a partir de la qual es podran començar a recollir els primers resultats.

font: Bloc Biblioteca del campus de C. Salut Bellvitge



ELS VIDEOJUGADORS RECORREN MENYS A LES DROGUES QUE ELS QUE NO JUGUEN

de Pilarll
Els jugadors recorren menys a les drogues que els que no juguen: Segons un estudi fet per la Universitat Complutense de Madrid i l’Associació de Videojugadors, sobre “Els hàbits de consumir drogues, alcohol i tabac entre videojugadors i no videojugadors (joves i adults)” els jugadors consumeixen lleugerament menys drogues, alcohol i tabac que els altres.

L’estudi es va fer amb nois i noies de 18 a 24 anys obtenint un més baix consum entre els videojugadors que entre els altres, cosa que ha portat als investigadors a suposar que la pròpia experiència del joc es suficientment gratificant com per a no haver de consumir drogues i alcohol.
Javier Rodríguez responsable de Sega a Espanya, ha explicat que aquestes dades corroboren el que segons ell ja se sabia, “que els videojocs no son nocius ni han d’associar-se a altres hàbits o conductes perjudicials per a la salut”. Continua dient que hi ha una tendència a potenciar els jocs en equip i que fins i tot s’està introduint la modalitat del joc familiar o social, fomentant així la comunicació i el companyerisme allunyant als usuaris de la imatge tradicional de persones solitàries amb hàbits nocius.
Font : Juegos PC


UN JOC PER COMBATRE L’ESTRÈS

de Pilarll

A Toronto, Canada (Reuters) han tret un joc d’ordinador en línia que consisteix a trobar entre moltes cares, la cares que estan somrient.

Les proves han mostrat que jugar-hi només durant 5 o 10 minuts cada dia ajuda a acabar amb l’estrès i augmentar la confiança en sí mateix. La idea és que a través del joc repetitiu la ment s’atreveixi a centrar-se en els aspectes positius de la vida.
En una prova de camp es va demanar a un grup que havia jugat a l’exercici de “trobar el somriure” i deien que es sentien menys estressats, tenien una autoestima més alta, a les seves feines rendien més i demostraven tenir més confiança en sí mateixos. Segons Badwin, tenien els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès un 17% més baix.
Similar a la popular sèrie de jocs “Brain Age” de la Nintendo DS, que estimula el cervell amb exercicis de matemàtiques i memòria, “MindHabits” sembla que funciona be pel casos d’estrès. Els resultats de l’estudi apareixen en el número d’octubre de la Revista de l’Associació de Psicologia Americana de Psicologia Social i de Personalitat
Aquest post semblaria una propaganda d’aquest joc, però en un post anterior “És pot aprendre a ser feliç?” vam comentar el següent estudi que pot estar-hi relacionat :

.”“Es va fer un estudi amb un grup de persones que se’ls induïa cap a un estat emocional trist. un cop aconseguit, se’l hi ensenyava paraules de caràcter positiu i d’altres de caràcter negatiu. L’objectiu era analitzar cap a on s’inclinava la seva atenció i així poder veure els mecanismes que utilitzaven les persones sanes per sortir d’aquest estat emocional trist. Es partia de la hipòtesi que les persones amb depressió poden tenir un problema a centrar la seva atenció als elements positius

El joc es pot trobar en línia a Mindhabits disponible amb una versió de prova gratis. L’esperança és que sigui útil per qualsevol que pateixi estrès i potser altres trastorns.

Font : Reuters

Psico-Ajuda està fet amb WordPress i amb una modificació del tema Mukka-mu

Tanca
Envia correu electrònic