<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Psico-Ajuda &#187; nadons</title>
	<atom:link href="http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/tag/nadons/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress</link>
	<description>El web de psicologia en català</description>
	<lastBuildDate>Tue, 27 Oct 2009 20:44:52 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.8.4</generator>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
			<item>
		<title>DOS GERMANS : UN XIMPANZÉ I UN NADÓ DE 10 MESOS</title>
		<link>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/11/dos-germans-un-ximpanze-i-un-nado-de-10-mesos/</link>
		<comments>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/11/dos-germans-un-ximpanze-i-un-nado-de-10-mesos/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 29 Nov 2007 16:30:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Pilarll</dc:creator>
				<category><![CDATA[comentaris]]></category>
		<category><![CDATA[investigacions]]></category>
		<category><![CDATA[nadons]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/?p=251</guid>
		<description><![CDATA[Consultant la pàgina Anfrix he descobert l&#8217;Experiment Kellogg que m&#8217;ha semblat molt curiós : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d&#8217;Indiana va introduir una ximpanzé &#8220;Gua&#8221; de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill &#8220;Donald&#8221; de 10 mesos. Volia comparar científicament [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<div><a href="http://estaticos02.cache.el-mundo.net/magazine/imagenes/2003/04/16/1050488543_3.jpg"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 200px;" src="http://estaticos02.cache.el-mundo.net/magazine/imagenes/2003/04/16/1050488543_3.jpg" border="0" alt="" /></a>Consultant la pàgina <a href="http://www.anfrix.com/?p=904">Anfrix</a> he descobert l&#8217;<strong>Experiment Kellogg</strong> que m&#8217;ha semblat molt curiós : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d&#8217;Indiana va introduir una ximpanzé &#8220;Gua&#8221; de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill &#8220;Donald&#8221; de 10 mesos. Volia comparar científicament l&#8217;evolució de les dues criatures en la seva pròpia casa.</p>
<p>Pretenia saber que separava a l&#8217;humà de l&#8217;animal, per això va agafar la ximpanzé i el seu fill i els va fer conviure com a germans, els va tractar de la mateixa manera, els vestia igual, amb la mateixa roba, amb les mateixes joguines i eines, per observar i estudiar l&#8217;evolució i aprenentatge de tots dos en un mateix entorn.</p>
</div>
<div>El professor Kellogg volia saber en quin moment es trencaria la similitud i es separarien l&#8217;humà de l&#8217;animal. Podeu veure l&#8217;experiment en els tres vídeos de <a href="http://es.youtube.com/results?search_query=experimento+kellogg">Youtube</a>.</div>
<div>El que va ser més sorprenent van ser els resultats que va obtenir, va resultar que Gua, la ximpanzé va aprendre més ràpidament que el seu fill, va deixar de fer-se pipí, va començar a menjar amb cullera abans que en Donald. Al mateix temps i contràriament al que s&#8217;esperava,  no va ser la Gua la que es va humanitzar, sinó que va ser en Donald el que va començar a desenvolupar conductes de ximpanzé : fins i tot emetia lladrucs, estava en ple procés d&#8217;animalització imitant el patró característic d&#8217;aquests simis, molt de retard en l&#8217;adquisició del llenguatge,etc.. Un cop Kellogg els va separar, el nen va continuar mantenint algunes de les conductes apreses amb el ximpanzé fins anys més tard.</p>
<p>Cal comentar que es desconeix la validesa científica d&#8217;aquest experiment, però sembla que una cosa es certa, i és que els nadons aprenen moltes de les seves conductes a ben curtes edats, i que després modificar-les es molt difícil.</p>
</div>
<p class="akst_link"><a href="http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/?p=251&amp;akst_action=share-this"  title="Envieu-la per correu electrònic, pengeu-la al del.icio.us, publiqueu-la a La Tafanera..." id="akst_link_251" class="akst_share_link" rel="nofollow">Comparteix</a>
</p>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/11/dos-germans-un-ximpanze-i-un-nado-de-10-mesos/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>CAPACITATS DELS NADONS</title>
		<link>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/10/capacitats-dels-nadons/</link>
		<comments>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/10/capacitats-dels-nadons/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 27 Oct 2007 08:17:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Pilarll</dc:creator>
				<category><![CDATA[fills]]></category>
		<category><![CDATA[nadons]]></category>
		<category><![CDATA[percepció]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/?p=231</guid>
		<description><![CDATA[Molts científics estan investigant sobre l&#8217;estadi inicial del nen pel que fa al món perceptiu. Actualment hi ha moltes postures:  És una qüestió de propietats genètiques ja preestablertes o hi ha una interacció entre el que és innat i el que s&#8217;aprèn?  Les dades actuals donen la visió d&#8217;un nadó molt més actiu [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Molts científics estan investigant sobre l&#8217;estadi inicial del nen pel que fa al món perceptiu. Actualment hi ha moltes postures:  És una qüestió de propietats genètiques ja preestablertes o hi ha una interacció entre el que és innat i el que s&#8217;aprèn?  Les dades actuals donen la visió d&#8217;un nadó molt més actiu del que es pensava fins ara.</p>
