No es suficient una divisió simple “del nostre grup i el grup d’ells”: ho demostra l’estudi que van fer Robbie i Horwitx (1969) en el qual es va voler comprovar si la simple divisió dels individus en dues classes (la classe dels blaus i la classe dels verds) produïa l’efecte de sentir-se identificat en el propi grup. Van observar que simplement amb aquesta categorització no es produïa la identitat social.

La situació, però, canviava quan els membres del grup compartien un mateix objectiu (per exemple perseguir un mateix premi): Tajfel i col. 1971 van dividir un grup d’estudiants en dos grups, suposadament en funció de les seves preferències estètiques: se’ls hi demanava que jutgessin estèticament uns quadres de dos pintors. en aquesta activitat ells no obtenien cap benefici directe. En funció de les preferències que havien manifestat se’ls separava en dos nous grups i van observar que es produia “un tracte de favor pels altres membres del seu grup”.

Així doncs, els resultats van demostrar que separar els subjectes en grups segons un criteri, sigui aquest important o no, produeix efectes de diferenciació intergrupal. Gràcies a aquest estudi i a molts més que es van fer posteriorment és va donar més valor al concepte de competició social i identificació social inadequada que es produeix quan el grup al qual pertany l’individu no li proporciona una identitat social positiva (Tajfel i Turner 1979)

Bibliografia: Psicologia Social – J. Francisco Morales- Carmen Huici y col.

Comparteix

A Wikinoticia han publicat aquest comentari a l’estudi que va fer la psicòloga Meredith Chivers de la Universitat de Queens, Ontario, Canadà per analitzar què els agrada i què no els agrada a homes i dones en relació al sexe.

Meredith Chivers va preguntar a homes i dones què els excitava i després ho van mesurar objectivament. Els homes van coincidir, però les dones van demostrar excitar-se amb coses que segons elles no les excitaven.

Va demanar a un grup de dones i un altre d’homes que miressin una sèrie de vídeos en un ordinador. Els va mostrar:

• Un vídeo amb simis tenint relacions sexuals.
• Vídeos d’homes i dones tenint sexe, tant heterosexuals com de lesbianes i d’homosexuals.
• Vídeos d’homes masturbant-se, dones fent el mateix,
• Homes caminant nus per la platja i dones fent exercici.

Els subjectes de l’estudi eren tant heterosexuals com gais. Mentre miraven els vídeos, es mesurava la seva excitació d’una forma objectiva (es mesurava els genitals tant dels homes com de les dones, que estaven connectats a sensors per saber si efectivament estaven excitats o no) i subjectiva (se’ls hi demanava que votessin què els interessava i què no).

Els resultats van ser els següents:

Els homes, van respondre coherentment amb el que van experimentar físicament: els qui eren heterosexuals es van excitar amb les escenes de sexe heterosexual i amb les lesbianes, mentre miraven dones masturbant-se i fent exercici. Ni es van immutar davant les altres escenes. Els homosexuals es van excitar en un patró oposat. Cap es va interessar sexualment en el vídeo dels micos bonobos.

El mesurament objectiu i la resposta subjectiva dels homes va coincidir.

Amb les dones va ser tot diferent, la resposta física no va coincidir amb l’opinió que van manifestar:  sense importar si eren lesbianes o heterosexuals, van demostrar estar excitades quan veien homes amb homes, dones amb dones i dones amb homes. Es van excitar més al veure les dones exercitant que als homes nus a la platja. I el seu flux sanguini va pujar ràpid al veure els micos tenint relacions.

Quan se’ls va demanar que diguessin el que els agradava subjectivament, gairebé no van coincidir en res: les dones heterosexuals van dir no excitar-se al veure lesbianes, si bé la seva vagina no va dir el mateix. En mirar als homes homosexuals també van dir no interessar-se. I al veure sexe heterosexual van reportar estar més excitades del que realment estaven.

Les lesbianes per seu costat, van manifestar estar excitades quan apareixien dones en la pantalla, però no si només apareixien homes, malgrat que la seva vagina no hi estava d’acord .

I tant heterosexuals com a lesbianes van dir no sentir-se gens excitades al veure els simis bonobos.

