L’origen del moviment slow reivindica la lentitud en el món modern, és una invitació, un pretext perquè cadascú avaluï si viu en un ritme excessiu i busqui quin és el ritme que li és més propi, o almenys no aquell que ens ve imposat. No pretén, en cap cas, el viure a poc a poc : no és fer les coses de forma lenta, perquè sí. Es tracta que cadascú pensi, en definitiva, quant de temps ha de dedicar a cada cosa.

El moviment slow, malgrat que aquest mot anglosaxó significa lent, no promou la ganduleria, sinó la tranquil·litat mesurada en fer les coses, en gaudir cada minut de la vida i en dedicar a cada acció el temps que es mereix. Aquest moviment reivindica una nova escala de valors, basada en treballar per viure i no al contrari.

Si voleu saber més coses sobre aquest moviment o el llibre podeu consultarNotodo.com

Font : Valors.org

Comparteix

Stefan Klein, un físic entrevistat a La Contra de La Vanguardia, explica que el fet que el temps ens passi molt ràpid o molt lent depèn del nostre cervell. Aquest és l’encarregat d’associar la percepció del temps i el funcionament de la memòria.

Els joves percebem el temps més lent perquè la memòria està treballant emmagatzemant moltes dades. En canvi, la gent gran que ja ha emmagatzemat a la seva memòria gran part de les dades de la realitat en la que viuen, el temps els hi passa molt ràpid.

També passa quan estem entretinguts, durant un trajecte cap a un lloc desconegut que el camí d’anada sempre es fa més llarg que el de tornada o amb la por que en una situació de perill tenim la sensació que el temps es para. La por estimula la memòria i ens fa retenir molta informació per si es tornés a repetir una situació similar. És una característica evolutiva que ens facilita la supervivència: si a un pomer hi ha una serp, el nostre cervell es fixarà abans amb la serp que amb una poma perquè ignorar a la primera seria mortal.

Comparteix

Com saber si estem fent més feina de la que podem? Fem el Registre d’Activitats diàries que consisteix en apuntar en una primera columna totes les activitats realitzades al llarg del dia, en una altra columna les activitats que no s’han pogut realitzar durant aquell mateix dia encara que les teníem programades per fer. I en l’última les coses que ens haurien agradat fer però per manca de temps no s’han fet.

Si ens adonem que en la segona columna (llista de coses que volíem fer i no hem pogut) i també en la tercera (coses que voldríem fer però no podem per manca de temps) és molt llarga, gairebé segur que tenim o tindrem aquest problema aviat.

Com solucionar aquesta manca de temps? Cal en primer lloc que ens marquem els objectius que volem aconseguir. És millor, de moment fer-los dia a dia, per tant començarem fent una llista del que volem fer durant el dia. Marcarem per ordre d’importància cada una de les activitats per tal de preveure el dia segons aquest ordre.

Hi ha gent que pot pensar que tenir un horari tant marcat encara pot ser més estressant és per això que la llista ens l’hem d’adaptar a la nostra forma de ser, és a dir que per algú serà millor tenir un horari concret, i per d’altres simplement sabent les prioritats ja n’hi ha prou.

Durant els primers dies, als migs dies és revisarà la llista de les prioritats que s’han marcat per veure si s’està seguint el pla establert. Evidentment al final del dia si s’han aconseguit tots els objectius del dia ens podem felicitar a nosaltres mateixos.

Mica en mica anirem organitzant-nos el temps amb objectius més llargs, però sense perdre de vista les activitats diàries.

Comparteix