A la Montse li fa por volar i ho arregla no agafant mai l’avió.

La por de per sí no és una patologia, al contrari és una emoció que ajuda a adaptar-nos al nostra ambient, però quan la por supera un cert punt, l’ésser humà es bloqueja i es incapaç de reaccionar d’una manera idònia.

Per tant el que marca la diferència entre la por com a emoció natural i útil, i la por com a reacció patològica és que el primer incrementa la nostra capacitat per manejar la realitat mentre que el segon ens limita i inclús ens anul·la aquesta capacitat, podent provocar el pànic.

Per tractar aquestes pors patològiques hi ha moltes perspectives psicològiques i psiquiàtriques que estan enfocades segons diferents teories: Segons si es creu que aquestes pors estan provocades per traumes de la infantesa, o per una alteració genètica, o segons les relacions familiars que s’han tingut des del naixement, o segons si estan condicionals per l’ambient, etc.

Però no és tant important voler saber perquè es forma una patologia fòbica com estar atent als fenòmens fòbics, els successos que els provoquen i intervenir per poder canviar-los. Centrar-se en com la persona construeix la trampa en la que entra i de la qual ja no pot aconseguir sortir-ne sola: les persones tendeixen a evitar totes les situacions o condicions que li puguin provocar aquesta por incontrolable, i mica en mica això va provocant que cada vegada vagi incrementant les evitacions.

Bibliografia: Más allá del miedo – Giorgio Nardone

Comparteix

Un jove lleó es va allunyar de la seva família i es va perdre….. Va corre i corre, però no va trobar el camí per on havia vingut… el jove lleó estava molt espantat i tenia molta por de no trobar mai més el camí de tornada. …. Estava cansat i tenia molta gana i molta set…..

Al final va arribar a un lloc resguardat on hi havia arbres….. I va trobar un petit llac….. Es va sentir alleugerat al pensar que almenys podria veure.

Quan s’hi va acostar…. Va veure que l’aigua estava molt quieta i quan va inclinar el seu cap per començar a beure….. es va espantar quan va veure a l’aigua un gran cap de lleó i ….. es va apartar espantat…..

Es va posar a pensar com ho podria fer, tenia molta set però també molta por.

Al cap d’una estona va agafar forces i va tornar a acostar-s’hi….. va mirar l’aigua ….. i va intentar no espantar-se…… va voler espantar el cap de lleó però quan va mirar l’aigua va veure que el cap de lleó també havia obert la boca i l’hi estava responent de la mateixa manera que ho havia fet ell.

Va tornar a apartar-se…. I anava passant el temps….. però quan ja no va poder aguantar més es va acostar a l’aigua.

Aquesta vegada, però,… estava tant assedegat que encara que va veure la cara del lleó….. estava tant dèbil que no va poder mantenir el seu cap aixecat…..

El seu cap va caure a l’aigua …. I la imatge reflectida es va trencar…… i per fi el lleó va poder beure.

Comparteix

L’ansietat és una resposta adaptativa del nostre organisme completament normal que s’activa per poder reaccionar davant de situacions que puguin ser una amenaça i/o comportar perill.

La resposta de l’ansietat és produeix a nivell psicofísic (sudoració, augment de la taxa cardíaca i la pressió arterial, canvis de temperatura,…), a nivell motor (per impedir, ajornar o interrompre el contacte amb la situació o estímul que produeix ansietat) i a nivell cognitiu (avaluació de la situació, expectatives,…)

Així doncs, podem definir la por com l’ansietat que es produeix davant d’estímuls específics. La seva intensitat és proporcional al perill percebut i desapareix un cop s’ha acabat el perill o quan hem vist que no era tant perillós com pensàvem.

En canvi, la fòbia és una por desproporcionada davant d’un estímul (o situació) que té una llarga durada, difícil de controlar racional i voluntàriament i que interfereix en la vida quotidiana de la persona de manera greu.

Comparteix

La Paula té 18 anys i cada vegada que ha de fer una cosa diferent a la que fa normalment es posa molt nerviosa i moltes vegades la deixa de fer per por.

De sempre que li ha passat, però abans ho arreglava fugint de les situacions (si la convidaven a anar a una festa moltes vegades acabava dient que no), inclús quan hi havia gent que la incomodava procurava apartar-se’n i així fet i fet, ha arribat a l’edat adulta podent dir que està bé, però amb aquestes petites pors que li impedeixen fer certes coses.

Al llarg de la nostra vida anem trobant-nos diferent reptes. Els podem afrontar o fugir d’ells. Si agafem aquest últim camí (no és del tot criticable i tots moltes vegades ho hem fet) també podem anar avançant però tard o d’hora aquestes pors que ens han impedit afrontar els petits reptes tornaran a apareixen i cada vegada seran més grosses.

Pot ser que no en siguem conscients, Quantes vegades no t’has donat una excusa a tu mateix per no anar a un lloc o per no fer una cosa? i en veritat només era, això, una excusa!.

Et sents identificat? Doncs no t’enganyis, aquestes pors et tornaran a aparèixer, i l’única solució és que les afrontis. Sigues sincer amb tu mateix i reconeix quines son les teves pors. Un cop arribat a aquest punt accepta-les, i aprèn a superar-les.

Comparteix

Les dones son capaces de detectar l’olor de la por.

Segons un estudi de la professora Denise Cheng de la Universitat de Rice la capacitat de detectar senyals emocionals socials basats en l’olor és única, però no tothom la té. Segons la seva investigació les dones son capaces de detectar l’olor de la por, habilitat que afavoreix que les activitats que requereixen una activitat mental més alta tinguin un resultat més satisfactori.

En una primera fase de l’experiment es recollia la suor de 7 voluntaris mentre veien pel·licules de terror, o de contingut neutre. En una 2a fase es realitzava una associació de paraules (exemple: pany i porta, etc.) mentre s’olorava les mostres de suor.

Les 68 dones que van participar en l’experiment olorant, les van dividir en 3 grups (oloraven suor de persones que havien vist pel·licules de terror, oloraven suor de persones que havien vist vídeos neutres, i oloraven mostres sense suor).

Els resultats van confirmar que el grup que va olorar “la por” va ser més precís a l’hora de processar les paraules relacionades. Segons Cheng, l’olor a la por pot fer que les dones reconeguin millor la informació relacionada.

Font: Psicoblogía

Comparteix