A Wikinoticia atribueixen aquests resultats a la indecisió de la dona a l’hora de definir-se, aquest és el comentari que fan:

El mateix Sigmund Freud es va preguntar fa molts anys: “La gran qüestió que mai ha estat resposta i a la qual no he pogut respondre, malgrat 30 anys d’investigació sobre la ment femenina, és què desitgen les dones?” Pel que sembla ni les dones saben el que volen.

Des de Psico-ajuda hi veien un altre explicació. El desacord entre el que realment senten les dones i el que diuen que els excita només s’explica perquè la societat encara no està preparada per a què les dones manifestem obertament el que sentim sexualment parlant. Hem de continuar lluitant perquè això deixi de passar (podeu opinar en el fòrum de Psico-ajuda).

Font: Wikinoticia, TNYT

Comparteix

Complir un rol suposa comportar-se segons uns patrons, pautes o normes determinades. Així doncs, podem definir un rol com un conjunt d’accions estandarditzades necessàries per desenvolupar una comesa social concreta i específica, és a dir, un conjunt de conductes esperades que es vinculen amb una determinada posició en el nostre entorn.

La transmissió dels coneixements sobre cada una de les característiques dels rols es fa a través de la socialització mitjançant la família, l’escola, els grups d’iguals, els mitjans de comunicació, la feina…

Sovint, apareixen discrepàncies entre les expectatives que es tenen sobre un determinat rol i es produeix un conflicte de rol. N’hi ha de diferents tipus:

• Conflicte inter-rol: col.lisió entre alguns dels nostres rols en un moment determinat.

• Conflicte intra-rol: coexistència de pautes que poden ser incompatibles en un mateix rol.

• Conflicte persona-rol: incompatibilitat entre els desitjos, necessitats i creences de la persona amb les expectatives del rol que desenvolupa.

• Sobrecàrrega del rol: demandes que diferents persones fan simultàniament a una mateixa persona i que no poden ser ateses simultàniament. La persona ha de decidir quina realitzar.

• Ambigüitat del rol: en situacions on existeix una ambigüitat en les expectatives sobre la conducta a realitzar en relació a un determinat rol. Es dóna en situacions de canvi de definició del rol o aparició de nous rols.

Comparteix

Tots tenim necessitat de vincular-nos afectivament amb els altres. Hi ha diferents raons per voler aquest vincle, però una d’elles és la necessitat de seguretat emocional.

Basant-se en la Teoria de l’aferrament de Bowlby les persones reaccionen diferent per mantenir l’equilibri emocional i aconseguir la seguretat que busquen.  Hi ha 4 estils d’aferrament :

• Segur: Aquestes persones mantenen un adequat equilibri entre les necessitats afectives i l’autonomia personal. Tenen un model mental positiu, bona autoestima i amb seguretat i confiança per tenir relacions amb els altres.
• Fugida i evitació;  Persones que es senten segures amb elles mateixes però amb dificultats per intimar amb els altres donat que consideren les relacions interpersonals com alguna cosa secundària i material. Aquest grup fins hi tot arriba a tenir dificultats a recordar vivències negatives del seu passat.
• Preocupat: Persones amb un model mental negatiu de si mateixes i positiu dels altres, amb una elevada activació del sistema d’aferrament. Son persones amb baixa autoestima, amb una gran necessitat d’aprovació i una preocupació excessiva per les relacions amb els altres.
• Fugida i temorós: Persones que tenen un model negatiu tant d’elles mateixes com dels altres. Es senten incomodes en situacions d’intimitat. Tenen necessitats d’aferrament frustrades, perquè al mateix temps que necessiten el contacte social i la intimitat, la por a ser rebutjades els fa evitar contínuament situacions socials.

En l’estudi fet per Remedios Melero i Ma. José Cantero de la Universitat de València, es plantegen crear un instrument d’avaluació per mesurar l’aferrament adult en la població no clínica. El resultat és el “Qüestionario de Apego Adulto” on els subjectes segons les respostes que donen queden situats tant dintre d’un continu, com emmarcats en categories concretes.

Entre les conclusions del treball s’observa que un 30% de les que van fer el qüestionari van resultar ser fugisseres, cosa que pot ser un reflex dels models de socialització actuals on existeix una sobrevaloració de la individualitat i l’autosuficiència davant l’establiment de les relacions intimes.

