Psico-Ajuda » nadons

DOS GERMANS : UN XIMPANZÉ I UN NADÓ DE 10 MESOS

Pilarll — Thu, 29 Nov 2007 16:30:00 +0000

Consultant la pàgina Anfrix he descobert l’Experiment Kellogg que m’ha semblat molt curiós : El Dr. Winthrop N.l Kellogg psicòleg de la Universitat de Colúmbia i professor de la Universitat d’Indiana va introduir una ximpanzé “Gua” de 7 mesos a casa seva perquè convisqués amb el seu fill “Donald” de 10 mesos. Volia comparar científicament l’evolució de les dues criatures en la seva pròpia casa.

Pretenia saber que separava a l’humà de l’animal, per això va agafar la ximpanzé i el seu fill i els va fer conviure com a germans, els va tractar de la mateixa manera, els vestia igual, amb la mateixa roba, amb les mateixes joguines i eines, per observar i estudiar l’evolució i aprenentatge de tots dos en un mateix entorn.

El professor Kellogg volia saber en quin moment es trencaria la similitud i es separarien l’humà de l’animal. Podeu veure l’experiment en els tres vídeos de Youtube.

El que va ser més sorprenent van ser els resultats que va obtenir, va resultar que Gua, la ximpanzé va aprendre més ràpidament que el seu fill, va deixar de fer-se pipí, va començar a menjar amb cullera abans que en Donald. Al mateix temps i contràriament al que s’esperava, no va ser la Gua la que es va humanitzar, sinó que va ser en Donald el que va començar a desenvolupar conductes de ximpanzé : fins i tot emetia lladrucs, estava en ple procés d’animalització imitant el patró característic d’aquests simis, molt de retard en l’adquisició del llenguatge,etc.. Un cop Kellogg els va separar, el nen va continuar mantenint algunes de les conductes apreses amb el ximpanzé fins anys més tard.

Cal comentar que es desconeix la validesa científica d’aquest experiment, però sembla que una cosa es certa, i és que els nadons aprenen moltes de les seves conductes a ben curtes edats, i que després modificar-les es molt difícil.

Comparteix

CAPACITATS DELS NADONS

Pilarll — Sat, 27 Oct 2007 08:17:00 +0000

Molts científics estan investigant sobre l’estadi inicial del nen pel que fa al món perceptiu. Actualment hi ha moltes postures: És una qüestió de propietats genètiques ja preestablertes o hi ha una interacció entre el que és innat i el que s’aprèn? Les dades actuals donen la visió d’un nadó molt més actiu del que es pensava fins ara.

Comentarem aquí una de les investigacions que van fer Eleanor Gibson i Richard Walk sobre la percepció de la profunditat en l’anomenat “precipici visual” : van construir una espècies de llitera de dos pisos (vegeu el dibuix de l’esquerra). consta d’una taula amb una coberta de vidre gruixut vorejat per una barana perquè el nen posat a sobre no pogués caure. La meitat de la superfície té un dibuix com d’un tauler d’escacs, igual com el terra del pis de baix, l’altra meitat és transparent. Això produeix un efecte com si la taula acabés a la meitat de la superfície i després seguís un precipici.

La teoria d’ells era que si un nen podia percebre la profunditat no s’aventuraria a gatejar per sobre del vidre transparent (vegeu el dibuix de la dreta). L’experiment es va fer amb 36 nens de 6 mesos i mig a 14 mesos, i d’aquests només 3 es van atrevir a gatejar per sobre de la part transparent. Així mateix també ho van provar amb altres espècies, la qual cosa els va portar a afirmar que els nens perceben la profunditat, es a dir que la percepció de la profunditat podria està programada genèticament en diferents espècies animals.

Comparteix

L’EMBARÀS I L’ESTRÈS

Pilarll — Mon, 02 Jul 2007 17:11:00 +0000

Consultant el bloc psicoalumnos.blogspot.com m’he assabentat d’un estudi que s’ha fet referent a les dones que estan embarassades i l’estrès. Font : JOURNAL OF CLINICAL ENDOCRINOLOGY. Maig del 2007; 66 (5), 636–640.

Els nadons que encara estan a l’úter de la mare estan exposats a les hormones que provoquen l’estrès: Les dones embarassades amb símptomes d’estrès transmeten l’ansietat al fetus des de períodes de gestació de 4 setmanes.

Van realitzar un estudi a 267 dones en estat de gestació i se’ls hi va mesurar els nivells de cortisol, l’hormona que provoca l’estrès . Van analitzar mostres de sang de les mares i del fluid amniòtic i van veure que a les quatre setmanes els nivells de cortisol a la sang de la mare feia augmentar els nivells al fluid amniòtic, cosa que provocava que el fetus també n’estigués exposat.

L’estudi conclou que encara s’ha de continuar treballant per saber els mecanismes pels quals l’estrès maternal afecta el fetus, tant com a fetus, com a la seva infància.

Podeu consultar l’article original al següent enllaç: http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1365-2265.2007.02785.x

Comparteix