Aquest estudi el va fer Gary Small de la Universitat de Califòrnia i es va publicar a l’American Journal of Geriatric Psychiatry, i entre altres coses exposa que fer servir Internet mobilitza els centres del cervell i permet exercitar el raonament. Utilitzar els buscadors a Internet estimula els punts que controlen la presa de decisions complexes, però la intensitat de les funcions augmenta en els navegants que tenen experiència amb Internet.

L’estudi es va realitzar amb 24 voluntaris d’entre 55 i 76 anys, dels quals la meitat sabien fer servir les eines informàtiques l’altra meitat no. Una tasca simple i quotidiana com buscar a la web sembla millorar els circuits cerebrals en adults grans, la qual cosa demostra que els nostres cervells son sensibles i poden seguir aprenent a mida que envelleixen.

Font: Gaceta tecnológica

Comparteix

Comencem amb un exemple:

Digues fort el color de cada una d’aquestes paraules (recorda que has de dir el color, no el que posa)

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Ara prova amb aquests:

groc taronja blau gris lila negre vermell rosa verd

Suposo que aquesta segona vegada t’haurà costat una mica més, no?

Prova-ho ara amb els noms en japonès

kiiro orenlli aoi guree murasaki kuroi  akai pinku midori

I ara amb japonès però amb els colors canviats

kiiro orenlli aoi guree murasaki kuroi akai pinku midori

Si no saps japonès segur que t’ha resultat molt més fàcil dir els noms dels colors quan les paraules estaven en japonès encara que el color i la paraula no coincideixin. Això té una explicació:

És el que s’anomena efecte Stroop, un tipus d’interferència que s‘ha suggerit que es degut a que hi ha certes vies neuronals que es superposen i que participen de manera paral·lela en el procés de dir el color i en el de llegir la paraula (una via es dedicaria a mirar el color, i l’altra a llegir la paraula de manera que entre les dues es produeix una interferència que ens dificulta en el cas que no hi hagi concordança).

Les vies de lectura estarien més reforçades en el cervell degut a l’experiència prèvia, la qual cosa facilitaria el proces de les vies encarregades de dir el color quan l’estimul del color i la paraula concorden.

Si els estímuls son incongruents llavors les vies de lectura interferiran amb les encarregades de nombrar el color. Però només hi haurà interferència si entenem l’idioma en el que estan escrites les paraules.

Cal dir que l’efecte Stroop també es troba en altres modalitat sensorials. Si esteu interessat spodeu llegir tot l’escrit a Psicoteca

Comparteix

De petita, el meu ídol no era cap cantant ni actor ni dibuix animat sinó que era l’Albert Einstein; trobava fascinant la combinació de bogeria i intel·ligència que el caracteritzava i em sorprenia que darrera aquella imatge hi pogués haver una persona tant intel·ligent. Ja fa molt de temps que volia escriure un article sobre intel·ligència, i és que sempre li he tingut un cert respecte a aquesta paraula i també admiració per aquells que la tenen com a característica.

En aquest article explico el què és per mi la intel·ligència i també explico exactament el que diu el títol: el que Eisntein no tenia.

Si voleu saber més…  http://annabasora.blogspot.com/2008/10/el-que-einstein-no-tenia.html

Comparteix

Però per tu que ja has passat aquestes edats, t’has aturat a pensar si no estàs forçant més del compte el teu cervell? Utilitzes l’oïda correcta per escoltar?

Els estudis actuals sobre la lateralitat en persones normals consisteixen a presentar informació al camp visual o auditiu a un costat i a l’altre del nostre cervell per veure si hi ha diferències en l’eficàcia en les feines.

En el camp visual la informació s’ha presentat per exemple en el camp visual dret, per tant la informació es projectarà a l’hemisferi esquerre, i a la contra es presenta en el camp visual esquerre projectant-se a l’hemisferi dret.

En el camp auditiu s’utilitza la tècnica de l’escolta dicòtica, amb la presentació simultània d’estímuls diferents a cada oïda. Gràcies a aquesta tècnica s’ha descobert que hi ha un avantatge de l’oïda dret (hemisferi esquerre) en la identificació de paraules, i un avantatge de l’oïda esquerra (hemisferi dret) en la identificació dels tons musicals i emocionals.  Aquesta diferència queda contrarestada per una transferència massiva d’informació des d’un hemisferi a l’altra a través de les fibres dels cos callós.

El funcionament és el següent, quan l’hemisferi que rep la informació és el més capacitat per processar-lo, per exemple quan l’hemisferi esquerre rep estímuls verbals o l’hemisferi dret rep estímuls visoespaials, aquest hemisferi s’encarrega directament del processament. Si la informació es projecta sobre l’hemisferi menys capacitat aquesta informació es transfereix a l’altra hemisferi degradant la informació.