Treball complert: “Los estilos afectivos en la población española” – Remedios Melero y Ma. Jose Cantero
Dibuix: Laura Chicote
Temes relacionats: Individualisme=llibertat=depressió?

Comparteix

Entre les preguntes que es van fer comentarem les respostes a la pregunta “Estàs d’acord amb la limitació de la velocitat per millorar la qualitat de l’aire (disminuir la contaminació) i reduir accidents?” Si mireu els gràfics veureu que una marcada majoria està d’acord amb aquesta norma imposada.

Quina explicació es pot donar a aquesta acceptació tant rotunda a una norma, en principi contrària als nostres interessos?

Segons la psicologia de grups, a aquest fet s’anomena polarització grupal, és a dir es produeix un canvi molt marcat entre el que pensa individualment una persona i el que arriba a pensar després d’haver observat el que la majoria del grup pensa sobre aquell fet. En aquesta pregunta concreta, en un principi molts haguessin contestat que no, però després de sentir que aquesta norma és bona per a la societat i que la majoria així ho pensa s’autoconvencen que si que és bona.

Per què passa això?

Hi ha diferents explicacions, una d’elles es basa en la “Comparació Social”. Isenberg (1988) explica que a través de la discussió grupal cada membre compara els judicis o preferències pròpies amb la dels altres i això el porta a revaluar la pròpia posició, perquè:

• Quan descobreix quina és la posició del grup, mica en mica es va acostant més a la resposta ideal, de manera que cada vegada està més polaritzat.  A aquest fenomen és diu ignorància pluralista (la persona suposa que els membres del grup li donen un valor diferent a la norma, i la seva postura li provoca un compromís cap a la postura de la majoria, per tant la modifica).
• Pot ser també que es produeixi el que s’anomena “pujar-se al carro del guanyador” (Myers 1978) és a dir voler ser diferent i al mateix temps, millor: els membres del grup donen una resposta i ell per ser millor que el grup però seguint la mateixa línia, procura donar una resposta encara molt millor per poder estar més ben considerat dintre del grup.

Evidentment molts de vosaltres en aquest moment us esteu dient que si la norma és bona s’ha de considerar que és bona. Però us podeu qüestionar, i sobretot ara que se’n parla tant, qui diu que la norma és bona? els mateixos que estan dirigint el grup i volen que la norma sigui acceptada.

Vegeu: L’estat controla el teu pensament, ho sabies?

Bibliografia:

• Psicologia de Grupos – Carmen Huici, J.F. Morales
• Psicologia Social – J.F. Morales, C. Huici, M. Moya

Comparteix

Segons el Dr. Sabater Pi en el seu llibre “El chimpancé y los origenes de la cultura“, detalla un conjunt de capacitats que tenim en comú:

• Capacitat pel coneixement de l’esquema corporal-noció de la mort: entre gairebé totes les espècies de monos del mon, una mare, davant de la mort de la seva cria reacciona agafant-la contra el seu pit. Fins i tot els joves ximpanzés mostren signes de dolor quan la seva mare mor.
• Capacitat comunicativa a nivell emocional, proposicional i simbòlic: demostren que son molt expressius i comunicatius amb gestos, actituds, o carícies.
• Capacitat per utilitzar i fabricar eines simples: utilitzen eines per trencar els aliments, per agafar aquells objectes que son desconeguts o perillosos.
• Capacitat per a l’activitat cooperativa: caçar, i distribuir aliments entre els adults.
• Capacitat per a mantenir relacions familiars estables i duradores a nivell de mares-fills-nets.
• Capacitat per a mantenir relacions sexuals no promiscues.
• Capacitats estètiques.

Comparant les societats animals i les humanes, entre els simis actuals i els humans més primitius contemporanis (aquells que tenen esquemes lingüístics molt elementals i amb un reduït equipament d’útils) es confirmaria que la distancia entre les dues societats no és tal, i més que pensar en un dubtós procés d’evolució amb trencadures i moltes llacunes, ens trobem en un continu que encara que hi ha alguns buits no ens impedeix poder afirmar que hi ha unes línies mestres en tot el procés.

Bibliografia: J. Sabater Pi “El chimpancé y los origenes de la cultura” / La explicación sociológica:Una introducción a la sociología. José Félix Tezanos

Comparteix

La frase “les dones no tenen habilitat pels números ni les matemàtiques” encara està massa viva entre nosaltres i cal dir que no és gens certa.

