La teva relació amb els altres és una mica defectuosa i t’agradaria trobar una manera de millorar-la.

Segons la PNL (programació neuro-lingüistica) el nostre estat emocional és la base de la nostra manera d’actuar. Les nostres experiències externes o sensacions internes es reprodueixen en el nostre cervell i ens condicionen el nostre pensament i les interpretacions que en fem. Si estem malament ens provocarà que tinguem el que s’anomena anclatges negatius, és a dir, pensaments negatius que et provocaran que la relació amb els altres no vagi del tot bé.

La tècnica de la PNL Pont al futur és útil per aconseguir aquell objectiu que et costa i consisteix a pensar que estàs al futur (uns anys més gran del que ets) on ja fa temps que aquest objectiu l’has aconseguit, i des d’allà mires endarrere i penses què has fet per aconseguir-ho i com ho has fet. Llavors ho fas.

Posem un exemple:

Imagina’t que tens algú davant teu i hi vols iniciar una conversa. Et sembla, però, que la persona no voldrà parlar amb tu i tens por de fer el pas.

Pots aplicar aquesta tècnica: T’imagines a tu mateix amb 50 anys: La teva vida és un gran èxit, has aconseguit tot el que volies, prestigi social, diners, tothom et respecte, et sents molt segur de tu mateix, veus que la gent et busca per fer coses, per opinar, etc.

Has d’agafar els aspectes on tu et sentis més insegur, per exemple si és per relacions amb les noies, t’imagines als 50 anys amb un gran èxit entre les dones, si per contra la teva inseguretat és perquè et sembla que no interesses a ningú, doncs pots imaginar que has aconseguit ser un personatge influent.

Continues imaginant que encara tens aquests 50 anys i que amb aquesta persona hi mantens una gran relació. T’adones que aquest objectiu ja l’has aconseguit gràcies a aquesta gran experiència que tens i que no ha passat res, molt al revés, consideres que es molt important poder parlar amb aquesta persona.

I, ara sí, ara que ja has vist que no passaria res si hi parlessis, tornes a la realitat i veus a la persona davant teu i per fi t’adones que no costa tant parlar-hi.

Aquesta tècnica t’ajudarà a anar recordant que totes les limitacions que creus que tens, simplement te les poses tu mateix, i que estan dintre del teu cap. Si vas recordant això contínuament segur que davant de situacions que et semblin impossibles podràs fer-hi front sense tant d’esforç.

Comparteix

La gent que viu l’un amb l’altre al llarg dels anys desenvolupa trets facials similars. Segons un estudi de fa ja un cert temps fet pel psicòleg Robert Zajonc i els seus col·laboradors.

A 110 participants se’ls mostraven fotografies d’homes i dones que només portaven un any de casat, i d’aquestes mateixes persones un cop en portaven 25 vivint junts.

Se’ls demanava que els classifiquessin per la seva semblança.

Els resultats van mostrar que les parelles es tornaven més semblants tant pel que fa a la cara com corporalment després de 25 anys junts.

Les possibles explicacions del perquè d’aquesta semblança son:

• Compartir el mateix règim d’alimentació.
• Conviure en el mateix ambient. Aquesta explicació, però, queda exclosa donat que totes els matrimonis de l’estudi eren de la mateixa zona dels EUA.
• Que probablement escollim gent que s’acabarà assemblant a nosaltres perquè ja d’entrada hi ha una predisposició.
• I l’empatia.

Aquesta última és la teoria que els autors consideren més probable: la gent s’acaba assemblant perquè estan simpatitzant l’un amb l’altre i així copien expressions facials de l’altra perquè inconscientment els hi agraden: per exemple si un somriu molt, és probable que l’altre acabi fent els mateixos somriures i amb les mateixes arrugues.

Font: PsyBlog

Comparteix

Dies endarrere la Nuitari em va fer adonar que en l’enquesta que havíem penjat a la web sobre què valoràvem més d’una persona no havíem posat l’opció del “respecte”.

Imaginem dues situacions:

Evidentment t’expliquen aquesta història i tu dius clarament que això és maltractament tant físic com psicològic. No en tens cap dubte. Ara imagina’t:

Potser ara pensaràs que això és diferent, que aquest noi ho fa per protegir-te i que justament ho fa perquè t’estima. És això el que penses?