Comparteix

Ens podem centrar en una persona, o situació concreta per tal de no pensar o sentir les emocions, però tot això s’acabarà reflectint en el nostre cos. El cervell emocional s’ha de manifestar i moltes vegades apareixen problemes físics (estrès, ansietat, la fatiga inexplicable, etc)

Damasio va afirmar que la vida psíquica era el resultat de la bona entesa entre dos cervells, el cervell cognitiu (el cervell conscient, i racional) i el cervell emocional (inconscient, i sentimental).

Broca va parlar del cervell límbic com el controlador de les nostres emocions i del cervell cortical com el controlador de la cognició, el llenguatge i el raonament.

Avui dia, es creu que encara que els processos emocionals i cognitius son diferents, els mecanismes neuronals que els suporten son similars.

Però aquests processos o cervells (l’emocional i el cognitiu) reben la informació de l’exterior i a partir d’aquí poden col·laborar o competir. Serà això el que determinarà el que sentim, com actuem, en definitiva com veiem el mon i als altres.

Però que passa si el cervell cognitiu controla l’atenció conscient i amb la seva capacitat, anul·la les reaccions emocionals?

Pot ser que a la llarga s’acabi perdent el contacte davant de les crides de socors del cervell emocional (per exemple si des de joves s’ha après a no manifestar les emocions…. “els nens no ploren”) pot provocar un temperament no suficientment sensible i per tant serà més complicat prendre decisions.

Investigadors de Berkeley han suggerit que el que pesa més en el nostre cor, no son tant les emocions negatives sino la supressió d’aquestes emocions negatives per part del cervell.

Bibliografia: “Curación emocional”- David Servan-Schreiber

Comparteix

Amb el casc, un jugador de videojocs podrà desplaçar el seu personatge fent servir només el pensament o bé podrà fer desaparèixer un objecte imaginant que no hi és.

Inicialment està creat per tenir una aplicació immediata en el món del videojoc, però també tindrà utilitat en el món de la medicina.

Però, com pot modificar la nostra vida? Imaginem per exemple que aquest casc es posa a la venda pel públic en general. Trobar-te que la gent que t’envolta pot saber el que penses en cada moment, no és això una invasió a la nostra intimitat?

Font : El casc que llegeix el pensament

Comparteix

Aquesta reacció, aparentment simple i immediata, implica un procés mental molt més complex del que sembla, Requereix que el cervell alineï la sensació tàctil que rebem a la pell amb la informació espacial sobre el nostre entorn i la nostra postura.

Segons us estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) adscrit al Parc Científic de Barcelona, realitzat per Salvador Soto-Faraco (professor ICREA) i Elena Azañón s’ha pogut conèixer millor com es desenvolupa aquest procés i com el cervell gestiona el reajustament en cas de conflicte.

A un grup de 32 estudiants universitaris se’ls va demanar que creuessin els braços sobre una taula, de manera que la mà dreta estigués situada en el camp visual esquerre i viceversa, per tal d’aconseguir que la posició externa de les mans no coincidís amb la posició anatòmica.

Van avaluar el temps de resposta a un breu estímul visual —un flaix produït mitjançant un díode (LED)- i van comparar el temps de reacció al flaix quan apareixia a prop de la mà on l’observador havia rebut prèviament un estímul tàctil irrellevant, amb el temps de reacció al mateix flaix quan apareixia a prop de la mà contrària.

Amb els resultats obtinguts s’ha pogut localitzar la informació tàctil i els investigadors suggereixen que el nostre cervell evita les confusions entre els diferents marcs de referència espacial dels quals disposa, mantenint la part inicial del processament per sota del llindar de la consciència.

Font: Comunicacions UB

Comparteix

Gràcies al periodista Daniel Goleman es va iniciar el debat sobre que és la intel·ligència i si el coeficient intel·lectual té relació amb l’èxit de la persona en el sentit més ampli (triomfar amb les relacions socials, sentimentals, etc).

Els investigadors de Yale i de New Hampshire van definir l’anomenat coeficient emocional com una intel·ligència lligada a la comprensió i a la gestió de les nostres emocions, i que es podia mesurar en funció de 4 aspectes:

• La capacitat per a identificar el teu propi estat emocional i el dels altres.
• L’aptitud per a comprendre el desenvolupament natural de les emocions
• L’aptitud per raonar sobre les pròpies emocions i la dels altres
• La capacitat per regular les pròpies emocions i la dels altres.

