Mostra-li una ampolla dreta mig plena (com el primer dibuix de la figura). Ara li dibuixes l’ampolla en les altres posicions i demana-li que et marqui on creu que estarà col·locat el líquid, cal que es dibuixi la línia del nivell de l’aigua. 

En un estudi fet per Corral (1994) va observar que majoritàriament els nens fins a 9-10 anys dibuixaven la línia de flotació paral·lela al fons de l’ampolla ignorant que l’ampolla estava inclinada (mireu el dibuix).

Segons Corral per saber resoldre com està col·locada l’aigua en cada moment, el nen ha de tenir fitxats 4 esquemes mentals:

• El nivell de l’aigua es paral·lel a la base de l’ampolla
• El nivell de l’aigua es paral·lel a la superfície on es recolza l’ampolla
• L’aigua sempre esta a sota.
• L’aigua ocupa tot l’espai possible.

Corral (1994) va poder observar les següents etapes en la seqüència de les actuacions d’aquesta feina:

Els nens que està en l’etapa preoperatòria (l’etapa anterior al període de les operacions mentals, més o menys entre les edats de 2 a 6 anys) poden dibuixar la línia de flotació de l’ampolla quan aquesta està en la posició normal.

Quan l’ampolla esta invertida, alguns nens senyalen la línia de flotació correctament però marquen la massa de l’aigua en lloc de sota, en la meitat de dalt.

Quan l’ampolla està tombada alguns nens marquen la línia de flotació perpendicular a la taula, és a dir paral·lela al fons de l’ampolla.

La màxima dificultat es troba quan l’ampolla està inclinada sobre la taula. Fins els 9-10 anys els nens no tenen l’horitzontalitat del nivell de l’aigua.

Bibliografia: Psicologia Evolutiva (T.I) Teorías, metodos y desarrollo infantil. Editors: Corral, Gutiérrez, Herranz (UNED)

Comparteix

- Rebuig d’aliment produït pel sabor :
o Barrejar l’aliment rebutjat amb un aliment preferit per al nen i que pugui emmascarar el sabor del rebutjat. És necessari anar incrementant la quantitat d’aliment rebutjat, de manera gradual, fins aconseguir que se’l pugui menjar sense haver-lo de barrejar.
o Donar-li el seu menjar preferit només si prèviament ha ingerit el que rebutja (per exemple, una cullerada de macarrons després de menjar una cullerada de peix…). També s’ha d’anar augmentant progressivament la quantitat de menjar rebutjat.

- Rebuig a menjar aliments sòlids:
o Buscar un àpat al dia en que es pugui dedicar temps
o Seleccionar algun dels aliments preferits del nen i oferir-li petites quantitats sense triturar.
o Reforçar efusivament (verbal o materialment) qualsevol intent del nen per menjar l’aliment sòlid.
o Davant qualsevol negativa de menjar, se l’hi ha de retirar l’atenció.
o Passat un temps prudencial, retirar el menjar que quedi al plat i tornar-li a posar a al següent àpat, procurant no donar-li menjar entre hores. (sempre consultant prèviament al pediatre)

- Negativa a menjar sol:
o Primer de tot és important controlar si ja té edat per realitzar aquesta conducta i si té les habilitats necessàries o si és un aprenentatge inadequat dels hàbits d’autonomia. Si és aquest últim cas,els passos serien:
* Ajudar al nen a agafar la cullera i portar-la a al boca.
* A mesura que domini aquest pas, deixar al nen que sigui ell sol el que l’agafa i se la porta a la boca.
* Reforçar qualsevol conducta d’agafar la cullera o portar-la a l boca.
* Ensenyar-lo a agafar petites quantitats de menjar i portar-les a la boca.
* Entrenar-lo a fer servir tots els coberts i les diferents funcions.
* Reforçar l’ultima conducta apresa i no les anteriors.
* Passat un temps prudencial, retirar el menjar.

En tots els casos s’ha de felicitar per les conductes adequades i ignorar les conductes inadequades. Escollir un àpat al dia que es pugui dedicar tot el temps necessari per aplicar les tècniques, ser constant en l’aplicació i generalitzar-ho als diferents àpats i situacions.

Totes aquestes tècniques s’han d’utilitzar de manera transitòria, com a instrument per a aconseguir una conducta alimentària saludable. Sempre sota supervisió d’un professional.

Comparteix

Aquests canvis estan mediatitzats per la cultura, solen estar regulades per el pediatra i adaptades a cada nen en funció del seu estat de salut. Tot això fa que el nen hagi d’aprendre a menjar nous i variats aliments, noves i variades formes d’elaboració i aprendre a menjar seguint les normes i el ritme que marquen els adults. L’adquisició dels hàbits es produeix lentament i és freqüent que en aquest procés es produeixin alguns problemes, com excessiva velocitat al menjar que pot produir vòmits, excessiva lentitud al menjar, negació a menjar determinats aliments,…

Un cop s’ha confirmat, a través del pediatra, que no hi ha cap problema de salut en el nen i que aquests problemes d’alimentació no afecten al guany normal de pes ni en produeixen una disminució, es pot aplicar una intervenció psicològica.

La majoria dels tractaments dels problemes alimentaris en la infància solen basar-se en procediments conductuals i amb la participació dels pares (prèviament entrenats). La importància de la participació dels pares recau en que aquests problemes solen donar-se en nens petits, normalment menors de 7 anys, que succeeixen a casa seva i varis cops al dia.

Comparteix