Segons un estudi, un alt percentatge de joves refusa el “masclisme” quan se li presenta de manera explícita, però quan la conducta es revesteix de “paternalisme protector” hi ha joves, especialment noies que l’accepten com a correcte. Pensen que encara que la seva parella la faci patir o la tracti malament igualment se l’estima. No identifica les conductes d’abús psicològic de la seva parella i minimitza les situacions de violència de genere.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi fet per la Facultat de Psicologica de la UNED i la Fundación Mujeres, sobre l’origen de la violència de genere. Estudi fet al 2005 però que encara el podem aplicar a l’actualitat.

Analitza si la teva relació amb la parella és del tot “respectuosa”: Et ridiculitza, t’humilia en públic? Et controla les teves sortides??….

Font : Periodistadigital.com, Violencia genero en parejas chicos y chicas jovenes

Comparteix

Discutir de tant en tant amb la teva parella et pot donar més anys de vida, segons un estudi de la Universitat de Michigan.

En els matrimonis en els quals els membres es guarden la seva indignació pot esperar-se una mort prematura.

Segons un estudi de l’Escola de Salut Pública i del Departament de Psicologia de la Universitat de Michigan, els matrimonis en els quals els membres es guarden la seva indignació a dintre, és més probable que pateixin una mort prematura. En les parelles on un o els dos membres manifesten els seus sentiments i les seves protestes per intentar resoldre els conflictes, la longevitat és més alta.

Els científics van estudiar a 192 parelles durant 17 anys i els van classificar en quatre categories: en la primera els dos comuniquen la seva indignació, en la segona i la tercera un dels dos l’expressa i l’altre es reprimeix, i en l’última els dos membres de la parella no reaccionen a l’atac.

De les 26 parelles de l’última categoria, on els dos membres amagaven el seu ressentiment va haver-hi 13 morts. En les 166 restants de les altres categories es van produir 41 morts. Un tant per cent més elevat de morts en les parelles on els dos van reprimir els seus sentiments..

Així segons Ernest Harburg, professor de la Universitat de Michigan i director de l’estudi, quan els dos membres de la parella amaguen la seva indignació davant d’un atac o una crítica injusta de l’altre, la mort prematura és el doble de probable que en els altres tipus.

Font: 20minutos.es

Nota: Davant d’aquest estudi el que es pot extreure és que el que provoca més morts es guardar-te la teva indignació, per tant sempre serà millor parlar-ne que no discutir.

Comparteix

Quants cops t’has plantejat si la teva parella és la correcta o no? Estàs amb aquesta parella i potser deixes passar l’oportunitat de conèixer la que si seria la teva parella perfecta?

Escollir correctament és important , quan ens fixem amb algú responem a un estímul d’atracció: en un inici físic, però després es va creant un vincle més fort. Però per poder ser conscients que estem escollint correctament, la nostra autoestima no ha d’estar per terra, hem de conèixer els nostres límits i per tant gaudir de llibertat per decidir. Aquest vincle serà més sa i madur quan la relació que mantinguem amb nosaltres mateixos sigui bona.

Hi ha persones amb més predisposició a equivocar-se i a caure en una dependència de parella insana. En general aquestes persones responen a un perfil concret: fallen en el seu reconeixement personal, no saben el que volen, pensen o senten. A l’hora d’establir comparacions sempre es qualifiquen a elles mateixes de manera negativa i no es valoren gens.

Per tant, per saber si esteu amb la parella correcta el que primer heu de fer és descobrir si patiu aquest baix nivell d’autoestima. Això no és fàcil, us poso alguns símptomes, i vosaltres mateixos ja veureu si esteu en una situació “delicada” :

- Baix nivell de seguretat personal. Per seguretat ens referim a la persona que reconeix les debilitats que té (no que les nega).
- Alt nivell de por davant el desenvolupament personal de la individualitat = intentem amagar com som, per por als retrets (fins i tot per por als retrets de la teva pròpia parella).
- Baixa tolerància a la frustració, no volem assumir riscos = Volem evitar el dolor de fallar al fer alguna cosa (pot ser que deixem que ho faci la parella per por de nosaltres mateixos).
- Interiorització rígida de valors i gran sentiment de culpa = Es consideren uns principis com inamovibles, que no es poden qüestionar.
- Baixa autonomia personal i per tant s’imiten models de referència (pare, o mare) i es creu en mites del que ha de ser una parella.

