Com a continuació al post que hem publicat “El poder de la música sobre l’aigua” i tal com continua explicant el Dr. Masaru Emoto de l’Institut General U.H.M en la pel·licula “Los mensajes ocultos en el agua” les paraules tenen una força vibratòria amb capacitat de provocar un efecte a l’aigua, és a dir va considerar la possibilitat que l’aigua es modifiqués en funció de les diferents paraules amb les que estigués en contacte.

Va posar aigua en diferents pots amb una etiqueta en cada un d’ells on s’escrivia paraules positives o paraules negatives: com per exemple poden ser la paraula guerra i o la paraula pau i va poder observar que l’aigua que estava dins dels pots que tenien etiquetes amb paraules suaus tenien cristalls més suaus,i l’aigua que estava en contacte amb paraules negatives tenien uns cristalls més bruscos.

L’aigua ens permet veure el poder amagat de les paraules.

En un altre experiment es projecta el pensament en l’aigua: un grup de persones es concentren davant de l’aigua i li mostren agraïment (se li diu gracies aigua, et cuidarem, etc) i es va comparar amb una altra aigua que s’havia ignorat totalment. Els resultats van demostrar que l’aigua que s’havia exposat a pensaments positius tenia cristalls, i l’aigua que havia estat ignorada no n’havia fet.

Comparteix

Aprofitant que durant la Setmana Santa es baixa el ritme, us proposo uns quants vídeos del Youtube que son tests entretinguts que et sorprendran els seus resultats:

Test A

Test B

Test C

Test D

Test E

Test F

Comparteix

Comparteix

Visitant el bloc de Psicoalumnos he vist que comentaven l’experiment que va fer Stanley Milgram, i aprofito per comentar-lo també aquí.

L’experiment es va fer per estudiar l’obediència o resistència a l’autoritat davant de situacions extremes, consistia a distribuir a un grup de participants uns per fer la tasca de “mestre”, i els altres per fer la “d’alumnes”. Els primer feien preguntes que els alumnes havien de contestar. Cada vegada que els participants que feien d’alumnes s’equivocaven rebien una descarrega elèctrica que els hi subministrava el que feia de mestre (les descarregues cada vegada eren més fortes).
Consistia a veure fins a quin punt el que feia de mestre continuava subministrant descarregues a l’alumne per continuar obeint a l’investigador que li deia que havia de continuar, o si deixava de subministrar-les per evitar el dolor del que feia d’alumne. No cal dir que els crits que feien els alumnes eren simulats pero els que feien de mestre no ho sabien.

Els resultats van mostrar que més d’un 65% dels participants van subministrar més voltatge que el límit en el qual l’alumne deixava de donar senyals de vida.

Penjo el vídeo

Ara un cop l’heu mirat m’agradaria que tots féssim una petita reflexió del què podem arribar a fer tots nosaltres només tenint algú que ens dirigeixi (ho podem aplicar a tots els àmbits, tant a l’esport, com a la política, com a qualsevol ideologia, etc. etc.).

Segons Milgram podem fer totes aquestes “atrocitats” perquè delegem la nostra responsabilitat a l’autoritat i així ens alliberem davant d’aquests tipus de fets. Més tard s’ha comprovat que la distància amb l’alumne també influeix (com més lluny, més fàcil aplicar les descarregues).

Comparteix