Segons els investigadors aquestes 4 aptituds són els fonaments per tenir el domini d’un mateix i èxit social.

Exemple (extret del llibre ´La cura emocional” de David Servan-Schreiber) ”

“Una jove i brillant investigadora de la facultat de medicina de Pittsburgh havia acceptat participar en un experiment per saber la localització de les emocions en el cervell. S’havia de situar dintre d’un escàner IRM (permet detectar els canvis d’activitat de les neurones en funció del contingut del pensament i les emocions) i veure pel·lícules amb imatges violentes.

Quan va veure les imatges, el ritme del seu cor i la tensió arterial van augmentar considerablement. Llavors se li va proposar d’abandonar l’estudi i ella sorpresa va respondre que estava bé i que no entenia perquè se li preguntava això. Ella no n’era conscient.

Aquest es un exemple típic de persona amb una CI molt elevat i el seu coeficient emocional deplorable, no tenia consciència de les seves pròpies emocions i al mateix temps estava també sorda a les emocions dels altres”.

Bibliografia: “La cura emocional” David Serva-Schreiber

Comparteix

Quan nosaltres pensem en una paraula, les nostres cordes vocals s’activen dèbilment de la mateixa manera que si la diguéssim en veu alta. Aquesta tensió que fem a les cordes vocals pot ser reconeguda a través d’uns sensors especials, i convertir-la en la paraula que s’ha pensat.

L’objectiu principal d’aquest dispositiu és ajudar a les persones que tenen problemes neurològics relacionats amb la part motriu de la parla. És a dir per aquelles persones que per algun problema neurològic saben el que volen dir però no aconsegueixen expressar-ho en veu alta (com passa amb l’afàsia de Broca).

Aquest fenomen es coneix com discurs subvocal. El sistema ha de conèixer els nostres pensaments donat que perquè s’activin les cordes vocals el pensament ha de ser intencional, és a dir hem de pensar en allò que volem dir.

Per ara el sistema només reconeix 150 patrons vocals. S’està investigant per poder tenir-ho acabat a finals d’any amb un vocabulari infinit de fonemes.

Font: DePsicología.com

Comparteix

- Davant d’un problema d’aprenentatge no molt considerable, quin consideres que és el moment en el qual els pares s’han de decidir a portar el nen al neuropsicòleg? Davant qualsevol problema d’aprenentatge, sigui greu o no, els pares han de córrer de seguida a mirar què passa, si pot ser abans dels 7 anys millor, perquè les àrees implicades tanquen aviat i llavors no hi ha res a fer.

I evidentment, és un neuropsicòleg que ho ha de determinar, un optometrista pot veure si l’entrada és bona o no, però no pot veure com es registra aquesta entrada dins el cervell, que és el qui la llegeix.

- Com treballa un neuropsicòleg per poder ajudar a un nen en els seus primers problemes d’aprenentatge? En el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura intervenen moltes funcions cognitives i diverses àrees cerebrals: percepció, relacions visuoespacials, memòria visual, memòria auditiva, memòria de treball, llenguatge expressiu i comprensiu, planificació, etc.

La neuropsicologia fa un estudi de totes les funcions cerebrals i s’obté un perfil amb les habilitats i dishabilitats específiques. Llavors es fa un tractament basat en l’estimulació o reeducació de les funcions alterades, comptant amb el suport de les funcions normals.

Als 12 anys la majoria de zones cerebrals necessàries per l’aprenentatge de la lectoescriptura ja estan formades i no es poden modificar, per tant s’ha d’actuar abans, de seguida que hi hagi el mínim indici.

- Creus realment que l’exercici visual (millorar la fixació, la ràpidesa, en definitiva aprendre a mirar amb el cervell i no amb els ulls) no pot millorar en cap moment la capacitat lecto-escriptora? Els exercicis perceptius i visuoespacials evidentment que estimulen aquestes funcions, però ningú ha dit que hagin de ser els optometristes els que els indiquin. La majoria d’aquests exercicis els han recomanat durant anys els psicòlegs que es dediquen als trastorns d’aprenentatge quan han detectat alteracions d’aquestes característiques: els ulls no llegeixen és el cervell qui ho fa i l’estudi del funcionament del cervell és feina de la Neuropsicologia.

Per altra banda, l’optometria s’ha posat de moda i segons les meves fonts d’informació hi ha centres que utilitzen sistemes de captació de clients no gaire ètics, principalment en escoles privades. I jo, particularment, m’he trobat amb algun cas de Dislèxia que havia estat tractat amb aquest mètode, evidentment sense cap resultat.

Per més informació podeu consultar la seva pàgina web MonserratJunqué.cat

Comparteix