<div>Comentarem aquí una de les investigacions que van fer Eleanor Gibson i Richard Walk sobre la percepció de la profunditat en l&#8217;anomenat &#8220;precipici visual&#8221; : van construir una espècies de llitera de dos pisos (vegeu el dibuix de l&#8217;esquerra). consta d&#8217;una taula amb una coberta de vidre gruixut vorejat per una barana perquè el nen posat a sobre no pogués caure. La meitat de la superfície té un dibuix com d&#8217;un tauler d&#8217;escacs, igual com el terra del pis de baix, l&#8217;altra meitat és transparent. Això produeix un efecte com si la taula acabés a la meitat de la superfície i després seguís un precipici.</p>
<div></div>
<div>La teoria d&#8217;ells era que si un nen podia percebre la profunditat no s&#8217;aventuraria a gatejar per sobre del vidre transparent (vegeu el dibuix de la dreta). L&#8217;experiment es va fer amb 36 nens de 6 mesos i mig a 14 mesos, i d&#8217;aquests només 3 es van atrevir a gatejar per sobre de la part transparent. Així mateix també ho van provar amb altres espècies, la qual cosa els va portar a afirmar que els nens perceben la profunditat,  es a dir que la percepció de la profunditat podria està programada genèticament en diferents espècies animals.</p>
<p><a href="http://bp2.blogger.com/_kA34CscMFRM/RyRMc6i9yII/AAAAAAAAABM/32UTITjYboU/s1600-h/experiment03.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5126306335490427010" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 260px; height: 210px;" src="http://bp2.blogger.com/_kA34CscMFRM/RyRMc6i9yII/AAAAAAAAABM/32UTITjYboU/s320/experiment03.jpg" border="0" alt="" /></a><a href="http://bp0.blogger.com/_kA34CscMFRM/RyRMBai9yHI/AAAAAAAAABE/NIosuiWO8uc/s1600-h/experiment02.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5126305863044024434" style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 260px; height: 210px;" src="http://bp0.blogger.com/_kA34CscMFRM/RyRMBai9yHI/AAAAAAAAABE/NIosuiWO8uc/s320/experiment02.jpg" border="0" alt="" /></a></p>
</div>
</div>
<p class="akst_link"><a href="http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/?p=231&amp;akst_action=share-this"  title="Envieu-la per correu electrònic, pengeu-la al del.icio.us, publiqueu-la a La Tafanera..." id="akst_link_231" class="akst_share_link" rel="nofollow">Comparteix</a>
</p>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/10/capacitats-dels-nadons/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>1</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>L&#8217;EMBARÀS I L&#8217;ESTRÈS</title>
		<link>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/07/lembaras-i-lestres/</link>
		<comments>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/07/lembaras-i-lestres/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 02 Jul 2007 17:11:00 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Pilarll</dc:creator>
				<category><![CDATA[comentaris]]></category>
		<category><![CDATA[salut]]></category>
		<category><![CDATA[embaràs]]></category>
		<category><![CDATA[nadons]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/?p=195</guid>
		<description><![CDATA[Consultant el bloc psicoalumnos.blogspot.com m&#8217;he assabentat d&#8217;un estudi que s&#8217;ha fet referent a les dones que estan embarassades i l&#8217;estrès. Font : JOURNAL OF CLINICAL ENDOCRINOLOGY. Maig del 2007; 66 (5), 636–640.
Els nadons que encara estan a l&#8217;úter de la mare estan exposats a les hormones que provoquen l&#8217;estrès: Les dones embarassades amb símptomes d&#8217;estrès [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/38/Baby_sonic_23_week.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 226px; height: 158px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/38/Baby_sonic_23_week.jpg" border="0" alt="" /></a>Consultant el bloc <a href="http://psicoalumnos.blogspot.com/">psicoalumnos.blogspot.com</a> m&#8217;he assabentat d&#8217;un estudi que s&#8217;ha fet referent a les dones que estan embarassades i l&#8217;estrès. Font : JOURNAL OF CLINICAL ENDOCRINOLOGY. Maig del 2007; 66 (5), 636–640.</p>
<p>Els nadons que encara estan a l&#8217;úter de la mare estan exposats a les hormones que provoquen l&#8217;estrès: Les dones embarassades amb símptomes d&#8217;estrès transmeten l&#8217;ansietat al fetus des de períodes de gestació de 4 setmanes.</p>
<p>Van realitzar un estudi a 267 dones en estat de gestació i se&#8217;ls hi va mesurar els nivells de cortisol, l&#8217;hormona que provoca l&#8217;estrès . Van analitzar mostres de sang de les mares i del fluid amniòtic i van veure que a les quatre setmanes els nivells de cortisol a la sang de la mare feia augmentar els nivells al fluid amniòtic, cosa que provocava que el fetus també n&#8217;estigués exposat.</p>
<p>L&#8217;estudi conclou que encara s&#8217;ha de continuar treballant per saber els mecanismes pels quals l&#8217;estrès maternal afecta el fetus, tant com a fetus, com a la seva infància.</p>
<p>Podeu consultar l&#8217;article original al següent enllaç: <a href="http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1365-2265.2007.02785.x">http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1365-2265.2007.02785.x</a></p>
<p class="akst_link"><a href="http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/?p=195&amp;akst_action=share-this"  title="Envieu-la per correu electrònic, pengeu-la al del.icio.us, publiqueu-la a La Tafanera..." id="akst_link_195" class="akst_share_link" rel="nofollow">Comparteix</a>
</p>]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://start10g.ovh.net/~psicoaju/wordpress/2007/07/lembaras-i-lestres/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