El mite de que “la parella ha de ser la teva mitja taronja” ha de desaparèixer donat que ens porta a pensar que som una meitat a la recerca de l’altra meitat que ens complementa. Això no és del tot cert, som unitats senceres que han de responsabilitzar-se de la seva pròpia felicitat.

Font : Consumer.es

Comparteix

Quan cada vegada hi ha més separacions i divorcis, comença a ser sorprenent que una parella aguanti 20 anys de casats. Però ens podriem preguntar, ara per ara, per què encara hi ha un gran nombre de parelles d’avis que s’estimen i continuen casats?.

Comparteix

Amb el desenvolupament de les tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) s’estan produint moltes innovacions tant tecnològiques com tècniques. L’amplia penetració de les TIC a la nostra societat ha provocat el que s’anomena Organitzacions Virtuals, un nou sistema laboral on el treball no està subjecte a paràmetres fixes de temps i espai: el teletreball (el treballador es troba situat en una ubicació diferent de l’oficina central) i els equips de treball virtuals (la interacció entre els seus membres es dóna a través d’alguna combinació de sistemes electrònics de comunicació).

Una de les grans preocupacions en el camp psicològic és si aquest canvi en el sistema organitzacional pot provocar problemes en els vincles afectius i les relacions socials dels treballadors i persones en general.

Segons un estudi fet per Pew Internet and American Life Proyect i sociòlegs de la Universitat de Toronto, Internet i l’Ús del correu electrònic expandeix les relacions que la gent manté en el mon online. La web potencia les capacitat socials i no reemplaça altres formes de comunicació entre les persones (podeu consultar la font Clarin.com
Diuen que la gent no només socialitza a través de la web, sinó que la fa servir per prendre decisions importants, sol·licitar informació valuosa i buscar ajuda quan li fa falta.

Segons aquest informe la web no només no reemplaça el contacte personal o telefònic, sinó que el complementa i ajuda a mantenir els vincles actius : “a mida que hi ha més vincles a través d’internet hi ha més contacte per telèfon i personalment”.

Pels investigadors el que s’està transformant de veritat es la conformació dels grups, que fins ara es feien per proximitat, i ara es considera que el que reuneix a la gent a Internet no es la geografia, sinó la comunitat d’interessos : es crea un llaç solidari de compartir el coneixement a través de la xarxa formant part del que s’anomena la cultura d’internet.

Comparteix

Cas:
L’Andreu i l’Alba son parella. Quan es van conèixer de seguida va congeniar. Ara porten 10 anys convivint junts i comencen a tenir problemes de relació. A l’Alba li agradaria sortir més, però ja fa temps que no es diuen el que desitgen en realitat. A l’Andreu li molesten coses de l’Alba, considera que fa temps que ja no es complauen l’un a l’altre. Tot això ha portat a una relació crispada i amb falta de respecte entre ells pel que fa al llenguatge.

Conscients d’això, i sabent que encara volen intentar salvar la relació, es decideixen a fer alguna cosa.

Possible solució:
Us sembla que la vostra relació de parella s’assembla a la de l’Andreu i l’Alba? doncs us proposo que feu el següent :

Evidentment el que seria perfecte és que anéssiu a un especialista, ell us ajudaria, a més que en podríeu parlar els tres per trobar la millor manera de tractar la situació. Però de moment si voleu podeu començar :

Heu de pensar que el que primer heu d’aconseguir ja no és canviar coses concretes de la vostra relació de parella (que també), si no que el més important és intentar crear una atmosfera positiva. Més endavant això ja portarà a provocar aquests canvis.

És molt important, però que si en la teva parella hi ha violència, llavors el que has de fer immediatament és posar-te en contacte amb algú que t’ajudi, has d’intentar reorganitzar el teu ambient més pròxim per salvaguardar la teva integritat física (posa’t a mans d’un professional).