Segons el treball fet per Jane S. Hyde i col·laboradors, i publicat a la revista Science,  no hi ha diferències estadísticament significatives en les capacitats cognitives entre els nois i les noies.

Les noies obtenen tant bons resultats com els nois en els exàmens estandanditzats de matemàtiques a Estats Units per la qual cosa es reafirma que la influència dels estereotips i valors socials respecte al gènere son determinants en molts dels aspectes per a les persones, entre els que hi ha la motivació a l’hora d’escollir els estudis universitaris o configurar el seu futur professional.

L’equip de la Dra. Jane S. Hyde va analitzar a 7.200.000 joves de 10 estats dels Estats Units, amb els exàmens que feien per accedir a les diferents universitats arribant a la conclusió que no hi ha diferències entre els dos gèneres en l’estudi de les matemàtiques.

La falta de dones en les carreres relacionades amb les ciències exactes s’explicaria per l’organització social i la jerarquia de gènere en l’accés i consolidació d’alguns llocs de treball , és a dir pel que s’ha anomenat “sostre de vidre” (és aquella superfície invisible en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar i que ens priva de seguir avançant (tema relacionat Que prefereixes que el teu cap sigui un home o una dona?)

Font: Infocop

Comparteix

Si una persona en un grup repeteix la mateixa opinió 3 vegades, aconsegueix un 90% de l’efecte que produeixen 3 persones diferents expressant la mateixa opinió. Així ho va afirmar Kimberlee Weaver i col·legues de la Universitat Tècnica de Virgínia, després d’un estudi que publica la revista Journal of Personality and Social Psychology.

Els investigadors van realitzar 6 estudis amb més de 1000 estudiants d’universitats diferents per mesurar l’exactitud dels individus a l’hora d’identificar les opinions del grup. Els resultats van determinar que és més probable que s’accepti una opinió com a majoritària quan molts membres del grup ho expressen, però que el fet d’escoltar-la moltes vedades d’una mateixa persona produeix gairebé el mateix efecte sobre la percepció de la persona que l’escolta.

Comparteix

El primer dia de classe arribes a l’aula i hi ha diferents llocs buits.  Per atzar decideixes asseure’t en un lloc sense aturar-te a analitzar res més. Quan els professors acaben la classe i fins que no comença la següent algú et comença a parlar. Amb aquesta persona seràs més amic que amb la resta del grup?

El Dr. Mitja Back i els seus col·laboradors de la Universitat de Leipzig van estudiar a un grup d’estudiants en el seu primer dia de classe. Se’ls hi va demanar que s’asseguessin en una cadira assignada aleatòriament. Cada un d’ells havia de fer una breu presentació de si mateix. Un cop feta, la resta d’alumnes havien de valorar a la persona segons dues categories: La primera relativa al grau que li havia agradat la persona, i la segona relativa al grau que li agradaria conèixer-la millor.

Segons els resultats els estudiants els hi agradaven més les persones que s’havien assegut prop seu en el seu primer dia i menys les que s’asseien més allunyades encara que no les coneguessin massa bé.

L’explicació, segons ells, és que només el fet d’estar asseguts prop d’algú estem més exposats a la persona i ens anem familiaritzant amb la seva presència.

Al cap d’uns anys van observar que els alumnes continuaven sentint més afinitat pels companys del primer dia.

Font: PsyBlog

Comparteix

L’any passat va començar l’empresa Randstad, una empresa de selecció de personal on buscava persones per treballar dintre mateix de second life. Veient l’èxit que va tenir va continuar amb altres seleccions de personal però aquest cop per cobrir vacants de l’empresa en el món real.

Altres empreses han copiat aquest sistema com l’empresa Europcar, lider en lloguers de cotxes, que a través de InfoJobs també ha començar a fer seleccions de personal des de Second Life.

Si estàs interessat només has d’entrar a Second life i t’has de crear un avatar, és una manera ben diferent de fer entrevistes de feina (consulta infojobs), imagina’t, et fas l’avatar com tu vols i a través d’aquest personatge que tu t’has fet vas a fer l’entrevista a l’empresa de selecció de personal. Qui sap, potser pots trobar feina!!!

Comparteix