En el cas de l’Andreu i l’Alba, i suposadament en el teu cas, podríem utilitzar diferents estratègies :

- Per un costat, primer intentarem modificar l’estil de comunicació : començareu un entrenament que es diu “escolta activa” això vol dir que tant un com l’altre haurà de practicar a escoltar el que diu la seva parella : adoptant una postura activa (mirant-lo quan parla, fent comentaris del que diu, etc)

Podeu practicar fent ara un, ara l’altre el paper de oient o del qui parla, i si pot ser que hi hagi una tercera persona que faci de jutge. Es pot fer servir una gravadora per ajudar a augmentar la capacitat d’escoltar a l’altre.

– Centrant-nos al que els hi passa a l’Alba i a l’Andreu, podríem practicar també de fer una llista (millor seria que una tercera persona us la fes) amb moltes activitat per fer. Cada membre de la parella n’ha d’escollir 5 d’aquestes activitats sense que l’altra membre de la parella sàpiga les que ha agafat l’altre. Després es comparen les activitats que han escollit els dos membres de la parella i si en alguna han coincidit quedaria pactat el compromís de fer-la.

- Pel que li passa sobretot a l’Andreu (però també a l’Alba) es pot fer que cada un dels membres de la parella registri de manera puntual les activitats, detalls, etc. que fa l’altre i que consideri positius. Després al fer un repàs de la llista això farà que se n’adonin que encara que sembli impossible hi ha coses positives en l’altre, però que amb el temps no en som conscients.

Intenteu fer aquestes cosetes, però continuo recomanant que és millor que aneu a un psicòleg que us ajudarà míllor.

Explicació :
En aquest cas i com ja s’ha comentat el que és prioritari és intentar aconseguir un clima positiu. Hi ha moltes més estratègies que les que hem exposat en les possibles solucions, que es poden aplicar segons els problemes concrets de cada parella.

Encara que no s’ha citat s’ha de treballar la manera de tractar l’hostilitat inesperada i de mal humor que pugui tenir un dels membres de la parella en algun moment concret. S’han d’entrenar també l’expresión dels sentiments negatius de manera directa, etc. etc.

Comparteix

Cas :
En Franc i la Pepita són una parella que sempre s’havien entès molt bé. Últimament en Franc ha canviat de feina i mai troben el moment per tenir relacions sexuals. Al final han decidit anar a veure un especialista per si poden solucionar-ho.

Possible solució :
El millor en aquests casos es posar-se en mans d’un psicòleg. Ell us podria ajudar a avaluar si la causa es de tipus orgànica (alguna malaltia, etc.), psicològica (si hi ha alguna fòbia, o algun trastorn psicològic, etc.), de parella (manca de comunicació amb l’altre membre de la parella, etc.) o sexual (informació educació o alguna conducta que perjudica etc), de totes maneres si encara no us heu decidit el que podeu començar a intentar ho podríem resumir de la següent manera:

En primer lloc us heu d’informar, hi ha conceptes bàsics de la sexualitat que normalment estan força equivocats (el comportament sexual no s’ha de reduir només al coit, el aconseguir-ho amb èxit no representa cap fita personal ni social etc, etc.)

En segon lloc heu de pensar que el problema no només es d’un dels membres de la parella, si no que es la parella en conjunt qui ha de modificar les conductes. La comunicació entre tots dos es primordial per poder començar a modificar les conductes sexuals.

En tercer lloc heu de pensar que cada un de vosaltres heu de prendre consciència de les vostres sensacions corporals, tant les sensuals com les genitals, per tant en un primer moment no s’ha d’intentar realitzar el coit (per no sentir-se obligats) , simplement s’han de fer carícies a tot el cos de l’altre (primer a un, i després a l’altre). S’ha d’acceptar que abans de res s’ha de crear un ambient propici per poder tenir les relacions de forma agradable i relaxat, i si no es troba el moment en un principi s’ha de provocar.

Mica en mica s’ha d’anar repetint aquesta fase, fins que s’ha reduit l’ansietat que provoca el fet d’haver de tenir relacions sense tenir-ne ganes. Si encara continueu tenint problemes millor que us poseu en contacte amb un psicòleg, podria ser que hi hagués altres problemes (transtorns d’erecció en l’home, ejaculació precoz, etc.)

Explicació :
Es pot aplicar un programa general d’intervenció on es farà una evalució i diagnòstic, la focalització sensorial i en cada programa específic segons sigui ejaculació precoz, impotència, inhibició de la ejaculació, vaginisme, anorgàsmia, etc.. Així també es pot aplicar el Programa de Hawton.

Comparteix